Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.469 declaraciones · página 30 de 49
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muchas gracias, diputados del Parlamento de Cataluña, por estar hoy aquí trayendo la voz de nuestro país, en este caso a través de su Parlamento. Esta no es una proposición de ley más, cualquiera. No, esta proposición se refiere o se fundamenta en la situación límite en que se encuentra la vivienda. Es decir, esta es una de las grandes preocupaciones de nuestros ciudadanos. Una situación límite no lo es solo porque unos cuantos lo pensemos sin más, sino que lo es porque lo piensa la gran mayoría de los ciudadanos. Hace diez años, solo un 5,2 % de los ciudadanos consideraban la vivienda como uno de sus principales problemas, actualmente esta cifra se ha multiplicado por siete y ha subido en el último baremo hasta alcanzar el 34,1 %. Pero, además, un análisis detallado de la situación actual de la vivienda acredita que estamos ante un problema de dimensiones ingentes, fruto de la desidia y del abandono durante décadas de los diferentes Gobiernos del Estado.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Bé, moltes gràcies presidenta. Moltes gràcies diputats del Parlament per ser avui aquí portant la veu del nostre país i en aquest cas fent-ho a través del seu parlament. Aquesta no és una Proposició de llei més i prou. No ho és. Aquesta proposició, malgrat arrancar en base al rescat bancari, es fonamenta en la situació extrema en què es troba l'habitatge i el fet que aquesta és una de les grans preocupacions dels nostres ciutadans. Una situació extrema que ho és, no pas perquè ho pensem uns quants i prou, sinó que ho és perquè ho pensen la gran majoria dels ciutadans. Fa 10 anys, només un 5,2 % dels ciutadans consideraven l'habitatge com el seu principal problema. Actualment, aquesta xifra s'ha multiplicat per set i ha pujat en el darrer barem fins el 34,1 %. Però a més a més, un anàlisi acurat de la situació actual de l'habitatge acredita que estem davant d'un problema de dimensions enormes, fruit de la desídia i l'abandonament durant dècades dels diferents governs de l'Estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Per acabar, a pocs dies del 8 de març, volem tenir en el record totes les víctimes de la violència de gènere i també donar les gràcies a totes les dones, a les més petites que tenen tot el futur per davant i que segur voldran canviar el món; i a les que des de la joventut o des de la maduresa, segueixen aportant la seva experiència en la lluita per la igualtat. Que la sororitat ens acompanyi. Gracias, presidente. El país que queremos es una Cataluña con competencias plenas; un país que responda a las necesidades de sus ciudadanos con todos sus recursos y no con un déficit fiscal, que primero te vacía la caja y luego te llena el monedero. Un país independiente no tendría que reclamar la condonación de una deuda como esta. Somos un país que no baja la cabeza dando las gracias con el café para todos de siempre que acabamos pagando los ciudadanos, como siempre. El país que queremos es un país que defiende, protege y acompaña a las mujeres ante la violencia machista desde los tres poderes, que decide lo que quiere hacer y que lo aplica desde la justicia, que hace sentir su voz como voz del mundo, como Estado libre dentro de los convenios internacionales, como el Convenio de Estambul. Ese es el país que queremos y que un día tendremos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Gràcies, president. Ara sí, el país que volem és una Catalunya Estat amb competències plenes. Un país que respon a les necessitats dels seus ciutadans, amb tots els seus recursos i no patint un dèficit fiscal que primer et buida la caixa i després t'omple el moneder. Un país independent no hauria de reclamar la condonació d'un deute que en realitat és un espoli fiscal. Som un país que no abaixa el cap donant les gràcies pel café para todos de sempre que acabem pagant els ciutadans, com sempre. El país que volem és un país que defensa, protegeix i acompanya les dones davant les violències masclistes des dels tres poders, que decideix el seu Codi Penal i l'aplica des de la seva pròpia justícia, que fa sentir la seva veu entre les nacions del món com a estat lliure i compromès amb els convenis internacionals de drets humans com el Conveni d'Istanbul. Aquest és el país que volem i que un dia tindrem. Però som aquí, a l'Estat espanyol, i avui, més que un pacte d'Estat, fem un pacte amb l'Estat per poder millorar la protecció de les dones catalanes. Ens hem implicat a fons ¿catalanes i no catalanes, lògicament, però parlo de les dones de Catalunya¿, perquè l'objectiu és universal: combatre la xacra de la violència masclista des de tots els àmbits d'actuació i en tots els terrenys de joc, des del respecte competencial, com s'estableix en el preàmbul, com a condició sine qua non de tots els partits independentistes. Com saben, Catalunya té competències en igualtat i ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la violència masclista. Aquest pacte recull més de 460 mesures. I ho dèiem l'altre dia si aquestes mesures serveixen per salvar la vida d'una sola dona o d'algun dels seus fills, tantes vegades víctimes de la pitjor de les violències vicàries, haurà valgut la pena l'esforç. És un pacte que amplia els recursos que reben les comunitats autònomes per poder protegir les nostres dones, joves i infants. Però el pacte no són recursos suficients. Per suposat, però el pacte recull una millora que vol dir una aportació de 160 milions d'euros per a les comunitats autònomes durant els propers cinc anys i 40 milions per a les entitats locals. Pactar vol dir fer renúncies per a que el consens pugui sortir guanyant en favor de totes. Però malgrat no estar d'acord al cent per cent en tot el que diu el pacte, el fem nostre perquè ens hi juguem molt. Les moltíssimes persones que han comparegut ens han aportat dades, experiència i sentit comú, imprescindibles per reajustar les mesures, buscant l'eficiència en la prevenció, el càstig i la reparació de la violència masclista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«La política migratòria que des de Junts volem és la que ens ha de permetre donar resposta en temps i forma a la complexitat del fenomen i al repte demogràfic. El d'avui i el del futur. La política que a Junts volem és la que ens ha de permetre anticipar-nos, que Catalunya s'anticipi per no haver de parlar mai més de regularitzacions extraordinàries. Moltes gràcies. Gracias, presidente. La señora Belarra, diputada de Podemos, nos trae a debate esta proposición no de ley para instar al Gobierno a aprobar en el plazo de dos meses la regularización de todas las personas extranjeras en situación administrativa irregular que se encontraban en el Estado el 1 de noviembre de 2021. Miren, más de dos meses es el tiempo que hace que esta Cámara tiene pendiente tratar el informe de ponencia de la proposición de ley consecuencia de la iniciativa legislativa popular promovida por la sociedad civil para la misma finalidad a la que hacemos referencia. Pensamos en Junts que querer resolver la incapacidad para llegar a acuerdos en la tramitación de la proposición no de ley en marcha mediante la aprobación de una iniciativa no vinculante mediante esta PNL en estos momentos no solo es innecesario, sino incluso absurdo. Pero entendemos lo que hace la señora Belarra, lo que hace Podemos -lo ha explicado ella misma-, que es evidenciar lo que hemos visto en las reuniones de ponencia para la regularización extraordinaria y lo que hemos visto en todas las intervenciones de esta tarde. Lo que hace esta proposición no es nada más que airear la dificultad para alinear en un solo posicionamiento a los dos grupos que conforman el Gobierno para que esta iniciativa avance.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. La senyora Belarra, diputada de Podemos, ens porta a debat aquesta proposició no de llei per instar el Gobierno a aprovar, en el termini de dos mesos, la regularització de totes les persones estrangeres en situació administrativa irregular que es trobessin a l'Estat l'1 de novembre del 2021. Mirin, més de dos mesos és el temps que fa que aquesta cambra té pendent de tancar l'informe de ponència de la proposició de llei conseqüència de la iniciativa legislativa popular promoguda per la societat civil, per a la mateixa finalitat, i a què tots han fet referència. Pensem des de Junts que voler resoldre la incapacitat per arribar a acords en la tramitació de la proposició de llei en marxa, mitjançant l'aprovació d'una iniciativa no vinculant, mitjançant aquesta PNL, en aquests moments és, no només innecessari, sinó fins i tot absurd. Però entenem el que fa la senyora Belarra, el que fa Podemos, ho ha explicat ella mateixa, és evidenciar el que hem vist a les reunions de ponència per a la regularització extraordinària i el que hem vist en totes les intervencions d'aquesta tarda. El que fa aquesta proposició no és res més que airejar la dificultat per a alinear en un sol posicionament els dos grups que conformen el Gobierno, perquè aquesta iniciativa avanci. PSOE i SUMAR ho veuen diferent, com tantes coses i com està quedant clar en tots els punts d'aquest ple. Aquesta divergència es fa encara més evident amb les dues esmenes presentades. La primera, la del PSOE, que com gairebé sempre és un vaya, vaya, digo, digo. O dit d'altra manera, puntada de peu a la pilota perquè vagi endavant sense arribar mai a l'àrea, no fos que marquessin gol. I la segona, la de SUMAR i els altres, per pujar la pressió, per prémer l'accelerador, amb aquella dita o amb aquell argument tan populista de papers per a tothom.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señorías. Nuestra postura hoy, como siempre, será la defensa de Cataluña, de nuestra gente, de nuestras instituciones y de nuestras competencias, y para ello es necesario que se impida encotillar aquello en lo que Cataluña tiene plena soberanía para cada norma que pueda nacer de este Parlamento. De hecho, esta propuesta es idéntica, menos en el artículo cuarto, al proyecto de ley de abril pasado, que tuvo que ser retirado por falta de apoyo. Ya saben que Junts per Catalunya presentó una enmienda a la totalidad, y nuestra enmienda solo dejaba clara la invasión de competencias catalanas por la siempre infalible voluntad intervencionista del Estado. Sabrán seguro que cada vez que se desarrolla normativa específica en el ámbito que nos ocupa, estas normas han sido objeto de dictámenes por parte del Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña. Esos dictámenes han incluido que los preceptos dictaminados vulneraban las competencias de la Generalitat en materia de vivienda, ordenación territorial y urbanística, etcétera, todas aquellas normas esenciales que están reguladas en el estatuto de autonomía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Acabo. No hace mucho, en la comparecencia del abogado Gonzalo Boye en una comisión de investigación, la señora Engracia Rivera, del Grupo SUMAR, decía que los líderes independentistas no pueden ser víctimas de delitos de odio por su situación económica y social. En concreto, dijo que el presidente Puigdemont no era víctima ni podía serlo de delitos de odio, porque en su exilio disfruta, según ella, de un alto nivel de vida en Bélgica y con sueldo de eurodiputado, repitiendo todos los tópicos de la ultraderecha española, y, por esa razón, como vive en Bélgica, está exiliado, y en su momento tenía un sueldo de eurodiputado, no podía ser ejemplo ninguno de víctima de discursos de odio. La pregunta que quiero hacerle, señora Tesh Sidi, es si ustedes piensan aplicar el criterio equivalente que expresó la señora Rivera en el caso de los saharauis, si ustedes piensan que la nacionalidad española es un derecho de todas las personas saharauis o si este derecho depende de las circunstancias de cada persona. Y se lo digo porque, además de defender los derechos humanos y fundamentales, les recuerdo que esto no se puede hacer a la carta, tachando a los que no te caen bien y quitando de la lista a aquellos que no son merecedores, según uno. Los derechos son para todos, todos merecen los derechos; los derechos no son de aplicación personalizada; esos derechos son para todos o de nadie. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Quiero hacer una precisión al texto presentado, idéntico al de 2022. No se han citado algunas de las incoherencias que señalamos en ese momento, la más flagrante, que es una muestra de cinismo político, es la frase de la exposición de motivos que dice: 'En los últimos años, España ha desarrollado un conjunto de actividades tendentes a reforzar los lazos históricos con el pueblo saharaui, como las medidas para promocionar el castellano, que es una de sus señas de identidad'. Creemos, sinceramente, que es una afirmación hipócrita -habrá que empezar a llamar las cosas por su nombre-. El conjunto de actividades que ha desarrollado España en el Sáhara Occidental en los últimos años ha sido -llamémoslo por su nombre- dejarlos abandonados. ¿O acaso no es dejarlos abandonados lo que ha hecho el Gobierno español, del que ustedes forman parte, en las relaciones con Marruecos, incluyendo ese giro en el apoyo del presidente Sánchez al plan autonomista de Marrueco, que vulnera lo que dice Naciones Unidas? Me remito a lo que dijo ya Mariona Illamola, y es que según Naciones Unidas, España es, de facto, la única potencia administradora del Sáhara. Resolución 161 de la ONU de 2022. De los diecisiete territorios no autónomos reconocidos por Naciones Unidas, el Sáhara es el único territorio de África no descolonizado, y esto es así porque España comunica a Naciones Unidas que daba por finalizada su presencia en el territorio saharaui en 1976. Pero dar por finalizada una presencia no es lo mismo que descolonizar, no es pasar la responsabilidad a otro, es abandonar a su suerte a todo un pueblo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«I acabo. No fa gaire, en la compareixença de l'advocat Gonzalo Boye en una comissió d'investigació, la diputada del seu Grup SUMAR, la senyora Engracia Rivera, deia que els líders independentistes no poden ser víctimes de delictes d'odi per la seva situació econòmica i social. En concret, va dir que el president Puigdemont no era víctima ni podia ser-ho de delictes d'odi, perquè en el seu exili gaudeix, segons ella, d'un alt nivell de vida a Bèlgica i cobra un sou d'eurodiputat, repetint tots els tòpics de la ultradreta espanyola. I per aquesta raó, perquè viu a Bèlgica exiliat i en el seu moment cobrant un sou d'eurodiputat, no podia ser un exemple de víctima dels discursos d'odi. La pregunta que vull fer-li, senyora Tesh Sidi, és si vostès pensen aplicar el criteri equivalent que va expressar la senyora Rivera en el cas dels sahrauís. Si vostès pensen que la nacionalitat espanyola és un dret de totes les persones sahrauís, o bé si aquest dret depèn de les circumstàncies de cada persona. Li dic això, li dic això, perquè a l'hora de defensar els drets humans, a l'hora de defensar els drets fonamentals, li recordo que no es pot fer a la carta, tatxant aquells que no et cauen bé, eliminant de la llista aquells que consideres que no en són mereixedors. Els drets són per a tothom. Els drets no són d'aplicació personalitzada. Els drets són per a tothom o de ningú.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Entrant en el text presentat, que és idèntic al 2022, volíem fer una precisió, i és que no s'han esmentat algunes de les contradiccions o incoherències que vam assenyalar en aquell moment. La més sagnant, la més sagnant, que, de fet, és una mostra de cinisme polític, és la frase de l'exposició de motius que diu: 'En los últimos años, España ha desarrollado un conjunto de actividades tendentes a reforzar los lazos históricos con el pueblo saharaui, como las medidas para promocionar el castellano, una de sus señas de identidad'. Creiem, sincerament, que és una afirmació hipòcrita, perquè caldria començar a dir les coses pel seu nom. El conjunt d'activitats que ha desenvolupat Espanya en relació amb el Sàhara Occidental els darrers anys ha estat senzillament deixar-los abandonats. Diguem les coses pel seu nom. O no és això, no és deixar-los abandonats el gir que ha fet el Govern espanyol, del qual vostès formen part, en les seves relacions amb el Marroc, incloent en aquest gir el suport del president Sánchez al Pla autonomista del Marroc, que vulnera les resolucions de les Nacions Unides?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días a todos. En su moción hablan del fracaso de la política del Gobierno en vivienda y dicen que es evidente y manifiesto; cierto. Desde que el presidente Sánchez llegó a la Moncloa dicen que la vivienda ha pasado de ser el decimosexto problema más importante para la ciudadanía al primero, y no les puedo quitar razón, la tienen. Y, sí, el Gobierno PSOE-SUMAR ha tomado algunas malas decisiones, pero ustedes tampoco son ajenos a la situación actual. Hoy el presupuesto del Estado destinado a la vivienda es vergonzoso, está muy por debajo de lo que las necesidades reales de la ciudadanía suponen. Todos los expertos consultados han coincidido en ello, pero esa infrafinanciación es una consecuencia directa también -y no lo podemos obviar- de los recortes del PP en su momento. De 10 000 millones de euros del Plan Estatal de Vivienda 2009-2012, lo pasaron ustedes a 1200 millones en el plan 2013-2017, y, es cierto, ahora el PSOE y SUMAR lo han mantenido aquí. Hablan de subir porcentajes en un 10 %, sí, están en 1400 millones, pero aún están muy lejos de esos 10 000 millones de euros que hace años se estaban destinando a estas políticas, y ello por no hablar también, señoría, de la desaparición de los programas de construcción y financiación del plan estatal de la vivienda. Este también es un hito suyo que consiguieron..., en fin.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Gràcies. Bé, doncs molt bon dia, molt bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Diuen a la seva moció, parlen sobre el fracàs de la política del govern en habitatge, i diuen que és evident i manifest. Cert. Des que el president Sánchez va arribar a la Moncloa, diuen, l'habitatge ha passat de ser el setzè problema més important per a la ciutadania al primer. No els hi puc treure la raó, la tenen. I, sí, el govern PSOE-SUMAR, doncs, ha pres algunes males decisions, però vostès no en són aliens tampoc, a l'actual situació. Avui, el pressupost de l'Estat destinat a l'habitatge és vergonyosament molt per sota del que les necessitats reals de la ciutadania demanden. Tots els experts consultats hi han anat coincidint, però aquest infrafinançament és conseqüència directa també, i no ho podem obviar, de les retallades del PP en el seu moment, de 10000 milions d'euros del Pla Estatal d'Habitatge de 2009-2012, ho van passar vostès a 1200 milions al Pla 2013-2017. I és cert, ara el PSOE i SUMAR l'han mantingut aquí. Parlen d'apujar percentatges del 10 %. Sí, estan a 1400 milions, però estan molt lluny dels 10000 milions d'euros que fa anys s'estava destinant a aquestes polítiques. Per no parlar també, senyoria, de la desaparició dels programes de construcció i finançament del Pla Estatal de l'Habitatge. Aquesta també és una fita de vostès, que van aconseguir, en fi.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«En fi, tornant al principi, entenc la frustració de vostès i de tots per no trobar solucions reals a aquest problema. Home, la frustració hauria de ser més important per a aquells que estan en el govern, molt més intensa per a aquells que estan al govern i les mesures estrambòtiques com les que vostès avui aquí proposen i mal formulades, mal formulades, doncs les que de mica en mica s'han anat implementant, doncs ja es van veient fallides. Nosaltres creiem que cal actuar amb més rigor, amb dades certes, sense fer invents, tenint apreses les lliçons del que hem viscut en anteriors episodis i que han resultat, com el que deia, un estrepitós fracàs, no? Deixin de provocar més turbulències, si us plau, perquè també crea alarma aquests missatges tan poc pedagògics que vostès estan escampant. Deixin de provocar turbulències i tots plegats, tots plegats, fem propostes realistes, equilibrades i sobretot, útils perquè la gent no busca proclames propagandístiques, sinó que busca solucions. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui, senyora Belarra, hem estat parlant molta estona, al matí també, tots els membres de la Comissió d'Habitatge. Avui i aquesta tarda, doncs seguim amb més. No, segurament molts estaríem d'acord que ni les ocupacions són un problema per l'habitatge ni els rendistes tampoc. Són molts i variats i complexos els problemes que tenim actualment en habitatge i darrerament és cert que en aquest hemicicle les comissions en parlem molt. Tots sabem la gravetat d'aquest problema, però també és cert que, lluny de millorar aquests darrers anys, cinc o deu anys, de fet cada cop està empitjorant molt més, segurament degut a aquestes propostes darreres que són més ideològiques a vegades que no pas útils. Perquè jo crec que si preguntéssim als ciutadans si els darrers deu anys hem millorat en polítiques d'habitatge i d'accés al lloguer, coincidiríem que no. I en polítiques d'habitatge relatives a la venda també coincidiríem que no. Per tant, crec que aquest tema és diàfan i que el problema el tenim i el tenim a sobre. I el que és pitjor, és que amb alguns d'aquests invents estrambòtics que s'han fet darrerament, això ara ja no només afecta els col·lectius més vulnerables, que ja era gravíssim. Era gravíssim que la gent més vulnerable no pogués tenir la protecció que es mereix. És que ara, a sobre, s'ha aconseguit universalitzar els problemes d'accés a l'habitatge. Ara ja els tenen tothom, d'arreu, de qualsevol classe, excepte els rics, és clar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«No sé si, como decía usted antes, señora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmará al Supremo en su decisión de no aplicar la amnistía al presidente Puigdemont o no lo hará. De verdad, no lo sabemos, no lo sabemos, pero lo que sí sabemos es que la ley de amnistía es un caballo de Troya democrático para el régimen del 78, y eso para nosotros es más importante que las soluciones penales destinadas a personas concretas. También debo decirles, señorías del PP, que el deterioro democrático no es que el Gobierno socialista negocie con Junts, el deterioro democrático es que se vea obligado a hacerlo en Ginebra, y también es deterioro democrático que, mientras estemos negociando, el señor Marlaska pueda estar espiándonos con Pegasus o con Egobox. Voy acabando. En el debate de la interpelación vimos un Pimpinela entre Cayetana y Félix -Félix y Cayetana- de vergüenza ajena -vergüenza ajena-. Solo les faltó cantar la canción Vivir sin ti no puedo, un enemies to lovers total, que empieza con 'si yo soy la noche, tú eres el día' y que termina con 'vivir sin ti no puedo', porque esto es precisamente el bipartidismo PP- PSOE, este es el bipartidismo del régimen del 78. Mucha gesticulación, pero cuando la cosa se pone seria -véase el 155-, vivir sin ti no puedo, los dos se van a la cama borrachos de patriotismo español. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Quisiera hacer algunos comentarios respecto a la intervención que hizo aquí la señora Álvarez y el señor Belda. Estoy respondiendo a la señora Álvarez. Señor Belda, ¿qué tal? Como dijo el diputado Legarda, ha tenido un tono muy distinto al suyo, por desgracia. La señora Álvarez se refirió al regreso del presidente Puigdemont el 8 de agosto pasado a Barcelona como la charlotada veraniega de un Houdini jodido. ¡Muy graciosa la señora Álvarez! Debemos decirle es que la charlotada fue la operación jaula para detenerlo, una operación fallida, y los que resultaron jodidos fueron los señores Sallent, Elena y Marlaska. Usted, señora Álvarez, también recriminó al señor Bolaños que la ley de amnistía parece escrita con los pies. Debemos decirle que no se engañe -no se engañe-. La redacción no debe imputársela usted al señor Bolaños, la redacción actual de la ley de amnistía es la que Junts per Catalunya forzó votando el 30 de enero del año pasado contra una versión que de amnistía no tenía más que el título. Y sí, le doy la razón, el Tribunal Supremo ha decidido usurpar el lugar del legislador y pasarse todos los principios del Estado de derecho por el forro, derogar ad hominem la amnistía y prevaricar no aplicando la ley al presidente Puigdemont, inventándose, como dice el voto popular, una entelequia sobre la malversación. Y es que aquí -aquí-, en el Estado español, si alguien es responsable del deterioro democrático del Estado español ese responsable es la 'toga nostra' y su total y absoluta impunidad.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Moltes gràcies. Buenas tardes. No seremos nosotros quienes neguemos la instrumentalización de las instituciones y el desprecio a esta Cámara del Gobierno y del PSOE, pero, por favor, señores del PP, no nos tomen por idiotas, porque ustedes, señorías del PP, son igualmente responsables de la instrumentalización partidista de todas, absolutamente todas, las instituciones democráticas del Estado. Ustedes, indistinguibles de la cúpula judicial española, llevan siglos de judicialización de la política y de politización de la justicia. Ustedes son los palmeros de la dictadura de las togas, y no solo eso, sino que son los campeones de la colonización de todas las instituciones del Estado, de la Fiscalía, del Tribunal de Cuentas, del Ejército, del Consejo General del Poder Judicial, de la Abogacía del Estado, de los cuerpos funcionariales... No acabaríamos nunca. Señor Belda, cuando usted pretende que votemos instar al Gobierno a cesar esos ataques a jueces y magistrados por la amnistía y a no atribuir a los integrantes del Poder Judicial sesgos políticos, olvida usted que es el Partido Popular quién quería controlar el Poder Judicial por la puerta de atrás, y entre comillas. Olvida también que son ustedes quienes han tutelado y protegido, y cobrado después en forma de impunidad, a personajes como Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. Y lo mismo ocurre con el fiscal general del Estado. Hablan ustedes de instrumentalización del PSOE, y tienen razón, no lo negaremos nosotros, nosotros también somos víctimas de esa instrumentalización, y si no que se lo pregunten al señor Alay, con los seis años de una investigación prospectiva y delirante sustentada por la Fiscalía en el caso Vóljov, o al señor Boye, el abogado del presidente Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal De Lucas, que llegó a un acuerdo para perdonar el crimen de un asesino confeso a cambio de incriminarlo. Pero ustedes, señorías del PP, hacen exactamente lo mismo. ¿No son ustedes quiénes se reúnen públicamente con la Asociación de Fiscales para tratar de la actualidad política? ¿No son acaso ustedes quienes han colocado de fiscal general del Estado a nombres como Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, todos ellos destacados encubridores de su corrupción?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«I mirin, no sé si, com deia vostè, senyora Álvarez, el Tribunal Constitucional confirmarà el Suprem en la seva decisió de no aplicar l'amnistia al president Puigdemont. O no ho farà ? De veritat que no ho sabem. No ho sabem, però sí que sabem que la llei d'amnistia és un cavall de Troia democràtic per al règim del 78, i això per nosaltres és més important que les solucions penals per a les persones concretes també. També els he de dir, senyories del PP, que el deteriorament democràtic no és que el govern socialista negociï amb Junts, sinó que el deteriorament democràtic és que ho hagi de fer a Ginebra. I també ho és també un deteriorament democràtic que estiguem negociant que mentre estem negociant el senyor Marlaska ens pugui estar espiant amb Pegasus o amb Egobox. I vaig acabant. Vaig acabant. En el debat de la interpel·lació vàrem veure un Pimpinela entre Cayetana i Félix, entre Félix i Cayetana, de vergonya aliena. Vergonya aliena. Només els va faltar cantar la cançó Vivir sin ti, No puedo. Un enemies to lovers total, que comença amb: 'Sí, yo soy la noche, tú eres el día' i que acaba amb 'Vivir sin ti no puedo', perquè això mateix és el bipartidisme PP-PSOE. Aquest és el bipartidisme del règim del 78. Molta gesticulació, però quan la cosa es posa seriosa, diguin-los 155, 'Vivir sin ti, no puedo'. Els dos van al llit borratxos de patriotisme espanyol.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Voldria fer alguns comentaris de la intervenció que va fer ahir la senyora Álvarez. Senyor Belda, en aquest cas estic responent a la senyora Álvarez que, efectivament, com deia el diputat Legarda, va tenir un to molt diferent del que ha tingut vostè aquí, lamentablement. La senyora Álvarez es va referir a la tornada del procediment del president Puigdemont el 8 d'agost passat a Barcelona com la xarlotada de verano de un Houdini jodido. Molt graciosa la senyora Álvarez. El que li hem de dir és que la xarlotada va ser l'operació Gàbia per detenir-lo una operació fracassada i els que van resultar ferits van ser el senyor Sellent, el senyor Helena i el senyor Marlaska. Vostè, senyora Álvarez, també va retreure al senyor Bolaños que la llei d'amnistia sembla escrita amb els peus. El que li hem de dir és que no s'enganyi. No s'enganyi, la redacció no l'ha d'imputar, senyor Bolaños. La redacció actual de la llei d'amnistia és la que Junts per Catalunya va forçar votant el 30 de gener de l'any passat en contra d'una versió que d'Amnistia només en tenia el títol. I sí li dono la raó, el Tribunal Suprem ha decidit usurpar el lloc del legislador. Passar-se a tots els principis de l'Estat de dret pel forro. Derogar ad hominem l'amnistia i prevaricar, no aplicant la llei al president Puigdemont inventant-se, com diu el vot particular, una entelèquia sobre la malversació. I és que aquí, aquí a l'Estat espanyol, si hi ha algun responsable del deteriorament democràtic de l'Estat, aquest responsable és la toga nostra i la seva total i absoluta impunitat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Per això, en l'acord de fiscalitat vàrem estar d'acord en l'impost a la banca, però vam introduir rebaixes fiscals a pimes i cooperatives. Senyors del govern, sense confiança no hi ha vots si no es negocia. Menys demagògia. Compleixin els seus acords o les seves propostes no tindran els nostres vots si no hi ha una negociació prèvia. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, hoy está sucediendo lo que ya anunciamos: se aprobará un real decreto con medidas que Junts per Catalunya dijo desde el primer momento que apoyaría: el aumento de las pensiones, las bonificaciones al transporte público y las ayudas a la dana, y también se aprobará un documento con una enmienda sobre unas garantías a los propietarios. Recapitulemos. Un Gobierno en minoría parlamentaria presenta para su ratificación ochenta medidas y ciento cuarenta páginas para un real decreto y lo mandó un 23 de diciembre, sabiendo que con Junts no tenían ningún acuerdo de investidura y que tocaba negociar paso a paso y sabiendo que funcionar a base de reales decretos eso algo opaco y que se trata de una medida para acuerdos de urgencia. Hemos votado reales decretos parecidos a este, pero, sabiendo esto, señor Bolaños, ¿pueden explicarnos por qué presentaron un real decreto sin haber negociado el conjunto del documento con la formación política que podía darles los votos favorables? ¿Alguien podría explicar por qué no presentaron un real decreto con las medidas más sensibles y urgentes, que sí que estaban previamente acordadas y que sí contaban con el voto de Junts per Catalunya desde el primer momento? Estas medidas se hubieran aprobado el 22 de enero sin polémica alguna. Ha quedado demostrado lo que decíamos, que las medidas sociales no peligraban. Eso ha sido así. Porque, menuda casualidad, el 22 de enero desplegaron un ejército de cargos políticos del Gobierno y de los partidos que han apoyado al Gobierno en todos los medios de comunicación y redes sociales para explicar la maldad y la falta de sensibilidad de Junts per Catalunya. En pocas horas se anunciaron manifestaciones y concentraciones contra aquellos que no permitían el aumento de las pensiones y las bonificaciones al transporte público. Esta campaña no fue improvisada, y lo peor de todo es que manipularon los miedos y la indignación de la gente, usaron esto como un arma partidista para sacar rédito, sabiendo que, de un modo u otro, en pocos días se iban a resolver los acuerdos, tal como se solicitó en ese momento, y eso va a suceder hoy.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Avui està passant allò que ja vam anunciar. S'aprovarà un reial decret amb mesures que Junts per Catalunya, des del primer moment va dir que donaria suport l'augment de les pensions, les bonificacions del transport públic, els ajuts a la dana i també s'aprovarà un document amb una esmena que hem incorporat sobre els lloguers que dona garanties als propietaris. Recapitulem. Un govern en minoria parlamentària presenta per a la ratificació un Reial decret amb 80 mesures i 140 pàgines, enviat un 23 de desembre sabem que Junts per Catalunya no té amb vostès cap acord d'investidura ni d'estabilitat. I diem que s'ha de negociar. Carpeta a carpeta. Sabem que funciona a base de reials decrets, és una pràctica que perverteix la democràcia parlamentària i que és opaca. Sabem que és una mesura per a acords d'urgència i que per això hem tombat altres reials decrets com aquest. Sabent això, senyor Bolaños, algú pot explicar per quin motiu van presentar un reial decret sense haver negociat el conjunt del document amb aquella formació política que li podia donar els vots favorables? Algú pot explicar per què no van presentar un reial decret amb les mesures més sensibles i més urgents que sí que estaven parlades i que sí que tenien el vot de Junts per Catalunya des del primer moment? Aquestes mesures s'haguessin aprovat el 22 de gener sense cap polèmica. Ha quedat demostrat que el que dèiem,que les mesures socials no perillaven, era realment així. Perquè quina casualitat! El mateix 22 de gener van desplegar un exèrcit de càrrecs dels partits del govern i dels partits que donen suport al govern a tota mena de mitjans de comunicació i xarxes socials per explicar tota la maldat de Junts per Catalunya i tota la falta de sensibilitat de Junts per Catalunya. En poques hores s'anunciaven manifestacions i concentracions contra els que no permetien l'augment de les pensions i l'augment del preu del transport públic. Una campanya, per cert, que no s'improvisa. I el pitjor de tot, manipulant les pors i la indignació de la gent, utilitzant això com una arma partidista per treure'n profit, sabent que d'una manera o d'una altra, en pocs dies es resoldrien aquells acords tal com vam demanar avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«La proposta d'avui, insistim, no és vinculant, però la dependència dels catalans en la nuclear, amb més del 50 %, sí que ens vincula políticament a l'hora de buscar solucions que no ens desconnectin de la competitivitat i de la seguretat en el subministrament. Hi ha moltes preguntes per les què volem resposta, des de la transparència per part dels operadors i del Govern espanyol. Només així podrem decidir què és el millor per al meu país, què és Catalunya. Gràcies. Gracias, presidente. Suerte, Iñaki. Hoy, el PP presenta una proposición no de ley -por lo tanto, no vinculante, es importante recordarlo- con un primer punto que pide extender la vida útil de las centrales nucleares. Este es un tema que genera mucha mucha polémica, y en Cataluña mucha preocupación, porque los catalanes dependemos mucho más de lo nuclear que los ciudadanos del resto del Estado. En 2024 las centrales nucleares generaron 50 000 gigavatios hora de electricidad, representando solo el 20 % de la producción eléctrica neta del Estado. Y decimos solo porque en Cataluña los tres grupos nucleares -Ascó I, Ascó II y Vandellós II- aportan más del 50 % del total de la generación de electricidad, es decir, uno de cada dos catalanes consume electricidad de origen nuclear. Y en los últimos años este porcentaje se ha ido manteniendo porque la incorporación de las renovables no ha cubierto el aumento de la demanda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindicamos lo que se ha hecho y lo hacemos sin estar muy orgullosos, conscientes de que tenemos camino que recorrer y trabajo que realizar, pero queremos hacerlo desde Cataluña. Y es en este sentido en el que queremos recordarles que la gestión del sistema sanitario es una competencia transferida a las comunidades autónomas. En el caso de Cataluña, nuestro sistema sanitario tiene un marco propio y unas particularidades que, si quieren nuestros votos, deben ser respetadas, cosa que reiteradamente el Grupo Popular olvida y no tiene en cuenta. Estamos a favor de establecer medidas que garanticen la seguridad y la salud del personal sanitario en los centros de trabajo públicos y privados. Estamos a favor de implementar los planes y las medidas necesarias para prevenir y evitar actos de violencia en el ámbito sanitario. Estamos a favor de establecer obligaciones y garantizar derechos que protejan al personal sanitario. Pero, como les decía, también estamos a favor de que se respeten escrupulosamente los marcos competenciales y la idiosincrasia del ámbito sanitario catalán y de que no se tienda una vez más a la centralización, implementando modelos nacionales españoles sustitutivos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Y, sobre todo, desde Junts per Catalunya estamos a favor de disponer de la financiación justa y necesaria para llevar a cabo las mejores políticas para todos los ciudadanos de Cataluña, en todos los ámbitos, también en el sanitario, concretamente para terminar con la violencia que sufre el personal sanitario.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Per fer això, no ens cal aquesta nova llei. Per fer això, el que ens cal és erradicar-ne una altra de xacra, potser menys cridanera 'a priori', però igualment lesiva, una xacra que qui la pateix és Catalunya i tots els que hi viuen. Els parlo d'una xacra que ha esdevingut una malaltia crònica per al nostre país, aplicada per tots els governs espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres. Una xacra que es diu espoli fiscal i que representa cada any un dèficit de 22 000 milions d'euros, o sigui, més del doble del pressupost del Departament de Salut català. O dit de forma senzilla, perquè tothom ho entengui, 2700 euros per cada habitant de Catalunya que venen a Madrid i no tornen mai. És evident que, si no es reverteix aquesta situació, si no es posa fi a l'espoli fiscal, és impossible que cap iniciativa legislativa tingui a Catalunya l'impacte que la seva ciutadania, i en aquest cas els professionals de la sanitat, es mereixen. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició de llei del Grup Popular sobre la violència en l'àmbit sanitari. Val a dir que des de Junts per Catalunya reconeixem i compartim la preocupació per la violència que pateix el personal sanitari en l'exercici de les seves funcions. I ho fem sabent que aquest fenomen no només posa en perill la seguretat dels professionals, sinó que també afecta la qualitat de l'atenció als pacients i, en conseqüència, el bon funcionament del sistema sanitari en el seu conjunt. El compromís de Junts per Catalunya en aquesta matèria està ben acreditat per la creació, l'any 2022, de l'Observatori per a Situacions de Violència en l'Àmbit Sanitari de Catalunya, una iniciativa implementada per la Conselleria de Salut catalana, liderada en aquell moment pel doctor Argimon. Un observatori que, en l'actualitat, compta amb una eina per a la notificació de casos de violència en el lloc de treball, per als professionals dels centres i serveis assistencials del sistema de salut del nostre país, Catalunya.»