Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
756 declaraciones · página 18 de 26
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Cal dir que no m'estranya. No m'estranya gens que la cúpula judicial hagi respost sense pensar-s'ho a l'ordre d'Aznar de que 'cada cual haga lo que pueda'. Perquè la llei d'amnistia no és un perdó, no és una indulgència graciosa. Nosaltres no hem abaixat el cap. La llei d'amnistia no és només una esmena a la totalitat de la repressió judicial contra l'independentisme, sinó que és una impugnació radical del règim del 1978, que genera i ha de generar encara efectes de fons que transcendeixen el curt termini. I encara hi ha una altra cosa que voldria comentar per acabar. Si és un insult, si és un insult proposar la reforma de la justícia, si és un insult proposar l'eliminació de l'Audiència Nacional, també és un insult demanar modificar l'accés a la carrera judicial? Doncs miri, també hi estem totalment d'acord. Cal replantejar de dalt a baix l'accés a la carrera judicial perquè, com explica molt bé el professor Joaquín Urías, en un llibre que es diu La justicia en el banquillo, que li recomano molt que llegeixi, la carrera judicial està infiltrada massivament per jutges que abans eren jutges franquistes i ara són jutges de dretes i d'ultradreta, és a dir, pels mateixos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Demà, la nostra portaveu, la diputada Nogueras, en tornarà a parlar a la compareixença del president Sánchez. Per tant, un servidor no entrarà gaire més en el detall, per bé que és evident que la gestió de l'emergència, en especial al País Valencià, ha deixat molt per desitjar. I el que ha passat després i passa ara també. A mi personalment, em sorprèn que un cop més a dreta i esquerra, ens aparegui la patriòtica tradició de la política espanyola de militaritzar la resposta. Ja sabem com ho ha fet el senyor Mazón, confiant la Conselleria i la Secretaria per a la recuperació als militars. I vam sentir el senyor Zapatero reclamant més unitat militar d'emergències. Per nosaltres això no és solució a tantes mancances, però avui, com no hem fet cap dia, no ens afegirem al debat polític barroer i, com hem procurat fer des del primer dia, continuarem posant el focus en les persones. Per tot plegat, i més enllà de fer propostes raonades per minimitzar els efectes d'aquesta DANA, el que farem cada cop que tinguem oportunitat i, com els deia l'altre dia, a risc de fer-nos pesats, és tenir un sentit record per totes aquelles persones que han perdut la seva vida, per aquelles persones que encara avui no sabem on són i sobretot per les seves famílies, aquí, un cop més, doncs, traslladem tot el nostre escalf. Com traslladem tota la nostra solidaritat i el nostre recolzament a totes les persones afectades per la riuada de destrucció de fa un mes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Bé, gràcies, president, senyories. La Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per una economia circular, més coneguda a Catalunya com la llei amb la qual l'Estat ens va expropiar el cànon de residus, diu que a l'abril els ajuntaments han de fixar una taxa obligatòria per la recollida dels residus que pagaran íntegrament els ciutadans en funció de la quantitat de residus generats. També hi ha l'opció que els ajuntaments fixin una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, és a dir, una prestació exigida de manera coactiva per a fins d'interès general -en aquest cas, el tractament dels residus. Però la novetat radica en que aquesta taxa que paguen els ciutadans, que hauran de pagar els ciutadans i empreses, ha de cobrir el cent per cent del cost del servei de recollida i tractament de residus sòlids urbans. És a dir, que els ajuntaments ja no podran finançar aquests serveis a partir del pressupost municipal. Això té un objectiu: que tothom sàpiga, de manera transparent, què costa tractar els residus que generem. Insisteixo, de manera transparent. Potser ens hem de preocupar o preguntar a qui no li interessa la transparència en aquest punt. També es vol que tothom prengui consciència i canviï els hàbits, per exemple, reduint el volum d'escombraries, comprant a granel en lloc de productes empaquetats amb plàstic o separant els residus a casa nostra per poder cuidar el planeta, que no deixa de ser la casa de tots nosaltres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Doncs, miri, no, això no va així. Si volen uns pressupostos generals de l'Estat per aquest 2025 ja coneixen el camí. Li hem mostrat reiteradament. Just dijous passat els hi dèiem clarament en l'aprovació del paquet fiscal que ja sabien vostès on érem nosaltres. La resta és xantatge i no només xantatge, que ja seria prou greu en si mateix, sinó xantatge aprofitant-se de les desgràcies dels altres. Cal mobilitzar tots els recursos possibles per recuperar la normalitat al País Valencià? I tant! Sense cap dubte. Cal aconseguir el màxim suport polític per fer ho? I tant! Sense cap dubte. I es pot fer sense uns nous pressupostos generals de l'Estat? I I tant! Sense cap dubte. De fet, la pròpia Llei General pressupostària estableix en l'article 51 i successius els mecanismes per actuar amb tota la potència necessària davant d'aquestes circumstàncies. No fan falta uns nous pressupostos generals de l'Estat per atendre el País Valencià. I és de sentit comú, perquè si no ens estan dient que si la DANA hagués estat un 10 de gener amb uns pressupostos generals acabats d'entrar en vigor, no es podria fer res fins al cap d'un any, quan se n'aprovessin uns altres? Doncs és evident que no és així. Per tant, una cosa són els seus desitjos d'aprofitar les circumstàncies i l'altra, la realitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Per tant, avui vagin passant per aquest faristol, vagin fent uns i altres les seves afirmacions i acusin-nos del que vulguin, però la realitat sempre és més tossuda i les dades sempre són concloents. Acabo. Hi haurà paquet fiscal en benefici dels catalans per milers de milions d'euros i serà gràcies a Junts per Catalunya. I al final això, que hi hagi un paquet fiscal de mils de milions d'euros en benefici dels ciutadans de Catalunya, és el que compta. Així que gràcies a tots els que han treballat per fer possible aquest acord d'avui. Ara ja saben on som nosaltres. Sempre ens trobaran aquí per negociar. Això sí, només a favor de Catalunya. Hi hem estat sempre. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. ¿Qué es hacer política? ¿Cuál es la esencia de hacer política? Para algunos de ustedes hacer política es hacer ver que ganan la batalla diaria, hundidos en la trinchera del cuerpo a cuerpo. Para otros es imponer su relato por encima de todo. Para algunos de ustedes hacer política es conseguir parecer los reyes de la pista, aunque sea paseándose por aquí en tono chulesco y desafiante. Incluso para otros hacer política es faltar al respeto e insultar. De todas estas maneras de hacer política ¿qué queda de ello? ¿Benefician en algo ustedes a los ciudadanos? Cuando han pasado unas semanas y esa política de distancia corta desaparece ¿quién se acuerda de lo que han hecho? La respuesta es muy sencilla: no queda nada ni nadie se acuerda.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Moltes gràcies, presidenta. Què és fer política? Quina és l'essència de fer política? Per a alguns de vostès, fer política és fer veure que guanyen la batalla diària enfonsats en la trinxera del cos a cos. Per a d'altres, és imposar el seu relat per sobre de tot. Per alguns altres de vostès, fer política és aconseguir semblar els reis de la pista, encara que sigui passejant-se per aquí, amb un to xulesc i desafiador. I fins i tot per alguns altres, fer política és faltar al respecte i insultar. Però de tota aquesta manera de fer política, què en queda? En beneficien en res, vostès, als ciutadans? Quan han passat unes setmanes i el vol gallinaci de fer política de curta distància desapareix, qui se'n recorda del que han fet? Doncs la resposta és molt senzilla: No en queda res ni se'n recorda ningú. Nosaltres, tot això, el com fer política, ho entenem molt diferent. Quan va començar aquesta legislatura, explicàvem que nosaltres no formem part de cap bloc, ni dels uns ni dels altres. Que nosaltres no estem aquí per estabilitzar ningú i que nosaltres només votem a favor de Catalunya i la seva gent. Llavors tots ens miraven com un qui mira un estrany, fins i tot alguns amb to burleta. No s'ho creien perquè no comprenien que hi pugui haver qui faci política d'aquesta manera, sense pensar en el rèdit a curt termini i prioritzar pel davant dels interessos partidistes sempre les seves actuacions.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Ara recau sobre nosaltres el deure de donar forma a aquestes propostes. Ara és responsabilitat dels poders públics donar forma a aquestes propostes, i en això demano que el Govern no es tanqui en pressupòsits ideològics que el poden allunyar de la realitat. L'informe conclou que l'Església catòlica ha d'adoptar compromisos públics per al reconeixement real i efectiu de les víctimes i la seva reparació. Aquesta és la conclusió de l'informe. La bona notícia és que l'Església s'ha mogut. Potser no tothom ha estat a l'alçada. No hi va estar l'anterior president de la Conferència Episcopal Espanyola, el senyor Omella, però sí que ho ha estat, creiem, l'actual president, el senyor Argüello, i també la gran majoria de l'Església catalana i de l'espanyola, que han entès que era el moment d'acostar-se a la societat, d'acostar-se a les víctimes que era l'hora d'emprendre un camí en direcció contrària a l'opacitat i a les aparences. Un camí cap al reconeixement dels fets i la reparació integral de les víctimes, que ha d'incloure, com no pot ser d'altra manera, un rescabalament econòmic que vagi més enllà, que superi les barreres dels formalismes legals i que inclogui també la creació d'un fons estatal, un fons en cooperació, en col·laboració amb l'Església o amb caràcter subsidiari a la reparació de l'Església, però en tot cas, sense que l'Església se'n mantingui al marge.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Molt bon dia, senyories, presidenta, senyor Gabilondo. Voldria saludar, en primer lloc, a les persones que ens acompanyen i molt especialment a les víctimes d'abusos i a les persones i entitats que s'han involucrat en la lluita pels drets de les víctimes dels abusos a menors. És gràcies a ells, és gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui la societat ha pres consciència del fenomen dels abusos sexuals, concretament dels comesos en el si de l'Església catòlica i també de la necessitat de veritat, de justícia i de reparació integral del dany causat. Espanya va tard. La majoria de països europeus ja han passat per aquest procés, en el que estem ara a nosaltres, i països, sense anar més lluny, com Catalunya, s'han avançat en aquest procés. Tot just ara tenim una primera resposta des de les institucions de l'Estat espanyol. Com diu el subtítol de l'informe, 'una resposta necessària', necessària davant el patiment, la soledat i el desemparament de milers de menors abusats. Un dolor que durant massa anys s'ha mantingut encobert per un silenci injust i insuportable. Una resposta, com dèiem, necessària perquè la gran part de la ciutadania, no només de les víctimes, i la mateixa justícia ho exigeixen.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las responsabilidades y actuaciones del Ministerio del...
«I el que nosaltres no farem avui és que, amb l'excusa de valorar unes mesures, doncs afegir més enrenou, més retrets, més desqualificació i més mentida a aquest joc polític que res ens aporta a nosaltres i molt menys a la ciutadania que el que necessita en aquests moments són respostes, respostes de veritat. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Muy brevemente, desde mi escaño y a riesgo de repetirme. Nosotros lo que queremos hacer en primer lugar es tener una vez más un sentido recuerdo para todas las víctimas, hacia aquellas personas que todavía están desaparecidas, y trasladar todo nuestro calor a sus familias y nuestro apoyo y nuestro compromiso hacia aquellas personas afectadas por las consecuencias de las inundaciones provocadas por la DANA. También envío un reconocimiento y agradecimiento para todas y cada una de aquellas personas que están colaborando para minimizar los efectos de este temporal, de esta tragedia, y que además están ayudando a avanzar hacia la recuperación de la normalidad. Un sincero agradecimiento. Y poco más.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las responsabilidades y actuaciones del Ministerio del...
«Sí, gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Breument des d'aquí a l'escó i a risc de ser reiteratiu. Nosaltres el que volem fer primer és tenir, una vegada més, un sentit record per totes les víctimes, per aquelles persones que encara estan desaparegudes, traslladar tot el nostre escalf a les seves famílies i també el nostre recolzament i el nostre compromís amb totes aquelles persones afectades per les conseqüències dels aiguats provocats per la DANA. I també volem tenir un reconeixement i un agraïment per totes i cada una d'aquelles persones que estan col·laborant per minimitzar els efectes d'aquest temporal, d'aquesta tragèdia i estan ajudant a avançar cap a la recuperació de la normalitat. Un agraïment sincer. I poc més. Poc més senyories, perquè Junts, en relació a aquesta data i a les seves conseqüències, ja ens vam manifestar la setmana passada en aquesta cambra. També ho vam fer en el Senat. Ho ha fet aquest dematí la meva companya, la diputada Pilar Calvo, i ho farem la setmana que ve defensant la nostra proposta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Després en parlem, però primer toca deixar clar que Junts no té cap interès a entrar en la guerra PP-PSOE. Ho hem vist. És un espectacle que degrada la imatge dels servidors públics. Estem veient com la política s'està polaritzant, com també el clima, però faltar al respecte i buscar la destrucció política de l'adversari des del fang només serveix per generar desafecció. I el que li importa a les persones és que la política serveixi per protegir-les. Anar de brega en brega genera tot el contrari, soscava la confiança de la ciutadania i és, a més, una pèrdua de temps. Darrerament, Junts per Catalunya ha rebut forts atacs des de la pròpia trinxera independentista, aquí al Congrés. Segur que molts de vostès coneixen la dita de Churchill: 'Hi ha tres tipus d'enemics els enemics a seques, els enemics morts a mort i els companys de partit'. Afegiríem: o de causa. Però saben què? No baixarem al fang. Tenim massa feina a fer per donar resposta a les necessitats del nostre país, Catalunya, i de la seva gent. No ens fa por ser qui som ni marcar perfil propi i, sobretot, no ens fa por mantenir la posició quan negociem. I això no vol dir ser inflexibles, de cap manera. Vol dir no perdre el nord, saber en tot moment on volem anar. Qui creu en nosaltres és això el que vol. És això. O sigui que sí, els set vots de Junts sumen set, però cotitzen a l'alça.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Termino, presidente. Amb tota probabilitat, la veritat seria suficient com perquè l'Espanya política obrís el meló de la continuïtat de la monarquia. Nosaltres, Junts per Catalunya, ja ho saben, treballem per la foto en color de Catalunya. Si vostès volen fer el mateix pel seu estat, poder cal que, si el seu rei va despullat, ho admetin. Moltes gràcies. Con toda probabilidad, la verdad sería suficiente como para que la España política abriera ese melón de la continuidad de la monarquía. Nosotros, Junts per Catalunya, ya lo saben, trabajamos por esa fotografía en color de Cataluña. Si ustedes quieren hacer lo mismo por su Estado, tal vez sea preciso que, si su rey está desnudo, lo admitan. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Cal que reiterem a cada Ple que quan l'Estat envaeix les competències exclusives estan atacant directament les iniciatives pròpies de cada territori, quan tots sabem que des del territori és on apareixen les respostes més adequades a les realitats territorials i locals? Cal que repetim que atropellen les particularitats de cada territori com si fossin meres colònies? Que menystenen la capacitat dels governs territorials i locals també, dels ajuntaments, per gestionar? Que els estan menystenint? Hi ha vida, eh?, més enllà de la política espanyola, hi ha coneixement, hi ha proximitat, hi ha compromís, hi ha capacitat, i vostès s'entesten en menystenir-ho. Al final, actuen en lògica espanyola i, quan ho fan, generen conflictes territorials sense sentit, que segurament s'haurien d'acabar resolent en els tribunals, el que vostès proposen. Quan vostès proposen crear marcs legals uniformes, que és el que vostès proposen en la seva proposició, menystenen la diversitat territorial, ignoren les solucions específiques segons les pròpies circumstàncies, les pròpies necessitats. qüestionen la idoneïtat de les decisions locals. Junts per Catalunya mai, mai, mai validarem que es debilitin les competències catalanes ni les de la Generalitat ni dels nostres municipis ni dels nostres ajuntaments. Nosaltres no tenim una agenda paral·lela. La nostra agenda política és diàfana i és clara, que és o Catalunya o Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, senyor president. Avui, SUMAR ens torna a presentar una proposta no legislativa. Ells, que formen part del Govern, presenten una proposta no legislativa. Ja de bon començament he de dir que ho veiem una mica incoherent, no? Les propostes no legislatives tots sabem que no tenen cap capacitat de transformació normativa, no tenen impacte, excepte el propagandístic, que aquest sí, segurament. Vostès, que com a Govern tenen la capacitat de poder executar canvis, bé haurien de veure que en cada PNL que presenten aquí, a l'hemicicle, estan eludint la seva responsabilitat de governar en favor d'una ocurrència només simbòlica, d'una forma de fer veure que fan alguna cosa, una mica de postureig, Però, en fi, en tot cas, i respecte a la proposta concreta d'avui en l'àmbit de l'habitatge, que és competència exclusiva -ara parlaré de Catalunya- de la Generalitat i dels municipis. I dic 'parlaré de Catalunya' perquè quan s'arriba al cos de les propostes concretes després allà ja no concreten en Andalusia; per tant, quan parlen de la ley es refereixen a tot el territori de l'Estat espanyol. Per tant, repeteixo, l'habitatge, que és competència exclusiva de la Generalitat i dels seus municipis. Junts per Catalunya no l'entenem, la seva tossuderia, en ignorar la distribució de les competències a favor de Catalunya, i encara menys quan tots ho saben. Són ben previsibles els de Junts en aquest tema. Quan a Madrid es proposen polítiques públiques que impliquen una intervenció o una regulació que envaeix les nostres competències o que pretén diluir-les o recentralitzar-les, a nosaltres no ens hi trobaran mai-mai. No entrem ni en el fons de la qüestió. No ens hi trobaran mai.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Nosaltres no hem presentat esmena al respecte, evidentment, de la gestació subrogada perquè avui no tocava, però sí que hem presentat una esmena per demanar afegir un punt perquè el registre d'objecció de consciència, respecte de la intervenció directa en la pràctica de la interrupció, sigui, com dèiem, de cada centre sanitari del sistema públic de salut i no d'àmbit autonòmic, i encara menys que constin aquestes dades de l'objector a l'Institut Nacional de Gestió Sanitària. Gràcies. Gracias, presidente. Señorías, asistimos hoy a un nuevo capítulo de esta guerra PP-PSOE, una acción-reacción del PSOE intentando parar el golpe mediático del PP cuando el PP anuncia que pondrá en marcha una iniciativa para eliminar la obligatoriedad de hacer uso del permiso de paternidad de seis semanas postparto. El PP lo ha vendido como flexibilidad para que las familias dispongan como consideren de este permiso. El PSOE lo ve -y nosotros también, que conste- como un retroceso, ya que la obligatoriedad tiene como objetivo que las madres estén acompañadas de los padres en la tarea de cuidar a la criatura que acaba de llegar a este mundo. De hecho, esta obligatoriedad de hacer uso del permiso en el caso de los padres de forma simultánea con las madres se implementó porque la flexibilidad previa servía para que los hombres terminasen delegando en las madres la atención al recién nacido, esto de acuerdo con los datos de la Seguridad Social.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Gràcies, president. Senyories, assistim avui a un nou capítol d'aquesta guerra PP-PSOE, una acció-reacció en tota regla. En aquest cas, el PSOE intentant parar el cop mediàtic del PP quan el PP anuncia que posarà en marxa una iniciativa per eliminar l'obligatorietat de fer ús del permís de paternitat de sis setmanes postpart. El PP ho ha venut com a flexibilitat perquè les famílies disposin com considerin del permís. El PSOE ho veu -i nosaltres també, que consti- com un retrocés, ja que l'obligatorietat té com a objectiu que les mares estiguin acompanyades pels pares en la tasca de cuidar la criatura que acaba d'arribar al món. De fet, aquesta obligatorietat de fer ús del permís en el cas dels pares de manera simultània amb les mares es va implementar perquè la flexibilitat prèvia servia perquè els homes acabessin delegant en les mares l'atenció al nounat. Això, segons les dades de la Seguretat Social. Un altre exemple d'acció-reacció: el PSOE denuncia, en la seva iniciativa d'avui, l'ús del PP de les seves majories al Senat per allotjar-hi una jornada antiavortista el 2 de desembre. Bé, hem de dir que aquesta és una situació que vull dir que no ve de lluny i que no és diferent del posicionament que ha mostrat el PP en contra de la reforma, per exemple, del Codi penal que es va fer en aquesta cambra per castigar les persones que coaccionen les dones que volen interrompre voluntàriament l'embaràs.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l'article 123 de l'Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Així mateix, l'article 28 de l'Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l'article 49 s'indica que els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i d'arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Per tant, un cop més ens trobem davant d'una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d'ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d'una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s'està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Però no volem aturar-nos aquí. Creiem que la justícia de proximitat ha de recuperar competències en matèria civil i fins i tot en matèria de delictes lleus; també en matèria de registre civil i en temes de família, sempre que no hi hagi implicats menors. I aquesta potencialitat, aquest poder tenir més competències que inicialment, es perdia, també l'hem mantingut. Tot el nostre esforç ha estat acostar la llei a un model de justícia més proper als ciutadans i més respectuós amb el territori. Per nosaltres la justícia no és eficient si no és arrelada a la gent, al territori i a la llengua. Finalment, i acabo, vaig acabant presidenta, mantenim una esmena que sol·licitem que sigui votada per ses senyories, on demanem que s'incorpori a la llei que ara es tramita, doncs la previsió de la justícia de proximitat a l'Ajuntament de Barcelona. Per mi, com a lletrat consistorial de l'Ajuntament de Barcelona, és un orgull defensar aquesta esmena. I, en definitiva, es tracta simplement de desenvolupar d'una vegada la previsió, aprovada per la llei estatal de 2006, aprovada per aquestes Corts, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Una previsió que preveu la implantació de la ciutat de Barcelona per la via de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és el que estem fent, d'una justícia de proximitat amb la corresponent a escala judicial. Una justícia que té com a principal atribució la resolució dels conflictes de convivència d'acord amb els sistemes de mediació i conciliació. Per tant, és una esmena totalment en la línia i en la lògica de la llei que ara mateix s'està aprovant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen. Per nosaltres no era objecte de transacció l'eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l'únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se'ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial. Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Per això les nostres prioritats, insistim, són unes altres en matèria de justícia, com ho són establir un sistema de responsabilitat penal per als jutges que faci que abans de prevaricar s'ho hagin de pensar almenys dues vegades, com obligar que coneguin les llengües oficials on estan destinats, en compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, o com eliminar l'Audiència Nacional, un òrgan inacceptable en cap estat democràtic. Tornant a la llei que ens ocupa, creiem que pot portar a una indesitjable administrativització de la justícia, és a dir, a una justícia formalista i allunyada dels ciutadans i de les seves necessitats. No volem una eficiència en el Servei de Justícia... No volem una eficiència en la justícia corporativista en interès només dels jutges, dels LAJ i dels funcionaris, en lloc d'una eficiència en la justícia per als ciutadans. I per això hem intentat retornar la llei als ciutadans, a la realitat social, a la realitat territorial, a la realitat lingüística. Per això nosaltres creiem que no és menor haver aconseguit que la llei, en primer lloc, com ressaltava el diputat Mikel Legarda, no és menor que la llei reconegui les competències autonòmiques que incomprensiblement no apareixien enlloc en l'escrit original. O haver aconseguit un primer pas en la desconcentració de part de les funcions de l'activitat judicial en els procuradors, que passen a ser cooperadors de l'administració de justícia i a realitzar diverses actuacions materials per impulsar i agilitzar el procés judicial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Presidenta, senyories, representants del món judicial, lletrats consistorials que ens acompanyen avui. La iniciativa que ens ocupa pretén millorar l'eficiència en l'àmbit de la justícia o, més ben dit, en el servei públic de justícia des del punt de vista organitzatiu de la planta judicial, complementant el Reial Decret 6/2023 de digitalització del servei públic de Justícia. D'entrada, hem de deixar clar que aquest model de justícia espanyola no és el nostre, no és el que volem per Catalunya. Per nosaltres, la justícia té unes altres prioritats. En primer lloc, evidentment, ser efectiva en resoldre els conflictes de la societat i, per això, creiem que sobra administració i falta justícia. Una justícia que hauria de ser més propera als ciutadans. Just al contrari que creiem que s'encamina aquesta llei. Però per nosaltres és prioritari que la justícia, més enllà del servei en la resolució de conflictes, deixi de ser ostatge d'una cúpula que es posa on no s'ha de posar, que és en la vida i les aspiracions polítiques dels ciutadans de Catalunya i que ho fa de forma arbitrària, amb dobles estàndards i vulnerant els nostres drets, que ens criminalitza, permet que se'ns espiï i ens acusa de terroristes. Una justícia que quan s'esmena que és el que hem fet amb la llei d'amnistia, es rebel·la fins i tot contra les decisions de la sobirania popular expressades per aquesta cambra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gràcies, presidenta, vicepresidenta. Preguntem per l'absentisme laboral i ho fem en el marc del debat iniciat fa quinze dies a proposta de Junts per Catalunya en el Parlament català per la preocupació generada per la seva evolució en el nostre país, Catalunya, perquè en els darrers deu anys ha anat en augment. Per exemple, s'ha doblat l'absentisme per incapacitat temporal, arribant a la mitjana de 7,5 hores mensuals per treballador, que representa un cost directe, segons PIMEC, estimat en l'equivalent al 5,08 del nostre PIB. I és evident que la dimensió d'aquestes dades impacten. Impacten en la societat, perquè afecta la salut i el benestar de moltes persones treballadores. Impacta a les empreses perquè posa en perill la seva viabilitat, especialment d'aquelles més petites. I, finalment, impacta en el conjunt de l'economia perquè la fa menys competitiva. Saben bé que nosaltres voldríem donar resposta a aquesta situació des del Parlament de Catalunya, amb tota la capacitat legislativa i des d'una Generalitat que prioritzés Catalunya. Però avui no passa ni una cosa ni l'altra. I malgrat la molt bona feina que segur faran els nostres companys a la cambra catalana, necessitem que el govern de l'Estat no defugi la seva responsabilitat i és per això que li demano quines mesures prendrà el seu govern per revertir aquesta situació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Però, com els deia, observem amb gran preocupació les diferents iniciatives recentralitzadores de les emergències, preocupació que se'ns accentua quan comporten la seva militarització. Desitgem que, un cop ateses les necessitats de tots els afectats i assumides totes les responsabilitats, uns i altres siguin capaços de fer una lectura correcta del que ha passat. Com els deia, és la manera que no es torni a repetir. I esperem que no tinguin la temptació de, davant la tragèdia, aplicar-nos una solució que comporti més centralització i més militarització, perquè tornaran a equivocar-se. Junts per Catalunya advoquem per uns serveis públics d'emergències civils, uns serveis públics implantats en el territori 24 hores al dia, 365 dies a l'any, en un territori que coneixen i que els permet actuar diàriament amb molta més rapidesa i flexibilitat que els militars. Això, sens dubte, els fa més eficaços i més eficients, també, com els deia, econòmicament. Aquest és el model de gestió d'emergències que tenim a Catalunya, que és un model contrastat, evidentment millorable, però mai mitjançant l'exèrcit. Així que, mostrant un cop més tota la nostra solidaritat amb els afectats per l'aigua, però també, i tristament per la incapacitat i, en més d'una ocasió, per la manca d'humanitat d'alguns dels responsables polítics dels dos grans blocs espanyols, nosaltres, des de Junts per Catalunya, continuarem vetllant i treballant amb visió i sentit d'estat perquè el nostre país disposi i posi a disposició de la seva gent les millors estructures i mecanismes per fer front a qualsevol emergència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Ara bé, el que pensem que no té cap sentit és aprofitar la tragèdia per fer xantatge als grups d'aquesta cambra. És un error el que ha pretès el president Sánchez, de vincular l'aprovació dels pressupostos generals a les ajudes necessàries que han de rebre els damnificats. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, la setmana passada ja vàrem presentar una iniciativa per fer una modificació a l'actual pressupost, per dotar-lo d'un fons extraordinari de fins a 15 000 milions d'euros que hauria d'estar a disposició de tots els afectats en el termini màxim d'un mes. Perquè, a fets excepcionals, calen respostes excepcionals. I nosaltres, sense fer el ridícul, com la ministra Robles i recular 5000 anys, podem reconèixer que aquesta DANA ha generat un episodi de pluja excepcional, amb acumulacions superiors als 600 mil·límetres d'aigua en 24 hores i intensitats, en alguns casos, superior als 200 mil·límetres/hora. I aquesta és una situació que generaria problemes a qualsevol indret. Els generaria perquè sovint es menysté la força de la naturalesa i perquè al llarg dels anys no s'ha estat prou curós amb el desenvolupament urbanístic de molts pobles i ciutats. Aquest és, al nostre entendre, un aspecte clau que cal abordar. Corregir això no és fàcil i no només calen molts recursos, també cal molta valentia. Però una altra cosa és la gestió que els responsables fan d'una situació de pluja extraordinària i l'impacte que la seva presa o no presa de decisions en temps i forma té.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Vostès tinguin la lengua común que vulguin. Nosaltres tenim el català, de la nostra comunitat lingüística. En correspondència, tenim dret a tenir uns mitjans més propers on ens puguem emmirallar. Les nostres reivindicacions també són econòmiques. La Corporació de Radiotelevisió Espanyola mou un pressupost de prop de 1200 milions d'euros, diners que surten dels impostos de tots els ciutadans, també dels catalans. Recordin dels 54 000 milions d'impostos que surten de Catalunya, 20 000 no hi tornen. Som el 16 % de la població de l'Estat, aportem la cinquena part del PIB i, en canvi, la resposta del govern espanyol, mani qui mani, és l'incompliment sistemàtic dels pressupostos que té per a Catalunya. Ho podem dir més alt, però no més clar. Si Catalunya no rep el que li correspon, no tindrà els vots de Junts. En aquesta carpeta, la de Radiotelevisió Espanyola, en les condicions de l'entesa que hem tancat, són clares. El català en la programació d'adults i nens i joves a Catalunya. Més recursos econòmics per fer-ho possible i suport a la indústria audiovisual catalana.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Gràcies, presidenta. Bé, en tot aquest procés per crear el nou marc de governança dels mitjans públics de l'Estat, l'objectiu de Junts ha estat la defensa de la llengua catalana i del sector audiovisual català, pensant no només en aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el somni que la nació catalana tingui estat propi, sinó també en tot el catalanisme, en el catalanisme de debò, no en el catalanisme intermitent de posar i treure de Salvador Illa, que fa dos anys defensava el 25 % de castellà a les escoles i ara s'adona que el català està en risc, mentre parla de Lérida o de Bajo Llobregat. La nostra proposició, la nostra proposta per condicionar la nova governança de Radiotelevisió Espanyola, també defensa l'economia catalana, on l'audiovisual, inclòs el món de l'animació i dels videojocs, hi juga un paper important. El nou consell d'administració que votem tindrà en representació de Junts la figura de Miquel Calçada i Olivella per mèrits professionals, indiscutiblement. Només cal mirar el seu currículum en el món audiovisual de l'Estat, però també el que ha aconseguit fer als Estats Units i pel seu compromís irrenunciable de defensa del país i dels valors de la catalanitat. Ningú com ell per vetllar aquesta entesa històrica aconseguida per Junts i que ens ha permès donar suport a la remodelació del govern de Radiotelevisió Espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Senyories, contràriament al que acostumem a fer, començaré pel final, és a dir, anunciant el vot contrari de Junts per Catalunya a la proposició no de llei del Partit Popular que demana el cessament del fiscal general de l'Estat, el senyor Álvaro García Ortiz. Ho fem així, perquè aquesta iniciativa no és sinó un capítol més d'una evident operació de lawfare, en aquest cas contra una persona que ocupa una de les institucions més importants en tot l'Estat de dret, la Fiscalia General de l'Estat. Mirin, nosaltres sabem de què va això. Sempre comença amb una denúncia falsa o un informe de la policia d'orígens obscurs, que tergiversa els fets o directament els inventa. Una denúncia que, òbviament es filtra als mitjans afins, uns mitjans que deshumanitzen la víctima i anticipen una condemna mediàtica. I continua amb l'assumpció d'aquesta denúncia falsa per part d'un òrgan judicial de part. En aquest punt, bona part del mal ja està fet, però moltes vegades la cosa continua amb un judici sense garanties i acaba amb una sentència injusta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Estem farts que els seguidors de l'esport català hagin de patir aquesta persecució només pel fet de pertànyer a una minoria nacional, la minoria nacional catalana. De res no serveix fer lleis que pretenen fomentar els valors si després trepitgen vostès sistemàticament els nostres drets de representació internacional, d'expressió política o d'autonomia de l'esportista. Ja vàrem presentar esmenes contra l'obligació d'anar a les convocatòries de seleccions. No respecten la capacitat de decisió de l'esportista, fins i tot els obliguen a assistir als esportistes que arrosseguen problemes físics. Això sí, mentre els clubs van pagant la festa. Només hi ha dos països que obliguen els seus esportistes amb una legislació específica: Itàlia i Espanya, dos estats que segueixen aplicant l'ordeno y mando que ve dels temps dels dictadors Franco i Mussolini. En ple segle XXI, això és fer el ridícul. Perquè anar a la selecció hauria de ser un honor desitjat, no una imposició. En el cas d'Espanya, el càstig per no anar és de multa i de dos a cinc anys de retirada de la llicència esportiva. Aquesta va ser l'amenaça que van rebre les futbolistes de la selecció absoluta quan es van negar a anar a la selecció després del piquito de Rubiales. Les van acusar de histèriques. Nosaltres ja ho vam dir, van ser històriques. De poc o de res va servir la queixa pública de l'Aitana Bonmatí, que, per cert, ahir va recollir la seva segona Pilota d'Or consecutiva, la quarta consecutiva d'una jugadora catalana si comptem les d'Alexia Putellas del 2021 i del 2022. I, per tant, felicitem Aitana Bonmatí per aquesta Pilota d'Or.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Gràcies, presidenta. Bé, tenia ganes de jugar a aquest partit, si em permeten. Per començar, senyors diputats del PP, els diré que el títol de la seva proposició de llei no correspon a l'objectiu real. M'explico i els demano que vagin de cara. Diuen que volen garantir la representació internacional de les federacions esportives espanyoles. En realitat estan obsessionats en impedir la participació de les nacions històriques de l'Estat espanyol en competicions internacionals oficials. Aquest és l'objectiu. I com ho volen fer? Carregant-se l'esmena del PNB a l'article 48.2 que permet a les federacions esportives autonòmiques participar directament en l'àmbit internacional, com s'ha recordat, en modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social a la respectiva comunitat autònoma o si la federació autonòmica ha format part d'una federació internacional abans de la constitució de la Federació espanyola corresponent. Això sí, amb el vistiplau de la federació internacional de torn i del Consell Superior d'Esports. Cert. Quedi clar que nosaltres vàrem votar en contra de la llei espanyola de l'esport perquè, malgrat que es millora la participació de les seleccions catalanes, per exemple de les gallegues o de les basques, segueix sense reconèixer-se de ple el dret a la seva participació internacional oficial. I això és així perquè uns i altres, el PP i el PSOE, tenen por. Tenen molta por. Vostès tenen molta por. Por del potencial de Catalunya a l'esport, de la dependència de les seleccions espanyoles dels esportistes catalans a l'hora d'aconseguir victòries, del fet que en algunes modalitats esportives Catalunya batria Espanya si competissin en igualtat de condicions a nivell internacional, com passa al futbol, on les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord poden enfrontar-s'hi.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«M'acaben d'informar que sembla que s'està ultimant la venda a un fons d'inversió de tot un gran paquet de la Sareb, l'únic que queda mínimament potable. Que quedaran només els actius no tòxics, més que tòxics. Nosaltres li hem registrat ja la setmana passada una proposició perquè es faci aquesta transmissió de tots els immobles de la Sareb a les administracions públiques. Informin-nos d'això, perquè és molt greu. Estem preocupats. Me n'acaben d'informar ara. Segona cosa. Tercera cosa, bono alquiler joven. A part del que ja li han dit a Catalunya, a Girona, el lloguer mitjà és de 750 euros. Ja està. Cap jove gironí es podrà adherir o demanar aquesta ajuda, 750 euros de mitjana. Vostès sempre ens prenen el pèl als catalans, perquè fan mesures que no són aplicables. Ara, en un moment he mirat Ciudad Real, 400..., no arriba a 50. Sí, aquí tots els joves sí que podran, però els catalans ni mig. Home, no poden homogeneïtzar les subvencions ni les ajudes. No es pot fer. S'ha de fer territori a territori, per no parlar de que la quantitat sempre sigui fixa de 250 euros, si us plau. Tant li fa si el lloguer és de 400 o del que sigui, 250 euros. Torna a ser injust per Catalunya. Catalunya, mirar, pagar impostos i callar. No, no serveix aquest bono jove, o s'ha d'articular completament diferent.»