Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
267 declaraciones · página 4 de 9
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué balance hace de las políticas más progresistas de la historia en relación con el equilibrio entre la...
«Vostè fa uns dies va dir que la política de pesca de la Unió Europea havia estat un èxit, mentre la flota catalana estava amarrada. Quin cinisme! Tenim un país governat per polítiques ambientalistes on la fauna salvatge no para de créixer amb despoblament rural, això sí, on la ramaderia i l'agricultura reculen. Fa massa anys que el sector primari ho pateix. I vostès, el Partit Socialista, amb tots els seus socis habituals, tant a Europa com a l'Estat com a la Generalitat, en són responsables directes. Han permès que cérvols i daines, que són transmissors de la brucel·losi, proliferin sense control pels mateixos prats on pasturen els vedells. Les ZEPA s'han convertit en zones d'especial pobresa agrícola. Parlem del senglar. Avui n'hi ha el doble a Catalunya. Fan malbé els conreus, són transmissors de la pesta porcina. I, per cert, si ha sortit d'un centre de recerca, esperem que rodin caps. Les seves polítiques proteccionistes són un fracàs i han situat el sector primari i el porcí, que és una potència a Catalunya, el 52 per cent de l'Estat, en greu risc. Vostès són uns mals gestors. Un informe del Ministeri de l'any 2024 advertia del risc de propagació de la pesta porcina precisament per excés de senglars. No calia ser gaire espavilat. El sector feia molt temps que ho denunciava. Per què tarden tant a reaccionar? Van informar la Generalitat? De què serveix que hi hagi els socialistes governant aquí i allà? I, mentrestant, el senyor Illa a una fira a Mèxic. Tot plegat no devia ser prou important.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Ara bé, no els negaré que sorprèn que aquesta proposició no de llei vingui del Partit Popular, perquè en realitat tant la dreta com l'esquerra espanyola han participat de l'empobriment de la gent en les últimes dècades, portant-los a la situació actual. Només cal mirar com ha canviat la renda real de la gent entre el 2010 i el 2024. La renda mitjana europea entre aquests dos anys s'ha incrementat un 20 %, l'espanyola només un 1 %. El grup de la cua de la Unió Europea. La renda real a Europa ha crescut 20 vegades més que la renda dels ciutadans espanyols. La irlandesa, 33 vegades més. La polonesa, 78 vegades més. La búlgara, 81 vegades més. La romanesa, 162 vegades més que la renda espanyola. Per tant, mentre l'Estat s'infla amb més ingressos, la gent s'empobreix. Mentre l'Estat s'engreixa amb més despeses, la gent viu pitjor. Mentre l'Estat arriba sobrat d'ingressos a final d'any, la gent pateix per arribar a final de mes. Però escoltin, uns i altres, vostès vagin negant la realitat quan són al govern, que després la gent, quan parlin, tot seran lamentacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Europa ha autoritzat un dèficit del 2,1 %, que són uns 36 800 milions d'euros que serviran per assumir despeses. D'aquests, vostè ens proposa que el 95,23 % se'ls quedi l'Estat i només un residual 4,76 % restant es reparteixin entre totes les comunitats autònomes. Això vol dir que de cada 100 euros autoritzats de despesa pública, 0,9 euros serien per Catalunya. És aquesta la proposta que vostè fa? És aquesta la proposta per la qual els diputats catalans del PSC, d'Esquerra i dels Comuns li regalaran els seus vots avui a canvi de res? Doncs miri, per 0,9 euros no pot comptar pas amb els nostres vots i no pot comptar-hi perquè el Parlament de Catalunya va aprovar amb els vots del PSC que es destinés a les comunitats autònomes com a mínim un terç del dèficit autoritzat per Europa. Això vol dir que a Catalunya ens pertoquen anualment 2330 milions d'euros del dèficit autoritzat i no el poc que destina vostè. Aquesta és la xifra que ens pertocaria i no la que proposen vostès. Ni tan sols el ministre Montoro, de nefast record per a Catalunya, es va atrevir a fer una proposta tan baixa com la seva. La xifra Montoro multiplicaria per 4 la seva xifra Montero i, per tant, a no ser que compti aprovar els pressupostos, com li deia abans, amb el Partit Popular, Tothom, absolutament tothom, sap que no tindrà pressupostos i que, per tant, avui li hem vist quina és la seva intenció. Vostè no vol aprovar els pressupostos. Vostè vol que el Partit Popular li tombi els pressupostos per poder fer així la seva campanya a Andalusia. Vostè vol quedar-se sense pressupostos, perquè així l'Estat, que encara és pitjor que l'anterior, així l'Estat es queda al cent per cent del dèficit autoritzat per Europa i, per tant, vostè no vol tenir pressupostos.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Bon dia senyora, vicepresidenta. Des que vostè és ministra d'Hisenda el 2019, sense pressupostos; el 2020, sense pressupostos; el 2024, sense pressupostos; el 2025, sense pressupostos. I el 2026, de camí sense pressupostos. De vuit anys, vostè només haurà aprovat 3 pressupostos. Qualsevol altre ministre d'Hisenda, com faria qualsevol professional que fracassés, faria temps que hauria presentat la seva dimissió per manifesta incapacitat. Però vostè té una sort que cada vegada que no aconsegueix aprovar uns pressupostos no es juga els seus diners, sinó que es juga els diners i el futur dels ciutadans. Només s'entén així que vostè vingui avui aquí i faci l'exposició que ha fet. Només així s'entén que vostè compti aprovar el sostre de la despesa amb l'exposició que ha fet. Com aprovar-la si la seva proposta és exactament la mateixa que l'any passat, li vam tombar en aquest mateix hemicicle? La mateixa. Com pensa aprovar-ho aquest any? Com fer amb els vots del Partit Popular potser? Perquè és de P5 de política, que si es fa el mateix s'obtenen els mateixos resultats.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, efectivament, avui venim a discutir una iniciativa del Partit Popular -?ja s'ha dit- sobre el manteniment de les proves d'examen desplaçats per a proves d'obtenció del carnet de conduir. La proposta va en la línia de propostes que el nostre mateix grup hem presentat en altres ocasions sobre altres qüestions semblants. És a dir, tot allò que faci referència a ajudar a facilitar la vida de la gent que viu en zones de poca densitat de població o molt allunyades de les capitals, vostè també ho ha dit d'aquesta manera. Lleida és un cas paradigmàtic. Jo soc de Lleida. La demarcació de Lleida és un terç de la superfície de Catalunya i té una població que no arriba al 6 % de la població. Té, a més a més, una forma molt allargada al nostre territori. La capital concentra una part molt important d'aquesta població, gairebé el 50 %, i tenim tota la zona del Pirineu amb una densitat molt baixa. Allà, al Pirineu, és on hi ha els centres on en aquest moment es poden fer aquests exàmens desplaçats. Bé, sorprèn que, quan sembla que hi ha un consens social a afavorir la població d'aquests territoris, i aquí tothom, més o menys, fa el discurs en aquest mateix sentit, i en relació amb aquesta matèria i d'altres que després faré referència, avui dia, la DGT faci això que vostès han explicat: inicia un procés de digitalització, imposa uns requeriments tècnics i físics i, en canvi, la despesa la centrifuga als ajuntaments que recepcionen aquests exàmens. És realment vergonyós.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Acabo president. Una malaltia que no té cura, que requereix de molts recursos per trobar-la, que seguirà mobilitzant la societat civil. Dissabte, Olesa de Montserrat, hi haurà un concert. Tots cantarem per l'ELA i en les properes hores també coneixereu noves iniciatives legislatives de Junts per millorar la vida de les persones amb dependència extrema, en aquest cas a Catalunya, perquè aquest partit no s'ha acabat i com sap molt bé el millor entrenador que podíem tenir, el Juan Carlos Unzué, estem al seu costat i al costat de totes les persones amb ELA i de les seves famílies. Gràcies, míster. Acabo presidente. ... una enfermedad que no tiene cura, que requiere muchos recursos para encontrarla. En Olesa de Montserrat hemos organizado un concierto el sábado, donde cantaremos por la ELA y en donde también conocerán otras propuestas legislativas de Junts para mejorar la vida de las personas con dependencia extrema, en este caso en Cataluña. Este partido no ha terminado y, como bien sabe el mejor entrenador que podíamos tener, Juan Carlos Unzué, estamos a su lado y al lado de todas las personas con ELA y sus familias. Gracias, míster.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Bé, en tot cas, nosaltres hem presentat una esmena, perquè aquí falten moltes coses, òbviament. Falten moltes coses de la política europea. Prenguin nota, si us plau. Falta que simplifiquin els tràmits a nivell de la Unió Europea. Falta que facilitin la tasca dels pagesos i ramaders. Falta que equilibrin el dret de la protecció del medi natural amb la necessitat de preservar el sector primari del territori, especialment als territoris més sensibles. Vagin prenent nota. Però en tot cas, també falta una altra cosa, perquè el Partit Popular aquí demana que hi hagi més recursos, ho demana dels senyors del Partit Popular que fan una proposta de retallades... Per cert, que encara s'està negociant. Per tant, tampoc no cremem totes les cartes encara. Però també falta i és la nostra esmena que nosaltres hem demanat sempre que aquestes polítiques europees estiguin més regionalitzades, i això la Unió Europea ho preveu. Hi ha diferents Flandes, Escòcia que participen d'alguna manera de les polítiques europees. Demanem, per tant, la nostra esmena que s'aprofundeixi en la regionalització, que s'aprofundeixi en aquells territoris, moltes comunitats autònomes que tenen competències i organismes amb capacitat de gestionar i controlar, que hi hagi aquesta complicitat, perquè hi haurà una millor gestió i hi haurà una millor interlocució amb els sectors. Es podrà parlar més des de la proximitat. Aquesta és l'esmena que nosaltres presentem. Però la pregunta que esperem que se'ns aclareixi és: Si això va de debò o és un joc de pim pam, que si el sanchismo, que si el no sé què. Això és el que volem saber.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, el sector agrari i el sector de la pesca a Catalunya estan en una situació límit. Estan en una situació d'autèntica supervivència. Els reptes que té pel davant per poder sobreviure a una situació de extremes dificultats és molt gran. I és veritat que en aquest context tan difícil, la Unió Europea està fent propostes que van en la línia de retallar recursos o potser de diluir el que era la política agrària comunitària, un dels emblemes europeus. Avui en aquest context, per tant, apareix el Partit Popular amb una proposta que diu: Escolti, defensar els interessos del sector primari en les negociacions del marc financer o posar-se a bloquejar la retallada de recursos, forçar el Consell Europeu utilitzant el dret de veto per revertir la proposta, rebutjar la creació d'un fons únic multisectorial que integri la PAC i la política pesquera comunitària, etcètera. Unes quantes generalitats que la veritat és que l'altre dia els diferents grups de la cambra, gairebé tots, defensàvem més o menys en el mateix sentit a la compareixença que va fer el ministre a la Comissió. El sector necessita recursos i moltes altres coses més. I ho dic per un motiu. Nosaltres, aquest text d'aquesta proposició no de llei, potser el podríem votar a favor, però la meva pregunta és: Vostès, senyors del Partit Popular, van en serio? De debò ens els podem creure? O sigui, la presidenta de la Comissió Europea és del grup popular. El nou comissari d'Agricultura és del grup popular i el nou comissari de Pesca de la Unió Europea també és del grup popular. I vostès venen aquí a presentar aquesta iniciativa? No entenc res. O és que el Partit Popular espanyol no pinta res o és que ens estan fent vendre no sé, que vostès són els grans defensors del sector agrari quan a nivell europeu són vostès els que estan fent aquestes propostes de retallades. I estan fent el mateix que va fer el ministre l'altre dia, que és venir a la comissió i en comptes de dir jo plantaré cara i això no s'aprovarà, perquè vetaré -que és el que hauria de fer aquest ministre, que és plantar-se i ja no és la primera vegada que li ho dic i no ho fa, el que hauria de fer és plantar-se- va venir a dir a la comissió i se'n recordaran els portaveus: 'Recolzeu-me, digueu-me que això ho heu de defensar, digueu, doneu-me...'. En una compareixença que l'únic que fèiem era expressar-nos. No hi havia ni una punyetera votació allà. A què estan jugant? A què estan jugant? El ministre pot vetar i se suposa que hauria de negociar com Déu mana. Perquè, a més a més, el PSOE té la vicepresidenta, la senyora Ribera, i jo li vaig dir a la comissió: 'Escolti, no vingui a demanar que li diguem que ho fa molt bé o que ho farà molt bé o que ho faci. Vostè té la senyora Ribera allà, que és la vicepresidenta, utilitzi la vicepresidenta'. Però, senyors del PP, vostès tenen tots els màxims responsables d'aquesta matèria, que són del seu grup polític europeu! Què porten aquí? El text es podria votar segons com, però volem saber si això és un joc, perquè el sector no està per jocs, eh? El sector no està perquè la gent es passi la pilota d'aquí cap allà.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«Un altre aspecte que a Junts ens grinyola: que les càrregues administratives i les auditories que es proposen les podran assumir les grans plataformes, segur. Però les iniciatives petites, les start-ups catalanes, les plataformes locals, no podran. Una regulació que només poden complir els gegants, reforça monopolis i debilita la competència real. La PNL, lluny de corregir-ho, això ho empitjora. I, finalment, SUMAR és Govern d'Espanya. Si volen impulsar un marc regulador sòlid, tenen les eines per fer-ho: decrets, regulacions sectorials i instruccions. Una PNL és un instrument útil per a l'oposició. Quan la presenta un partit de govern, el que demostra el que demostra és manca de voluntat d'executar. I, en el context actual, amb incompliments reiterats dels acords per part dels socis de govern, ja vam advertir que no continuaríem facilitant la governabilitat. Si un govern no compleix amb Catalunya, tampoc pot esperar el suport de Junts. Muy buenas tardes a todo el mundo. Gracias, presidenta. Señora diputada, la proposición que nos presenta acierta en el diagnóstico, pero nosotros creemos que no ofrece soluciones a lo que ocurre realmente en el mercado inmobiliario digital. Así que estamos de acuerdo, coincidimos en parte con lo que ha contado usted. Los algoritmos de los portales pueden ser en ocasiones opacos, pueden distorsionar el mercado, pueden perjudicar y perjudican a personas concretas. Ahora bien, que el diagnóstico sea correcto -y nosotros creemos que sí- no significa que la solución que se plantea sea la adecuada. Usted se ha referido parcialmente un poco a ella y ha dicho que es la que presentó hace un año, y es verdad. Bueno, ha habido cambios. Esta PNL, tal como está formulada, no resuelve los problemas reales y, en algunos casos -y ahora se lo comentaré-, los puede incluso empeorar algo.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. És una llei que porta ja gairebé dos anys de tràmit, des del principi d'aquest mandat, més tot el tràmit del mandat anterior. Una llei que se'n recordaran, nosaltres ja vam dir en el seu moment que el projecte de llei ens generava més aviat la necessitat de fer una esmena a la totalitat que no pas d'implicar-nos-hi. Una llei que ens semblava antiga, centralista i no adaptada a les necessitats del moment. Però també és veritat que és una legislació que la Unió Europea demana a tots els estats, a tots els estats. Es demana que fomentin la mobilitat sostenible i la reducció del CO2, la descarbonització de la mobilitat i nosaltres en això hi estem implicats. Som un partit polític compromès amb el desenvolupament dels Objectius del Desenvolupament Sostenible i la mobilitat és una de les fonts principals d'emissions. Per tant, vam fer tot un conjunt d'esmenes, que aprofito per dir que es va crear un context suficient de diàleg i de negociació com perquè amb les nostres esmenes poguéssim introduir les modificacions mínimes necessàries perquè nosaltres poguéssim donar suport a la llei, com per exemple, respectar de forma clara les competències de la Generalitat, simplificar les propostes prou complexes i amb barrabassades i jo diria fins i tot burocràtiques, que plantejava la llei en el seu primer moment, amb diferents nivells de decisió i una visió molt, molt centralista i molt, molt antiga, si em permeten, de la mobilitat. Això va permetre també fer una altra cosa que jo ho vaig posar en valor l'altre dia i vull tornar-ho a dir: La mobilitat sostenible sí que és un clam social, des d'associacions de veïns, entitats per la bicicleta, associacions a favor de la salut de les persones, la descarbonització, sobretot a les ciutats. Està vinculada a la salut de les persones, dels nens, de la gent gran, de les persones amb malalties cròniques. I a totes aquestes entitats, poc o molt, tots hem sigut d'alguna manera atents a les seves propostes i hem pogut recollir algunes de les seves iniciatives i de les seves esmenes.Però Junts per Catalunya, vàrem introduir tot un conjunt d'esmenes també en aquest sentit, més de contingut més sectorial, en el sentit d'afavorir, per exemple, l'electrificació i la simplificació de tràmits en la implementació de nous punts de recàrrega elèctrica, la descarbonització de flotes, etcètera. Unes esmenes que jo ja els he explicat en alguna altra ocasió i que no m'hi estendré. I em centraré en les modificacions que han vingut ara del Senat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las razones que justifican que Cataluña tenga el peor servicio de red ferroviaria de ancho...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, em pot explicar quina raó justifica que a Catalunya tinguem el pitjor servei de rodalies de tot l'estat espanyol? Miri, vostè va reconèixer que la xarxa ferroviària catalana és la que està en pitjors condicions degut a l'acumulació d'un dèficit crònic d'inversió. Ara han sortit les dades de puntualitat de Renfe i aquestes són tan lamentables com les inversions de l'Estat. El compliment horari dels trens de rodalia de Madrid és del 70,7 %; a Barcelona, el 47,7 %. La mitjana de minuts de retard a Madrid és 11,1 minuts; a Barcelona, 20,3 minuts. Les dades són irrefutables. Més inversions, millor servei i al revés. Vostè em pot explicar ni una sola raó per la qual set diputats independentistes catalans hauríem d'acceptar aquesta situació de forma complaent i submisa? Que ho faci el Govern de la Generalitat ho puc entendre perquè potser no volen molestar o potser fan el mateix els diputats del PSC o d'algun altre partit. Però els diputats de Junts que tenim com a única prioritat defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya, no trobem ni una sola raó davant d'un govern que cronifica el dèficit de les inversions a Catalunya, que maltracta els ciutadans amb un mal servei per no plantar-nos, retirar-li la confiança i no col·laborar, si això no es reverteix. I no es reverteix, es cronifica. I no em digui que inverteix el pla de Rodalies, que és un pla que porta quinze anys d'endarreriment i al ritme que anem li faran falta quinze anys més.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I la llista és molt llarga. Pagar els catalans, complir amb Catalunya, complir amb els acords és fer política en majúscula. I vostès han fet tot el contrari. El problema dels catalans mai han estat les promeses, són i eren els incompliments. Vostè no ha complert i vostè menteix quan diu que sí que ho ha fet. I ara tingui el valor de sortir aquí i tornar a dir que vostè ha complert els acords que teníem tancats. Alguns pretenen ara que tota la pressió recaigui sobre les espatlles de Junts. Pretenen que normalitzem els incompliments amb Catalunya. Ho pretenen aquells que no tenen ni idea de qui som. Però li recordo que, malgrat tota aquesta pressió i insults, només tres de cada deu catalans creu que vostè ha complert. Perquè jo em pregunto: Quants autònoms catalans que ens puguin estar escoltant ara consideren que hem de callar i donar suport a un govern que els vol apujar la quota cada any? Quants catalans que agafen el tren cada dia consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa res per evitar que cada dia arribin tard a les feines, a les escoles, a les universitats o a les cites? Em pregunto quantes famílies catalanes consideren que hem de callar i donar suport a un govern que amaga el cap i no es planta quan des d'Europa diuen que els nostres pescadors no poden sortir a pescar mentre altres governs de la Unió Europea s'han plantat en favor dels seus pescadors. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa habitatge públic, que no fa habitatge accessible, un govern segrestat pels suposats progressistes espanyols i que aplica mesures i polítiques que estan fent que cada dia sigui més difícil accedir a un habitatge. De fet, em pregunto quantes de les 400 000 famílies catalanes que són petits propietaris consideren que hem de callar i donar suport a un govern i als seus socis que els criminalitzen cada dia i que proposen lleis perquè paguin encara més impostos quan el mateix govern és incapaç de fer habitatge públic. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que permet les ocupacions delinqüencials com a forma d'accés a l'habitatge. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern espanyol que inverteix 128 euros per català i gairebé el triple per madrileny. I això no és exclusiu de les esquerres espanyoles, sinó de tots els partits espanyols. Governi qui governi, a Espanya, Catalunya sempre hi perd. La política útil no és fer de crossa al PSOE o a qualsevol partit espanyol, encara que sigui per por o per incapacitat o per ganduleria. No és opció fer de crossa d'un partit espanyol a canvi de res i que no compleix els acords als que s'arriben. La política que fan vostès és útil per a vostès, perquè es manté en el poder, però no és útil per als catalans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo describiría la Ministra la gestión que está haciendo de los derechos de los autónomos?
«Gràcies, ministra. Miri, vostè pot dir el que li convingui, però digui el que digui, no podrà tapar l'evidència. I l'evidència és que amb el seu anar i venir, vostè només ha generat més inquietud i més malestar als autònoms, un col·lectiu de gairebé 600 000 persones al nostre país, Catalunya, un col·lectiu que se sent molt perjudicat per les polítiques de l'Estat espanyol i especialment per les polítiques del seu Govern. Miri, el 2022, a diferència del que va fer el Partit Popular, Junts no vàrem recolzar el canvi de fórmula promogut pel ministre Escrivà. I no ho vàrem fer perquè consideràvem en aquell moment que no facilitava el dia a dia dels autònoms ni els protegia, com ens deien. I tres anys després s'ha confirmat. S'ha confirmat l'asfixia de milers d'autònoms que lluiten per adaptar-se, en molts casos per sobreviure, a un context complex i canviant. I vostè què els proposa? Doncs redoblar la pressió i escanyar-los més, amb mesures pensades des de la comoditat del seu despatx i no des del patiment diari d'aquells que s'esforcen per tirar endavant el país. No és això, ministra, no és això ni el que necessiten ni el que mereixen els autònoms.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Però això, tot això, tota aquesta crítica al Partit Popular, ja l'hem feta moltes vegades i avui voldria parlar de l'altre costat de la bancada. Aquesta disposició final cinquena em remet a la disposició final 33a que fa referència a resoldre el problema de la temporalitat a la justícia. Doncs bé, resulta que en el projecte de llei resultant, el projecte de llei d'accés a la judicatura i la Fiscalia, que modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'Estatut Fiscal, el de menys és la temporalitat a la justícia, perquè en realitat és una proposta per a reconfigurar la Justícia que el ministre Bolaños, amb la seva habitual modèstia, va arribar a definir com 'la mayor transformación de la justicia en décadas'. En canvi, en canvi, per a nosaltres, el projecte de la llei Bolaños és l'exemple màxim de partidisme en la Justícia i demostra com de curta de cames era la regeneració democràtica que es va treure de la màniga el senyor Sánchez, després d'aquells famosos cinc dies de reflexió i de retir espiritual.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Dit això, dit això, com hem dit més d'una vegada, jo ja no sé com agafar-me les iniciatives del Partit Popular en matèria de justícia, que en teoria defensen els més variats aspectes de l'Estat de dret, perquè vostès, vostès són els responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat, i, evidentment, també del Ministeri Fiscal. No ens creiem la seva gesticulació i pensem que són uns impostors quan presenten aquest tipus de propostes. Com aquesta que ara ens ocupa, que suposadament són en defensa de la separació de poders i de l'Estat de dret, però, en canvi, per exemple, si vostès fossin els beneficiats, estem convençuts que els semblaria perfecte que el responsable de protecció de dades del Ministeri Fiscal es nomenés directament des de Gènova. Que tot és gesticulació ho demostra el fet que comentava ara mateix el diputat Legarda, que vostès no han recorregut al Constitucional aquesta disposició final. Si tan inconstitucional la consideren, per què no l'han recorregut al Tribunal Constitucional, així com han recorregut, per exemple, la gestió de secretaris i interventors al País Basc?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Tornant a la iniciativa d'avui. Votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposta que té com a objectiu compensar ?potser la solució és corregir o evitar- el sobrecost dels aliments sense gluten que necessiten els celíacs de gairebé 1000 euros a l'any, segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, que han denunciat durant anys un increment d'entre el 20 i el 300 % en productes bàsics com ara el pa o la pasta. A més, el 20 % dels diagnòstics es dona entre persones de més de 65 anys, augmentant la seva vulnerabilitat. Socialment és una afecció, és una malaltia que genera exclusió i impacte psicològic, amb estudis que assenyalen fins i tot un major risc de depressió. La seva iniciativa, senyories del Partit Popular, conté punts que envaeixen competències. Per exemple, la creació del Registre de pacients centralitzat. Ha de ser de cada comunitat autònoma, i això no ha d'impedir la cooperació entre comunitats autònomes i Govern central per trobar-li utilitat epidemiològica de les dades. La planificació sanitària, els hem de recordar, és autonòmica. Estem d'acord ?potser s'hauria d'estudiar bé- si a través de l'IRPF s'ha de retornar als celíacs bona part de l'extra cost anual que tenen per poder comprar aliments sense gluten. Però en qualsevol cas això ho podrem discutir en el període d'esmenes, sempre i quan el Govern espanyol no doni ordre de deixar aquesta proposició de llei al calaix.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«Gràcies, senyor president. Senyor Néstor Rego, de vegades, en iniciatives, com és el cas d'aquesta, que tenen un enfocament molt territorial, com és obvi, una visió nacional de Galícia, que és el que pertoca al Bloc Nacionalista Gallec i territorial de la problemàtica, en aquest cas, de la pesca a Galícia, que, com sap, té moltes diferències amb la pesca a Catalunya, doncs sovint amb algunes d'aquestes intervencions el nostre grup, fins i tot, ni intervé o s'absté també per desconeixement estricte d'algunes claus territorials o locals. Però la veritat és que nosaltres ens hem sentit cridats a intervenir en aquesta proposta, tot i que, com he explicat i vostè coneix, la pesca gallega és molt diferent de la catalana. Les barques són més grans, el volum econòmic és molt més gran, el tamany de les empreses també és molt més gran que en el cas de Catalunya, són empreses petites i familiars, barques més petites, etcètera, perquè hi ha alguns elements que ens han interpel·lat d'una forma important. No m'entretindré en els punts perquè, com ha dit també el portaveu del Partit Nacionalista Basc ara mateix, en alguns punts nosaltres estem a favor, hi estem a favor. Estem d'acord totalment amb el que vostè diu i els votarem. Per exemple, la falta de personal de l'Institut Social de la Marina provoca molts problemes, inclús per tramitar baixes i per posar d'alta un capità o un patró si hi ha hagut una baixa d'un altre treballador de l'empresa, no? I molts altres, doncs també estem d'acord, per exemple, que les mesures s'adoptin d'acord amb estudis científics contrastats i solvents i actualitzats.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Miri, sap quin és el problema més greu del sector? Notícia d'ahir de la premsa de Lleida: La fruita de pinyol multiplica per quatre el que rep el pagès al preu a la taula. Les patates, un 6,5. Aquest és el problema del sector, que el sector no es guanyi la vida i efectivament, pleguen. Per tant, hi ha mesures d'aquestes que vostès proposen, primera, per motius competencials, com ha explicat perfectament el portaveu del Partit Nacionalista Basc, que nosaltres no veiem bé. Algunes, com per exemple el pacte de l'aigua, que com veiem el PP parlant del pacte de l'aigua, totes les Terres de l'Ebre i tota la conca de l'Ebre tremola. Nosaltres també. I, per tant, algunes altres mesures que són prou genèriques com per dir, escolta'm, si es vota tampoc no passa res i, en tot cas, dona un missatge d'ànim o sí, en algun cas, com la de la PAC, sí volem una PAC diferenciada amb un pressupost autònom i diferenciat. Per tant, algunes les votarem que sí, algunes ens abstindrem, algunes que no. El que sí que els dic és una cosa: Una de les coses que vostè ha dit que té raó. Estem abocats a noves mobilitzacions al camp, perquè el camp ha sortit a mobilitzar-se i els governs, no les cambres parlamentàries que ens passem hores discutint de coses que després no s'apliquen o que no es compleixen o que el govern de torn fa vista grossa, perquè els governs no s'estan posant les piles, el govern central i també la Generalitat, i també els governs autònoms que vostès governen amb competències en agricultura, per cert. I per tant, sí, estem abocats a noves mobilitzacions...»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Els vull recordar a tots vostès que després de la quantitat de mentides i barbaritats que es van dir sobre el procés per la independència de Catalunya, els recordo que Junts defensa la independència de Catalunya dins d'Europa i, per tant, garantint la llibertat de moviments de persones, capitals i mercaderies, com no podia ser de cap altra manera, i, per tant, la interconnexió i la intermodalitat dels sistemes de transport s'ha de garantir. Bé, deia que una vegada es va modificar tot aquest plantejament d'una forma estructural, tant al sistema nacional que es deia en el seu inici, com molts d'aquests aspectes que feien referència a incidir en competències de la Generalitat o en competències municipals, un plantejament, a més a més, de creació de nous organismes que feien encara més farragós i més burocràtic el sistema de la presa de decisions. Després de corregir totes aquestes deficiències, ens vam plantejar si Junts per Catalunya s'havia d'implicar en una llei de mobilitat espanyola i vam fer una reflexió al voltant d'aquesta qüestió -m'he perdut una mica pel meu guió, però ja ho trobaré. Sí. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat i, a més a més, vam votar en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular perquè vam resoldre, com deia, totes aquestes qüestions estructurals que eren molt deficients.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Òbviament, des de Junts per Catalunya, òbviament, com tots els grups d'aquest hemicicle, compartim la preocupació per aquest repte, problema enorme. Però també cal, a l'hora d'avançar, doncs, parlar amb claredat. I la majoria de les coses, la gran majoria de les coses i de les polítiques que s'han intentat aplicar aquests darrers anys a partir de la llei d'habitatge espanyola, doncs, no han funcionat. No han funcionat. I si això no és que no es reconeix, no avançarem. Aprofito per un tema que em té molt preocupada i ho dic ara a la bancada socialista, no?, perquè, bé, quan els que ens dediquem a cada comissió, doncs, les dades del que passa amb la nostra comissió les anem seguint. I jo vaig seguint la que publica la Generalitat de Catalunya respecte el preu de l'habitatge i els números de contractes que sortien trimestralment, trimestralment i jo cada quinze dies, cada deu dies ho vaig mirant. I abans sortien trimestralment, però ara resulta que el partit, el PSC, doncs, l'última que han publicat és la del primer trimestre. No han publicat ni la del segon ni la del tercer. Han publicat la del primer, que els ha ajudat a dir: Estem començant a frenar una mica el preu. Hem de sospitar en alguna cosa que no s'estigui publicant el segon o el tercer trimestre? Perquè a mi ara ja m'està fent començar a sospitar. Ho dic perquè com que alguns, doncs, se'n senten molt honorats de que bé que està funcionant, no sé. Espero que no tinguem cap sorpresa desagradable perquè m'està sorprenent moltíssim.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Compartim, evidentment, les prevencions -que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu- al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l'experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l'objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d'acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor. Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l'independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia i, sobretot, a l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències. Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses -com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell- els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Nacionalista Basc presenta una iniciativa de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que evidentment no hauria de ser necessària, però segurament ho és. És necessària i oportuna per resoldre, almenys en el mentrestant -com deia el diputat Jon Iñarritu- els problemes en la resolució de qüestions competencials que impedeixen l'activitat normal de l'administració autonòmica. Una proposta aparentment tècnica, però que en realitat delata les mancances democràtiques del poder judicial espanyol, que fa com si l'Estat continués sent l'estat centralitzat del règim franquista i no un Estat plurinacional i descentralitzat, i que interfereix sistemàticament en les competències i l'autogovern de les nacions històriques com la catalana o la basca. La proposta es concreta, com explicava el diputat que l'ha defensat, el senyor Mikel Legarda, en afegir una instància constitucional per la via d'un recurs subsidiari de delimitació competencial davant les resolucions judicials que s'han dictat en recursos contra els acords de les comissions mixtes de transferències i de les juntes de seguretat. L'objectiu és ben simple, és lògic i racional: És garantir que en aquests casos, en aquests supòsits, la darrera decisió no l'adopti un tribunal ordinari, sinó que l'òrgan competent en matèria de distribució competencial, que és el Tribunal Constitucional, sigui l'encarregat d'adoptar aquesta darrera decisió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«La supervivència de la nostra identitat no està garantida, sobretot per l'enorme impacte que aquest fenomen té en la llengua catalana, que, com tots vostès saben, és un factor de cohesió i d'integració social absolutament extraordinari. Fa vint anys, el 46 % dels ciutadans de Catalunya tenien la llengua catalana com a llengua habitual. Avui només un 32,6 %. A Barcelona ciutat hi ha districtes en què en els darrers anys l'ús del català ha caigut per sota del 20 % de la població. Hi ha molta demagògia, molt soroll, moltes mentides, molts interessos electorals, però no hi ha ni una sola proposta sobre la taula. L'única, aquesta llei que es vota avui. Així que, si els importa una mica Catalunya, si els importa una mica la gent i si els importa una mica el benestar dels ciutadans, no la malbaratin. La llei que avui es debat és clara i ho torno a explicar perquè sembla que per a alguns no queda prou clar quin és el debat avui. Aquest no és un debat sobre les polítiques concretes que s'han d'aplicar en matèria d'immigració. Si els CIEs es tanquen o no, si les polítiques són més o menys dures, això ho decidiran els catalans. Ni vostès, ni avui ni aquí. El debat avui, senyors del PP, senyors de VOX i senyors de Podem, és si Catalunya ha de disposar o no de les competències en matèria d'immigració. Sí, el que estem proposant és més autogovern, més poder polític per a Catalunya, que és exactament el que preveu l'article 150.2 de la seva Constitució: la possibilitat de delegar competències. Parlem que Catalunya tingui competències per gestionar tots els permisos de residència i de treball, estades acadèmiques, residència temporal i de llarga durada, renovacions i extincions; atorgar residència temporal si es compleixen els requisits, iniciar i finalitzar procediments d'expulsió, gestionar permisos de treball, contractar en origen, tenir control des de l'arribada fins a la inserció al treball. En matèria de seguretat, la Generalitat assumirà competències en règim sancionador i expulsions. La Generalitat resoldrà casos ordinaris. La Junta de Seguretat de Catalunya, els casos de delictes greus. Parlem també d'un augment de 1800 efectius dels Mossos d'Esquadra per assumir funcions que ara fan la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil: control de fronteres, immigració i tràfic de persones i competències en els CIEs, entrega de documents NIEs i TIEs. S'inclou un traspàs de serveis, funcionaris i recursos i la possibilitat que els ajuntaments tinguin un paper clau en el procés d'acollida i d'integració. És a dir, les competències que ara té Espanya, que les passi a tenir Catalunya. Els deures i els valors seran els catalans i l'Estatut i el català com a referència. I m'agradaria preguntar-li al senyor Iglesias si creu que la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya és racista per voler que Catalunya tingui les competències, si ho és la gent del PNB, si ho és la gent de SUMAR, que hi votarà a favor, o si ho és el Partit Socialista per haver negociat, tancat i registrat i defensat avui aquesta delegació de competències.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Bé, deia que aprofito per fer alguns altres comentaris més en el sentit següent. Nosaltres, quan vam intervenir en la primera votació aquí al ple d'aquesta llei, vam dir que ens havíem plantejat una esmena a la totalitat contra aquesta llei, perquè nosaltres estem totalment en contra d'aquest model de gestió aeroportuària tan centralitzat i que no permet incorporar els interessos territorials, la descentralització, l'autonomia política que correspon en el cas de Catalunya, claríssimament; tampoc en els altres territoris. La portaveu del Partit Nacionalista Basc n'ha fet referència en la seva intervenció. I aprofito que vaig fer aquell comentari que ens vam plantejar una esmena a la totalitat, tot i que és veritat que amb una llei de navegació i seguretat aèria ben bé no és una llei de gestió aeroportuària. I, per tant, vam decidir, doncs centrar-nos amb el que la llei estava proposant en aquell moment. Però sí que vull aprofitar el següent, a tomb de la intervenció de la portaveu del Partit Nacionalista Basc. Nosaltres vam recolzar les esmenes, senyora Nerea, en representació del PNB, vam recolzar la seva esmena aquí al Congrés com a mínim; al Senat ja no ho sé, però al Congrés sí. Perquè nosaltres, l'objectiu que nosaltres tenim per a la gestió, per a la descentralització de la gestió aeroportuària, evidentment, és la independència per al nostre país i la titularitat plena de tots els aeroports de l'Estat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«La senyora Granollers i jo som tan pesats amb l'Avant, perquè a Lleida és un servei imprescindible per a la gent que s'hi mou moltíssim i que va camí de semblar-se a rodalies, d'acumular defectes, falta de places, sobretot n'hi ha moltes per falta de places, com diem ella i jo a gairebé totes les intervencions. Miri, senyor ministre, una de les coses que no li accepto ?amb cordialitat, eh?- és quan vostè parla de Ferrocarrils de la Generalitat minimitza ?no ridiculitza, però gairebé- li treu tota la importància del món. Miri, no ho admetem de cap manera. Ferrocarrils de la Generalitat és una empresa que fa molts anys que funciona. Mou 100 milions de persones a l'any. Té una xarxa de 320 quilòmetres de via. Té uns serveis suburbans, interurbans, regionals, de mitja distància i de mercaderies i l'informen malament ?una altra vegada l'informen malament- en diverses de les seves línies conviuen els serveis de mercaderies amb el servei de passatgers. Això és un tema que em permetrà i, per acabar, expliqueu una qüestió que és prou important i que vostè em dona peu a això, però ho faré des d'un enfocament més general. Miri, nosaltres venim aquí a criticar a vostè o al seu govern o als governs del seu partit que han sigut antecessors seus doncs perquè hi ha hagut un càstig inversor a Catalunya, perquè no s'han complert els pressupostos. A Madrid, de mitjana, s'han complert més de 120 % cada any. A Catalunya, de mitjana, s'han complert entre el 30 i el 40 % de les inversions ferroviàries cada any, durant molts i molts i molts anys.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè va dir un dia que feia poc que era ministre i que havia d'assumir la responsabilitat de la seva gestió. Té un cert sentit que ho digui, però nosaltres repetim aquelles dades d'AIReF que ja, jo crec que ja li cansen a vostè, per posar en evidència que vostè ha d'assumir també la part de responsabilitat de tants governs socialistes que hi ha hagut durant tots aquests anys. Especialment aquest estudi d'AIReF parla de l'any..., del període del 1990 a l'any 2018. El 2018 no és tan lluny. És aquí a prop. I vostès porten set anys governant ja. Per posar en evidència aquest dany inversor, aquest càstig inversor, com per exemple, diu aquest estudi que el 47,8 de les inversions que es van fer en aquest període amb rodalies a tot l'Estat espanyol es van fer a Madrid i el 16,8 es van fer a les rodalies de Catalunya. Aquest estudi d'AIReF, que és una autoritat pública de l'Estat. Però aquestes dades, senyor ministre, que li molesten una mica, li repeteixo i li repeteixo per també posar en evidència al Partit Popular. El Partit Popular, que no para de presentar iniciatives, perquè vostè comparegui per retreure-li els problemes que hi ha a la xarxa. Perquè de tots aquests anys el Partit Popular també en té molta responsabilitat, molta. Però a més a més, perquè crec que ahir o abans d'ahir vaig llegir unes declaracions d'un responsable del PP de Madrid ?no sé quin, m'és igual, si era l'Ayuso, si era el conseller, no ho sé- que deia: 'És que a Madrid també volem les inversions que està fent el ministeri a les rodalies de Catalunya'. No teniu vergonya! Potser li digueu aquesta persona del PP de Madrid, sí, sí, li entregueu aquest informe i li pregunteu si sap llegir i que se'l miri. I que se'l miri, eh? De l'any, com ja he dit 2018 fins al... perdó, de l'any 1990 fins al 2018, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 a Barcelona. I vostès en tenen una responsabilitat bastant important. Per tant, ja n'hi ha prou de mentir i de fer demagògia amb aquest tema.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Gràcies, president. Farem una única intervenció per a tots els reials decrets. El ple d'avui no és un ple normal. Portem setmanes esmorzant la corrupció del PSOE sopant la corrupció del Partit Popular i mentre ens tenen entretinguts amb la crisi i els escàndols dels partits espanyols, l'agenda catalana segueix aturada. De què serveix que els catalans paguem tants impostos? Perquè al final el Govern espanyol, governi qui governi, quan reparteix a Madrid, sempre acaba repartint el doble del que li correspon, i a Catalunya sempre acabem rebent menys de la meitat del que ens correspon. I els diners ens els foten a tots. Els que som independentistes i els que no són independentistes. Pagar els impostos, per què? Per tenir un servei de rodalies nefast? Per no poder tenir un habitatge digne? Que amb les seves polítiques populistes estan condemnant els nostres joves. Per no tenir examinadors de carnet de conduir? Per tenir metges i mestres mal pagats? Per haver d'escoltar els partits espanyols d'esquerres qüestionant les capacitats de la policia catalana. Per tant, fent el joc brut a Marlaska. Podemos fent el joc brut a Marlaska.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al objeto de informar...
«Gràcies, presidenta. Senyories. Senyor president Sánchez, per parlar de l'agenda sobre defensa i seguretat i de les conseqüències que té tot plegat, deixi que primer situï a Junts per Catalunya en aquest debat. Junts per Catalunya és un partit netament europeista, netament europeista, sense cap discussió. Però si m'ho permeten, vull anar més enllà. Catalunya és un país europeista. És una societat netament alineada amb els valors europeus. De fet, una part de la nostra tradició cultural, i en molts altres aspectes, és d'origen carolingi i ha restat en el temps fins ara. I, per tant, Junts per Catalunya d'una forma clara i contundent, i també la societat catalana, ens identifiquem amb un model de societat basat en el respecte al dret internacional, basat en la democràcia, en els drets humans, en el respecte a la diversitat, diversitat de gènere, òbviament, diversitat política, diversitat cultural i lingüística. I, per tant, en aquest context temporal i geogràfic, quan hi ha un país com Ucraïna que és atacat i envaït -aquest matí s'ha fet o s'ha utilitzat una expressió: 'la guerra d'Ucraïna'. Ucraïna no, no és 'la guerra d'Ucraïna'. És un país que ha estat envaït de forma totalment injustificada per un govern que és una dictadura, presidit pel senyor Putin- i que és un país aquest, Ucraïna, que vol pertànyer a aquest club dels països d'Europa que organitzin la seva societat sobre la base d'aquests valors i que, en canvi, està sent massacrat la seva societat, els seus ciutadans, la majoria civils, i també les seves infraestructures i els seus serveis per aquesta invasió militar, doncs, quan un país com aquest, un país veí, Ucraïna, que vol formar part d'aquest club de països europeus, doncs, demana ajuda davant d'aquesta situació, Europa ha d'acudir a l'ajuda que es demana. Europa ha de respondre. I ha de respondre en el terreny..., perdó, ha de respondre per motius humanitaris, ha de respondre per motius democràtics i ha de respondre per motius solidaris. I ha de respondre com? Ajudant, ajudant a la reconstrucció -se'n parla aquests dies en una cimera a nivell internacional- ajudant amb assistència sanitària, òbviament, amb serveis, amb ajuda de tota mena i també amb ajuda militar. Per què? Perquè necessiten defensar-se de l'atac injustificat i unilateral del president Putin.»