Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.820 declaraciones · página 15 de 61
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Els que fan això, senyories, des del 2023 tindrien majoria en aquesta cambra si no fos pels set vots catalans que avui molts de vostès demonitzen cada cop que poden. I el Gobierno d'Espanya dissimulant, promovent eslògans grandiloqüents com 'España en libertad, cincuenta años', eslògans que el grup socialista intenta bastir amb PNL per reconèixer el compromís amb els bibliotecaris del passat. Reconèixer els bibliotecaris del passat aquí, mentre a Catalunya el mal autoanomenat govern de tothom, presidit pel senyor Illa, els diu els bibliotecaris d'avui que són sobrers, que són prescindibles, portant al Parlament una llei d'acompanyament de pressupostos que incloïa modificar la Llei de biblioteques, obrint la porta a prescindir del bibliotecari titulat a les biblioteques públiques catalanes. Els socialistes de Catalunya, un cop més, diluint la nostra nació, intentant carregar-se per la porta de darrere el model de biblioteques català, herència de la Mancomunitat, d'aquella Mancomunitat de Catalunya que fa més de cent anys que ja va posar en valor els seus professionals, els bibliotecaris, dones i homes, sí, represaliats pel 'bibliocautso' espanyol. Doncs sàpiguen que Junts per Catalunya treballem per revertir la voluntat del senyor Illa, la voluntat de prescindir dels bibliotecaris titulats i treballem per revertir la situació de caos i col·lapse general en què tenen immers el nostre país, Catalunya, i treballem per revertir la seva memòria, sempre esbiaixada. Aquesta és la feina de Junts, fer memòria del passat per encarar amb garanties i dignitat el futur dels catalans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«El que es va produir al nostre país, diputats i diputades del PSC, no va ser un 'bibliocausto' genèric, a Catalunya va ser ben espanyol. A Catalunya es van tancar biblioteques, depurar bibliotecaris i fons bibliogràfics per eliminar el català. La repressió va tenir una dimensió específica i diferencial: la prohibició i la marginació del català en l'àmbit editorial, educatiu i públic. Es perseguien idees, sí, però també una llengua i amb ella, una comunitat nacional. I d'aquí les nostres esmenes, que dono per defensades i que no s'han dignat ni a fer-nos-en retorn. No deuen necessitar els nostres vots. I no s'equivoquin, a Junts som conscients que en l'actualitat l'extrema dreta, amb el suport de la dreta espanyola, encara fan coses semblants en els Països Catalans. A Palma, s'han proposat auditar i reequilibrar els fons de les biblioteques públiques per reduir la proporció de llibres en català, especialment de literatura infantil i juvenil. A Borriana, es van cancel·lar les subscripcions i retirar directament les revistes en català de la biblioteca municipal.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Blanca, al cel siguis, i com tu diries: no fem el ploramiques, plantem cara a l'Estat i visca Catalunya lliure! Gracias, presidente. Cuarenta años de dictadura y casi el mismo tiempo para empezar a hacer memoria. Hasta hace bien poco no ha habido interés por encontrar la verdad, hacer justicia y reparar a las víctimas del franquismo y del posfranquismo. De hecho, el mapa de la memoria democrática tiene todavía zonas muy oscuras, como los pasillos de los internados del miedo del Patronato de Protección a la mujer que Franco creó en 1941. El nombre era el primer engaño, en realidad era un patriarcado de desprotección que internaba a mujeres en reformatorios, psiquiátricos y centros religiosos, en los que se las maltrataba y obligaba a hacer trabajos forzados; mujeres a las que se separaba -como se ha recordado hace unos minutos- de sus hijos, a veces para darlos en adopción, encadenándolas para siempre, además, a la pena del hijo robado. Hay que hacer memoria, sí, pero para ajustar cuentas con todas las instituciones que dieron cobertura a las prácticas del patronato, y hace falta que el Gobierno español, responsable directo de la esclavitud institucionalizada y del robo de bebés, indemnice económicamente a sus víctimas. Pedir perdón, que se ha hecho ya, no es suficiente. Las supervivientes están hartas de gestos y de retórica. El Estado español tiene que pagar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Hem presentat esmenes per deixar clar que el Patronat de Protecció a la Mujer va ser un instrument de repressió masclista, però també una eina del nacionalcatolicisme espanyol per anihilar qualsevol forma de llibertat personal i, en l'àmbit competencial, i per garantir que tota la documentació de centres de Catalunya es quedi a Catalunya. Avui que parlem de dones i de memòria històrica, no vull acabar sense citar l'activista Blanca Serra, que ens va deixar dissabte als 82 anys. Vàrem coincidir a l'assemblea del Consell de la República, on era, amb 80 anys, una de les veus més joves i segur, la més valenta i la més desacomplexada. Ens deia: 'Paga la pena no oblidar'. Per això no podem col·laborar amb la política de l'aquí no ha passat res, que ara tot va bé. La Blanca va patir tortures durant el franquisme i durant la transició a la comissaria de Via Laietana, la que Junts vol convertir en un espai per a la memòria de la repressió, mentre els socialistes, malgrat que governen a Madrid, a Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, no accepten fer el canvi d'ús. En els anys 80, a la Blanca li van aplicar la llei antiterrorista, la van acusar de sedició i d'apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema 'Independència' en una manifestació. I, fins a l'últim moment, la Blanca ha lluitat contra la desmemòria creixent d'una societat on els joves no han conegut la dictadura. Insistia en la importància de que sàpiguen què va passar durant el franquisme, amb i després de Franco.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Els socialistes han presentat una esmena que diu 'estudiar' allà on deia 'establir indemnitzacions' i a més parlen de possibles vies de reconeixement a les persones afectades. Nosaltres entenem que això pot donar a entendre que no es vol pagar aquestes indemnitzacions i esperem que es reconsideri. A Catalunya n'hi va haver moltes, de víctimes, com recull el documental Els internats de la por, que descriu un món de càstig, de terror i d'angoixa. Moltes de les dones internades no havien comès cap delicte. Eren dones que s'havien rebel·lat contra la moral del nacionalcatolicisme, dones que havien fugit de casa, dones que havien tingut parella o fills fora del matrimoni, dones que estimaven altres dones, dones que el règim considerava caigudes i les castigava amb la pèrdua de la llibertat i amb el pes d'una culpa imposada. Alguns d'aquests centres on es maltractava les dones i els seus fills, on es van cometre greus violacions dels drets humans, formaven part de congregacions religioses. Poso un exemple: les adoratrices. Doncs bé, al 2015 les adoratrices va rebre el Premi de Drets Humans Rei d'Espanya que atorgava la Defensora del Poble del moment, Soledad Becerril, i que va lliurar el rei Felip VI. Per les víctimes, aquesta va ser una foto per la vergonya, perquè sense haver destapat les parts fosques de la seva història, com se'ls feia aquest reconeixement? Ara rep subvencions del Ministeri d'Igualtat per la seva feina amb dones en entorns de prostitució, però abans de premis i de subvencions toca, toca saber quina és la veritat de tot el que va passar dins d'aquestes parets, per no contribuir a construir aquest relat lligat i ben lligat de la transició modèlica espanyola dels mateixos que van permetre que el Patronat de Protecció de la Dona sobrevisqués deu anys a la mort del dictador.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«I per acabar, aquesta, segons entenem nosaltres, és una llei sense ambició, perquè no crea nous mecanismes de protecció per a la ciutadania, no millora realment els drets digitals i no anticipa els reptes de la intel·ligència artificial. Aquest govern de nou va tard a l'hora d'alinear-se amb els temps actuals. Acabem de registrar avui, per exemple, una bateria de preguntes sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions de la Seguretat Social, perquè aquest problema es veu a venir i perquè hem sabut que, mentre altres països de l'entorn europeu -França, Països Baixos, Alemanya- fa anys que treballen amb dades mesurables i comparables, vostès acaben de crear un grup de treball per començar a estudiar què pot passar amb la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions. Tornant a la iniciativa d'avui, no podem avalar una llei que centralitza, que retalla garanties, que perjudica el nostre teixit empresarial i, sobretot, -i també que quedi molt clar- que ignora la nostra llengua. Per responsabilitat institucional, per coherència política i per defensa dels drets de la ciutadania de Catalunya, hem de votar en contra.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, el mateix PSOE que va intentar que ens empasséssim el seu projecte de Llei de governança de Serveis Digitals i d'Ordenació de Mitjans de Comunicació presenta avui la meitat del projecte embolicat com a proposició de llei, declarant la urgència a establir la CNMC com a coordinador de serveis digitals, perquè fa dos anys que incompleixen amb la Unió Europea. Aquesta és la situació. Volem deixar clar, abans que res, que Junts està a favor de facilitar l'aplicació del reglament europeu, que recordem no cal transposar, perquè no és una directiva. Però també volem deixar molt clar que la urgència no pot justificar de cap de les maneres que es doni via a la tramitació d'un text que centralitza i concentra competències, que ignora el català i les altres llengües cooficials i que evita els controls democràtics exigibles en la tramitació. No tot s'hi val. La iniciativa exclou completament les comunitats autònomes, ignorant les seves competències i menystenint la seva experiència. I això és greu, perquè tots som conscients que la CNMC tampoc no tindrà la capacitat operativa per implementar la DSA. Ho hem vist en la implementació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però volen tornar a ensopegar, sembla ser, amb la mateixa pedra. De fet, es concentra la totalitat de funcions de supervisió del Digital Service Act en dos organismes estatals: la CNMC com a coordinadora de Serveis Digitals i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Catalunya, amb organismes com el Consell de l'Audiovisual Català o les autoritats catalanes de la competència o de la protecció de dades, queden fora de qualsevol paper rellevant. És inacceptable, perquè l'article 49 del reglament europeu no imposa un model centralitzat. Repeteixo, l'article 49 del reglament europeu no imposa una situació de centralització. Parla d'autoritats competents, en plural, i permet que els estats amb estructures descentralitzades distribueixin funcions en diferents organismes. Ho ha fet, per exemple, Bèlgica. Però vostès aquí fa uns moments han parlat, una vegada més, de 'coordinador nacional' i no, amb això, nosaltres no hi estem d'acord. Les comunitats autònomes, recordem-ho, tenen competències en matèria de consum audiovisual, comerç interior i protecció de dades pròpies i han de participar en el control i seguiment de l'aplicació d'aquest importantíssim reglament europeu. Vostès deixen fora els organismes autonòmics i això no és només una decisió tècnica. És una decisió política que menysté la realitat plurinacional de l'Estat. Cada cop que implementen un reglament recentralitzen competències. Sense oblidar que no hi ha ni una sola menció, ni una, a les llengües cooficials; en una llei -atenció- que regula l'espai digital. Això significa deixar desprotegides comunitats lingüístiques com la catalana davant dels biaixos dels algoritmes i dels sistemes de moderació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Finalmente, en línea con la jurisprudencia europea, la iniciativa también se propone proteger los derechos y libertades de todos, el orden, la convivencia y la seguridad pública. Desde esta perspectiva, la identificación personal es un elemento básico para el funcionamiento ordinario de los servicios públicos y para la garantía de la seguridad ciudadana. En este sentido, proponemos una regulación objetiva y proporcionada inspirada en experiencias comparadas de las democracias europeas. Por eso, para que Cataluña pueda disponer de las herramientas necesarias para ejercer con plenitud sus competencias, la propuesta incorpora también la previsión de delegar en la Generalitat de Catalunya las competencias ejecutivas en materia de seguridad y de identificación de las personas. Y termino. Hoy votamos la toma en consideración, el inicio de un trámite legislativo, de una proposición para regular desde la dignidad de la persona y desde los derechos fundamentales una práctica que borra a las mujeres del espacio público. Repito lo que he dicho antes: por responsabilidad democrática no podemos permitir que un debate que trata de la convivencia en nuestra sociedad se lo apropie la ultraderecha. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Finalment, i en la línia de la jurisprudència europea, la iniciativa es proposa també protegir els drets i llibertats de tots, l'ordre, la convivència i la seguretat pública. Des d'aquesta perspectiva, la identificació personal és un element bàsic per al funcionament ordinari dels serveis públics i per a la garantia de la seguretat ciutadana. En aquest sentit, proposem una regulació objectiva i proporcionada, inspirada en experiències comparades de les democràcies europees i, per tal que Catalunya pugui disposar de les eines necessàries per exercir amb plenitud les seves competències, la proposta incorpora també la previsió de delegar a la Generalitat de Catalunya les competències executives en matèria de seguretat i d'identificació de les persones. Acabo. Avui votem la presa en consideració, l'inici d'un tràmit legislatiu, d'una proposició per regular, des de la dignitat de la persona i des dels drets fonamentals, una pràctica que esborra les dones de l'espai públic. Repeteixo el que he dit abans: per responsabilitat democràtica, no podem permetre que un debat que tracta de la convivència en la nostra societat se l'apropiï la ultradreta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Y eso, precisamente, dejar que la ultraderecha se apropie de ese debate, es lo que ha hecho el populismo de una izquierda acomplejada, desvinculada de la realidad, que está más pendiente de inventarse teorías políticas que banalizan los derechos de las mujeres que de buscar soluciones a los problemas reales de convivencia y de seguridad de la gente de los barrios que dicen defender. Eso es lo que hace una izquierda española sectaria, que acusa de racista a todos los que no piensan como ella, sobre todo si dices lo que piensas en catalán. Nosotros no lo podemos permitir. No nos plegamos ni ante el racismo de unos ni ante la superioridad moral de los otros. Ignorar la realidad, mirar hacia otro lado, hacer ver que no pasa nada, es una irresponsabilidad que no nos podemos permitir. Por eso, desde Junts per Catalunya, queremos abrir un debate nuevo, un debate que hasta ahora nadie ha sido lo bastante responsable como para abrir. Porque abrir el debate sobre el velo integral, no desde los prejuicios de la batalla partidista de los bloques españoles, no desde las ideologías extremistas, sino abrirlo desde la centralidad, desde la sensatez y desde la responsabilidad, desde los principios y valores fundamentales de la democracia, es un debate nuevo que hay que afrontar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Per preservar el model de societat oberta i integradora, cal que es respectin unes normes comunes de convivència. Una d'aquestes és la igualtat real entre dones i homes, el dret fonamental a la no-discriminació per raó de sexe. És el que diu el Tribunal d'Estrasburg: Impedir la identificació i la comunicació visual suposa una discriminació contrària a la dignitat de les persones i lesiona la igualtat real i efectiva dels homes i les dones. Per això, les teories comunitaristes o de la inclusivitat troben el seu límit en la subordinació, en el patriarcalisme que suposa una dona amagada sota un vel. I si algú es pregunta què diuen les dones, recomano que escolti què ha dit aquest matí la presidenta de l'associació Esperança de Llibertat, Hope of Freedom, a la comissió de Cooperació, la senyora Khadija Amin, afganesa, parlant dels drets de les nenes i les dones a l'Afganistan. Eso es literalmente lo que dice la proposición de ley de Junts per Catalunya. Este es el punto de partida ineludible en toda sociedad democrática avanzada para regular la utilización en el espacio público de prendas o elementos que cubran el rostro y que impidan la identificación de las personas. No podemos aceptar que en nuestras calles haya personas invisibilizadas, borradas, cosificadas por una práctica que es sumisión, humillación y esclavitud. Algunos irresponsables volverán a decirnos que somos racistas. Nos da igual. Los derechos humanos, la dignidad de la persona, la igualdad efectiva entre hombres y mujeres, la convivencia democrática y la seguridad pública son más importantes que lo que puedan decir unos indocumentados más preocupados por la supervivencia de sus organizaciones y por recibir subvenciones que por las amenazas al modelo de sociedad abierta y plural que compartimos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«I això, deixar que aquest debat s'apropiï la ultradreta, precisament és el que ha fet el populisme d'una esquerra acomplexada, desvinculada de la realitat, que està més pendent d'inventar-se teories polítiques que banalitzen els drets de les dones que de buscar solucions als problemes reals de convivència i de seguretat de la gent dels barris que diu defensar. Això és el que fa una esquerra espanyola sectària, que acusa de racista a tots els que no pensen com ella, sobretot si dius el que penses en català. Nosaltres no ho podem permetre. No ens plegarem ni al racisme dels uns, ni a la superioritat moral dels altres. Ignorar la realitat, mirar cap a una altra banda, fer veure que no passa res, és una irresponsabilitat que no ens permetrem. Per això, des de Junts per Catalunya volem obrir un debat nou, un debat que fins ara ningú ha estat prou responsable d'obrir, perquè obrir el debat sobre el vel integral, no des dels prejudicis de la batalla partidista dels blocs espanyols, no des de les ideologies extremistes, sinó obrir-lo des de la centralitat, des del seny i des de la responsabilitat, des dels principis i valors fonamentals de la democràcia, és un debat nou al que cal fer front.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«Això és literalment, dèiem, el que diu la proposició de llei de Junts per Catalunya. Aquest és el punt de partida ineludible en tota societat democràtica avançada per regular la utilització en l'espai públic de peces o elements que cobreixin el rostre impedint la identificació de les persones. No podem acceptar que als nostres carrers hi hagi persones invisibilitzades, esborrades, cosificades, per una pràctica que és submissió, humiliació i esclavatge. Alguns irresponsables ens tornaran a dir que som racistes. Ens és igual. Els drets humans, la dignitat de la persona, la igualtat efectiva entre homes i dones, la convivència democràtica i la seguretat pública són més importants que el que puguin dir uns indocumentats, més preocupats per la supervivència de les seves organitzacions i per rebre subvencions que per les amenaces al model de societat oberta i plural que compartim. El marc de la proposta de Junts el va fixar clarament la nostra portaveu, Míriam Nogueras fa unes setmanes: ni burca ni VOX. D'aquest marc no en sortirem ni un mil·límetre. No permetrem que en la nostra societat vulnerar els drets de les dones no tingui conseqüències. Però no acceptarem que això es faci des del racisme. Ho farem des dels principis i valors democràtics que ens són propis. Abordar una qüestió sensible i profundament política en el millor sentit de la paraula, perquè estem parlant de la convivència en la nostra societat, abordar una qüestió d'aquesta complexitat no es pot fer des de la irresponsabilitat política. No es pot fer des del racisme dels uns, ni es pot deixar de fer per por a la demagògia i al populisme dels altres. No es pot fer des de menyspreu ni des de la voluntat expressa de trencar la convivència. No es pot fer des del racisme de l'extrema dreta, ni el de VOX, ni el dels imitadors de VOX, que surten com bolets també a Catalunya. No podem permetre que un debat que tracta directament de la convivència i la seguretat en la nostra societat se l'apropiï la ultradreta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«¿No se dan cuenta de cuál es el problema? Como la vida misma, aunque uno tenga mucho, si administra mal lo que uno tiene y no se prepara para cuando vienen las cosas mal dadas, ya puede dar por seguro que sufrirá. Y eso es lo que han hecho ustedes: no prepararse. Con la única diferencia de que aquí no sufrirán ustedes. Quien sufrirá, desgraciadamente, por su culpa, es la gente. Y por eso nos atacan cuando se lo decimos y cuando lo denunciamos. Porque ustedes saben que la economía familiar está muy tocada, que las empresas van al límite, que los salarios son precarios, que los servicios públicos están infradotados y saturados, y que la economía de las Administraciones públicas está sobreendeudada. No tenga ninguna duda: aquí estaremos para pedir responsabilidades a usted y a sus socios. Ahora hay que actuar protegiendo a la gente. Y, por todo eso, hoy aprobaremos, no obstante, este real decreto. Básicamente, porque su columna vertebral son las propuestas de Junts per Catalunya para ayudar a la clase media y trabajadora: mejorar el precio de la electricidad, mejorar el precio del gasóleo, mejorar el precio de la gasolina y mejorar el precio del gas natural; mejorar las condiciones de los autónomos, los campesinos, los pescadores y tantos otros. Lo aprobaremos porque la gente tiene que saber que hay una alternativa a la nefasta manera de hacer política del Gobierno y de sus socios. Y esta alternativa son las propuestas de Junts per Catalunya para defender a nuestro país y a su gente. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«No s'adonen d'on és el problema? Com la vida mateixa, encara que un tingui moltíssim, si administra malament el que té i no es prepara per quan venen les coses maldades, ja pot donar per segur que patirà. I això és el que han fet vostès no preparar-se. I amb l'única diferència que aquí vostès no patiran. Malauradament, qui patirà per culpa de vostès és la gent i per això ens ataquen quan ho diem i quan els denunciem. Perquè vostès saben que l'economia familiar està trinxada, que les empreses van al límit, que els salaris són precaris, que els serveis públics estan dotats i saturats i que l'economia de les administracions públiques està endeutada. Temps hi haurà, no en tingui cap dubte, per demanar-los responsabilitats a vostès i els seus socis. Ara, però, cal actuar protegint a la gent. I per tot això, avui aprovarem aquest Reial decret. Bàsicament perquè la seva columna vertebral són les propostes de Junts per Catalunya per ajudar a la classe mitjana i treballadora, millorar el preu de l'electricitat, millorar el preu del gasoil, millorar el preu de la gasolina, millorar el preu del gas natural, millorar les condicions dels autònoms, dels pagesos i dels pescadors i de tants altres. L'aprovarem perquè la gent ha de saber que hi ha una alternativa a la nefasta manera de fer política del Govern i dels seus socis. I aquesta alternativa són les propostes de Junts per Catalunya per defensar el nostre país i la seva gent.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«En fin, una prueba más de que este Gobierno no es de fiar, pero eso hoy no nos condiciona. No nos condiciona su mal hacer y nosotros hoy nos centraremos en el acuerdo más importante, que para nosotros es el que tenemos con la economía social catalana. Por eso desde Junts queremos hacer un reconocimiento a su conjunto y dar un agradecimiento a los representantes de las entidades que han trabajado en los últimos meses, las vinculadas a COOPCAT, a FEICAT, a DINCAT o a la Confederación, por citar solo algunas. Un agradecimiento que también querría que me permitieran extender personalmente a dos referentes parlamentarios. Uno de esta Cámara, Quico Homs, un guía en muchos ámbitos, y especialmente en el de las competencias de nuestro país, Cataluña. Y el otro en ejercicio en el Parlamento de Cataluña, Isaac Padrós -nuestro querido Isaac Padrós-, que nos recuerda constantemente que hay que poner en el centro a las personas y su derecho a decidir, porque la independencia de Cataluña empieza con la promoción y la garantía de la independencia de todas las personas que forman parte de ella. Este es nuestro compromiso. Esta es la lucha de Junts per Catalunya. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«El resultado de esta tarea es el acuerdo que Junts per Catalunya ha alcanzado hace meses con el Gobierno y el ministerio. Un acuerdo para revertir la invasión competencial; un acuerdo con la finalidad de poder decidir y que desde Cataluña se hagan las mejores políticas también en este ámbito, el de la economía social; un acuerdo -hay que decirlo- previo a la ruptura con los partidos del Gobierno que hoy mantendremos, a pesar del cambio de situación en la relación con el Gobierno, de la subida de tono y del uso reiterado y nunca suavizado del insulto y de la mentira por parte de aquellos que, si quieren hacer algo en esta legislatura, se ha demostrado que necesitan sí o sí nuestros votos. Porque, por mucho que se esfuercen en encasillarnos en el bloque que más conviene a unos o a otros, nosotros dejamos claro que no somos ni de uno ni de otro: nuestro bloque es el de Cataluña, y lo saben. Durante la tramitación en el Senado, Junts, a pesar del acuerdo, presentó dos enmiendas. La primera reproducía también un acuerdo firmado hace más de un año con el ministerio de la vicepresidenta segunda para la creación de las empresas de empleo. Y la segunda era una enmienda para revertir la Ley 2/2015, de desindexación, para que las empresas de la economía social que tienen un contrato con la Administración con cláusulas socialmente pertinentes no se vieran forzadas a asumir en sus balances los incrementos generados por la subida del IPC de un año respecto al anterior. Las dos enmiendas fueron vetadas por el Gobierno, pero hoy nos sirven para poner en evidencia las políticas y las maneras de hacer de este Ejecutivo. Un Ejecutivo, en este caso representado por usted, la vicepresidenta segunda, que llega a acuerdos que no cumple, pese a que tuviera bloqueada la trasposición de una directiva europea sobre condiciones laborales transparentes, la misma vicepresidenta que en el debate parlamentario muestra unos papeles y dice que recogen la desindexación de precios y nos dice que era una de las medidas que había ofrecido a Junts para dar apoyo a su proyecto de legislatura. Sabe que no es verdad, pero le sirve para intentar culparnos de que eso haya ocurrido. Nosotros queríamos darle la oportunidad de que lo hiciera y que con la segunda enmienda del Senado usted pusiera fin a la desindexación, y más en el caso de la economía social. No debe ser esta objeto de chantaje, sino que debería ser una prioridad para un Gobierno que se vende como progresista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señorías, Cataluña siempre se ha caracterizado -y se caracteriza- por un tejido de entidades sociales amplio y potente, un tejido que siempre ha sabido hacer de cojín para las necesidades del país de forma destacada cuando las Administraciones no han llegado o en situaciones de crisis. Por eso mismo, Junts per Catalunya no solo valora el trabajo y la contribución del tercer sector, del cooperativismo y del conjunto de la economía social, sino que los escuchamos y los acompañamos. Lo hacemos conscientes de que representan una parte significativa de nuestro PIB catalán, pero sobre todo sabiendo que son unos aliados fundamentales para fortalecer la cohesión social. Y lo son porque, más allá del valor económico que aportan a nuestro país, su verdadera riqueza es el compromiso con las personas, a menudo con las más vulnerables, con las que más lo necesitan. Y qué mejor manera de colaborar con ellos desde Junts per Catalunya que trabajando para proteger y recuperar las competencias erosionadas por el centralismo legislativo, tanto de las derechas como de las izquierdas españolas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«En fi, una prova més de que aquest govern no és de fiar. Però això avui no ens condiciona, no ens condiciona el seu mal fer. I nosaltres avui ens centrarem amb l'acord més important que per nosaltres és aquell que tenim amb l'economia social catalana. I, per això, volem des de Junts fer un reconeixement al seu conjunt i un agraïment als representants de les entitats amb qui hem treballat aquests darrers mesos, les vinculades a COOPCAT, a FEICAT, al DINCAT o a la Confederació, per citar-ne algunes. Un agraïment que també voldria que permetessin fer extensiu personalment a dos referents parlamentaris; un que ho va ser d'aquesta cambra, en Quico Homs, un guia en molts àmbits i especialment en el de les competències del nostre país, Catalunya. I l'altre en exercici al Parlament de Catalunya, el nostre estimat Isaac Padrós, que ens recorda constantment que cal posar al centre les persones i el seu dret a decidir. Perquè la independència de Catalunya comença en la promoció i la garantia de la independència de totes les persones que en formen part. Aquest és el nostre compromís. Aquesta és la lluita de Junts per Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«I el resultat d'aquesta feina és l'acord assolit fa mesos per Junts per Catalunya amb el Ministerio i amb els grups del Gobierno. Un acord, el de Junts, per aturar i revertir la invasió competencial, un acord amb la finalitat de poder decidir i fer des de Catalunya les millors polítiques també en aquest àmbit, en el de l'economia social. Un acord, val a dir, previ al trencament amb els partits del Gobierno, un acord que avui mantindrem, malgrat el canvi de situació en la relació amb el Gobierno i la pujada de to i l'ús reiterat i mai gratuït de l'insult i la mentida d'aquells que, si volen fer alguna cosa aquesta legislatura, s'ha demostrat que necessiten sí o sí els nostres vots, perquè per molt que s'esforcin per encasellar-nos en el bloc que més convé a uns i als altres, nosaltres deixem clar que no som ni de l'un ni de l'altre. El nostre bloc és el de Catalunya, i ho saben. Durant la tramitació al Senat, des de Junts i malgrat l'acord, vàrem presentar dues esmenes. La primera, que reproduïa també un acord, un acord signat fa més d'un any amb el ministeri de la vicepresidenta segona per a la creació de les empreses d'ocupació. I la segona, una esmena per revertir la Llei 2/2015, de desindexació, perquè les empreses de l'economia social que tenen un contracte amb l'administració amb les clàusules socials pertinents, no es veiessin forçades a assumir amb els seus balanços els increments generats per la pujada de l'IPC d'un any respecte a l'anterior. Les dues esmenes van ser vetades pel Gobierno, però avui ens serveixen per posar en evidència les polítiques i les maneres de fer d'aquest executiu. Un executiu que, en aquest cas representat per vostè, per la vicepresidenta segona, arriba a acords que no compleix malgrat que el cost sigui tenir aturada la transposició d'una directiva europea de condicions laborals transparents. La mateixa vicepresidenta que, en el debat parlamentari, mostra uns papers i diu que recullen la fi de la desindexació de preus i ens diu que era una de les mesures que havia ofert a Junts per donar suport al seu projecte de legislatura. Sap que no és veritat, però sí que li serveix per intentar culpabilitzar-nos de que això hagi passat. Doncs nosaltres li volíem donar l'oportunitat que ho fes, que amb la segona esmena del Senat, vostè posés fi a la desindexació, i més en el cas de l'economia social. No ha de ser aquesta objecte de xantatge, sinó que hauria de ser una prioritat per a un gobierno que es ven com a progressista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Gràcies, president. Senyories, Catalunya sempre s'ha caracteritzat -i es caracteritza- per un teixit d'entitats socials ampli i potent, un teixit que sempre ha sabut fer de coixí de les necessitats del país, de forma destacada quan les administracions no hi han arribat o en situacions de crisi. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, no només valorem la feina i la contribució del tercer sector, del cooperativisme i del conjunt de l'economia social, sinó que els escoltem i els acompanyem. Ho fem conscients que representen una part significativa del nostre PIB, del PIB català, però sobretot ho fem coneixedors que són uns aliats fonamentals per enfortir la cohesió i la inclusió social. I ho són perquè, més enllà del valor econòmic que aporten al nostre país, la seva veritable riquesa és el compromís amb les persones, sovint amb les més vulnerables, amb les que més ho necessiten. I quina millor manera de col·laborar-hi des de Junts per Catalunya, que treballant per protegir i recuperar les competències erosionades pel centralisme legislatiu tant de les dretes com de les esquerres espanyoles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Escuchen, cuando algunos nos señalan porque trabajamos para mejorar la seguridad, intentando que eso nos defina ideológicamente se equivocan. Lo que hacen es definirnos como diputados responsables y, de hecho, nos hacen un favor porque probablemente no pretendíamos hacer eso. Al final, más allá de discursos y etiquetas, todo es mucho más evidente de lo que algunos querrían. La gente no quiere saber nada de debates artificiales ni de excusas, pide poder vivir con tranquilidad y ante eso solo hay dos opciones: seguir mirando hacia otro lado o hacer lo que hace falta. Junts per Catalunya con nuestra ley contra la multirreincidencia hacemos lo que hay que hacer. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I, escoltin, quan alguns ens assenyalen perquè treballem per millorar la seguretat, intentant que això ens defineixi ideològicament, s'equivoquen. El que fan és definir-nos com a diputats responsables i, de passada, fent-nos un favor, perquè probablement no ho pretenien fer, això. Perquè al final, més enllà de discursos i etiquetes, tot és molt més evident del que alguns voldrien. La gent no en vol saber res, de debats artificials ni d'excuses. Demana poder viure en tranquil·litat. I davant d'això, només hi ha dues opcions: continuar mirant cap a una altra banda o fer el que cal. I Junts per Catalunya, amb la nostra llei contra la multireincidència fem el que cal. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todo el mundo. Hay 510 000 delitos cada año en Cataluña. Según los Mossos cuatro de cada diez son hurtos. 15 270 detenidos, más de mil lo han sido entre cuatro y seis veces y más de seiscientos, más de siete vegadas. La multirreincidencia se ha multiplicado. No es casual, es consecuencia de un sistema que no funciona. Ante esta realidad, algunos de ustedes se encuentran mucho más cómodos cuestionando a los que actuamos que no afrontando lo que ocurre cada día en nuestras calles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. 510 000 delictes cada any a Catalunya. Segons els Mossos, quatre de cada deu són furts; 15 270 detinguts, més de 1000 ho han estat entre quatre i sis vegades i més de 600, més de set vegades. La multireincidència s'ha multiplicat. No és un fet puntual, és conseqüència d'un sistema que no funciona. I, davant d'aquesta realitat, alguns de vostès es troben molt més còmodes qüestionant els qui actuem que no pas afrontant el que passa cada dia als nostres carrers. Aquesta llei és necessària, perquè la realitat no desapareix per molt que alguns de vostès decideixin ignorar-la. Aquesta no és una llei improvisada. S'ha treballat amb magistrats, fiscals, advocats i policies, amb el món local, col·legis professionals i associacions. A més, tots vostès saben que ha estat avalada per la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya i això no és menor. És la millor garantia que es tracta d'una norma rigorosa, ponderosa i respectuosa amb els drets fonamentals. Però malgrat això, alguns prefereixen desacreditar-la, no rebatent el seu articulat ni millorant-la, directament desacreditant-la, que si feia tuf racista, 'tufillo racista' en castellà com parla sempre, deia el senyor Rufián. Avui no hi és, no m'hi puc dirigir. Però una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Nosaltres no ho faríem. Que si era d'extrema dreta, veritat? Tampoc hi és, el senyor Iñarritu, ens ho va dir a l'última intervenció. Senyora Velarde, diuen que el que cal és una llei 'para los de guante blanco, para los poderosos'. Doncs la facin, treballin, treballin i la registrin.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Señora presidenta, señorías. Señora Micó, señor Chirivella. Si se trata de restituir el derecho civil valenciano, si se trata de derogar los decretos de nueva planta que terminaron con las instituciones de la nación catalana y con las instituciones del Reino de Valencia, de la Corona de Aragón y del Reino de Mallorca, nos tendrán siempre a su lado. Sobre la propuesta de que Formentera tenga su propio senador, nos ratificamos en lo que dijimos el día de la toma en consideración: es una reivindicación justa que Formentera deje de ser la única isla del Estado sin representación en el Senado. Formentera tiene que poder elegir su propio representante en el Senado separadamente de Ibiza. En primer lugar, hay una legitimidad de la unidad del pueblo de Formentera y sus instituciones; después, hay que reconocer su singularidad territorial. Hay que poner fin a una agrupación artificial de Ibiza con Formentera, superada por la realidad sociológica y poblacional. De hecho, no es la isla menos poblada del Estado, necesita un senador. Hay que equiparar a Formentera con el resto de las Islas Baleares: Mallorca, Menorca e Ibiza. Pero más allá de todo eso, a nosotros, Junts per Catalunya, siempre nos encontrarán escuchando a la gente de los países catalanes; escuchando sus demandas y también intentando darles escucha, defendiendo nuestra lengua, nuestra tierra, nuestra nación. Siempre nos tendréis a vuestro lado.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Acabo. Aquesta hipocresia democràtica amb què el PP i el PSOE instrumentalitzen un òrgan com la Mesa, especialment per bloquejar qualsevol debat que pugui posar en qüestió els principis del règim del 1978 explica el perquè del fracàs democràtic d'aquest règim del 1978. La legalitat espanyola no és la nostra. La nostra lluita, precisament, és per alliberar-nos d'aquesta legalitat, que no és en cap cas una legalitat democràtica. Ho vam fer el 2017. El Parlament de Catalunya va aprovar les lleis per fer un referèndum d'independència. El referèndum va ser legítim i no només va ser legítim. Va ser un referèndum legal, es va fer i va guanyar el sí. Aquesta és la nostra legalitat i no la que vostès ens imposen. Acabo amb un reconeixement als membres de les meses del País Basc i de Catalunya, a les meses presidides per Juan Mari Atutxa i per Carme Forcadell, perseguits per donar veu a la democràcia. Atutxa i Forcadell van donar veu al poble. Des d'aquí, moltes gràcies per haver-ho fet.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Senyora presidenta. Senyories, senyora Micó, senyor Chirivella. Si es tracta de restituir el dret civil valencià, si es tracta de derogar els Decrets de Nova Planta que van acabar amb les institucions de la nació catalana, amb les institucions del Regne de València, de la Corona d'Aragó i del Regne de Mallorca, ens tindran sempre al seu costat. Sobre la proposta que Formentera elegeixi el seu propi senador, ens ratifiquem en tot el que vam dir el dia de la presa en consideració. És una demanda justa que Formentera deixi de ser l'única illa de l'Estat sense representació al Senat. Formentera ha de poder elegir separadament d'Eivissa el seu propi representant al Senat. En primer lloc, hi ha unanimitat del poble de Formentera i de les seves institucions. En segon lloc, cal reconèixer el fet insular de Formentera, la seva singularitat territorial. Cal posar fi a una agrupació artificial d'Eivissa amb Formentera, superada per la realitat demogràfica i sociològica. De fet, Formentera ja no és la darrera illa en població de l'Estat i, per tant, mereix tenir un senador. Finalment, cal adaptar la Constitució a l'Estatut de les Illes Balears, que reconeix Formentera en pla d'igualtat amb la resta de les Illes Balears, amb Mallorca, Menorca i Eivissa. Però més enllà de tots aquests arguments, a nosaltres, Junts per Catalunya, sempre, sempre, ens trobareu escoltant la gent, escoltant la gent dels»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, señorías. Buenos días, ministro. Debatimos en este punto la convalidación del Real Decreto Ley 6/2026, que modifica la Ley de Memoria Democrática para renovar la reparación económica de personas que murieron o que sufrieron lesiones graves en defensa de la democracia. Modifica una Ley de Memoria Democrática que en 2022 Junts per Catalunya no votó. Votamos en contra en aquel entonces porque considerábamos que era insuficiente, que era continuista e incapaz de garantizar justicia real para las víctimas del franquismo. Así, la ley hoy vigente, a nuestro entender, mantiene la impunidad de los crímenes franquistas y sirve para legitimar el sistema político español actual. En Junts en su momento expresamos e intentamos enmendar las deficiencias importantes de aquellas legislaciones. Lo hicimos sin éxito, pero, ya lo saben, prosperó porque los socios de Gobierno, de aquel Gobierno y de hoy, se conformaron. Pese a que la norma era imperfecta, había un avance en el reconocimiento de las víctimas del golpe de Estado, de la guerra y de la dictadura, un avance que, pese a que hubo mayorías, quedó insuficiente. Y aquí se evidencia el engaño y se plantea uno de los interrogantes profundos que nosotros no quisimos ni queremos ignorar y que este real decreto ley no resuelve, porque dice que quiere dar respuesta a las personas fallecidas o con lesiones incapacitantes por su actividad en defensa y reivindicación de la democracia, víctimas de una dictadura represiva violenta, pero no lo hace como lo podría hacer. Lo hace dando un salto hacia atrás, recuperando el punto 1 del artículo 10 de la Ley 52/2007 para ampliar plazos, pero no solo hacen falta los plazos. Es un punto que han obviado el ministro y los portavoces que nos han precedido -siempre hay quienes nos quieren dar lecciones de democracia y de progresismo- y hacen una adición para excluir a las personas que hayan formado parte de las actividades anteriores. Hacen uso de los términos franquistas para condenar a los opositores. De hecho, se excluye a personas que formaron parte de la resistencia -desde luego, la resistencia armada- por combatir la violencia del franquismo y defender los valores democráticos, así que estas personas resultan doblemente excluidas, por las fechas y por ser guerrilleros de muchas y variadas ideologías antifranquistas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, senyories. Bon dia, ministre. Debatem en aquest punt la convalidació del Reial decret 6/2026. que modifica la Llei de Memòria Democràtica -ens diuen- per millorar el reconeixement i la reparació econòmica de persones que van morir o que van patir lesions greus en defensa de la democràcia. Modifiquen una llei de memòria democràtica que el 2022 Junts per Catalunya no vàrem votar. La vàrem votar en contra, perquè consideràvem que era insuficient, que era continuista i incapaç de garantir justícia real per a les víctimes del franquisme. Així, la llei avui vigent, al nostre entendre, manté la impunitat dels crims franquistes i serveix per legitimar el sistema polític espanyol actual. Des de Junts en el seu moment, vàrem expressar i intentar esmenar les mancances i importants limitacions d'aquell text. Ho vàrem fer sense èxit, però ja ho sabem, va prosperar perquè els socis de govern d'aquell moment i els d'avui van conformar-se, dient que malgrat la norma era imperfecta, hi havia un avenç en el reconeixement de les víctimes del cop d'estat, de la guerra i de la dictadura.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son los temas clave en los que está trabajando el Ministerio de Agricultura para ayudar en la...
«¿Y ustedes qué hacen? Durante dieciocho años las comunidades de regantes han tenido que pagar el término de potencia al precio de los meses de alta demanda, de modo que también es mucho más cara durante los meses en que no riegan. Lo hemos resuelto con una enmienda de Junts en esa misma ley, donde ustedes imponían un nivel de burocracia y exigencias administrativas totalmente insoportables para las pequeñas y medianas explotaciones. Eso también lo resolvimos con una enmienda de Junts per Catalunya, como sucede con tantas cosas desde hace años todavía pendientes de resolver y por las que ustedes no han movido ni un dedo. ¿Qué pasa con las prestaciones sociales de los agricultores desde la aprobación del Real Decreto Ley 13/2022? Ustedes no dieron apoyo a las pequeñas plantas en tránsito hacia plantas de biogás, al gasóleo profesional. Una mayor implicación en proyectos de modernización, sí, pero con dinero, no con préstamos. Reducir la burocracia, eliminar el IVA de las inversiones en comunidades de regantes o reducir el IBI de edificaciones agrarias: en estos casos y en muchos otros hay propuestas de Junts que ustedes podrían votar a favor si quisieran resolver los temas.»