Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.448 declaraciones · página 137 de 149
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Aquestes mobilitzacions, senyores i senyors diputats, no s'han acabat. No s'han acabat. Aquí que hi hagi una pausa, una pausa atenta, pendent dels esdeveniments. Quins? Primer, que les administracions entenguin que hi ha d'haver un canvi de rumb clar i contundent. Exactament el mateix que va demanar Junts per Catalunya a la comissió i al ple, un canvi de rumb. Prou burocràcia, prou importacions massives sense els mateixos requeriments, una PAC més flexible, un nou model que garanteixi uns ingressos suficients per cobrir costos i viure dignament. Coses que es porten denunciant des de fa molts anys i les administracions durant molts anys han mirat cap a una altra banda. Aquesta és la raó principal per aquesta explosió de dignitat que hi ha hagut a les nostres carreteres, perquè les administracions no han estat al costat dels pagesos ni dels ramaders. Han estat d'esquena. I una segona cosa, aquesta pausa és per una segona cosa. Perquè a més a més d'entendre que la pagesia i la ramaderia són sectors estratègics, que se'ls ha de respectar i estimar i no criminalitzar de forma fàcil, com s'ha fet algunes vegades, els pagesos estan esperant que hi hagi compromisos concrets, decisions concretes, que realment siguin un canvi d'aquests factors que han fet que el nostre camp s'envelleixi, que els joves no s'incorporin i que perdem pagesos. Els pagesos estan esperant que aquestes coses passin. Això ha de quedar clar. Si aquestes coses no passen, els pagesos tornaran a les carreteres. Ho han dit ells, no ho dic jo, eh?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Martina, et puc tutejar? Et puc tutejar, Martina? On estàs, que no et veig? Aquí. Sí? Gràcies. Escolteu, senyores i senyors diputats, durant moltes setmanes hem vist els pagesos i els ramaders dient 'ja n'hi ha prou, fins aquí hem arribat'. I ho hem vist a molts llocs d'Europa, ho hem vist a l'Estat espanyol i ho hem vist a Catalunya. I a Catalunya hem vist una altra cosa, hem vist la ciutadania aplaudint els tractors que entraven a Barcelona per ocupar la plaça Sant Jaume, la ciutadania aplaudint-los, acompanyant-los, i a tota mena de llocs del país mostres de solidaritat de tota classe, que és un autèntic símptoma de com de lluny estan les administracions dels pagesos i de com de prop estan aquests de la ciutadania. Els pagesos són ciutadania i la ciutadania se'ls sent seus perquè els percep com la baula més feble de la producció i comercialització dels aliments. I perquè representen el territori, i perquè representen les arrels en molts sentits de la nostra societat i de les nostres tradicions, i tantes altres coses.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Nosotros votaremos a favor de esta iniciativa, señor diputado -ahora no lo veo, no identifico al diputado que ha presentado esta iniciativa; debe de estar por aquí-, votaremos a favor de esta iniciativa porque hay que seguir invirtiendo en la promoción de la bici, en la promoción de su uso y sus condiciones favorables, pero también porque no nos podemos permitir pasos hacia atrás, no nos podemos permitir mensajes negacionistas o discursos que ponen en tela de juicio esta estrategia, que debe de ser incuestionable. Se trata de una iniciativa que es una declaración de principios. Estamos de acuerdo con la propuesta y votaremos a favor. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Pero aquí me gustaría hacer una pausa para nombrar a una persona y hacerle un homenaje. Escuchen, la política no lo es todo ni todo es política. Me gustaría aquí rendir homenaje a una persona que ya falleció, Ole Thorson, un ingeniero de puentes y caminos de origen danés, un catalán de origen danés, profesor de la Universidad de Barcelona, que desde la academia, desde la universidad, desde la empresa privada, a través de sus consultorías y también a través del asociacionismo, de la reivindicación, de la promoción de esa movilidad amable, es la persona que nos inspiró, que nos acompañó y que reivindicó que la Generalitat pudiera definir y aprobar la Estrategia Catalana del Peatón. Por lo tanto, un tributo a personas como él, un gran experto, una persona que desde la sociedad civil ha acompañado a las administraciones en este caso de Cataluña. Como decía, por lo tanto, es necesario seguir fomentando esta movilidad, pero también es preciso construir infraestructuras y también diseñar los entornos urbanos y periurbanos para que haya también aparcamientos disuasorios, carriles bici, aparcamientos para bicicletas, rutas escolares ciclables. Tenemos aquí a una persona, que fue alcaldesa durante muchos años, que participó en un proyecto europeo, School Chance, en el que participaba también la Generalitat de Catalunya, que buscaba que pudiera haber carriles bici para poder ir y volver de los centros escolares. Ahora bien, todos estos cambios también son necesarios si queremos que cambien los hábitos de los ciudadanos, si queremos educar a nuestros jóvenes y nuestros hijos e hijas, pero hace falta tiempo y coherencia por parte del sector público.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Gracias, señor presidente. Venía poco a poco porque sufrí un esguince hace unos días y tengo que cuidarme. Gracias, compañeros. (Aplausos). Escuchen, señores diputados y diputadas, la lucha contra el cambio climático no es una opción, tiene que ser una prioridad de toda la sociedad. Tiene que ser una prioridad que hoy en día, a estas alturas de la película, si me lo permiten, es algo absolutamente indiscutible. Luchar contra el cambio climático y para mejorar la calidad del aire, efectivamente, quiere decir descarbonizar la movilidad. Sin lugar a duda, la movilidad es una de las causas principales de emisiones de gases de efecto invernadero y también de la mala calidad del aire. Es una de las herramientas más potentes que tenemos para luchar contra esas emisiones, que son tan perjudiciales, pero no solo. Es preciso fomentar al máximo la movilidad activa, la movilidad a pie y en bicicleta, la movilidad no motorizada porque, además de ser una buena herramienta para luchar contra el cambio climático, para descarbonizar el aire, también es una movilidad mucho más saludable para la ciudadanía. En Cataluña tenemos larga experiencia en ello. Hace ya muchos años que hemos desarrollado la Estrategia Catalana de la Bicicleta de la mano de las entidades y los usuarios, con la Mesa de la Bicicleta, hablando con ellos, consensuando con ellos las iniciativas. Porque no olviden una cosa: la movilidad se gestiona desde la proximidad y cuando hablamos de la bicicleta todavía más. Por lo tanto, nosotros ya tenemos esta experiencia y llevamos también unos cuantos años de experiencia con la Estrategia Catalana del Peatón, quizá no tanto como con la Estrategia de la Bicicleta.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Bé, com deia, fomentant aquesta mobilitat, és necessari seguir-ho fent, però també és necessari desenvolupar infraestructures, construir infraestructures i també dissenyar els entorns urbans i interurbans perquè facilitin aquesta mobilitat, construint carrils bici, aparcaments dissuasius, rutes ciclables, aparcaments de bicis i rutes escolars ciclables. Aquí tenim una persona, una diputada, que ha estat molts anys alcaldessa, que era un dels ajuntaments que participava més dinàmicament i més activament en un projecte europeu, l'School Chance, en què també participava la Generalitat de Catalunya, i que fomentava la creació d'aquestes rutes ciclables per anar i tornar de l'escola. Bé, tot això de continuar. Ara bé, aquests canvis, tots aquests canvis, també són necessaris per poder canviar els hàbits dels ciutadans o educar els nostres joves i fills. I això requereix temps, requereix constància i requereix coherència per part del sector públic. Nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa, senyor diputat, ara no l'identifico, el que ha defensat aquesta iniciativa, deu estar per aquí... Nosaltres votarem a favor d'aquesta iniciativa perquè cal seguir invertint en el foment de la bici, cal seguir invertint en la creació de condicions favorables per al seu ús, però també perquè no ens podem permetre missatges negacionistes. No ens podem permetre passes enrere. No ens podem permetre discursos que qüestionen aquesta estratègia que dic que ha de ser inqüestionable. Tot i que aquesta iniciativa és una iniciativa que és bàsicament una declaració de principis, estem d'acord amb la proposta i hi votarem a favor. Gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«A Catalunya ja tenim una llarga experiència d'això. Portem molts anys desenvolupant l'Estratègia Catalana de la Bicicleta, de la mà de les entitats i dels usuaris, amb la Taula de la Bicicleta, parlant amb ells, consensuant amb ells les iniciatives, perquè no oblidin una cosa, la mobilitat es gestiona des de la proximitat. I de la bicicleta, encara més. I, per tant, portem ja aquesta experiència i portem també molts anys d'experiència, no tants com amb l'Estratègia Catalana de la Bicicleta, amb l'Estratègia Catalana del Vianant. I aquí vull fer una pausa per anomenar una persona i fer-li un petit homenatge. Escoltin, la política no ho és tot. Ni tot ho és, la política. I aquí vull fer un petit homenatge a una persona que ha traspassat, que ens ha deixat: Ole Thorson. Ole Thorson, un enginyer de ponts i camins d'origen danès, un català d'origen danès, professor de la Universitat de Barcelona, que des de l'Acadèmia, des de la universitat, des de l'empresa privada, a través de les seves consultories, i també a través de l'associacionisme i de la reivindicació i de la promoció d'aquesta mobilitat amable, és la persona que ens va inspirar, que ens va acompanyar i que va reivindicar perquè la Generalitat pogués definir i aprovar aquesta Estratègia Catalana del Vianant. Per tant, homenatge també a aquelles persones com ell, un gran expert i una gran persona, que des de la societat civil ens ha acompanyat a les administracions en el cas de Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Gràcies, senyor president. Vaig una mica a poc a poc perquè he tingut un esquinç fa pocs dies i m'he de cuidar. Gràcies, company. Bé, escoltin, senyors diputats, senyores diputades, la lluita contra el canvi climàtic no és una opció, ha de ser una prioritat de tota la societat. Ha de ser una prioritat que avui en dia, a hores d'ara, si em permeten, és una cosa absolutament indiscutible. Lluitar contra el canvi climàtic i per la millora de la qualitat de l'aire efectivament vol dir descarbonitzar la mobilitat, sense cap mena de dubte. La mobilitat és una de les causes principals de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i també de la mala qualitat de l'aire. És una de les eines més potents que tenim, doncs, per lluitar contra aquestes emissions que són tan perjudicials. Però no només, cal fomentar al màxim la mobilitat activa, la mobilitat a peu i la mobilitat en la bicicleta, la mobilitat no motoritzada. Perquè a més a més de ser una bona eina per lluitar contra el canvi climàtic, per descarbonitzar la mobilitat, a més a més, és una mobilitat molt més saludable per a la ciutadania.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Vaya por delante que está muy bien, que es fantástico que todo el mundo ponga el foco sobre la ELA. Lo que no está tan bien, y debo decírselo, señoría, es que venga a decir aquí, como representante del PP, que las iniciativas que presentamos los demás son una pérdida de tiempo. (La señora Muñoz de la Iglesia hace signos negativos). Es poco elegante y desconsiderado, desconsiderado con el resto de grupos y desconsiderado teniendo en cuenta que, por ejemplo, nuestra proposición, como le he dicho, la hemos hecho, codo con codo, con ConELA y la Fundación Miquel Valls. Pero, como decíamos, esperamos que este foco no se pierda, porque la singularidad de esta enfermedad demanda cubrir unas necesidades muy especializadas. Según los números de la Fundación Miquel Valls, que de esto sabe más que muchos, o que todos nosotros, estamos hablando de una enfermedad que padecen tres mil personas en todo el Estado, quinientas en Cataluña, la mitad de ellas en grado de gran dependencia. Estamos hablando -ya se ha dicho aquí- de una enfermedad que mata, entre tres y cinco años de media, de forma extremadamente cruel, pero que puede convertir, como hizo con Jano, a la persona que la sufre en una persona absolutamente extraordinaria, capaz de movilizar voluntades. En Junts estamos convencidos de que nuestra iniciativa va a tener luz verde también la semana que viene. Digo nuestra iniciativa, pero en realidad es de ellos, de ConELA, de la Fundación Miquel Valls, de Xavier, de Nur, de Mixo, de Jordi, de Juan Carlos, de Ilde, de Francesc, de Antonio y también de nuestros maestros inspiradores allá donde estén. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Si hay una persona que pueda entender a Jano, se llama Juan Carlos Unzué. Estábamos cuando hace un par de semanas nos echó la bronca a todos; con razón, porque ellos no tienen mucho tiempo, ya que solo había cinco diputados, de los noventa que se habían convocados. También estuvimos en el pasado octubre, cuando ConELA presentó sus reivindicaciones aquí, en el Congreso. En Junts, que somos un grupo pequeño, hacemos todo lo posible por llegar a todas partes, aunque no siempre nos va a ser posible, pero los enfermos de ELA saben que estamos a su lado. Sin su testimonio y su orientación no nos habría sido posible impulsar una iniciativa que pone a los enfermos y a sus familias en el centro, iniciativa que, además -y esto es muy importante-, respeta las competencias de las distintas comunidades autónomas. Por eso, creemos que vamos a tener el consenso necesario para sacarla adelante y hacer posible la ley ELA. Hoy estamos aquí para posicionarnos ante la toma en consideración de la proposición de ley del PP también pensando en estas personas con ELA. Es una iniciativa con la que no estamos de acuerdo en algunos aspectos, que no ha sido actualizada teniendo en cuenta los nuevos grados de discapacidad y que pisa competencias, pero hoy vamos a votar a favor de su toma en consideración precisamente por consideración a todos los enfermos, que un día más vuelven a ver sus reivindicaciones bajo el foco. Estoy convencida de que toda la Cámara va a apoyarla. Incluso, no se van a oponer los diputados socialistas, que, oportunamente, han anunciado que han registrado una la ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades neurodegenerativas, como es el caso de la ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«A Junts estem convençuts que la nostra iniciativa tindrà llum verda també la propera setmana. Bé, he dit la nostra, i en realitat és d'ells, de ConELA, de Fundació Miquel Valls, del Xavier, amb la seva Nur i el seu Mixo, del Jordi, del Juan Carlos, de la Ilde, del Francesc, de l'Antonio i també dels nostres mestres inspiradors allà on siguin. Gràcies. Gracias, presidenta. Como saben, Junts per Catalunya también ha presentado una proposición no de ley para mejorar la vida de los enfermos de ELA y sus familias, una iniciativa que les anuncio que formará parte del orden del día del próximo Pleno del 19 de marzo para su toma en consideración. La proposición de Junt, en realidad, no es suya porque ha sido trabajada, codo a codo, con ConELA y la Fundación Miquel Valls, de Cataluña, a quienes agradezco su colaboración constante. En Junts hemos estado siempre al lado de los enfermos de ELA. Y, personalmente, me impliqué hace más de diez años con Jano Galán, que fue diagnosticado a los treinta y cinco años y falleció a los cuarenta, dejando atrás a su mujer, Natalia, y tres hijos. Él, como buen director comercial que era, supo hacer llegar su mensaje: la mejor manera de hacer algo bueno por uno mismo es hacer algo bueno por los demás. ¡Qué gran verdad! También nos decía: Yo, que pensaba que era una persona normal, con una vida normal, ahora me doy cuenta de que quiero ser extraordinario, y voy a ser extraordinario. ¡Y tanto que fue extraordinario! Recuerdo cómo me impactó el vídeo que hizo cuando ya se sabía tocado de muerte y se había comprometido con la causa de hacer visible el ELA para conseguir más fondos para la investigación. Jano nos decía: '¿Por qué o para cuándo guardé lo mejor de mí? ¿Por qué me quedé callado aquel día que quería gritar? ¿Por qué me rendí tan rápido cuando aún me quedaban fuerzas? ¿Por qué pesó más hacer lo correcto que hacer lo que realmente sentía? ¿Por qué fue más importante dar una buena imagen que dar un buen abrazo? Mi vida ya no es mía, pero ahora empiezo a vivir.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Vagi per endavant que està molt bé, està molt bé, està fantàstic que tothom posi el focus a l'ELA, el que no ha estat tan bé, l'hi he de dir, senyoria, és que vingui a dir aquí com a representant del PP que les iniciatives que presentem els altres són una pèrdua de temps. És poc elegant i desconsiderat, desconsiderat amb la resta de grups i desconsiderat tenint en compte que, per exemple, la nostra proposició, com li he dit, l'hem fet colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls. Però com dèiem, esperem que aquest focus no es perdi perquè la singularitat d'aquesta malaltia demanda cobrir unes necessitats molt especialitzades. Estem parlant d'una malaltia que pateixen, segons els números que fa la Fundació Miquel Valls, que d'això en sap més que molts de nosaltres o que tots nosaltres, estem parlant de 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya, la meitat amb grau de gran dependència. Estem parlant, ja s'ha dit aquí, d'una malaltia que et mata entre tres i cinc anys de mitjana, de manera extremament cruel, però que pot convertir, com va fer amb el Jano, la persona que la pateix en una persona absolutament extraordinària, capaç de mobilitzar voluntats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Si hi ha una persona que pot entendre el Jano es diu Juan Carlos Unzué. Hi érem quan fa un parell de setmanes ens va esbroncar a tots amb raó, perquè ells no tenen gaire temps, perquè només hi havia 5 diputats dels 90 que havien convocat. També hi vàrem ser el passat octubre quan ConELA va presentar les seves reivindicacions aquí al Congrés. Junts som un grup petit i fem mans i mànigues per arribar a tot arreu i no sempre ens serà possible, però els malalts d'ELA saben que estem al seu costat. Sense el seu testimoni i la seva orientació no ens hauria estat possible fer una iniciativa que posa el malalt i les seves famílies al centre. Una iniciativa que, a més, i això és molt important, respecta les competències de les diferents comunitats autònomes. Per això pensem que tindrem el consens necessari per tirar-la endavant i fer possible la llei ELA. Però avui som aquí per posicionar-nos davant la presa en consideració de la proposició de llei del PP, també pensant en aquestes persones amb ELA. És una iniciativa amb la qual no estem d'acord en alguns aspectes, que no ha estat actualitzada tenint en compte els nous graus de discapacitat o que trepitja competències, però avui votarem a favor de la seva presa en consideració, justament per consideració a tots els malalts que un dia més tornen a veure les seves reivindicacions sota el focus. Estic convençuda que tota la cambra li donarà suport. Fins i tot no s'hi oposaran els diputats socialistes, que oportunament han anunciat que han registrat una llei per a l'atenció integral de les persones afectades per malalties neurodegeneratives, com ara l'ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bé, com saben, Junts per Catalunya també ha presentat una proposició de llei per millorar la vida dels malalts d'ELA i de les seves famílies, iniciativa que els anuncio que formarà part de l'ordre del dia del proper ple del 19 de març per a la presa en consideració. La proposició de Junts en realitat no és de Junts, perquè està treballada colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls de Catalunya, a qui agraeixo la col·laboració constant. Junts hi hem estat sempre, al costat dels malalts d'ELA, i personalment em vaig implicar fa més de deu anys amb el Jano Galán, diagnosticat amb 35 anys, mort amb 40, deixant enrere la seva dona Natàlia i tres criatures. Ell, com a bon director comercial que era, va saber fer arribar el seu missatge: la millor manera de fer alguna cosa bona per un mateix és fer alguna cosa bona per als altres. Quina gran veritat. També ens deia: 'Jo que pensava que era una persona normal, amb una vida normal, i ara m'adono que vull ser extraordinari i seré extraordinari.' I tant que ho va ser, d'extraordinari. Recordo com em va impactar el vídeo que va fer quan ja se sabia tocat de mort i s'havia compromès amb la causa de fer visible l'ELA per aconseguir més fons per a la investigació. El Jano ens deia: 'Per què o per quan vaig guardar el millor de mi? Per què em vaig quedar callat aquell dia que volia cridar? Per què em vaig rendir tan aviat, quan encara em quedaven forces? Per què va pesar més fer el correcte que fer realment el que sentia? Per què va ser més important donar una bona imatge que fer una bona abraçada? La meva vida ja no és meva, però ara començo a viure.'»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Acabo. Todo esto no acaba siendo más que un reflejo de un mal funcionamiento de la también mal llamada democracia española. Pero ustedes saben que nosotros no estamos aquí para arreglar España y nosotros sabemos que la dictadura judicial no tolera la democracia. Así pues, Junts per Catalunya votará que no a la toma en consideración de esta proposición y vamos a seguir trabajando por la independencia, por una independencia que también será garantía de democracia, una democracia inclusiva, vertebradora y basada en el respeto de las libertades individuales y colectivas. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Lo que esta iniciativa quiere eliminar no solo es un mecanismo razonable, sino también perfectamente homologable a nivel europeo. De hecho, nosotros creemos que lo que debería hacer este Estado es desarrollar esta vía también en otras instancias judiciales, acercando la justicia a las personas y alejándola de las cúpulas judiciales aún inmersas en un marco mental de otros tiempos. Si quieren mejorar la justicia española, en lugar de dar más competencias al Consejo General del Poder Judicial lo que hay que hacer es acabar de una vez por todas con la situación actual de esta institución. En ese sentido, querría recordar la iniciativa presentada por Josep Pagès, mi predecesor en esta Cámara en la legislatura pasada, para resolver el problema de su renovación. Él presentaba una propuesta, una propuesta avalada incluso por magistrados del Tribunal Supremo, que establecía que cuando se acaba el plazo de nombramiento de los miembros del Consejo General del Poder Judicial estos se van a su casa y solo queda el miembro de más edad, el más joven y el último que se haya incorporado para atender exclusivamente las funciones de intendencia básica. El Consejo General del Poder Judicial es más que evidente que está en crisis. La derecha, en un sentido amplio, y la misma cúpula judicial nos quieren imponer la falsa solución de una mayor independencia judicial con la única finalidad, como les decía al inicio de mi intervención, de tener el control total del gobierno de los jueces. Una mala solución, porque ya sabemos qué pasa cuando hacen política las togas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Volviendo a la modificación que nos ocupa, como les decía, lo que quiere es acabar con una singularidad entendida, al menos por nosotros, como un elemento enriquecedor de los tribunales, porque incorporaría perfiles de juristas de renombre, docentes e investigadores, catedráticos con sensibilidad para la lengua y la cultura de la tierra que representan, que seguramente serían un contrapunto a los magistrados de carrera escogidos directamente por un Consejo General del Poder Judicial politizado y, como saben, recaducado; un Consejo del Poder Judicial que de facto ya no aplica en Cataluña todos esos criterios desde 2017, con la supresión de uno de los dos magistrados de designación autonómica que, históricamente, ya desde 1989, tenía la Sala Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Una supresión a la que podemos añadir distintos movimientos en el relevo de magistrados de este tribunal, que han ido recortando el margen de discrepancia interna en Cataluña, pero de lo que no tenemos la exclusividad, porque también ha habido en otros lugares, como en Navarra, donde una sentencia de la Sala tercera, la ContenciosoAdministrativa, del Tribunal Supremo sobre un recambio polémico de magistrados en su Tribunal Superior de Justicia marcó la imposición de una nueva doctrina que tiene una resonancia evidente también en Cataluña.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el que aquesta iniciativa vol eliminar no només és un mecanisme raonable, sinó també perfectament homologable a escala europea. De fet, nosaltres pensem que el que hauria de fer aquest Estat és desenvolupar aquesta via també en altres instàncies judicials, acostant la justícia a les persones i allunyant-la de les cúpules judicials, encara immerses en un marc mental d'altres temps. Si volen millorar la justícia espanyola, en lloc de donar més competències al Consell General del Poder Judicial, el que cal fer és acabar d'una vegada amb la situació actual d'aquesta institució. I en aquest sentit, voldria recordar la iniciativa presentada per en Josep Pagès, el meu predecessor en aquesta cambra. La legislatura passada, per resoldre el problema de la seva renovació, presentava una proposta, una proposta avalada inclús per magistrats del Tribunal Suprem, que establia que quan s'acaba el termini de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial, aquests se'n van a casa i només queda el membre de més edat, el més jove i el darrer que s'hagi incorporat per atendre exclusivament les funcions d'intendència bàsica.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Tornant a la modificació que ens ocupa i que, com els deia, el que vol és acabar amb una singularitat, una singularitat entesa, almenys per nosaltres, com un element enriquidor dels tribunals, perquè incorporaria perfils de juristes de renom, docents, investigadors, catedràtics amb sensibilitats per la llengua i per la cultura de la terra que representen, que de ben segur serien un contrapunt als magistrats de carrera triats directament per un Consell General del Poder Judicial polititzat. I com saben, recaducat. Un Consell del Poder Judicial que de facto ja ens aplica a Catalunya tots aquests criteris des del 2017, amb la supressió d'un dels dos magistrats de designació autonòmica que, històricament, d'ençà del 1989, tenia la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una supressió a la qual podem afegir diferents moviments en el relleu de magistrats en aquest tribunal que han anat retallant el marge de discrepància interna a Catalunya, però dels que no en tenim l'exclusivitat. També n'hi ha hagut a altres llocs, com a Navarra, on una sentència de la Sala Tercera, la contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, sobre un recanvi polèmic de magistrats en el seu Tribunal Superior de Justícia, va marcar la imposició d'una nova doctrina que té ressonància evident també a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministro, usted sabe que cada semana hay incidencias en el servicio de rodalies en Catalunya la semana pasada, averías de catenaria, de trenes de mantenimiento, de trenes. Según la Cámara de Comercio de Barcelona, en el año 2023 se perdieron un millón de horas de trabajo de los usuarios de rodalies, 120 000 jornadas laborales a tiempo completo. Según los datos de AIReF, entre el año 1990 y 2018 se invirtió en cercanías en todo el Estado 3679 millones, el 47,8 % en Madrid y el 16,8 % en Barcelona. La media de ejecución de los presupuestos del Estado en los últimos diez años es: en Madrid, 120 % de ejecución y en Cataluña el 60 %, en infraestructuras ferroviarias, el 50 %. Cuando nosotros contamos esto datos, que son los datos oficiales, señor ministro, ustedes nos contestan que cumplen con Cataluña. ¿A quién quieren engañar? ¿Qué se creen, que no sabemos leer los datos? Y de repente nos enteramos de que no publicarán las inversiones territorializadas semestralmente. Las últimas son las del primer semestre del año 2022. Se ha invertido en ese semestre el 15,7 % de los recursos previstos. ¿Escondiendo los datos qué quieren esconder: la incompetencia, que los presupuestos no son creíbles, el sesgo territorial? Ustedes deben reconocer, de una vez por todas, todos estos datos, estas cifras, ¿para qué? Para rectificar. ¿Para rectificar dónde? En los presupuestos, en los siguientes presupuestos esta tendencia debe rectificarse o no contarán con nosotros. Y ahora ustedes y el Gobierno de la Generalitat nos anuncian un traspaso como la solución de este problema, un traspaso que tendría que haber tenido lugar hace catorce años, un traspaso que no permite que la Generalitat opere con su operador más puntual y eficiente, Ferrocarrils de la Generalitat, que siga operando Renfe y que no se hable de cómo se recupera la desinversión. Señor ministro, si no hay inversión y se recupera todo este déficit, no habrá mejora del servicio y los ciudadanos de Cataluña lo sufrirán. Los ciudadanos, los que necesitan el tren a diario para moverse, no merecen que este problema no se resuelva, y no se resolverá si no se invierte más; y esto significa recuperar una parte de este déficit estructural.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Amagant les dades què volen amagar? La incompetència? Que els pressupostos no són creïbles? El biaix territorial? Vostès han de reconèixer d'una vegada totes aquestes xifres. Per què? Per rectificar, per rectificar on? En els pressupostos, en els propers pressupostos aquesta tendència s'ha de rectificar o no podran comptar amb nosaltres. I ara vostès i el Govern de la Generalitat ens anuncien un traspàs com la solució d'aquest problema. Un traspàs que s'havia d'haver fet fa 14 anys, un traspàs que no permet a la Generalitat operar amb el seu operador, que és més puntual i més eficient, que és Ferrocarrils de la Generalitat, que continua operant Renfe i que no parla de com es recupera la desinversió. Senyor ministre, si no hi ha inversió i es recupera tot aquest dèficit, no hi haurà millora de servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran. Els ciutadans no mereixen, els que necessiten el tren cada dia per moure's, que aquest problema no es resolgui i no es resoldrà si no hi ha més inversions. I això vol dir recuperar una part d'aquest dèficit estructural.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministre, vostè sap que cada setmana hi ha incidències al servei de Rodalies de Catalunya. La setmana passada avaries de catenària, avaries al tren de manteniment, avaries dels trens. La Cambra de Comerç de Barcelona ha calculat que l'any 2023 s'han perdut 1 milió d'hores de treball dels usuaris de Rodalies. 120 000 jornades laborals completes. Segons les dades d'AIReF, entre l'any 1990 i l'any 2018 es va invertir en Rodalies a tot l'Estat una quantitat, 3679 milions; d'aquests, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 % a Barcelona. La mitjana d'execució dels pressupostos de l'Estat dels darrers deu anys és a Madrid 120 % d'execució, a Catalunya, 60 %. En infraestructures ferroviàries, el 50 %. Quan nosaltres expliquem aquestes dades, que són les dades oficials, senyor ministre, vostès ens contesten que compleixen amb Catalunya. A qui volen enganyar? Què es pensa, que no sabem llegir les dades? I ara de cop ens assabentem que no publicaran les inversions territorialitzades semestralment. Les darreres són les del primer semestre de l'any 2022. S'ha invertit en aquell semestre el 15,7 % dels recursos previstos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Sí, gràcies presidenta. Estem treballant-hi. Per tant, en els pròxims dies i, evidentment, abans de termini ho comunicarem. Gràcies. Gracias, presidenta. Estamos trabajando en ella, por lo tanto, en los próximos días y, evidentemente, antes de que termine el plazo, lo comunicaremos. Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Finalmente, como las palabras se las lleva el viento y el movimiento se demuestra caminando, queremos acciones concretas en beneficio del delta. Y en política, las acciones, los compromisos, las voluntades se acreditan dotando los recursos necesarios para que estas acciones, para que estas voluntades se lleven a cabo. Así pues, como último de los acuerdos, hay que presupuestar los recursos económicos necesarios para ejecutar inmediatamente las actuaciones de consolidación de la morfología del Delta del Ebro priorizando las aportaciones de arenas marinas. Como pueden ver, todos los acuerdos están fundamentados en las demandas transversales y consensuadas de todo un territorio. Pero lo que planteamos no es solo que se adopten estos acuerdos y ya está, planteamos que se aprueben estos acuerdos y se lleven a la práctica, porque, como decía la semana pasada, ya tenemos suficientes palabras; hechos y no palabras, porque o actuamos, o el delta desaparecerá. Por lo tanto, contamos pues con su reflexión y su apoyo para evitarlo y poder darle solución. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Pues aquí nos encontramos, en el mismo punto, pero en otra Cámara de representación y muchos años después, con mucha tecnología, eso sí, y mucho más conocimiento y ciencia, también fruto de la experiencia compartida y, a la vez, sin embargo, decidiendo si escuchan o no a un territorio que pide ayuda y actuación de manera inmediata; ayuda para conservar la tierra ganada al mar, que configura, además, su manera de hacer y de ser como sociedad. En definitiva, hoy les toca decidir si ejercen la responsabilidad de protección del territorio que sus votantes les han delegado. El posicionamiento de Junts per Catalunya es conocido por todos ustedes, lo expresé en esta misma tribuna no hace ni una semana, y lo vuelvo a repetir: el Delta del Ebro es una prioridad para nosotros. Por eso, de esos tres ejes a los que me refería hace un momento, salen las propuestas de acuerdo concretas de esta moción. En primer lugar, la necesidad de cumplir integralmente los compromisos ya adquiridos por la vicepresidenta en un ya lejano 10 de febrero de 2023 ante los organismos sociales del Delta del Ebro. Todos ellos, obviamente, no se han cumplido, y por eso planteamos estos otros acuerdos en esta moción. Que se busque un consenso con las entidades del territorio y no se establezcan las actuaciones desde una visión lejana. Para ello, hay que incorporar a la Comisión Mixta Estado-Generalitat una representación de la tabla de consenso del Delta del Ebro entendiendo que este es el órgano de representación que tiene el máximo consenso territorial y la visión más próxima a las necesidades de los ciudadanos de aquellas tierras. Además, el plan de protección del Delta del Ebro que se está elaborando por parte del ministerio tiene que incorporar lo que propone el plan delta ya elaborado por la mesa de consenso de las tierras del Delta del Ebro. Por otra parte, y de acuerdo con lo que se comprometió la vicepresidenta, hay que paralizar inmediatamente la tramitación de los expedientes de la delimitación del Delta del Ebro hasta que los puntos anteriores no se hayan cumplido.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Por todo ello, esta moción que hoy debatimos echa poco la vista atrás y, sobre todo, mira hacia delante. Y digo que no mira atrás, no echa la vista atrás porque no voy a discutir ahora según qué afirmaciones hechas aquí la semana pasada. Como decía, hoy no quiero perder ni un minuto más mirando hacia atrás y no avanzando hacia delante en la protección del Delta del Ebro. Y digo esto desde el convencimiento de que hay que actuar en el delta de manera inmediata. Cada día que se pierde sin hacer nada, cada semana que se retrasa la acción, cada año que no se actúa con contundencia se empuja al delta hacia el abismo y hacia el punto de no retorno. Seguramente, algún historiador, tirando de hemeroteca, podría mencionar alguna sesión parlamentaria similar a esta, pero en los Estados Generales de los Países Bajos en la primera parte del siglo XX, cuando debatían sobre la necesidad o no de llevar adelante el denominado Plan Delta del Rin-Mosa-Escalda, un plan que finalmente se acordó y que, sin ningún lugar a dudas, exigió durante muchos años el consenso entre el Gobierno de aquel Estado, las autoridades provinciales, las autoridades municipales y la gente que vivía o que vive en aquellas regiones afectadas. De aquella labor del pasado, los resultados y los beneficios obvios para aquella tierra en el presente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Muchas gracias, señora presidenta. La semana pasada, con la interpelación a la vicepresidenta y ministra de Transición Ecológica y Reto Demográfico, pudimos hacer un repaso de la situación dramática que vive el Delta del Ebro y la urgente actuación que este necesita; una reflexión que giraba en torno a tres ejes principales. El primero, el valor incalculable que tiene el Delta del Ebro y su territorio, tanto desde el punto de vista geográfico como natural, sociológico y económico. El segundo, las amenazas que sufren asociadas al cambio climático y los fenómenos naturales extremos, o las asociadas a la falta de sedimentos que llegan al delta por culpa de los diferentes embalses que interrumpen el cauce del río. Y, finalmente, el tercer eje que explicaba, que trasladaba la importancia de escuchar un territorio donde más de 60 000 personas reivindican unas políticas diferentes y que con su perseverancia reclaman que se escuchen sus planteamientos para salvar el Delta del Ebro. Y es importante entender el porqué y la importancia de estos tres ejes que exponíamos desde Junts per Catalunya, porque la tentación de algunos de ustedes podría ser el de caer en el pimpampum político, típico de esta Cámara, de mirada corta y vuelo gallináceo. Pero, si es así, el delta seguirá hundiéndose por culpa de su inacción. Nosotros, desde Junts, seguiremos trabajando, persistiendo e insistiendo en que hay que actuar, y, evidentemente, iremos poniendo esta reivindicación en el centro de los diferentes debates y negociaciones que se vayan produciendo en los próximos tiempos hasta que se adopten las soluciones necesarias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«A més a més, cal que el Pla de Protecció del Delta de l'Ebre que està elaborant el Ministeri encaixi el que proposa el Pla Delta ja elaborat per la Taula de Consens d'aquelles terres del delta de l'Ebre. Per altra banda, i d'acord amb allò amb què s'ha compromès la vicepresidenta, cal que es paralitzi immediatament la tramitació de tots els expedients de delimitació del delta de l'Ebre fins que els punts anteriors no s'hagin acomplert. I finalment, com que les paraules se les endú el vent i el moviment es demostra caminant, volem accions concretes en benefici del Delta. I en política les accions, els compromisos i les voluntats s'acrediten dotant dels recursos necessaris per tal que aquestes accions i voluntats es puguin portar a terme i tirar endavant. Així doncs, com a darrer dels acords, cal que es pressupostin els recursos econòmics necessaris per executar immediatament les actuacions de consolidació de la morfologia del delta de l'Ebre, prioritzant les aportacions de sorres marines. Com poden veure, tots els acords estan fonamentats en les demandes transversals i consensuades de tot un territori, però el que plantegem no és només que s'adoptin aquests acords i prou; plantegem que s'aprovin aquests acords i es portin a la pràctica. Perquè, com deia la setmana passada, de paraules ja en tenim prou. Fets i no paraules, perquè o hi ha acció o hi haurà la desaparició del Delta. Per tant, comptem, doncs, amb la seva reflexió i suport a aquesta moció per evitar-ho i poder posar-hi solució. Moltíssimes gràcies.»