Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.098 declaraciones · página 37 de 37
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %. El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d'arreu d'Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l'Estat va treure tota possibilitat de resolució política. És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l'espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l'espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d'aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d'entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d'entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El que és veritablement disruptiu és també que se'ls reconegui com el que és, un conflicte històric i polític entre dues nacions; que per primer cop es plantegi en un acord polític una llei d'amnistia que acabi amb la repressió judicial i que es pugui plantejar un referèndum d'autodeterminació com una de les propostes per resoldre el problema de fons que, com molt bé hem convingut a escriure en l'acord polític, continua sense resoldre. I la funció de la política és justament resoldre els problemes pendents. El resultat democràtic expressat a les urnes ha recordat que el conflicte històric no resolt continua a l'epicentre del debat polític espanyol. Sé que molts de vostès han tingut la temptació en aquests darrers anys de fer creure que ens n'havíem d'oblidar i que, de fet, ja l'havíem deixat enrere. S'enganyaven, enganyaven i ho sabien. Ara toca actuar en conseqüència i deixar d'amagar el problema. Està disposat a fer-ho, senyor Sánchez? El debat viu i intens que s'ha viscut a Catalunya sempre, no només en els darrers deu anys, és el propi d'una societat madura democràticament, no pas amb problemes de convivència, que s'expressa de manera diversa i de manera plural, fins i tot amb contradiccions, però que és capaç també d'articular grans acords. I sempre, sempre, sempre s'ha expressat de manera democràtica i de manera pacífica. Ens sentim molt orgullosos de defensar Catalunya, reconeixent els nostres defectes i les nostres mancances que ens fan, afortunadament, una nació. Imperfecte, però sí una nació. Ens sentim orgullosos de posar de manifest tota la seva potencialitat, tota la seva diversitat, i cal destacar-ho, tots els seus grans consensos. Sí, grans consensos com els que hi ha sobre la llengua, sobre l'ensenyament, sobre les infraestructures. També sobre la denúncia del dèficit fiscal i també la denúncia del deute històric. També sobre la cultura, la ciència, la internacionalització i, no cal dir, el dret a l'autodeterminació. Si som aquí avui és per fer que aquests grans consensos que el Parlament de Catalunya ha recollit al llarg de la seva història siguin atesos. Per això hem definit al nostre acord polític que l'únic límit és el Parlament, que és, com molt bé posa al text, el representant legítim del poble de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento. Però el sentit de la nostra intervenció s'explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d'investidura ve precedit d'un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s'havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l'ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d'esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d'ara. El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d'esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s'hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l'acord que han signat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Y ahora sí, termino. La tesis que dice que votar divide y que un referéndum rompería la convivencia nace de la extrema derecha. En el año 2017 algunos la compran; hoy, algunos todavía la sostienen, a pesar de que más del 70 % de los ciudadanos de Cataluña están a favor de resolver el conflicto político votando. Votar no es dividir. En Cataluña, votar es consenso y en Junts per Catalunya no hemos aguantado la oposición durante tanto tiempo para acabar haciendo lo mismo que se ha hecho hasta ahora, que es evidente que no ha dado resultados positivos. Ahora, a Cataluña le toca ser Cataluña, y en Junts mantenemos la oposición. Nuestro voto será un no, señor Feijóo. ¡Viva Cataluña libre!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gracias, presidenta, diputadas, diputados, presidente en funciones y candidato. Usted, señor Feijóo, en el transcurso de esta semana durante este debate de investidura, no ha aportado ni una sola propuesta para poder resolver el conflicto político que existe, porque existe, entre Cataluña y España. Ninguna propuesta, ninguna aportación y ninguna autocrítica tampoco. De hecho, lo que hemos escuchado también hoy es la cantinela de siempre, esa cantinela que mantiene al Reino de España en este permanente bloqueo. De momento, ningún partido español ha sido capaz de abordar el conflicto existente entre el proyecto nacional español, que es legítimo, y el proyecto nacional catalán, que también lo es. De hecho, la pregunta, señor Feijóo, es: ¿cuál es exactamente la aportación del Partido Popular en Cataluña? Porque ustedes votaron en contra del incremento de las inversiones en Cataluña, votaron en contra de la promoción de la lengua catalana, votaron en contra también del modelo de escuela catalana, votaron en contra de las iniciativas por el cumplimiento de la ejecución de los presupuestos generales del Estado español en Cataluña, votaron en contra también de la transferencia de competencias y gestión de infraestructuras de Cataluña y votaron en contra del reconocimiento de la identidad y la lengua catalana. Ustedes, señor Feijóo, recurrieron 114 de los 223 artículos del estatuto, el Defensor del Pueblo recurrió 110. Su recurso tenía 410 páginas, que además estaba avalado por más de cien firmas de diputados. Algunos de los artículos eran calcados a los del Estatuto de Andalucía y ahí no se movilizaron. Ustedes han conspirado para cargarse el sistema sanitario de Cataluña, un sistema que es reconocido a nivel internacional. Han aplicado ustedes el 155, una medida que ha tenido consecuencias gravísimas en nuestro país. Ustedes tampoco pagan a Cataluña. Ustedes son los de la Operación Judas, los de la Operación Cataluña y los de Pegasus. Ustedes, señor Feijóo, mienten cuando hablan del catalán en el patio de las escuelas o cuando hablan de los apellidos, y se lo dice una que se dice Camero, y esto es cualquier cosa menos igualdad y libertad. En definitiva, ¿saben ustedes cuáles son las aportaciones por las que será recordado el Partido Popular en Cataluña? Eche una firmita aquí, en contra de Cataluña; Puigdemont a prisión, y antes alemana que catalana.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Por tanto, que nadie se lleve a engaño, ni con esto ni tampoco con la amnistía se va a resolver el problema de fondo. No hay una receta autonómica para resolver los problemas de Cataluña. Lo determinante es el reconocimiento nacional de Cataluña y, por tanto, de su derecho a la autodeterminación. El pueblo catalán tiene derecho a hacer realidad de manera democrática la decisión que tomó en el referéndum del 1 de octubre de 2017 de convertirse en un Estado independiente en forma de república, y solo un referéndum acordado con el Estado español podría sustituir el mandato político del 1 de octubre, tal como hemos recalcado desde hace años. No existen impedimentos constitucionales para organizar y celebrar ese referéndum. Basta con recordar el artículo 92 de la Constitución. Lo que hay es una falta de voluntad política y en democracia no hay otro mecanismo mejor que el de poner en manos de los ciudadanos las decisiones de gran transcendencia, como son estas. Es la combinación de esas dos grandes carpetas y el progreso simultáneo en ambas lo que determinará la viabilidad y el éxito de una negociación; una negociación que hoy mismo no está, pero se espera. Las condiciones de Junts no han cambiado, son públicas y son las mismas para todos. Veremos si alguien está dispuesto a aceptarlas y a cumplirlas. No estamos aquí para recordarle la historia, señor Feijóo, estamos aquí para cambiarla. Viva Cataluña libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Durante la campaña repetimos que nuestro objetivo no era investir a presidentes españoles, que no era reformar España, y que nosotros no formábamos parte de ningún bloque español. Nuestro bloque era y es Cataluña. De hecho, dijimos que nada volvería a ser igual aquí sí dependía de Junts per Catalunya, y todo el mundo es consciente de que desde Junts está en la ecuación nada aquí ha vuelto a ser igual. Ahora puede parecer una obviedad, pero hay muchas razones para votar que no al Partido Popular. No es nuestra prioridad recordarlas cada día, pero hoy la ocasión lo exige. Un primer motivo es que el PP es un partido anticatalán. El PP se caracteriza por combatir todas las propuestas que en Cataluña generan un consenso amplio, político y social: la lengua catalana, la inmersión lingüística, la cultura catalana, la voluntad de autogobierno y un larguísimo etcétera. Queremos la independencia porque no queremos seguir retrocediendo con España, lo que queremos es avanzar con Cataluña. Otro motivo es porque el PP es un partido que ha querido como socio a la extrema derecha de VOX y esa es una línea roja aquí y en toda Europa. Otro motivo es porque el PP es un partido contrario a mejorar los derechos de las personas. De forma sistemática y continuada han estado en contra de cualquier mejora relacionada con el reconocimiento de derechos efectivos a favor de los ciudadanos en una infinidad de ámbitos y supuestos. Pueden ustedes recuperar todos los recursos que han presentado en contra de las leyes sociales que se han aprobado en el Parlamento de Cataluña. Otro motivo es porque el PP es un partido contrario a la economía productiva. La visión económica y social del PP no es la de un partido liberal europeo, señor Feijóo; al contrario, es la visión de un partido estatalista que, pese a su discurso de hoy, se posiciona siempre al lado del Estado y del poder funcionarial antes que apostar por la pequeña y mediana empresa que configura en Cataluña -y también en toda Europa- el tejido de la economía productiva. Para el PP la palabra empresa es solo sinónimo de palco del Bernabéu. Por tanto, en Cataluña el PP no es capaz de conectar con normalidad con el mundo empresarial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Por eso, no sorprenderá a nadie que diga que hoy no existen las condiciones para llegar a ese gran acuerdo. Si hay interés en llegar, si hay voluntad real de afrontar un acuerdo de esta naturaleza, esas condiciones deberían crearse, aunque de partida sean forzadas por la necesidad y no por la convicción. Y las condiciones para empezar a hablar de ese gran acuerdo también las expuso el presidente Puigdemont, y son las siguientes. La primera de las condiciones es identificar adecuadamente los elementos del conflicto -hacer ver que no existen o ignorarlos no permite en ningún caso resolver el conflicto-; el reconocimiento y respeto a la legitimidad democrática del independentismo y del 1 de octubre; el abandono completo y efectivo de la vía judicial contra el independentismo y contra los independentistas; la creación de un mecanismo de mediación y de verificación que aporte las garantías de cumplimiento y seguimiento de los acuerdos que los dos grandes partidos españoles no están en condiciones de darnos; fijar como únicos límites los definidos por los acuerdos y tratados internacionales que hacen referencia a derechos humanos, individuales y colectivos, y a libertades fundamentales, tratados y acuerdos ratificados por España. Por cierto, el diputado socialista, el diputado de Valladolid -ahora no lo veo-, si cree que invocando el espíritu del 155, que provocó unos daños gravísimos a toda Cataluña, se va a resolver el conflicto político, es que usted no ha entendido absolutamente nada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«La anomalía democrática, señor Feijóo, es que usted haga alusión permanente a una persona que hoy no está en el hemiciclo y que no se le respete la inmunidad que todos los países de la Unión Europea, excepto el Reino de España, le respetan. En cualquier caso, la singularidad del debate de investidura de hoy obliga a recordar, desde la perspectiva de Junts, algunas cosas. España se ve confrontada ahora mismo a uno de sus dilemas, que no siempre resuelve bien: o bien vive en el bloqueo, cosa que podría cronificar la confrontación entre los dos bloques ideológicos españoles, o bien pacta. Hay que recordar también que la aritmética actual, que no es un capricho de los dioses ni del azar, sino que es fruto de lo más sagrado en la democracia, que son los votos directos de los ciudadanos, esa aritmética se convierte en su peor pesadilla, que Junts sea una fuerza decisiva e imprescindible en una hipotética investidura. Junts, como saben, no forma parte de ningún bloque político; ni formaba parte, ni forma parte, ni va a formar parte de ningún bloque político español, haya o no haya investidura, y el hecho de no formar parte de ningún bloque español nos sitúa como fuerza acostumbrada a recibir reproches y desprecios de un lado y del otro, y sabemos que va a seguir siendo así. Sabemos que el marco político español es binario: o eres rojo o eres azul, o eres de un bloque o eres del otro, un marco en que el disidente es tratado con menosprecio y acritud.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Existe la idea de que son las instituciones políticas y también las instituciones económicas de un territorio, y más concretamente la calidad y la proximidad de esas instituciones, lo que determina la prosperidad y también el bienestar de un país. Las sociedades fracasan cuando no tienen instituciones que proporcionen las herramientas, la inversión y la innovación que generen un marco en el que la mayoría de sus ciudadanos y territorios puedan desarrollar sus capacidades y también su talento, que puedan ser el resultado de su propio esfuerzo y de su propia voluntad. Si estas sociedades tienen élites extractivas que, aliadas con el poder institucional, se apropian de forma injusta de los recursos y de las riquezas que se generan, el país acaba fracasando. En España hace ya muchos siglos que se impuso un sistema institucional de tipo extractivo en el que unas élites económicas, políticas, aristocráticas, judiciales y funcionariales exprimían a los territorios periféricos, y muy particularmente a Cataluña, para mantener sus privilegios. Tocar este sistema, diputados y diputadas, promover el cambio de ese sistema es el auténtico tabú de la política española, que, bajo el concepto tramposo de la unidad de España, acaba haciendo que la izquierda española sea el rehén y colaboradora de la derecha. Para nosotros, la independencia es una cuestión de supervivencia de nuestra nación: supervivencia cultural, lingüística, económica, también de bienestar y justicia social, de modelo de sociedad forjado a través de generaciones, a pesar de las incomprensiones y las hostilidades de todos los regímenes políticos españoles desde 1714.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Per tant, que ningú s'enganyi. Amb això, tampoc amb l'amnistia, no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, del seu dret a l'autodeterminació. El poble català té dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que va prendre en el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 d'esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l'Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l'1 d'octubre, tal com hem recalcat des de fa anys. No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum, només cal recordar l'article 92 de la Constitució. El que hi ha és manca de voluntat política. I en democràcia no hi ha cap altre mecanisme millor que el de posar en mans dels ciutadans les decisions de gran transcendència, com és aquesta. És la combinació d'aquestes dues grans carpetes i el progrés simultani en totes dues que determinarà la viabilitat i l'èxit d'una negociació. Una negociació que avui mateix no hi és, però se l'espera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Existeix la idea que són les institucions polítiques i també les institucions econòmiques d'un territori, i més concretament la qualitat i la proximitat d'aquestes institucions, el que determina la prosperitat i també el benestar d'un país. Les societats fracassen quan no tenen institucions que proporcionen les eines, la inversió i la innovació que generin un marc en el qual la majoria dels seus ciutadans i territoris puguin desenvolupar les seves capacitats i també el seu talent, que puguin ser el resultat del seu propi esforç i de la seva pròpia voluntat. Si aquestes societats tenen elits extractives que, aliades amb el poder institucional, s'apropien de forma injusta dels recursos i de les riqueses que generen, el país acaba fracassant. I a Espanya ja fa molts segles que es va imposar un sistema institucional de tipus extractiu en què unes elits econòmiques, polítiques, aristocràtiques, judicials i funcionarials espremen els territoris perifèrics, molt particularment Catalunya, per mantenir els seus privilegis. Tocar aquest sistema, diputats i diputades, promoure'n el canvi, és l'autèntic tabú de la política espanyola, que sota el concepte trampós de la unidad de España acaba fent que l'esquerra espanyola sigui l'ostatge i la col·laboradora de la dreta. Per a nosaltres la independència és una qüestió de supervivència de la nostra nació. Supervivència cultural, lingüística, econòmica, també de benestar i de justícia social, de model de societat forjat a través de generacions, malgrat les incomprensions i les hostilitats de tots els règims polítics espanyols des de 1714.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com deia al principi, la darrera vegada que vaig intentar fer tot el discurs en català en aquesta cambra vaig acabar expulsada. Gràcies, presidenta. Passi el que passi en un futur, avui fem història. La última vez que hablé en catalán en esta Cámara me llamaron al orden, me retiraron la palabra y me expulsaron. De nada sirvió recordarle a la presidenta Meritxell Batet que ningún artículo del Reglamento prohibía el uso del catalán, y me entendió perfectamente, porque ella también es catalanohablante. Pero en aquel momento no había voluntad política de respetar nuestros derechos lingüísticos. Todo lo contrario, me repitió hasta tres veces que utilizara su lengua común. Los mismos que nos discriminaban y ninguneaban lingüísticamente se han erigido ahora en defensores de las lenguas cooficiales, aquí y en la Unión Europea; han tardado cinco años en hacerlo. Como han señalado algunos, es más que evidente que faltaba Junts en la ecuación. Insistimos, se podía y se puede utilizar el catalán en esta Cámara sin reformar el Reglamento, y lo decimos desde nuestra posición independiente, externa a los bloques que promueven o atacan la reforma, pero clave, determinante a la hora de garantizar la no discriminación del catalán. Como saben ustedes, Junts forzó una modificación de la proposición inicial justamente para que desde el primer momento se tratara el catalán en igualdad de condiciones.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La darrera vegada que vaig parlar en català en aquesta cambra em van cridar a l'ordre, em van retirar la paraula i em van expulsar. No va servir de res recordar-li a la presidenta Meritxell Batet que cap article del reglament prohibia l'ús del català, i em va entendre perfectament perquè ella també és catalanoparlant. Però en aquell moment no hi havia voluntat política de respectar els nostres drets lingüístics, ans al contrari, em va repetir fins a tres vegades que fes servir la seva llengua comú. Els mateixos que ens discriminaven i menystenien lingüísticament s'han erigit ara en defensors de les llengües cooficials aquí i a la Unió Europea. Han trigat cinc anys a fer-ho. Com han assenyalat alguns, és més que evident que faltava Junts a l'equació. Hi insistim, es podia i es pot fer servir el català en aquesta cambra sense reformar el reglament. I ho diem des de la nostra posició independent externa als blocs que promouen o ataquen la reforma, però clau, determinant, a l'hora de garantir la no discriminació del català.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Avui i aquí, amb orgull, amb determinació, amb esperança i també amb record fem ressonar el català, la llengua de Catalunya. Visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Diputados, diputadas, Pau Casals, de quien conmemoramos el 50.º aniversario de su muerte, decía: Sed fieles a la tierra y a la lengua, no para cerraros, sino para tener voz propia. Hoy, 19 de septiembre de 2023, resuena por primera vez en esta Cámara sin censura y sin limitaciones la lengua catalana. Hoy se demuestra que solo era cuestión de voluntad política que nuestra lengua tuviera el estatus que se merece. Tenemos claro que algunos de ustedes tienen esta voluntad no por convicción, sino por necesidad. De hecho, hoy nos sentimos muy lejos de este debate español, nosotros estamos en otra fase. Como explica muy bien el añorado Ferrer i Gironés, la guerra lingüística no ha sido una confrontación de lenguas, sino un conflicto entre el proyecto nacional español y el proyecto nacional catalán. La excusa es la lucha contra la lengua, pero el objetivo real de esta lucha contra la lengua es el intento de extinguir la nación catalana. Durante años, esta obsesión por liquidar la identidad nacional catalana se ha reflejado en prohibiciones, en leyes y en sentencias; de hecho, en esta Cámara ha sucedido muy a menudo que ha sido el origen precisamente de esta obsesión, al lado de la triste catalanofobia, de buena parte de los medios de Madrid. Resuenan aquí todavía las palabras de un ministro que decía que era preciso españolizar a los niños catalanes. Y esta forma de actuar suya ha inferido conceptos erróneos sobre la realidad catalana. Se ha formado en el pensamiento español, ya sea de derechas o de izquierdas, una extraña unanimidad en contra de cualquier aspiración catalana por democrática y legítima que sea. Pero esta percepción no viene del proceso, hay que mirar mucho más atrás.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Pau Casals, de qui commemorem el 50è aniversari de la seva mort, deia: 'Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos, sinó per tenir veu pròpia'. Avui, 19 de setembre del 2023, en aquesta cambra ressona per primera vegada sense censura i sense limitacions també la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política que la nostra llengua tingués l'estatus que es mereix. I tenim clar que alguns de vosaltres teniu aquesta voluntat no pas per convicció, sinó per necessitat. De fet, avui ens sentim molt lluny d'aquest debat espanyol. Nosaltres estem a una altra fase. Com explica molt bé l'enyorat Ferrer Gironés, la guerra lingüística no ha estat una confrontació de llengües, sinó un conflicte entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català. L'excusa és la lluita contra la llengua, però l'objectiu real d'aquesta lluita contra la llengua és l'intent d'extingir la nació catalana. Durant anys aquesta obsessió a liquidar la identitat catalana s'ha reflectit en prohibicions, en lleis, en sentències. De fet, en aquesta cambra ha passat molt sovint que ha estat l'origen d'aquesta obsessió, al costat també de la trista catalanofòbia de gran part dels mitjans de Madrid. Encara ressonen aquí, per exemple, les paraules d'un ministre que deia que calia españolizar a los niños catalanes. I aquesta forma d'actuar seva ha inserit conceptes erronis sobre la realitat catalana. S'ha format en el pensament espanyol, sigui de dretes o sigui d'esquerres, una estranya unanimitat en contra de qualsevol aspiració catalana, per democràtica i legítima que sigui. Però aquesta persecució no prové del procés, cal mirar molt més enrere.»