Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
462 declaraciones · página 15 de 16
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El senyor Tellado, a la seva interpel·lació de la setmana passada, també retreia la poca autocrítica que ha estat capaç de fer el senyor Bolaños després de les mobilitzacions massives del poble espanyol. Home, senyor Tellado, no crec que siguin els populars els més indicats per fer aquest retret. Què van fer vostès davant les mobilitzacions dels catalans després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya que ens va fer sortir de forma massiva, pacífica i reiterada any rere any? Vostès no van fer res propi d'un estat, no van fer res propi d'una democràcia. Vostès ja ho havien fet tot. Vostès havien trencat les normes del marc constitucional, que sovint ens recorden, ens havíem donat entre tots. Tenen present com va anar? Catalunya va seguir estrictament la legalitat espanyola al peu de la lletra, aquesta que tant ens demanen, aprovant el seu Estatut al Parlament, un Estatut que va venir aquí a Madrid però primer va passar pel filtre, bé pel filtre no, més ben dit, va passar pel ribot del senyor Guerra, però que malgrat això el va aprovar aquesta cambra i la del Senat. I malgrat aquesta retallada madrilenya, aquest Estatut va ser ratificat en referèndum pel poble català, promulgat pel seu rei, i publicat com a llei orgànica. Què van fer vostès? Vostès s'ho van carregar tot. S'ho van carregar tot amb l'ajuda de les estructures envellides per l'Estat. I a partir d'aquí, suma y sigue que diuen a les Castelles. Al procés legítim, pacífic i democràtic català, van respondre a aplicant els manuals de la repressió -que tan bé dominen a Espanya- i la màxima de Plató, aquella que diu que la injustícia simulada és la pitjor forma d'injustícia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gracias, presidenta. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Recordaré unas cifras para tener un cierto contexto. El año pasado, 4097 personas se quitaron la vida; once suicidios cada día, siete menores de veinte años cada mes, y son cifras que se han triplicado desde el año 2019. La vida, lo sabemos todos, tiene luces y sombras. Vivir duele, y cada vez hay más personas para las que el sufrimiento resulta insoportable y sienten que no hay más salida que irse o caen en el pozo de la depresión o la ansiedad. El miedo y el confinamiento por la COVID lo único que han hecho ha sido empeorar la situación, y por eso la Organización Mundial de la Salud ha instado a buscar estrategias que mejoren la salud emocional y mental. En el Estado la estrategia por la salud mental ya se trabaja desde hace mucho tiempo con las comunidades autónomas, que, recordémoslo, son quienes tienen competencias en materia de salud. Hoy, sin embargo, el Grupo Socialista propone también un pacto de Estado por la salud mental. A través de una proposición no de ley para la que necesitaban todos los votos necesarios, porque no nos han contactado hace un momento, este pacto, que ya hemos dicho que tiene un gran consenso, prosperará y podría ser una forma encubierta de volver a invadir nuestras competencias. La transaccional que han pactado con Esquerra Republicana de Catalunya no concreta cómo solucionar, como mínimo, hasta ahora, la falta de profesionales que sufre Cataluña. No han aceptado ceder a Cataluña las competencias para que sea Cataluña quien tenga la posibilidad de ampliar las ratios y, lógicamente, todo esto nos genera desconfianza. Es el mismo PSOE que en la legislatura anterior proponía una ley para la equidad del sistema sanitario que pretendía cargarse la colaboración sociopública del sistema catalán de salud, que es tanto como decir cargarse el sistema de la sanidad catalana; un proyecto de ley que frenó Junts, pero que vuelven a llevar en su programa de Gobierno y que quién sabe si lo volverán a impulsar con SUMAR.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gràcies, presidenta. Bé; recordar algunes xifres només per generar un cert context. L'any passat 4097 persones es van treure la vida. Això vol dir 11 suïcidis cada dia, 100 menors de 20 anys cada mes. Xifres que s'han triplicat des del 2019. La vida, ho sabem tothom, té llums i té ombres, i viure fa mal. I cada cop hi ha més persones per les quals el sofriment és insuportable. Senten que no hi ha més sortida que marxar o cau en el pou de la depressió o l'ansietat. La por i el confinament per la Covid només van fer que empitjorar aquesta situació. Per això, l'Organització Mundial de la Salut va instar a buscar estratègies que millorin la salut emocional i mental. A l'Estat, l'Estratègia per a la salut mental ja es treballa des de fa temps amb les comunitats autònomes que, recordem-ho, són les que tenen competències en salut. Avui, però, el Grup Socialista proposa també un pacte d'Estat per la salut mental a través d'una proposició no de llei per la que devien tenir tots els vots necessaris, de ben segur, perquè no ens han contactat fins fa una estona. Molt ens temem que aquest pacte, que ja han dit que tenen un gran consens, prosperarà i podria ser una manera encoberta de tornar a envair les nostres competències. La transaccional que han pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya no concreta com solucionar, com a mínim fins a hores d'ara, la falta de professionals que pateix Catalunya. No han acceptat cedir a Catalunya les competències perquè sigui Catalunya la que tingui la possibilitat d'ampliar les ràtios. I, lògicament, tot això ens genera desconfiança. Aquest és el mateix PSOE que la legislatura anterior proposava una llei per a l'equitat del sistema sanitari que pretenia carregar-se la col·laboració sociopolítica del Sistema Català de Salut, que és tant com dir carregar-se el sistema, la sanitat catalana. Un projecte de llei que Junts va frenar però que tornen a portar al seu programa de Govern i que ves a saber si el voldran tirar endavant amb Sumar.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Por eso, desde Junts alertamos de que en el Estado español la democracia está en regresión. Nosotros no nos pondremos la capa de superhéroe para salvar a España; no lo vamos a hacer, no lo vamos a hacer. Junts, simplemente, defiende y defenderá nuestra libertad y el derecho de Cataluña a ser aquello que colectivamente quiera ser. Es la hora de sacudir la zona de confort de un Estado español que quisiera tener a los catalanes quietos y tranquilos, como corderillos en el marco de las autonomías del 78. Nosotros no somos corderos ni estamos mudos, pero, eso sí, siempre siempre siempre vamos a defender la democracia. Y aquí es cuando entramos de lleno en el debate de la libertad de expresión. ¿Conocen ustedes a Pere Calers? El escritor catalán más genial del siglo XX a la hora de escribir cuentos irónicos. Él decía: De teves a meves. Una reflexión muy bonita, una reflexión por la empatía. La libertad de expresión, señoras y señores diputados, debería ser eso: empatía, verdad y respeto. Pero ¿qué sucede? Sucede que a menudo el juego político se sustenta en los relatos fake y en la mentira, y en la otra cara, insisto, en la cara de la verdad -y en este punto, en el Estado español, topamos con una grave contradicción-, hay una censura digamos que legal, aceptada, la que dice que no se puede tocar, por ejemplo, la monarquía. Esta democracia de cimientos muy frágiles se indigna poco con la mentira y puede enloquecer con la verdad. Qué contradicción. Por ejemplo, no se puede decir que la monarquía española sea corrupta y que la tropa de los Borbones siempre ha tenido que huir por piernas, por ladrones o por desleales.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I aquí és quan entrem de ple en el debat de la llibertat d'expressió. Coneixen Pere Calders? L'escriptor català més genial del segle XX a l'hora d'escriure contes. Irònic i punyent. Calders escrivia: 'Ai de teves a meves'. De teves a meves, quina reflexió més bonica, quina aposta per l'empatia. La llibertat d'expressió, senyores i senyors diputats, també hauria de ser això, empatia, veritat i respecte. Però què passa? Passa que sovint el joc polític se sustenta en els relats fake i en la mentida. En l'altra cara, insisteixo, en la cara de la veritat, i en aquest punt a l'Estat espanyol topem amb una greu contradicció. Hi ha una censura diguem-ne que legal, que acceptada, la que diu que no es pot tocar, per exemple, la monarquia. Aquesta democràcia de fonaments molt fràgils s'indigna poc amb la mentida i pot embogir amb la veritat. Quina contradicció. Per exemple, no es pot dir que la monarquia espanyola és una SA corrupta i que la tropa dels Borbons sempre ha hagut de fugir cames ajudeu-me per lladres o per deslleials. La Fiscalia, recordem-ho, va trobar fins a tretze delictes al rei emèrit, els uns estaven prescrits, és cert, els altres emparats per la resta, la seva condició reial, i en la resta Hisenda -ai, Hisenda- va posar la catifa perquè es regularitzés la corrupció. L'emèrit de les comissions de l'AVE a la Meca evita processos judicials per qüestions de forma, no pas de fons, i si no que ho preguntin a una tal Corinna. Però si ho dius, si ho dius, si expliques que la monarquia és un despatx de comissionista, que la nit del 24 de desembre cada any fa discursos a la tele on parla d'exemplaritat i de decència, si dius tot això, ets pell, pots anar a la presó. Que no ho veuen que no anem bé, que això és el món al revés? Això és el món al revés. Ets raper, fas una cançó dient que el rei roba -i el rei roba- i et jugues la presó. Per això aquest debat és tan important. I per això és important fixar-nos en el cas d'en Josep Miquel Arenas, en Valtònyc. Espanya el va condemnar -sí, sí, el va condemnar- a tres anys i sis mesos de presó per cantar una veritat. En canvi, a Bèlgica van despenalitzar les injúries a la corona arran del seu cas. Que un raper pogués acabar a la presó els va obrir els ulls. Nosaltres també hem d'obrir els ulls.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Mire, señor ministro, este reparto no tiene ninguna lógica. Por favor, explíquela. No la tiene ni por población ni por PIB ni por capacidad de acogida y, por tanto, hay que acabar con ello. Pero es que, además, señor ministro, como ya he apuntado anteriormente, esta distribución no tiene nada de equitativa ni se acompaña de las herramientas competenciales y legislativas necesarias ni de los recursos indispensables para afrontarlo correctamente. Y todavía es más grave hablando de Cataluña, porque quiero recordar que en Cataluña tenemos la gran suerte de gozar de una lengua propia, el catalán, y esta circunstancia, obviamente, implica el derecho de todos los ciudadanos que conformamos nuestra comunidad lingüística y también de las personas migradas de dar forma a nuestra vida en nuestra lengua. Pero, evidentemente, también supone una enorme responsabilidad por parte de todos los poderes públicos, de todos, no solo de los catalanes, de cuidarla, preservarla y difundirla, y necesitamos para ello muchos más recursos que tampoco tenemos. Como sucede en otros aspectos, en Cataluña, en materia migratoria necesitamos pasar a una relación de igual a igual con los recursos que generamos los catalanes que van a Madrid y no retornan, por un lado, y las competencias y necesidades básicas para organizar los flujos migratorios y el efecto en el territorio, por otro lado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Però és que, a més, senyor ministre, com ja he apuntat anteriorment, aquesta distribució no en té res, d'equitativa. Tampoc s'acompanya de les eines competencials ni legislatives necessàries, ni dels recursos imprescindibles per afrontar-ho correctament. I encara és més greu, tractant-se de Catalunya, perquè li vull recordar que a Catalunya comptem amb l'extraordinària fortuna de gaudir d'una llengua pròpia, el català, i aquesta circumstància, òbviament, implica el dret de tots els ciutadans que conformem la nostra comunitat lingüística, també de les persones migrades, naturalment, de donar forma a la nostra vida en la nostra pròpia llengua. Però, òbviament, suposa una enorme responsabilitat de tots els poders públics -tots, eh?, no només els de Catalunya- de tenir-ne cura, preservar-la, difondre-la, i per a això es necessiten molts més recursos que tampoc tenim. Com succeeix en tants aspectes, a Catalunya, també en polítiques migratòries, necessitem urgentment passar de la subordinació de l'Estat espanyol a una relació d'igual a igual. Amb els recursos que generem els catalans que marxen cap a Madrid i no retornen, d'una banda, i amb les competències i capacitats necessàries per poder ordenar i reglamentar els fluxos migratoris i els seus efectes al nostre territori. I acabo amb Ferraz.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Així doncs, senyor Hereu, pensa garantir el Govern espanyol el retorn de la seu de les empreses que van forçar a abandonar Catalunya l'octubre del 2017? Muchas gracias, señora presidenta. El 1 de octubre de 2017, más de dos millones de catalanes votamos en el referéndum sobre la independencia de Cataluña, aunque los cuerpos policiales intentaron impedirlo de forma violenta. Dos días después, con la declaración de Felipe de Borbón, el rey tomaba parte y daba luz verde a aquel a por ellos judicial y económico. Desde entonces, y junto con la participación del Partido Popular, se iniciaba una operación de Estado y el 6 de octubre aprobaba un real decreto para forzar el cambio de la sede de miles de nuestras empresas fuera de Cataluña, una actuación que quería castigar económicamente a nuestro país y pretendía desgastar el prestigio del tejido económico catalán e impactar negativamente en sus principales indicadores. Porque, cuando se trata de Cataluña, el Reino de España siempre perjudica a los catalanes, sean independentistas o no. A pesar de ello, la economía catalana ha demostrado una enorme capacidad de resiliencia, batiendo récords como el de inversión extranjera o del nivel de ocupación de empleo. Pero es evidente que hay que revertir los efectos de aquella operación de Estado y, ahora que Junts es clave en este hemiciclo, aquello imposible en los últimos cuatro años ahora se hace realidad. Así pues, señor Hereu: ¿piensa garantizar el Gobierno español el retorno de las empresas que forzaron a abandonar Cataluña en octubre de 2017?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. L'1 d'octubre de 2017, més de dos milions de catalans van votar en el referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que els cossos policials van intentar impedir-ho de forma violenta. Dos dies després, amb la declaració de Felip de Borbó, el rei prenia part i donava llum verda a aquell 'a por ellos' judicial i econòmic. Des de llavors, i juntament amb la participació del Partit Popular, s'iniciava una operació d'Estat que el 6 d'octubre aprovava un reial decret per forçar el canvi de la seu de milers de les nostres empreses fora de Catalunya. Una actuació que volia castigar econòmicament el nostre país pretenent desgastar el prestigi del teixit econòmic català i impactar negativament en els seus principals indicadors. Perquè quan es tracta de Catalunya, el Regne d'Espanya sempre perjudica els catalans, siguin independentistes o no. Malgrat això, l'economia catalana ha demostrat una enorme capacitat de resiliència, batent rècords com el d'inversió estrangera o el nivell d'ocupació. Però és evident que cal revertir els efectes d'aquella operació d'Estat, i ara que Junts és clau en aquest hemicicle, allò impossible en els darrers quatre anys ara es fa realitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Decíamos que en un país normalizado democráticamente una serie de personas indecentes deberían ser cesadas y juzgadas, y hablaba de la cúpula judicial y también de cargos policiales, pero también hay que poner nombres y apellidos a las personas que han permitido y bendecido informes falsos, informes fabricados. Hay que poner nombres y apellidos a estas personas que han fabricado estos informes, y hay que poner nombres y apellidos también a los responsables de los medios de comunicación que han contribuido de forma consciente a toda esta estafa, a esta macrooperación contra el independentismo catalán y en contra de Cataluña. Entiendo que personajes como Ana Rosa Quintana, Mauricio Casals o Ferreras y sus altavoces se puedan sentir aludidos con esta intervención. De hecho, esta intervención, que puede parecer muy actual, la hice prácticamente calcada hace cosa de cuatro años. Jamás han querido voluntariamente acabar con este lastre, y nosotros, desde nuestro espacio, vamos a seguir haciendo de la necesidad virtud y sabiendo que ustedes no lo hacen por convicción, el resultado es que lo hacen. Y lo que a nosotros nos interesa es conseguir nuestro objetivo, la independencia de nuestro país, Cataluña y, para hacerlo, tienen que pasar cosas, no se tienen que encallar. Y Cataluña necesita que se deje de retroceder, como ha pasado hasta ahora. Cataluña necesita que se hable clar i català, como decimos, claro y alto. Cataluña necesita que esta nueva generación política desacomplejada aparque los lloros y actúe.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I acabo. La coneguda Operació Catalunya, precedida per Operació Barcelona, ha tingut com a finalitat neutralitzar i desactivar el procés independentista català, tothom ho sap. I això queda reflectit en la Directiva d'intel·ligència del 2012 que va fer el Govern Rajoy i que va donar continuïtat el Govern de Pedro Sánchez fins que Junts va entrar a l'equació. L'objectiu per aconseguir-ho, per aconseguir desactivar i neutralitzar l'independentisme, era molt clar, disparar a tres dels grans pilars del catalanisme: la presidència de la Generalitat de Catalunya, amb el president Artur Mas i posteriorment el president Puigdemont, l'alcaldia de la capital del nostre país, l'alcalde Trias, i també la presidència del Futbol Club Barcelona amb Sandro Rosell. I no cal que digui que aquests tres grans pilars del catalanisme segueixen avui sent objecte de les clavegueres de l'Estat espanyol. I acabo. La independència de Catalunya és una opció que aquí no agrada, però és la nostra opció. I és l'opció que ens allunyaria de tota aquesta porqueria. I és l'opció que ens donaria les eines necessàries per poder servir com creiem que s'han de servir els ciutadans de Catalunya. I només per això val la pena que seguim mantenint la posició. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Dèiem que en un país normalitzat democràticament una sèrie de persones indecents haurien de ser cessades i jutjades. I parlava de la cúpula judicial i també d'alts càrrecs policials. Però també cal posar noms i cognoms a aquelles persones que han permès i beneït informes falsos, informes fabricats. Cal posar noms i cognoms també a aquelles persones que han fabricat aquests informes. I cal posant noms i cognoms també als responsables dels mitjans de comunicació que han contribuït de manera conscient a tota aquesta estafa, aquesta macrooperació contra l'independentisme català i també en contra de Catalunya. Entenc que personatges com Ana Rosa Quintana, com Mauricio Casals, com Ferreras o els seus altaveus es poden sentir al·ludits amb aquesta intervenció. De fet, aquesta intervenció, que pot semblar molt actual, la vaig fer pràcticament calcada fa gairebé quatre anys. Mai heu volgut voluntàriament acabar amb aquest llastre. Nosaltres, des del nostre espai, seguirem fent de la necessitat virtut i sabent que no ho fan per convicció, el resultat és que ho fan, el resultat és que passa. I el que a nosaltres ens interessa és arribar al nostre objectiu, que és la independència del nostre país, Catalunya. I per arribar-hi han de passar coses, no s'han d'encallar les coses. I Catalunya necessita que es deixi de retrocedir com ha passat fins ara. Catalunya necessita que parlem clar i català. I Catalunya necessita que aquesta nova generació de polítics desacomplexats aparqui els plors i actuï.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Sabemos que nada será fácil, porque antes de ver la luz la amnistía ya tenía un reguero considerable de detractores que eran, son y serán beligerantes. La mayoría sabemos que son los que han estado siempre con Cataluña y que ahora hacen mucho ruido y nos ofrecen un esperpento de maniobras para torpedear la tramitación e incluso su aplicación. También nos amenazan con llevar la ley a Europa. Allí les esperamos, en Europa. Europa es el terreno de juego de Junts y en todo caso, para evitarles nuevos ridículos, quiero que sepan que el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, en su sentencia de 29 de abril de 2021, dictada en el Asunto C-665/20, procedimiento prejudicial de urgencia, no solo reconoce la posibilidad de la existencia de la amnistía, sino que además establece que esta tiene por finalidad despojar de su carácter delictivo a los hechos a los cuales se aplica. De esta manera, la compatibilidad de una ley de amnistía con el derecho europeo es un acto que el TJUE ha dejado claro, y por eso podemos intuir cuál será la respuesta. Esta ley no amnistiará a personas, sino hechos atribuidos a estas personas, y todos saben que pretende acoger a todas las víctimas de la judicialización política. Lo que no se sabe, porque no se ha dicho lo suficiente, es que algunos de los que más gritan y gesticulan hoy serán los principales beneficiados de esta amnistía. Hablo de aquellos que han politizado la justicia, alejándose de los estándares del derecho europeo -lo decía el diputado Iñarritu-, utilizando indiscriminadamente, por ejemplo, técnicas de lawfare o el concepto de terrorismo. Y es que, en caso de prosperar la ley, evitarán someterse al escrutinio de los tribunales europeos. ¡Qué favor, señor Feijóo! ¡Qué favor, señor Catalán! ¡Qué favor para el Estado español! Y sí, señor Feijóo, en Junts somos conscientes de todo. Somos tan conscientes, que hoy sabemos que vivimos un hecho excepcional, porque los mismos que votaron el 155, que nos han espiado, que nos han puesto en las listas de terroristas, votarán a favor de lo que nos han negado en los últimos años. Esta es la virtud de Junts, y es que cuando Junts entra en la ecuación pasan cosas. Pasan cosas que nos decían que eran imposibles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Nosaltres també votarem a favor d'aquesta presa en consideració. Ho farem convençuts que l'amnistia ajudarà a obrir una via molt difícil, la de la negociació entre dues nacions, l'espanyola i la catalana. Una negociació de tu a tu per decidir el nostre futur, que per Junts, que per nosaltres, només pot ser una, el d'una Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías, hoy -y en catalán- encaramos la toma en consideración de la Ley Orgánica de amnistía, presentada por el Grupo Socialista, como condición previa para que los siete votos de Junts facilitasen la investidura de Pedro Sánchez. Nos decía el president Carles Puigdemont, en la rueda de prensa del 9 de noviembre, que el acuerdo con el Partido Socialista incluía la ley de amnistía; la incluía con la voluntad compartida de no dejar fuera a ningún perseguido por contribuir al proceso de independencia de Cataluña. Nos decía también el presidente que la amnistía era una manera de devolver a la política lo que era de la política, lo que es de la política. Y es que esta ley, señorías, no es ninguna medida de gracia, sino una medida necesaria que surge del acuerdo entre demócratas para acabar con la judicialización de la política, que ha comportado el sufrimiento de muchas personas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Aquesta llei no amnistiarà persones, sinó fets atribuïts a aquestes persones. I tothom sap que pretén acollir totes les víctimes de la judicialització política. El que no se sap, perquè no s'ha dit prou, és que alguns dels que més criden i gesticulen avui seran els principals beneficiats d'aquesta amnistia. Parlo d'aquells que han polititzat la justícia allunyant-se dels estàndards del dret europeu -ho deia el diputat Iñarritu-, per exemple, utilitzant indiscriminadament tècniques de lawfare o el concepte de terrorisme. I és que en cas de prosperar la llei, evitaran, aquests, sotmetre's a l'escrutini dels tribunals europeus. Quin favor, senyor Feijoó, quin favor, senyor Catalán, quin favor per l'Estat espanyol. I sí, senyor Feijóo, a Junts som conscients de tot. En som tan conscients que avui sabem que viurem un fet excepcional, perquè els mateixos que van votar el 155, que ens han espiat, que ens han posat a les llistes de terroristes, votaran a favor del que ens han negat els darrers anys. Però aquesta és la virtut de Junts, i és que quan Junts entrem a l'equació, passen coses, passen coses que ens deien que eren impossibles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui, i en català, encarem la presa en consideració de la Llei Orgànica d'amnistia presentada pel Grup Socialista com a condició prèvia perquè els set vots de Junts facilitessin la investidura de Pedro Sánchez. Ens deia el president Carles Puigdemont a la roda de premsa del 9 de novembre que l'acord amb el Partit Socialista incloïa la llei d'amnistia. La incloïa amb la voluntat compartida de no deixar fora cap perseguit per contribuir al procés d'independència de Catalunya. Ens deia també el president que l'amnistia era una manera de retornar a la política allò que era de la política, allò que és de la política. I és que aquesta llei, senyories, no és cap mesura de gràcia, sinó una mesura necessària que sorgeix de l'acord entre demòcrates per acabar amb la judicialització de la política, que ha comportat el patiment de moltes persones. I això lliga també amb el que va posar de manifest el president Puigdemont a la seva conferència de Brussel·les dos mesos abans, on apuntava que l'amnistia és una eina perquè es donin les condicions d'abandonament de la repressió, un abandonament de la repressió que ens ha de permetre tornar a fer política, dedicant les energies de l'independentisme a la nostra legítima causa i a treballar per tots els catalans, i no haver-nos de defensar d'uns delictes que sabem, i també ho saben vostès, que no ho són.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y el último punto que voy a destacar es el punto cuatro: La ampliación de la participación directa de Cataluña en las instituciones europeas y otros organismos y entidades internacionales. ¿Por qué acordamos la participación directa de Cataluña en las instituciones internacionales y en los organismos y entidades internacionales? Pues porque somos una nación. Termino. Era importante e imprescindible que el Gobierno español reconociera, y lo ha hecho y por escrito ante un mecanismo internacional y neutral, que el conflicto entre Cataluña y España existe, es histórico y se remonta a 1714. No se esfuercen en despreciar la referencia a 1714. En la Ley 1/1980, aprobada por unanimidad por el Parlamento de Cataluña y plenamente vigente a fecha de hoy, dice lo siguiente: El pueblo catalán en los tiempos de lucha marcó una diada, un día importante, el 11 de septiembre, como fiesta de Cataluña, día que, si bien significa el doloroso recuerdo de la pérdida de libertades -el 11 de septiembre de 1714-, y una actitud de reivindicación y de oposición activa ante la represión, suponía también la esperanza de una total recuperación de la libertad. Ahora, al retomar Cataluña su camino de libertad, los representantes del pueblo creen que la Cámara legislativa debe sancionar aquello que la nación unánimemente ya ha asumido; y, como decía el conseller Rull, no celebramos una derrota, sino el último día que fuimos libres. Viva Cataluña libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«I acabo. Calia i era imprescindible que el Govern espanyol reconegués -i ho ha fet, i per escrit i davant d'un mecanisme internacional i neutral- que el conflicte entre Catalunya i Espanya existeix, és històric i es remunta al 1714. I no s'esforcin en menystenir la referència al 1714, a la Llei 1/1980 aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i plenament vigent a data d'avui, i diu: 'El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'11 de setembre com a festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'11 de setembre de 1714 i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament de la llibertat. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del poble creuen que la cambra legislativa ha de sancionar allò que la nació unànimement ja ha assumit.' I, com deia el conseller Rull, no celebrem una derrota, sinó l'últim dia que vam ser lliures. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Era necesario lograr un cambio de paradigma, pasar de una relación de subordinación a una relación de igual a igual, que es lo que el presidente Puigdemont reclama desde hace más de siete años. Había una serie de elementos que era imprescindible que se cumplieran si el Gobierno español deseaba emprender un proceso de negociación con Junts, y el presidente Puigdemont las apuntó en su conferencia del 5 de septiembre: eliminar cualquier referencia del independentismo a nivel de inteligencia, retirar también la vinculación del independentismo catalán con el terrorismo de los informes de la Europol y la ley de amnistía. Hacía falta -y por eso lo hacemos constar- un acuerdo sin renuncias, en el que explicitamos que para nosotros el mandato del 1 de octubre está vigente y el compromiso con la independencia es irrenunciable, sin renuncias y sin engañar a nadie. Porque si alguien dice que este acuerdo sirve para pasar página, engaña a los ciudadanos. No lo hemos hecho y no lo haremos nunca, porque esto no es tan solo un anhelo que sea nuestro, sino que pertenece a las generaciones y generaciones de catalanes que se han sacrificado en circunstancias mucho más adversas que las actuales para conseguir que lleguemos hasta aquí. Y hoy, porque formamos parte de esa cadena de generaciones, escribimos una página más que nos aproxima a nuestro objetivo. En resumen, era necesario identificar bien el problema, dotarse de las condiciones y elementos necesarios para abordar su resolución y acordar una metodología de trabajo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Usted hoy, de momento, a pesar de que lo ha afirmado, no se ha atrevido. Seré clara, señor Sánchez. ¿Va usted a abordar el tema catalán de forma directa, tal y como establece el acuerdo que han firmado? Lo que es auténticamente disruptible es que se reconozca como lo que es, un conflicto histórico y político entre dos naciones. Que por primera vez se plantee en un acuerdo político una ley de amnistía que acabe con la represión judicial, que se pueda plantear un... (fallo técnico) ... como una de las propuestas para resolver el problema de fondo, que, como muy bien hemos convenido a escribir en un acuerdo político, sigue sin resolver. La función de la política es justamente resolver los problemas que siguen pendientes. El resultado democrático expresado en las urnas ha recordado que el conflicto histórico no resuelto continúa en el epicentro del debate político español. Sé que muchos de ustedes han tenido la tentación, en estos últimos años, de hacer creer que nos teníamos que olvidar y que, de hecho, ya lo habíamos dejado atrás. Se engañaban, engañaban, y lo sabían. Ahora toca actuar en consecuencia y dejar de esconder el problema. ¿Está usted dispuesto a hacerlo, señor Sánchez?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Hemos pasado muchas horas trabajando el marco del acuerdo, sobre todo los antecedentes y el relato. Un acuerdo en el que no aparece ni una sola vez la palabra diálogo, y sí la palabra negociación. Un acuerdo firmado por ustedes donde no se habla de 'reencuentro', de perdón ni de medidas de gracia; eso fueron los indultos, y entendemos que en ningún caso se refería a la amnistía porque la amnistía es otra cosa: una ley y una desjudicialización de la política. Hoy tomaba la palabra en nombre de Junts, a quien formalmente represento, pero el sentido de nuestra intervención se explicaba por la voluntad de servir y representar mucho más allá de lo que son las posturas y los legítimos intereses de los partidos políticos. Este debate de investidura viene precedido de un enfrentamiento entre españoles y también de una división entre los dos grandes partidos respecto a Cataluña que no se había producido nunca en investiduras previas. Existe un hecho incontrovertible que lo explica, un hecho que usted sabe -porque lo ha firmado, porque forma parte de nuestro acuerdo-. Ustedes saben que la cuestión no es tanto si España tiene un gobierno más o menos progresista, más o menos de izquierdas, o más o menos reformista; de hecho, esto ha pasado otras veces y el ruido no ha sido ni mucho menos comparable al de ahora. Lo que explica la tensión y la histeria de ciertos sectores es exclusivamente aquello que históricamente la política española ha denominado el problema catalán. Ni Gobiernos de izquierdas ni Gobiernos progresistas. Lo que no se digiere, lo que se combate por tierra, mar y aire. En definitiva, lo que es verdaderamente disruptivo es atreverse a abordar el tema catalán de forma directa.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Per això hem triat una manera diferent a la qual el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d'anar a preu fet, anirem a tant la peça; en lloc d'assegurar l'estabilitat de la legislatura d'entrada, caldrà guanyar-se-la acord a acord; en lloc de fer una llista de la compra sempre incompleta i mai satisfeta, volem parlar del supermercat sencer. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista en què alguns han quedat atrapats per una mala diagnosi de l'origen i naturalesa del conflicte, a una mentalitat d'estat que qualsevol nació ha de tenir per fer que les coses girin, que les coses canviïn, i que les coses es transformin. Calia assolir un canvi de paradigma, passar d'una relació de subordinació a una relació d'igual a igual, que és el que el president Puigdemont reclama fa més de set anys. Hi havia una sèrie d'elements que eren imprescindibles que es complissin si el Govern espanyol volia emprendre un procés de negociació amb Junts, i el president Puigdemont els va indicar a la seva conferència el 5 de setembre. Eliminar tota referència de l'independentisme a la directiva d'intel·ligència. Retirar la vinculació de l'independentisme català amb el terrorisme dels informes de l'Europol. I la llei d'amnistia. Calia, i per això ho fem constar, un acord sense renúncies en què explicitem que per a nosaltres el mandat de l'1 d'octubre és vigent i el compromís amb la independència és irrenunciable, sense renúncies i sense enganyar ningú. Perquè si algú diu que aquest acord serveix per girar full, enganya els ciutadans. Perquè no ho hem fet i no ho farem mai, perquè aquest no és només un anhel nostre, pertany a les generacions i generacions de catalans que s'han sacrificat en circumstàncies molt més adverses que les actuals per aconseguir que arribem fins aquí, i avui perquè formem part d'aquesta cadena de generacions escrivim una pàgina més que ens acosta al nostre objectiu. En resum, calia identificar bé el problema, dotar-se de les condicions i elements necessaris per abordar la seva resolució i acordar una metodologia de treball.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento. Però el sentit de la nostra intervenció s'explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d'investidura ve precedit d'un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s'havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l'ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d'esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d'ara. El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d'esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s'hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l'acord que han signat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gracias, presidenta, diputadas, diputados, presidente en funciones y candidato. Usted, señor Feijóo, en el transcurso de esta semana durante este debate de investidura, no ha aportado ni una sola propuesta para poder resolver el conflicto político que existe, porque existe, entre Cataluña y España. Ninguna propuesta, ninguna aportación y ninguna autocrítica tampoco. De hecho, lo que hemos escuchado también hoy es la cantinela de siempre, esa cantinela que mantiene al Reino de España en este permanente bloqueo. De momento, ningún partido español ha sido capaz de abordar el conflicto existente entre el proyecto nacional español, que es legítimo, y el proyecto nacional catalán, que también lo es. De hecho, la pregunta, señor Feijóo, es: ¿cuál es exactamente la aportación del Partido Popular en Cataluña? Porque ustedes votaron en contra del incremento de las inversiones en Cataluña, votaron en contra de la promoción de la lengua catalana, votaron en contra también del modelo de escuela catalana, votaron en contra de las iniciativas por el cumplimiento de la ejecución de los presupuestos generales del Estado español en Cataluña, votaron en contra también de la transferencia de competencias y gestión de infraestructuras de Cataluña y votaron en contra del reconocimiento de la identidad y la lengua catalana. Ustedes, señor Feijóo, recurrieron 114 de los 223 artículos del estatuto, el Defensor del Pueblo recurrió 110. Su recurso tenía 410 páginas, que además estaba avalado por más de cien firmas de diputados. Algunos de los artículos eran calcados a los del Estatuto de Andalucía y ahí no se movilizaron. Ustedes han conspirado para cargarse el sistema sanitario de Cataluña, un sistema que es reconocido a nivel internacional. Han aplicado ustedes el 155, una medida que ha tenido consecuencias gravísimas en nuestro país. Ustedes tampoco pagan a Cataluña. Ustedes son los de la Operación Judas, los de la Operación Cataluña y los de Pegasus. Ustedes, señor Feijóo, mienten cuando hablan del catalán en el patio de las escuelas o cuando hablan de los apellidos, y se lo dice una que se dice Camero, y esto es cualquier cosa menos igualdad y libertad. En definitiva, ¿saben ustedes cuáles son las aportaciones por las que será recordado el Partido Popular en Cataluña? Eche una firmita aquí, en contra de Cataluña; Puigdemont a prisión, y antes alemana que catalana.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Vostès han conspirat per carregar-se el sistema sanitari de Catalunya, un sistema que és reconegut a nivell internacional. Vostès han aplicat el 155, una mesura que ha tingut conseqüències gravíssimes al nostre país. Vostès tampoc paguen a Catalunya. Vostès són els de Operación Judas, els de Operación Cataluña, també els de Pegasus. Vostès, senyor Feijóo, menteixen quan parlen del català al pati de les escoles o quan parlen dels cognoms a Catalunya, i l'hi diu una que es diu Camero. I això és de tot menys igualdad y libertad. En definitiva, sap quines són les aportacions que finalment seran recordades del PP a Catalunya? 'Eche una firmita aquí en contra de Cataluña', 'Puigdemont a prisión' y 'antes alemana que catalana'. I ara sí, acabo. La tesi que diu que votar divideix, que un referèndum trencaria la convivència, aquesta tesi neix de l'extrema dreta. El 2017 alguns la compren, avui encara alguns la sostenen, malgrat que més del 70 % dels ciutadans de Catalunya estan a favor de resoldre el conflicte polític votant. Votar no és divisió a Catalunya, votar és consens. I des de Junts per Catalunya no hem aguantat la posició durant tant de temps per acabar fent el mateix que s'ha fet fins ara, que és evident que no ha donat resultats positius. Ara a Catalunya li toca ser Catalunya i des de Junts mantenim la posició. El nostre vot serà un no, senyor Feijóo. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidats. Vostè, senyor Feijóo, en el transcurs d'aquesta setmana, d'aquest debat d'investidura, no ha aportat ni una sola proposta per poder resoldre el conflicte polític que existeix -perquè existeix- entre Catalunya i Espanya. Cap proposta, cap aportació, cap autocrítica, tampoc. De fet, el que hem escoltat, i també avui, és la cançó de sempre, aquella cançó que manté el Reino de España en aquest permanent bloqueig. De moment, cap partit espanyol ha estat capaç d'afrontar el conflicte que hi ha entre el projecte nacional espanyol, que és legítim, i el projecte nacional català, que també ho és. De fet, la pregunta, senyor Feijóo, és quina és exactament l'aportació del Partido Popular a Catalunya? Perquè vostès van votar en contra de l'increment de les inversions a Catalunya, van votar en contra de la promoció de la llengua catalana, van votar en contra també del model d'escola catalana, van votar en contra de les iniciatives pel compliment de l'execució dels Pressupostos Generals de l'Estat espanyol a Catalunya, van votar en contra també de la transferència de competències i gestió de les infraestructures de Catalunya, van votar en contra del reconeixement de la identitat i llengua catalana. Vostès, senyor Feijóo, van recórrer 114 dels 223 articles de l'Estatut. El Defensor del Pueblo en va recórrer 110. 410 pàgines tenia el seu recurs, que, a més, anava avalat per més de cent signatures de diputats. Alguns dels articles eren calcats, articles que hi ha, per exemple, a l'Estatut d'Andalusia, i vostès allà no es van mobilitzar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Por tanto, que nadie se lleve a engaño, ni con esto ni tampoco con la amnistía se va a resolver el problema de fondo. No hay una receta autonómica para resolver los problemas de Cataluña. Lo determinante es el reconocimiento nacional de Cataluña y, por tanto, de su derecho a la autodeterminación. El pueblo catalán tiene derecho a hacer realidad de manera democrática la decisión que tomó en el referéndum del 1 de octubre de 2017 de convertirse en un Estado independiente en forma de república, y solo un referéndum acordado con el Estado español podría sustituir el mandato político del 1 de octubre, tal como hemos recalcado desde hace años. No existen impedimentos constitucionales para organizar y celebrar ese referéndum. Basta con recordar el artículo 92 de la Constitución. Lo que hay es una falta de voluntad política y en democracia no hay otro mecanismo mejor que el de poner en manos de los ciudadanos las decisiones de gran transcendencia, como son estas. Es la combinación de esas dos grandes carpetas y el progreso simultáneo en ambas lo que determinará la viabilidad y el éxito de una negociación; una negociación que hoy mismo no está, pero se espera. Las condiciones de Junts no han cambiado, son públicas y son las mismas para todos. Veremos si alguien está dispuesto a aceptarlas y a cumplirlas. No estamos aquí para recordarle la historia, señor Feijóo, estamos aquí para cambiarla. Viva Cataluña libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Per tant, que ningú s'enganyi. Amb això, tampoc amb l'amnistia, no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, del seu dret a l'autodeterminació. El poble català té dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que va prendre en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 d'esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l'Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l'1 d'octubre, tal com hem recalcat des de fa anys. No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum, només cal recordar l'article 92 de la Constitució. El que hi ha és manca de voluntat política. I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència, com és aquesta. És la combinació d'aquestes dues grans carpetes i el progrés simultani en totes dues que determinarà la viabilitat i l'èxit d'una negociació. Una negociació que avui mateix no hi és, però se l'espera.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Advertía la lingüista Carme Junyent que el catalán estaba en emergencia lingüística y que son los hablantes -y la cito- aquellos que deben salvar la lengua, pero no tan solo los hablantes de la lengua amenazada, porque también necesitamos la solidaridad de los hablantes de las lenguas dominantes. Apelamos hoy aquí a todos los hablantes. Como decía al principio, la última vez que intenté dar todo mi discurso en catalán en esta Cámara, acabé expulsada. Gracias, presidenta. Ocurra lo que ocurra en el futuro, hoy estamos haciendo historia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Yo tuve la suerte de poder aprenderlo en Viladrau, un pequeño pueblo del Montseny, cuando iba a casa de mi tío Santiago, y allí también aprendí que la lengua es el pilar de la nación catalana. Esto, los nostálgicos de la uniformidad colonialista bien lo saben. Así que no nos engañemos: tan solo la independencia garantiza la supervivencia de nuestra lengua y nuestra nación; repito, tan solo la independencia garantiza la supervivencia de nuestra lengua y de nuestra nación; una nación formada en más de un 70 % por ciudadanos con orígenes de fuera de Cataluña. Yo misma no tengo ni un solo apellido catalán y mi lengua materna fue el castellano, pero la de mi hijo es el catalán, porque queremos un futuro en catalán, y lo digo sin renegar de mis orígenes, sin animadversión alguna hacia cualquier otra lengua, pero teniendo claro que quiero vivir en una Cataluña libre, donde se luche contra las desigualdades y no contra las diferencias, donde no haya ciudadanos de primera y ciudadanos de segunda, ni hablantes de primera y hablantes de segunda.»