Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 33 de 33
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«I és que en termes d'exercici del dret d'autodeterminació dels pobles, aquest Govern sosté una política una mica incoherent o bastant erràtica. Primer, no és la primera vegada que les decisions en política exterior del president provoquen que un país cridi a consultes el seu cap de missió diplomàtica. Ja ho va fer Algèria l'any passat quan Espanya va donar suport al pla autonomista del Regne del Marroc respecte al Sàhara Occidental, obviant totes les resolucions de Nacions Unides que reconeixen el seu dret d'autodeterminació. Segon, ja que s'està considerant, ja que estan considerant reconèixer l'Estat palestí prendrà, ara sí, en consideració el reconeixement de Kosovo? Bona part de la comunitat internacional el reconeix, 22 estats de la Unió Europea ho han fet, i el Govern espanyol té relacions amb Kosovo a través de la Unió Europea. Seran motius suficients per al seu reconeixement o encara no és el moment? Tercer, en quin moment té previst condemnar amb contundència, no amb la boca petita, el drama humanitari al corredor de la Xina Nagorno-Karabaj? On els recordo que hi ha una guerra i s'hi ha practicat una neteja ètnica del poble armeni. O encara no és el moment? Respecten el dret a l'autodeterminació només a temps parcial? El president Sánchez va justificar la seva actuació a Israel en què ara era el moment, i així doncs no ha arribat encara el moment per Nagorno-Karabaj, per Kosovo, per al poble sahrauí? La seva política d'exteriors es decidirà a cops de moments?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Senyor ministre, vostè coneix perfectament la importància de la diplomàcia com a pilar de tota la política exterior, i sap que actuar amb diplomàcia implica fomentar relacions amistoses, minimitzar friccions, aportar solucions, travar confiances. És a dir, fer exactament el contrari del que va fer el president Sánchez en la seva visita a Israel. Senyor ministre, precisament tots que coneixem la seva dilatada experiència professional, sabem que vostè és conscient de l'incendi diplomàtic que va provocar el president Sánchez allà a Israel, s'estigui més o menys d'acord amb les seves manifestacions. És forçat coincidir amb les declaracions del president Sánchez davant del primer ministre d'Israel l'incendi diplomàtic estava servit, incendi que no és cap novetat ni cas aïllat en la política d'exteriors espanyola, perquè el PP no està per donar gaires lliçons tampoc. Recordem només l'Aznar de les Açores o el ridícul amb Perejil. En fi, amb les inoportunes declaracions del president, ningú podria interpretar que l'Estat espanyol aposta pel diàleg ni per una solució negociada. Va aconseguir tot el contrari. I òbviament, no es van fer esperar les reaccions d'Israel cridant l'ambaixador a consultes i especialment renunciant a formar part d'aquest fòrum de la Unió del Mediterrani i a participar a la Cimera per la Pau a l'Orient Mitjà que trobava vostè tan important i que ha destacat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Però efectivament, l'impacte humanitari és dramàtic i cada dia que passa més i més colpidor. Comptem per milers les víctimes civils, tant palestines com israelianes. El dolor i patiment dels familiars de les víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen més incrementats per les pors a nous atacs, nous bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra, per les extremes dificultats per rebre l'ajuda humanitària tan necessària. L'ús de la força contra la població civil mai és acceptable, i Junts condemnem tots els atacs violents contra la població civil innocent, o que aquesta sigui usada també com a escut humà. I instem que els seus responsables siguin obligats a retre'n comptes d'acord amb les normes del dret internacional humanitari. I quina ha estat la gestió del Govern espanyol davant d'aquesta greu crisi? L'impacte d'aquest conflicte ha tornat a desestabilitzar -tots ho sabem- intensament l'Orient Mitjà. De fet, també el nostre entorn geopolític. Molts coincidiríem amb alguns analistes que estan apuntant que no seria prudent descartar la possibilitat d'una guerra estesa a tota la regió. I en aquest estat de les coses, senyor ministre, vostè realment pot defensar que el president Sánchez a Israel va treballar amb les eines clàssiques de la diplomàcia? Les seves paraules van afavorir el diàleg o la negociació entre les parts? Va ajudar a minimitzar les repercussions humanitàries cap a la població civil? Va ajudar a avançar en la consecució d'un alto al foc definitiu? O encara més important que tot això, si pot ser: va col·laborar a bastir les bases per tal que tota la comunitat internacional trobi la resposta sobre com afrontar l'endemà d'un imprescindible alto foc definitiu?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, vicepresidenta, senyora vicepresidenta, senyor ministre, senyories. El 7 d'octubre de 2023 l'organització terrorista Hamàs va executar un atac massiu contra objectius civils i militars a Israel que va provocar un gran, enorme, nombre de víctimes mortals i ferits. D'aleshores ençà, la comunitat internacional ha girat la mirada cap a l'Orient Mitjà i la diplomàcia en global ha reaccionat davant d'aquesta nova involució del conflicte israelopalestí. I també ho ha fet el Govern espanyol. Tots sabem que el comandament de la política exterior en circumstàncies no bèl·liques és sempre molt complex. Vostè s'hi ha referit, senyor ministre. Però quan es tracta d'abordar una situació de guerra es converteix en un assumpte extremadament crític que necessita d'altes dosis de rigor, intel·ligència, actitud propositiva i, en general, de respecte, discreció i molta, molta prudència. El Govern no ha estat a l'alçada d'aquestes circumstàncies, i això explica el perquè d'aquesta compareixença. En primer lloc, i per estalviar-nos qualsevol tipus d'equívoc, deixin-me especificar quin és el capteniment de Junts per Catalunya respecte a l'actual episodi del conflicte. El vam expressar ben recentment en la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que vàrem bastir i que avui reiterem i mantenim immutable. Junts vam condemnar, i avui ho tornem a fer, aquell atac terrorista i ens solidaritzem amb totes les víctimes que va provocar, també amb totes les persones segrestades i amb les seves famílies. Cal que Hamàs alliberi d'immediat tots els ostatges que encara reté sense condicions. Segon, Junts reconeixem el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs indiscriminats, sempre i quan actuï dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals. I finalment, som favorables a la solució dels dos estats per resoldre pacíficament el conflicte geopolític entre Israel i Palestina, i defensem que cal un acompanyament per assolir un acord de pau sostenible en el temps. Un acord fruit de la negociació que passa per dos estats convivint en pau i en seguretat. Una solució que compta amb el suport de les Nacions Unides i de la majoria de la comunitat internacional.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Hem de parlar de la insostenibilitat del model actual, de l'empobriment que provoca; de com hem de recuperar els recursos, els diners que són fruit de l'esforç de vuit milions de catalans, però que se'n van a Madrid i que no tornen; de les eines que hem de tenir, que tenim dret a tenir, per gestionar els desafiaments més importants que tenim plantejats com a societat. Els posaré un exemple de la insostenibilitat del model actual d'un àmbit que és una de les principals preocupacions, el de la immigració. A Catalunya hi ha el 23 % de la població immigrant de tot l'Estat. Som el 16 % de la població, però tenim el 23 % de la seva immigració, 1,3 milions de persones. És un repte prioritari per a qualsevol societat, sobretot si és una societat amb vocació d'obertura i compromesa amb la convivència i els drets humans. Però tenim exactament les mateixes escasses competències que tenen comunitats autònomes on acullen el 0,6 % de la immigració. I si parlem de recaptació d'impostos, de contribució als pressupostos de l'Estat, d'inversions executades, de participació en fons europeus, el panorama és exactament el mateix i això s'ha d'acabar. El pacte que hem signat abordarà propostes inèdites que resolguin els dèficits i les limitacions del fracassat model del café para todos. I com que partim de la desconfiança i de les males experiències, i atesa l'enorme importància que té per a tots nosaltres la resolució del conflicte, hem constituït un espai de negociació inèdit que ofereix les garanties que feien falta, perquè escoltant-lo avui són imprescindibles. I estem parlant del mecanisme de mediació que serà independent a tots nosaltres, que ens acompanyarà en la recerca de solucions, que vetllarà pels compromisos que adquirim i que verificarà si no complim allò en el que ens hem compromès.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Si avui som aquí és perquè aquests elements, i altres inclosos a la conferència del president Puigdemont, són presents a l'acord que hem signat. Som conscients dels riscos, de les dificultats, i també de les profundes discrepàncies. Perquè vostès no han deixat de ser aquell partit que va abraçar amb entusiasme l'aplicació del 155 contra el nostre país. I nosaltres no hem deixat de ser aquella força que va promoure el referèndum i la declaració d'independència. Som allà on érem, però sabem que tenim una oportunitat d'avançar i que per saber on anem has de saber d'on venim. D'on venim i cap a on anem ha quedat perfectament clar a l'acord que signem. Ara es tracta de treballar en els dos àmbits que hem acordat, perquè la feina és ingent i el temps és limitat, i perquè tothom sap de la ferotge oposició que hi té l'estat profund, aquell que va quedar intacte després de la mort de Franco i que durant dècades ha fet i ha desfet -sobretot desfet- el que li ha convingut, des de terrorisme d'estat fins a la lawfare, aquesta paraula que tant espanta i incomoda alguns però que tothom sap que existeix i que es practica a l'Estat espanyol.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Per això hem triat una manera diferent a la qual el catalanisme normalment pactava amb Espanya. En lloc d'anar a preu fet, anirem a tant la peça; en lloc d'assegurar l'estabilitat de la legislatura d'entrada, caldrà guanyar-se-la acord a acord; en lloc de fer una llista de la compra sempre incompleta i mai satisfeta, volem parlar del supermercat sencer. Necessitàvem passar de la mentalitat autonomista en què alguns han quedat atrapats per una mala diagnosi de l'origen i naturalesa del conflicte, a una mentalitat d'estat que qualsevol nació ha de tenir per fer que les coses girin, que les coses canviïn, i que les coses es transformin. Calia assolir un canvi de paradigma, passar d'una relació de subordinació a una relació d'igual a igual, que és el que el president Puigdemont reclama fa més de set anys. Hi havia una sèrie d'elements que eren imprescindibles que es complissin si el Govern espanyol volia emprendre un procés de negociació amb Junts, i el president Puigdemont els va indicar a la seva conferència el 5 de setembre. Eliminar tota referència de l'independentisme a la directiva d'intel·ligència. Retirar la vinculació de l'independentisme català amb el terrorisme dels informes de l'Europol. I la llei d'amnistia. Calia, i per això ho fem constar, un acord sense renúncies en què explicitem que per a nosaltres el mandat de l'1 d'octubre és vigent i el compromís amb la independència és irrenunciable, sense renúncies i sense enganyar ningú. Perquè si algú diu que aquest acord serveix per girar full, enganya els ciutadans. Perquè no ho hem fet i no ho farem mai, perquè aquest no és només un anhel nostre, pertany a les generacions i generacions de catalans que s'han sacrificat en circumstàncies molt més adverses que les actuals per aconseguir que arribem fins aquí, i avui perquè formem part d'aquesta cadena de generacions escrivim una pàgina més que ens acosta al nostre objectiu. En resum, calia identificar bé el problema, dotar-se de les condicions i elements necessaris per abordar la seva resolució i acordar una metodologia de treball.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %. El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d'arreu d'Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l'Estat va treure tota possibilitat de resolució política. És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l'espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l'espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d'aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d'entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d'entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento. Però el sentit de la nostra intervenció s'explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d'investidura ve precedit d'un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s'havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l'ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d'esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d'ara. El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d'esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s'hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l'acord que han signat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidats. Vostè, senyor Feijóo, en el transcurs d'aquesta setmana, d'aquest debat d'investidura, no ha aportat ni una sola proposta per poder resoldre el conflicte polític que existeix -perquè existeix- entre Catalunya i Espanya. Cap proposta, cap aportació, cap autocrítica, tampoc. De fet, el que hem escoltat, i també avui, és la cançó de sempre, aquella cançó que manté el Reino de España en aquest permanent bloqueig. De moment, cap partit espanyol ha estat capaç d'afrontar el conflicte que hi ha entre el projecte nacional espanyol, que és legítim, i el projecte nacional català, que també ho és. De fet, la pregunta, senyor Feijóo, és quina és exactament l'aportació del Partido Popular a Catalunya? Perquè vostès van votar en contra de l'increment de les inversions a Catalunya, van votar en contra de la promoció de la llengua catalana, van votar en contra també del model d'escola catalana, van votar en contra de les iniciatives pel compliment de l'execució dels Pressupostos Generals de l'Estat espanyol a Catalunya, van votar en contra també de la transferència de competències i gestió de les infraestructures de Catalunya, van votar en contra del reconeixement de la identitat i llengua catalana. Vostès, senyor Feijóo, van recórrer 114 dels 223 articles de l'Estatut. El Defensor del Pueblo en va recórrer 110. 410 pàgines tenia el seu recurs, que, a més, anava avalat per més de cent signatures de diputats. Alguns dels articles eren calcats, articles que hi ha, per exemple, a l'Estatut d'Andalusia, i vostès allà no es van mobilitzar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Señor Feijóo, vostès van recollir firmes en contra de Catalunya i encara no han demanat perdó. Si això no és ser anticatalà, ja m'explicarà. Vostès van pressionar empreses i empresaris amb l'ajuda del rei perquè canviessin les seus. Antes alemana que catalana. I si això no és ser anticatalà, ja m'explicarà. Señor Feijóo, miri, l'hi explicaré de manera molt senzilla. Jo vull que Nacho Martín Blanco pugui votar que no. I Nacho Martín Blanco no vol que jo voti. Aquesta és la diferència entre vosts i nosaltres. No ens doni lliçons de democràcia. I tampoc ens doni lliçons de dades. Constitució de Portugal, article 7, punt 3: Portugal reconeix el dret a l'autodeterminació dels pobles i a la independència. I a l'Assemblea corsa hi ha també partits independentistes. I per cert, on ha estat vostè tots aquests anys? Ja sap que CiU s'ha dissolt? Miri, els observem avui i constatem que no ens sentim part. Els escoltem i tenim clar que nosaltres no som d'aquest país. El president Puigdemont és el 130 president de la Generalitat de Catalunya, i Catalunya no neix amb la Constitució del règim del 78. El president no és el primer que ha patit exili. I no van ser les urnes, per tant, no van ser els ciutadans que els van apartar. Perquè vostès sempre tenen el comodí de la cúpula judicial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Per tant, que ningú s'enganyi. Amb això, tampoc amb l'amnistia, no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, del seu dret a l'autodeterminació. El poble català té dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que va prendre en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 d'esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l'Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l'1 d'octubre, tal com hem recalcat des de fa anys. No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum, només cal recordar l'article 92 de la Constitució. El que hi ha és manca de voluntat política. I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència, com és aquesta. És la combinació d'aquestes dues grans carpetes i el progrés simultani en totes dues que determinarà la viabilitat i l'èxit d'una negociació. Una negociació que avui mateix no hi és, però se l'espera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Durant la campanya vam repetir que el nostre objectiu no era investir presidents espanyols, no era reformar Espanya, i vam repetir que nosaltres no formàvem part de cap bloc espanyol. El nostre bloc era i és Catalunya. De fet, vam dir que res tornaria a ser igual aquí si depenia de Junts per Catalunya, i tothom és conscient que des que Junts és a l'equació res aquí ha tornat a ser igual. I ara pot semblar una obvietat, però hi ha moltes raons per votar que no al Partir Popular. No és la nostra prioritat recordar-les cada dia, però avui l'ocasió ho exigeix. Un primer motiu és que el PP és un partit anticatalà. El PP es caracteritza per combatre totes les propostes que a Catalunya generen un consens ampli, polític i social: la llengua catalana, la immersió lingüística, la cultura catalana, la voluntat d'autogovern i un llarguíssim etcètera. Volem la independència perquè no volem seguir retrocedint amb Espanya, el que volem és avançar amb Catalunya. Un altre motiu és perquè el PP és un partit que ha volgut com a soci l'extrema dreta de Vox, i aquesta és una ratlla vermella aquí i arreu d'Europa. Un altre motiu és perquè el PP és un partit contrari a millorar els drets de les persones. De manera sistemàtica i continuada han estat en contra de qualsevol millora amb relació al reconeixement de drets efectius a favor de ciutadans en infinitat d'àmbits i supòsits. Poden vostès recuperar tots els recursos que vostès han presentat en contra de les lleis socials que s'han aprovat al Parlament de Catalunya. Un altre motiu, perquè el PP és un partit contrari a l'economia productiva. La visió econòmica i social del PP no és la d'un partit liberal europeu, señor Feijóo, al contrari, és la visió d'un partit estatalista que, malgrat el discurs que ha fet avui, es posiciona sempre al costat de l'estat i del poder funcionarial abans d'apostar per la petita i la mitjana empresa, el que configura a Catalunya i també arreu d'Europa el teixit de l'economia productiva. Per al PP la paraula empresa és només sinònim de llotja del Bernabéu. Per tant, a Catalunya el PP no és capaç de connectar amb normalitat amb el món empresarial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I com recorda el president Puigdemont, i cito literal: 'Que ningú no conclogui que ens inspira l'ànim de revenja personal o partidista. Si fos per això no hauríem pactat ni la Mesa del Congrés. Ho dic per explicar, perquè tots entenguin la distància profunda que ens separa, perquè la distància entre els nostres projectes nacionals respectius també ho és, i perquè es prengui consciència de l'enorme dificultat d'intentar encarrilar, partint d'aquesta distància i només en unes setmanes, una negociació que s'ha negligit o que s'ha considerat innecessària durant sis anys. Perquè no estem parlant, o almenys nosaltres no en parlem, d'un pedaç per tirar endavant la legislatura i barrar el pas a la dreta. Estem parlant que si hi ha acord aquest ha de ser un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes i va iniciar la persecució de la llengua catalana. Per això no sorprendrà ningú que digui que avui no existeixen les condicions per arribar a aquest gran acord. Si hi ha interès a arribar-hi, si hi ha voluntat real d'encarar un acord d'aquesta naturalesa, aquestes condicions s'haurien de crear, encara que d'entrada siguin forçades per la necessitat i no per la convicció.'»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Diumenge vostè, señor Feijóo, i el seu partit -un partit que ha governat i que voldria tornar a governar- es va manifestar juntament amb altres contra un territori que encara forma part del país que vostè vol governar, igual com ja vam fer contra l'Estatut en aquella vergonyosa campanya de recollida de firmes: Eche una firmita aquí contra Cataluña. Se'n recorden vostès d'això? En cap lloc d'Europa s'és vist que un partit d'Estat es manifesti en contra d'una de les zones més poblades i que genera més riquesa, on hi ha el PIB industrial més potent; on el 16 % de la població genera més del 20 % dels ingressos tributaris de tot l'Estat; on es concentra el 25 % de les exportacions de tot l'Estat. Potser a alguns els hauria de fer reflexionar que la proposta estructural dels partits espanyols per incrementar el suport electoral sigui sempre anar en contra de Catalunya, anar contra Catalunya. Perquè voler perjudicar la seva economia, com fa el Govern espanyol per exemple, amb el Reial decret de mesures urgents per incentivar el canvi de seu social de les empreses catalanes, això és un atac indigne i indecent a tots i cada un dels ciutadans de Catalunya. Un atac que té conseqüències en la nostra competitivitat, també en els nostres llocs de treball i en el finançament del nostre país. Aquest model espanyol que vostè ens proposa, señor Feijóo, no és el nostre. Molts no ens hi sentim representats. Vostès encara viuen en la cultura del a por ellos contra Catalunya, perquè no es confonguin, vostès no van en contra dels independentistes, van des de fa segles en contra de Catalunya i tot allò que representa la nostra nació. I l'independentisme és una conseqüència de tot això. És una defensa legítima que no deixarem d'exercir.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidat. Avui assistim al segon discurs del debat d'investidura del señor Feijóo, el primer el vam escoltar el diumenge davant de força gent. Però sí que deixi'm fer un apunt: no era ni la quarta part de la manifestació menys concorreguda de l'independentisme. Però el seu missatge, això sí, va ser, i ha estat avui, nítid, bàsicament una y no cincuenta y una i Puigdemont a prisión. Ho poden dir amb més o menys convicció, señor Feijóo, i això dependrà de si té gaire a prop Aznar o Ayuso, però no es pot dir que vostès no parlin clar. Nosaltres també parlem clar: no rebrà cap vot nostre. Però no són només els vots que li falten a vostè, señor Feijóo, el que sobretot li falta a vostè i al seu partit -i encara més als socis que s'ha buscat que són d'allò més impresentable-, el que sobretot li falta és entendre que la realitat és força més complexa i diferent de la que vostès escolten a les seves ràdios de capçalera o llegeixen en els seus diaris de referència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com saben, Junts va forçar una modificació de la proposició inicial justament perquè des del primer moment es tractés el català en igualtat de condicions. Votarem a favor de l'esmena del PNB per garantir el valor jurídic de les versions que es publiquin en llengües cooficials. I votarem a favor de la reforma perquè després de gairebé quaranta-cinc anys de negació a expressar-nos lliurement en català, ja tocava posar negre sobre blanc aquest dret preexistent, que les llengües pròpies dels ciutadans que representem han de ser presents en igualtat a la casa de la paraula, de les paraules. Perquè quan des de Junts defensem el català ho fem pensant en els més de deu milions de parlants que té la llengua, estimant tots i cadascun dels seus accents i de les seves variants, des de Salses a Guardamar, des de Catalunya fins a l'Alguer, passant per València, Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra o la Catalunya Nord. Aprofitem per mostrar tot el nostre suport als alcaldes catalans d'Elna, PortVendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per la seva defensa del dret a fer els plens en català. Mentre veiem com aquí hi ha qui perd l'euskera en vint-i-quatre hores, reivindiquem la normalitat. Com la que hi ha a Nacions Unides, on demà es parlarà a l'assemblea en català, on fa trenta anys que es parla en català des d'aquell primer discurs del cap d'Estat d'Andorra, Òscar Ribas i Reig, el 1993. Deia Ribas: 'Tenim ben clar que per fer coses i comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també per ser cal aprofundir en les pròpies arrels, i les nostres són les de la cultura catalana.'»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Aquesta nova generació tenim una agenda que vostès no s'esperaven. Han tingut a Junts en un racó durant molt de temps mentre esperaven, segurament, que ressuscités la fórmula de tota la vida, aquella fórmula que els ha procurat governs i estabilitat durant dècades a canvi de molt poquet. Avui vostès saben que aquella fórmula ja no tornarà, sobretot mentre depengui de Junts. Seria injust que no destaqués avui que no només podem parlar català, sinó que tenim el dret a parlar català, un dret que hem tingut sempre però que no s'havia respectat, com el dret a l'autodeterminació. Però d'això en parlarem d'aquí unes setmanes. I voldria agrair la feina i la valentia de la presidenta Armengol. Una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors. I vaig acabant. Això no va d'encaix. Això no va de partits. Això no va de reencuentro. Això va de país. Això va de nació. Això va de mentalitat d'Estat i va d'una relació d'igual a igual. Va de fer-nos respectar. I va de la llibertat del nostre país i també de no renunciar a cap dels camins per assolir-la. Molts de vostès no es poden ni imaginar què representa que l'Estat els consideri parlants de segona, parlants que tenen menys drets senzillament perquè la teva llengua materna, aquella amb la qual parles als teus fills, aquella amb la qual somies i aquella amb la qual diràs els darrers mots de la teva vida no és una llengua guanyadora. I des d'aquí un profund record a Carme Junyent, i un agraïment immens a la Plataforma per la Llengua i a tots els qui s'han compromès amb el català. El català ha estat i és llengua nacional, és llengua popular. La parlen més de 10 milions de persones. I tant dret teniu vosaltres a viure plenament i lliurement en castellà com el tinc jo a viure plenament i lliurement en català o en aranès. Perquè el català és la nostra llengua i la llengua ens defineix. Cada paraula en català que pronunciem és una afirmació de la nostra identitat. També és una celebració de la nostra història i una reivindicació dels nostres drets com a nació. Avui, en aquest moment històric, la nostra llengua catalana pronunciada en aquesta cambra és l'evidència d'aquest camí imparable cap a la llibertat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Pau Casals, de qui commemorem el 50è aniversari de la seva mort, deia: 'Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos, sinó per tenir veu pròpia'. Avui, 19 de setembre del 2023, en aquesta cambra ressona per primera vegada sense censura i sense limitacions també la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política que la nostra llengua tingués l'estatus que es mereix. I tenim clar que alguns de vosaltres teniu aquesta voluntat no pas per convicció, sinó per necessitat. De fet, avui ens sentim molt lluny d'aquest debat espanyol. Nosaltres estem a una altra fase. Com explica molt bé l'enyorat Ferrer Gironés, la guerra lingüística no ha estat una confrontació de llengües, sinó un conflicte entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català. L'excusa és la lluita contra la llengua, però l'objectiu real d'aquesta lluita contra la llengua és l'intent d'extingir la nació catalana. Durant anys aquesta obsessió a liquidar la identitat catalana s'ha reflectit en prohibicions, en lleis, en sentències. De fet, en aquesta cambra ha passat molt sovint que ha estat l'origen d'aquesta obsessió, al costat també de la trista catalanofòbia de gran part dels mitjans de Madrid. Encara ressonen aquí, per exemple, les paraules d'un ministre que deia que calia españolizar a los niños catalanes. I aquesta forma d'actuar seva ha inserit conceptes erronis sobre la realitat catalana. S'ha format en el pensament espanyol, sigui de dretes o sigui d'esquerres, una estranya unanimitat en contra de qualsevol aspiració catalana, per democràtica i legítima que sigui. Però aquesta persecució no prové del procés, cal mirar molt més enrere.»