Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.023 declaraciones · página 40 de 101
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué cree que puede acabar con su Gobierno?
«Bueno, señor presidente, vamos a intentar arrojar algo de luz. Con su Gobierno, yo creo que no pueden acabar ni estos ni estos ni estos... (señalando a las señoras y los señores diputados del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, del Grupo Parlamentario VOX y del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya, respectivamente); bueno, estos igual sí. (Refiriéndose a las señoras y los señores diputados del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya). Lo que puede acabar con su Gobierno es el drama de la vivienda. La cantidad de gente en este país que vive en zulos pagándolos como si fueran palacios. Se está especulando, de hecho, se está traficando con un derecho fundamental. Dos datos. El salario medio en este país son unos 1300 euros -1300 en el mejor de los casos- y el alquiler en muchas ciudades ya está en 1600. El 56 % de las hipotecas firmadas el último año fueron a tocateja. Y solamente el 14 % fueron de primera vivienda. (Rumores). Ustedes imaginen un producto, un derecho o un bien que cada vez sea más caro y cuya solución para el Gobierno sea crear cada vez más y, sobre todo, financiar por detrás con cheques a quien lo crea. No se entendería, ¿verdad?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«I, per últim, aprofitem també aquesta moció per insistir en dos temes més. Deia que era una moció llençol. VOX acostuma a parlar de trenta mil temes i, evidentment, no en falta cap, però nosaltres aprofitem per parlar d'un altre que ens preocupa que és la Política Agrària Comuna. Tornem a reivindicar el rol d'aquest element clau de la PAC. Un element clau en la integració europea per infinitat de motius. El primer, per la sobirania alimentària, clau per a la nostra pagesia. Dos: la lluita contra el canvi climàtic. No ens quedarà planeta. És important lluitar-hi. I tres: els estàndards de qualitat de la nostra producció i, evidentment, de retruc, la cohesió social. Des del primer moment hem exigit que es mantinguin els dos pilars de la Política Agrària Comuna i que se'ls financiï de manera digna. Encara més en un moment on el sector agroalimentari pateix la competència deslleial. També ens preocupa molt la recentralització dels fons europeus, val a dir, especialment pel que fa a la política de cohesió. Uns fons que són claus, acabo president, per modernitzar les nostres economies per reduir també les flagrants desigualtats i per accelerar la transició ecològica. És vital i imprescindible, doncs, que Catalunya pugui seguir gestionant aquests recursos i, per tant, els exigim que hi treballin, perquè per nosaltres això és una línia vermella. Per la resta, senyories de VOX, aquesta moció és un frau absolutament fastigós, i deixi'm-ho dir, també absolutament infumable.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la urgente necesidad de reactivar los proyectos estatales estratégicos...
«Gràcies, president. Bé, he de dir que aquesta PNL, la intervenció de la diputada Esther Muñoz, m'ha deixat realment sorpresa. Gairebé estic emocionada. Havia sentit dir sempre que el Partit Socialista, que el Partit Popular, era una fàbrica de fer independentisme, però no m'hauria pensat mai que la diputada avui s'hagués fet independentista. Ha sortit a la tribuna a demanar exactament el que els catalans demanem des de fa molts anys. Reclamem més inversió. Un pla estratègic per a la indústria de Lleó, millors connexions ferroviàries, un compromís real amb la reindustrialització, energies renovables amb el territori. Escolti'm, i els ho diré en castellà. Sota tot pronòstic, sota tot pronòstic, que vostès sempre diuen que a Catalunya el castellà està perseguit, però sota tot pronòstic, jo sé parlar en castellà. Gracias, presidente. Debo decir que en esta PNL, la intervención de la diputada Ester Muñoz me ha dejado realmente sorprendida, estoy casi emocionada. Había oído decir siempre por el Partido Socialista que el Partido Popular era una fábrica de crear independentismo, pero nunca habría pensado que la diputada hoy se hubiera hecho independentista. Ha salido a la tribuna a pedir exactamente lo que pedimos los catalanes desde hace muchos años (la señora Muñoz de la Iglesia hace gestos negativos), reclamamos más inversión, un plan estratégico para la industria de León, mejores conexiones ferroviarias, un compromiso real con la reindustrialización, energías renovables, con el territorio. Escuche, y se lo diré en castellano, que ustedes siempre dicen que en Cataluña el castellano está perseguido, pues, contra todo pronóstico, yo sé hablar castellano.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Per tant, estem dient que quan un vol millorar les coses proposa canvis i els lluita per fer-los realitat. Estem cansats que vinguin aquí des del Grup Socialista, a vegades, o des del Grup SUMAR d'altres, que vinguin a instar-se a si mateixos, a fer allò que mai faran, potser o que ja poden fer des de l'executiu. I encara més quan el que es tria és una iniciativa que, recordem, és una proposició no de llei. És una iniciativa no vinculant. Mirin, el que els hi demanem és que compleixin amb allò que sí que ho és de vinculant. Com per exemple, i em sap greu, però és que ho hem de tornar a recordar les vegades que faci falta, l'aportació de recursos a les persones amb ELA a través de les comunitats autònomes, o com a mínim, o com a mínim, paguin d'una vegada els 10 milions compromesos a ConELA. Després de 8 mesos d'haver pactat aquest pla de xoc, no ha sortit encara la transferència i, per tant, estem sumant un dia més de vergonya de tots plegats davant d'una situació de desesperació per part de les persones afectades per ELA, dels seus cuidadors, de les seves famílies, de gent que està al límit, absolutament al límit. Divendres, la Fundació Catalana contra l'ELA va celebrar 20 anys, un fet molt important pels milers de malalts d'ELA de Catalunya que, en un moment o altre, han necessitat de la Miquel Valls per poder tenir una vida una mica més digna o senzillament una mica més fàcil. Doncs els hem de dir que, malgrat l'alegria del moment, també es va parlar, i molt, d'aquesta situació desesperada de les persones amb ELA. Coincidia amb el primer aniversari de l'aprovació per unanimitat del text de la llei, aquí, en aquest hemicicle. Els hi demanem que no perdin més el temps, que facin el que han de fer, aportin els recursos que el mateix president Pedro Sánchez, va prometre ja fa molts mesos. Els malalts d'ELA estan farts de promeses buides i nosaltres d'iniciatives publicitàries.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Bé, vostès proposen fer un estudi per determinar quins serien els possibles graus de discapacitat que es podrien associar a les cardiopaties congènites. Però pensant en les persones amb cardiopaties congènites, potser el que toca -i abans ho comentava la diputada de Bildu-, és donar dues voltes als procediments per reconèixer, declarar i qualificar el grau de discapacitat d'una manera més directa, modificant el barem de discapacitat en base a l'experiència ja acumulada. D'això parlem. D'acció directa, que és el que, per exemple, esperarien des de l'Associació de Cardiopaties Congènites de Catalunya. De manera similar a com vàrem fer des de Junts, quan a la llei ELA, vàrem modificar el barem de mobilitat per encabir-hi les persones afectades per la ELA que poden caminar però que potser tenen perjudicada, tenen afectades, tenen disfuncions en la musculatura de l'aparell respiratori que els limiten la mobilitat de manera indirecta, senzillament perquè els falta l'aire. Canviant aquest barem de mobilitat, vàrem ajudar no només a les persones amb ELA, sinó també a les persones amb cardiopaties greus que afecten la seva capacitat respiratòria.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, com saben molt bé el Grup Socialista, especialment els 19 diputats catalans, la valoració del grau de discapacitat de les persones és competència del Govern de la Generalitat. Es realitza a través del Departament de Drets Socials i d'Inclusió i també de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat. Qualsevol intervenció de l'Estat en aquest àmbit, per tant, suposaria una invasió competencial i, com ja hem dit en moltes ocasions, ja saben que el nivell de confiança que tenim en el Govern Espanyol, en aquest sentit, és zero. Però anem a parlar concretament del que proposen en el dia d'avui. I per generar context, caldria recordar que a Catalunya hi ha unes 20 000 persones adultes amb cardiopatia congènita, segons les dades de l'Hospital Clínic, i que cada any neixen uns 600 nadons amb aquesta condició: 1 de cada 100 nadons. Entre el 25 % i el 30 % són casos greus que requereixen intervencions quirúrgiques. Per tant, no és un tema menor ni molt menys. Per suposat, considerem que les persones amb cardiopaties congènites mereixen poder ser reconegudes d'acord amb el seu grau de discapacitat, que pot anar actualment entre el 25 % i el 75 %. A Catalunya això ja es fa d'aquesta manera. Es té en compte la simptomatologia associada de cada persona afectada i quines són les seves limitacions. Hi ha qui porta, per exemple, un marcapassos i pot fer vida normal, però també hi ha qui està impedit, per exemple, per fer esport, com li passa a moltes criatures que han nascut amb una cardiopatia congènita i que no poden compartir una activitat de vida sana amb els seus amics.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Resumint: menys deduccions i més serveis. Més serveis públics, menys voluntarisme de les empreses i més obligacions. Menys discursos i més drets reals. Què proposem des d'Esquerra Republicana? I em deixava una altra cosa: la major part d'aquesta llei és una invasió competencial que supera pràcticament tot. I això no ho sé, jo crec que hi ha per ADN que vostès no ho miren mai. Però si no ho miren mai, tindran sempre aquest vot, que serà el no. Com dèiem abans, què proposem d'Esquerra Republicana? El 0.3 universal públic. A Catalunya estamos en ello amb horaris compatibles amb la feina i suport en períodes no lectius. Molt important el lleure educatiu, molt important el lleure lúdic, perquè això també fa que els xavals s'ho puguin passar molt bé i al mateix temps alliberar la família quan no pot suplir. Permisos iguals i intransferibles i ben pagats per als dos progenitors, amb 6 setmanes simultànies i obligatòries. Dret efectiu a adaptar la jornada i a la desconnexió digital amb sancions, sinó respecte. Blindatge del retorn de la maternitat. Mateix lloc, mateixa carrera professional i cap penalització. I pla contra la bretxa salarial i la xarxa pública de cures perquè les dones no paguin la factura de la conciliació. Això és conciliar de debò: garantir temps i serveis, no paperassa fiscal. Ajudar a totes les famílies, no només les que poden avançar els diners per contractar algú. Etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Por eso, por enésima vez, nos hallamos frente a una proposición de ley uniformadora y recentralizadora, que tampoco respeta la distribución competencial y territorial de Cataluña, en la que se configuran los organismos públicos de las Administraciones locales, a las que, por cierto, también se otorgan funciones de protección, apoyo y ayuda a las familias; funciones estas protegidas legalmente y que los populares, deliberadamente, hoy también se pasan por el forro. Estamos, una vez más, ante una propuesta de una legislación estatal transversal, en este caso omnicomprensiva en materia de familia, para favorecer en cualquier situación a la legislación estatal en contra de la autonómica. Este es, a nuestro entender, un impedimento y un peligro para la pluralidad política que el sistema de las autonomías reconoce y protege. Además, esta práctica legislativa crea confusión, tanto sobre la norma a aplicar como también sobre la normativa a la que se aplica o modifica, porque ensucia la claridad y desdibuja el sistema de reparto de competencias entre el Estado y las comunidades autónomas. Y sabemos muy bien que eso no es más que el paso previo a la eliminación de competencias propias del sistema legislativo catalán. Y ustedes ya saben que, entre otras cosas, Junts per Catalunya está aquí para hacer justo lo contrario de lo que desde aquí pretenden hacer de forma reiterada hoy los populares, pero, en tantas otras ocasiones, también los socialistas. Nada más. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Per enèsima vegada ens trobem davant una proposició de llei uniformadora i recentralitzadora que tampoc respecta la distribució competencial i territorial de Catalunya, en la que es configuren els organismes públics de les administracions locals, a les que, per cert, també s'atorguen funcions de protecció a les famílies i suport i ajuda a les mateixes. Funcions aquestes protegides legalment que els populars deliberadament avui també es passen per la piconadora. Estem un cop més, davant una proposta d'una legislació estatal transversal. En aquest cas, omnicompressiva en matèria de famílies, per afavorir en qualsevol situació a la legislació estatal en contra de l'autonòmica. És aquest, al nostre entendre, un impediment i un perill a la pluralitat política que el sistema de les autonomies reconeix i protegeix. A més, aquesta pràctica legislativa crea confusió tant sobre la norma a aplicar com també sobre la normativa a la que aplica o modifica, perquè embruta la claredat i desdibuixa el sistema de repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. I això, sabem molt bé, que no és res més que el pas previ a l'eliminació de competències pròpies del sistema legislatiu català. I vostès ja saben que, entre altres coses, Junts per Catalunya som aquí per fer just el contrari del que des d'aquí pretenen fer de forma reiterada. Avui els populars, però en tantes altres ocasions, també els socialistes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Mirin, la proposició de llei la fonamenten en base a un seguit d'apartats de l'article 149 de la Constitució Espanyola, que certament atribueix a l'Estat competència exclusiva en matèria de regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat també en matèria de legislació laboral, de planificació general de l'activitat econòmica, de règim de la Seguretat Social, del règim jurídic de les administracions públiques i de l'Estatutari dels Treballadors. Però vostès obvien deliberadament que en el fons de la normativa proposada, el que s'afecta de forma directa són les competències bàsiques en matèria de família, de les que és Catalunya qui en té les competències i no l'Estat. I per més inri, la proposta del Grup Popular, tot i fer referència als efectes que la mateixa llei podria tenir en matèria laboral, de seguretat social o de règim de les administracions públiques i dels treballadors, o sigui, de totes aquelles que l'Estat té competències i que podrien modificar-ne tranquil·lament la legislació, vostès d'aquestes només es limiten a fer-ne una declaració de voluntats buida de contingut. Per contra, entren únicament a definir i a modificar aspectes bàsics en matèria de família. O sigui, del que a Catalunya en tenim la competència exclusiva. Res de nou el que ja han fet els uns i els altres en tantes ocasions: recórrer als títols de caràcter horitzontal per atribuir a l'Estat competències que no té reconegudes, i aprofitant qualsevol ocasió per envair i erosionar les competències exclusives de les autonomies, en el nostre cas de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Todo esto y algunos más son factores que afectan a la competitividad y a la sostenibilidad de muchas empresas catalanas y, de rebote, condicionan la mejora y el progreso de nuestra sociedad y también el de las personas trabajadoras. No se puede seguir ahogando y empobreciendo a la clase media trabajadora catalana, a tantos trabajadores autónomos y pequeños empresarios, aquellos que, cuando llegan sus asalariados, ya hace rato que están ahí y que, cuando los asalariados se van, seguirán ahí. El Estado español y sus políticas no pueden seguir presionando a todos aquellos que cada mañana se levantan para ganarse la vida, para trabajar y para crear trabajo, para mantener vivos nuestros pueblos y nuestros barrios y para generar los recursos que sostienen el estado del bienestar, garantizan los servicios y la calidad de vida. En Cataluña hablamos de casi 300 000 autónomos sin asalariados y 300 000 empresas de menos de diez trabajadores; unos colectivos a los que el Estado español -gobiernen los de la derecha o los de la izquierda- casi siempre perjudica y de los que a veces se olvida a la hora de legislar. Ya lo saben, para eso, no cuenten con nosotros, no cuenten con Junts per Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«En Junts per Catalunya, no somos contrarios a reducir la jornada laboral, estamos en contra de hacerlo por ley y sin más, sin el acuerdo de las partes y sin encarar el resto de los retos que tiene nuestro mercado laboral. Somos contrarios a hacer creer que esta reducción es la solución mágica a todas las dificultades de las personas trabajadoras, porque nada más lejos de la realidad, de las necesidades de nuestro país, de su tejido económico e, incluso, de las prioridades de los trabajadores. Por eso, señor Rego, no hay la movilización a la que usted apela y la que la vicepresidenta segunda promueve. Desde Junts insistimos: debemos dirigir el foco hacia el conjunto de los problemas reales y estructurales de nuestro mercado laboral; tenemos que dar respuestas que no lo encorseten más, sino que lo flexibilicen para mejorar la productividad, para ser más competitivos y para ganar derechos. Sí, para ganar derechos y en ese orden, sin poner en riesgo ni a las empresas ni a los trabajadores. Queremos que se sigan ajustando y mejorando los tiempos de trabajo, sí, pero queremos hacerlo siendo capaces de mejorar la pésima productividad, estancada a niveles de hace veinte años, y reduciendo el altísimo y creciente absentismo laboral, que cada día hace que en el Estado español casi un millón y medio de personas falten a su puesto de trabajo. Y también buscando soluciones para revertir la falta de profesionales y personal cualificado en muchos ámbitos, porque es preocupante que suceda esto, a pesar de ser líderes europeos en paro juvenil y de larga duración.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Mirin, ja ho saben amb nosaltres. Amb Junts per Catalunya, per això no poden comptar-hi. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Me permitirán que empiece transmitiendo nuestro cariño a todas las personas afectadas por los aguaceros del domingo en las Tierras del Ebro y también agradeciendo la tarea de los servicios públicos de emergencia, de los electos municipales y de los voluntarios que, desde el primer momento, estuvieron al pie del cañón y que hoy siguen sobre el terreno ayudando a recuperar la normalidad. Esperamos desde aquí que el Gobierno de Illa, más allá de gesticular, y también el Gobierno del Estado estén a la altura y no se olviden de los afectados a medida que se vaya retirando el barro. Voy al tema. Después de haber defendido hace poco más de un mes el debate de totalidad del proyecto de ley promovido por el Gobierno para reducir la jornada laboral por ley a 35,5 horas, hoy llega a este Pleno, para la toma en consideración, la propuesta del diputado Rego del BNG, para retorcer todavía más la derrotada propuesta de la vicepresidenta segunda. Por cierto, una vicepresidenta segunda que, en su intento de salvar los muebles, nos sigue regalando anuncios de medidas simplistas, a las que por populistas -si se preguntara-, nadie debería hacerles un feo, aunque por boca una vez más del ministro Cuerpo ya sabemos que ni los socios mayoritarios del Gobierno compran su demagogia y su publicidad. Es evidente que nuestro posicionamiento respecto a la reducción de la jornada semanal máxima por ley no ha cambiado, ni por la de 37,5 ni por la de 55 horas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Tots aquests i alguns més són factors que afecten a la competitivitat i sostenibilitat de moltes empreses catalanes i que, de rebot, condicionen la millora i el progrés de la nostra societat, també el de les persones treballadores. No es pot seguir escanyant i empobrint a la classe mitjana treballadora catalana, a tants treballadors, autònoms i petits empresaris, a aquells que quan arriben als seus assalariats ja fa estona que hi són i que quan aquests marxin hi continuaran. L'Estat espanyol i les seves polítiques no poden seguir pressionant a tots aquells que cada matí s'aixequen per guanyar-se la vida, per fer i crear feina, per mantenir vius els nostres pobles i barris i per generar els recursos que sostenen l'Estat del benestar, garanteixen els serveis i la qualitat de vida. Parlem a Catalunya de gairebé 300 000 autònoms sense assalariats i 300 000 empreses de menys de deu treballadors. Uns col·lectius que a l'Estat espanyol governin els de la bancada de la dreta o els de l'esquerra gairebé sempre perjudiquen quan no els obliden a l'hora de legislar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Junts per Catalunya no som contraris a reduir la jornada laboral, som contraris a fer-ho per llei i sense més. Sense l'acord de les parts i sense encarar la resta de reptes que té el nostre mercat laboral. Som contraris a fer creure que la reducció és la solució màgica a totes les dificultats de les persones treballadores, perquè res més allunyat de la realitat de les necessitats del nostre país, del seu teixit econòmic i inclús de les prioritats dels treballadors. Per això, senyor Rego, no hi ha la mobilització a la qual vostè apel·la i que la vicepresidenta segona promou. Des de Junts insistim, cal dirigir el focus cap al conjunt dels problemes reals i estructurals del nostre mercat laboral. Cal donar respostes que no l'encotillen més, sinó que la flexibilitzin per millorar la productivitat, per ser més competitius i per guanyar drets. Sí, per guanyar drets i en aquest ordre, sense posar en risc ni les empreses ni els treballadors. Volem que es continuïn ajustant i millorant els temps de treball? Sí, però volem fer-ho sent capaços de millorar la pèssima productivitat, estancada a nivells de fa 20 anys i reduint l'altíssima i creixent absentisme laboral que cada dia fa que l'Estat espanyol gairebé un milió i mig de persones, faltin a la feina. I, també buscant solucions per revertir la manca de professionals i personal qualificat en molts àmbits, perquè és preocupant que passi això. Més preocupant, malgrat ser líders europeus en atur juvenil i de llarga durada.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«I sí, senyor Rego, ho ha dit vostè: només per llei, i a França que tingui una jornada laboral de 35 hores. Però s'ha oblidat de dir quantes hores extres poden fer els treballadors francesos. 220. Se'n diu flexibilitat. I tampoc ha fet cap referència a com està avui França. Ja li dic jo: políticament bloquejada i laboralment, plantejant reduir festius per augmentar l'activitat. I, miri, sincerament, em sap greu, senyor Rego. En el context en que arriba la seva iniciativa, perquè ens hagués agradat aprofundir. Però mirin nosaltres, després de la vehement intervenció des d'aquest faristol de la vicepresidenta Díaz, cridant a fer-nos la vida impossible i atacant personalment i sense cap tipus de mesures a la nostra portaveu Míriam Nogueras, com si fos l'encarnació del dimoni, saben què ens ha passat a nosaltres des de llavors? Saben què ha passat des d'aquell esperpèntic estirabot? Que la resposta que hem rebut al carrer no ha fet res més que refermar-nos en els nostres principis i en la defensa de la Catalunya de la cultura de l'esforç, de la del treball, la constància i el mèrit, en la defensa de la Catalunya de la classe mitjana treballadora, que genera valor compartit i de futur. La que ha fet i fa viables els negocis, la que crea llocs de treball. La mateixa Catalunya que ha estat capaç d'oferir durant dècades oportunitats per a tothom, la Catalunya capaç de generar riquesa per redistribuir-la, fomentant l'ascensor social, i garantint el nostre estat del benestar. Per cert, avui, al límit del col·lapse total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Anava a dir que intentaré ser breu, però la majoria de les vegades costa, no? A veure la proposta d'aquesta moció, sincerament, no convenç. No convenç per diferents motius. Primer, té un punt d'oportunisme, perquè aprofitar l'estela dels incendis, que han sigut desgràcies terribles a diferents llocs de l'Estat i òbviament també a Catalunya, a tants llocs, i que seguirà sent un problema gravíssim, per plantejar una moció que acabi fent propostes de política agrària que, si em permeten, han estat discutides i votades aquí i també al Senat diverses vegades, perquè sembla pràcticament un compendi, algunes d'elles, de generalitats, de principis generals o d'afirmacions generals que han estat discutits i votats. Que, a més a més, sembla mentida que sigui el PP que porti aquesta iniciativa aquí al voltant dels incendis o com a conseqüència dels incendis, perquè, si em permeten la gestió dels incendis, de les institucions que han governat vostès, senyors del PP, ha sigut nefasta. Un desastre. Per tant, és clar, amb una gestió tan ineficient de la dana i dels incendis, sortir aquí a carregar contra el govern a resultes dels incendis, bé, té un punt d'oportunisme. Com el té aquest clima irrespirable preelectoral que ens ofereixen de tant en tant els diferents partits socis del govern i que ara ens ofereixen a cada Ple vostès, els del PP i els de VOX, que estan competint a veure quantes iniciatives sobre el mateix tema i la mateixa que presentin vostès després la presenta Vox i, si no, s'hi assembla molt. No convenç per tot això. Moltes, a més, són mesures que són, com s'ha dit, genèriques que no concreten. Diu: Que se revise la normativa nacional -això sí, sempre, està clar. Diu: Que impacta en el mundo rural de forma negativa sin beneficio aprobado para el entorno. Però és què vol dir 'sin beneficio aprobado para el entorno'? És que a vegades hi ha normatives que són d'un benefici general de la societat, que potser no tenen una afectació directa, però un benefici per a tota la societat. És un llenguatge molt genèric i molt poc concret.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Totes aquestes són fites d'esquerra i també són fites republicanes. Són fruit d'un treball constant de diàleg i de la convicció que hi ha una altra manera de moure's possible. Hem demostrat que, des d'Esquerra Republicana, es pot negociar, transformar i millorar el que arriba a aquesta cambra, sempre amb un objectiu clar: posar la mobilitat al servei de les persones, del territori i del planeta. I aquesta és una llei que no volia el govern de l'Estat. És una llei millor perquè ara recull el nostre compromís amb la descarbonització, amb la justícia social i amb la sobirania energètica. És una llei que pensa en Catalunya i en el futur del país. Tot i aquestes conquestes, encara queden moltes esmenes per incorporar esmenes útils per avançar cap a una mobilitat més sostenible, més equilibrada i més adaptada a les necessitats reals de la gent. Perquè aquestes esmenes que avui han portat vives aquí no són retòrica. Són canvis concrets que ajudaran a transformar la llei i situaran la mobilitat quotidiana al centre de la lluita pel canvi climàtic i al servei del país. La mobilitat ha de ser un dret, sí, però un dret amb consciència de futur, un dret que no ha de deixar ningú enrere. Per tots aquests motius, els demano el vot a favor de les esmenes que avui han deixat vives per la seva votació al Ple.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I vaig a la qüestió. Avui podem dir amb orgull que, si en sortim d'aprovar, aquesta nova llei de mobilitat sostenible, serà una millor llei gràcies a la feina incansable de les quinze entitats que ens acompanyen. També dels tècnics que hem fet possible que poguéssim redactar aquestes esmenes. Tècnics que estaven a Esquerra Republicana la legislatura passada, com la Marta Moreno o el Ricard Farín, i els tècnics que tenim aquesta legislatura, com la Clàudia Gonzàlez o el Miquel Salvans. Gràcies a ells aquesta llei serà molt millor del que estava redactada. Hem garantit que aquesta llei sigui més verda, més justa i més útil per a la ciutadania. I ho hem fet amb la mirada posada en la gent, en el territori i en el futur. Perquè, senyories, la mobilitat no és qüestió de carreteres o vehicles, és una qüestió de justícia social, de transició ecològica i de cohesió territorial. I amb aquesta convicció, hem aconseguit avenços concrets i tangibles. I des d'Esquerra vam posar condicions. En primer lloc, salvaguardar les competències de la Generalitat en matèria de mobilitat i transport, perquè Catalunya i totes les altres comunitats autònomes han de poder seguir decidint el seu propi model. Aquesta era una línia vermella per nosaltres, ho sabíem i l'hem mantinguda. En segon lloc, hem fet un pas històric en el transport ferroviari de mercaderies. Fins ara un mateix tren pagava més o menys segons la línia per on circulava. Hem acabat amb aquesta discriminació i hem aconseguit bonificacions als cànons ferroviaris per impulsar el canvi modal de la carretera al tren. Aquesta mesura beneficiarà especialment corredors com el de Figueres-Perpinyà i consolidarà el territori com a espina dorsal del transport sostenible a casa nostra. En tercer lloc, també ens enorgulleix dir que hem aconseguit millores directes per a la ciutadania, com doblar les freqüències de Lleida a Cervera, una reivindicació històrica del territori, que permet oferir un servei més digne, més útil i més competitiu, perquè la gent que viu, treballa i estudia a les comarques de Ponent pugui accedir a la vida amb la mateixa igualtat de condicions.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Salutacions. Bona tarda. Bona tarda a les entitats que ens acompanyen. I avui, abans de començar, permetin fer una prèvia per posar-los en situació. Els faré un símil, perquè així poden entendre millor el que pateix la ciutadania de Catalunya cada dia. Aquesta llei va néixer malament. Era una llei incomplerta, com les línies ferroviàries que tenim al nostre país. En la legislatura passada es van presentar prop de 900 esmenes i vostès les van ignorar, igual com el PP ignorava les inversions a les línies ferroviàries. Arriba tard, molt tard, tan tard que gairebé no arriba. I avui estem tots amb un tren, aturats des de fa mesos, després d'haver-nos mogut uns cent metres fa quinze dies. I estem aquí, però arribarem? Aprovarem avui aquesta llei? Doncs, senyories, aquest patiment, aquest patiment que avui tenen vostès, aquest patiment el tenen cada dia milers de catalans i catalanes que esperen en una andana per saber si el seu tren arribarà o no. Per tant, quan parlem de mobilitat sostenible pensem en el patiment de les persones.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Pues bien, reflexionamos, como les decía, hicimos esta reflexión, porque en Cataluña tenemos las competencias en transporte y movilidad y hace tiempo que estamos legislando para favorecer la movilidad sostenible. Tenemos una mesa de la bicicleta y, por tanto, teníamos que hacer nuestras reflexiones sobre si deberíamos implicarnos en este proyecto de ley, pero al final la conclusión es que Junts per Catalunya está totalmente comprometido con los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la ONU, con su cumplimiento, y eso incluye la descarbonización y la movilidad sostenible, evidentemente. Es un objetivo global, por supuesto que se tiene que abordar y gestionar en la cercanía, pero también globalmente, nos implica a todos, es un objetivo compartido y está relacionado con el cuidado de la salud de las personas, los niños, las personas mayores, las personas con enfermedades respiratorias, sobre todo en las ciudades, con la calidad de vida, con hacer un mundo más sostenible para nuestros hijos, las generaciones que vendrán, y eso tiene que ser una prioridad, para nosotros lo es.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Tengo que recordarles a todos ustedes que, después de la cantidad de mentiras y barbaridades que se dijeron del proceso independentista de Cataluña, Junts defiende esa independencia de Cataluña dentro de Europa y, por tanto, garantizando la libertad de movimiento de personas, de mercancías -no puede ser de otra manera- y, por tanto, garantizando la intermodalidad de los sistemas de transporte. Decía que, una vez que se modificó todo este planteamiento de una manera estructural, tanto el sistema nacional que se decía en su inicio como muchos de estos aspectos que hacían referencia o que incidían en competencias de la Generalitat o municipales, un planteamiento, además, de creación de nuevos organismos que cada vez hacían más farragoso y burocrático el sistema de toma de decisiones, después de corregir todas estas deficiencias, nos planteamos si Junts per Catalunya debía implicarse en una ley de movilidad española. Hicimos una reflexión en torno a esta cuestión... Me he perdido un poco con mi guion, pero me encontraré. Decidimos no presentar la enmienda a la totalidad, decidimos no hacerlo y, además, votamos en contra de la enmienda a la totalidad del Partido Popular, porque resolvimos, como dije, todas estas cuestiones estructurales, que eran muy deficientes.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«No vull acabar sense dir que, si realment es vol fer una mobilitat sostenible de debò, el que cal és no aixecar tantes banderes i no fer tantes lleis, potser, sinó realment fer que les rodalies funcionin. Fer que les rodalies funcionin, que donin un bon servei i que s'acabi el Corredor Mediterrani i que l'Estat espanyol no sigui a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril. Això realment és el que cal. I això són oportunitats que ha tingut aquest govern per fer una mobilitat més sostenible i per reduir les emissions de CO2, que no ha aprofitat. Doncs bé, la llei pot tenir sentit, però sobretot el que té sentit és que compleixin amb les inversions que han de fer a Catalunya, que reverteixin el dèficit d'inversions, que les rodalies funcionin com Déu mana, també els serveis Avant. Això segur que millorarà la mobilitat, la farà més sostenible i reduirà les emissions de carboni. Gràcies. Gracias, presidenta. Presidenta, señoras y señores diputados y diputadas, cuando se presentó este proyecto de ley, el Grupo de Junts redactó una enmienda a la totalidad. El texto realmente parecía un nodo, un proyecto de mentalidad centralista; reforzaba el papel del Gobierno central, ni federal ni plurinacional, todo lo contrario, justificaba la necesidad de que el Estado tuviera una ley de movilidad para terminar hablando de un sistema nacional de movilidad, algo absurdo. Se debe definir la movilidad como un conjunto de sistemas y subsistemas de movilidad en función de ámbitos territoriales, corredores, modos de transporte y administraciones competentes, no estatal, pero siempre se pierde de vista, obviamente, que estos sistemas conectan entre sí y que la movilidad, sobre todo y muy principalmente, es de última milla, de proximidad. Por eso siempre hemos pedido que la movilidad de proximidad, el transporte público, se ha de gestionar desde la proximidad. Como decía, era una realidad que no coincidía en absoluto con nuestro modelo de movilidad, una visión moderna y avanzada. Todos estos sistemas están interconectados entre sí con la mira puesta en dar el mejor servicio de transporte público para garantizar una movilidad sostenible.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I si em permeten, es deia que les trenta-set hores i mitja era un clam social, massiu. No ho era. No ho era, però el que sí que és un clam social és per treballar per una mobilitat més sostenible. Associacions de veïns que volen contribuir a una millor qualitat de vida dels seus veïns. Entitats que vetllen per la salut dels infants o de persones amb malalties respiratòries, que reivindiquen mesures per protegir la seva salut. Escoles que promouen rutes a peu o en bici segures de la mà dels seus ajuntaments i de les associacions de pares. Infinitat d'entitats ecologistes, sindicats, associacions del foment de la bici, totes elles promovent mesures que ens han fet propostes per millorar la sostenibilitat de la mobilitat. Associacions de persones amb mobilitat reduïda, que reclamen que Adif adapti les seves estacions i que siguin realment accessibles. Ferrocarrils de la Generalitat les té totes adaptades. Bé, amb tots aquests ens hem reunit i hem recollit propostes i hem sigut capaços de transformar també aquestes propostes en propostes positives per a Catalunya, afavorint l'electrificació de la mobilitat, simplificant els tràmits per posar nous punts de càrrega elèctrica i, sobretot, també temes tan importants com, per exemple, facilitar l'accés de les ciutats mitjanes als fons que preveia aquesta llei. Les ciutats mitjanes catalanes quedaven fora de l'accés d'aquest fons. O també, per exemple, mesures de l'impuls del transport ferroviari de mercaderies i altres, com per exemple, desbloquejar algunes infraestructures de transport ferroviari estratègiques per al nostre país, com l'estació de Martorell de Vila-Seca, la variant ferroviària de Figueres, entre altres. Motius suficients com per entendre que aquesta llei podia valdre la pena sempre i quan, tenint en compte les millores que hem sigut capaços d'introduir i sempre i quan nosaltres seguim defensant tot un conjunt d'esmenes que ens sembla que és on s'hauria de situar aquesta llei que, com s'ha dit també, és una llei paraigües.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bé, vam fer aquesta reflexió que els deia i la vam fer perquè a Catalunya tenim les competències en transport i mobilitat i ja fa temps que estem legislant per afavorir la mobilitat sostenible. I tenim una estratègia de la bici i una mesa de la bicicleta i, per tant, havíem de fer la reflexió si ens implicàvem en aquest projecte de llei. Però al final la conclusió és: Junts per Catalunya està absolutament compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i amb el seu compliment, i això inclou la descarbonització i la mobilitat sostenible, evidentment. I això és un objectiu global que evidentment que s'ha d'abordar i gestionar també en local, però és un objectiu global que ens crida i ens implica a tothom, que és un objectiu que és compartit i que va vinculat amb la cura de la salut de les persones, de nens, de gent gran, de persones amb malalties respiratòries, sobretot a les grans ciutats, i la seva qualitat de vida, a fer un món substancialment més sostenible pels nostres fills, per les generacions que han de venir. I això ha de ser una prioritat, per nosaltres ho és.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Els vull recordar a tots vostès que després de la quantitat de mentides i barbaritats que es van dir sobre el procés per la independència de Catalunya, els recordo que Junts defensa la independència de Catalunya dins d'Europa i, per tant, garantint la llibertat de moviments de persones, capitals i mercaderies, com no podia ser de cap altra manera, i, per tant, la interconnexió i la intermodalitat dels sistemes de transport s'ha de garantir. Bé, deia que una vegada es va modificar tot aquest plantejament d'una forma estructural, tant al sistema nacional que es deia en el seu inici, com molts d'aquests aspectes que feien referència a incidir en competències de la Generalitat o en competències municipals, un plantejament, a més a més, de creació de nous organismes que feien encara més farragós i més burocràtic el sistema de la presa de decisions. Després de corregir totes aquestes deficiències, ens vam plantejar si Junts per Catalunya s'havia d'implicar en una llei de mobilitat espanyola i vam fer una reflexió al voltant d'aquesta qüestió -m'he perdut una mica pel meu guió, però ja ho trobaré. Sí. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat i, a més a més, vam votar en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular perquè vam resoldre, com deia, totes aquestes qüestions estructurals que eren molt deficients.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hay determinadas decisiones responsabilidad del Ministerio del Interior que quedan pendientes de ejecución?
«A Catalunya ja ho saben que volem tenir aquestes competències perquè estem convençuts que les gestionarem amb eficàcia i responsabilitat. Malgrat el que opini Podemos, que veu els catalans com uns racistes, la realitat és que el que volem són resultats i polítiques útils pels catalans. I aquesta inacció té conseqüències, conseqüències greus. Posa en qüestió la credibilitat del sistema judicial, frustra la policia, genera sensació d'impunitat als delinqüents i desconfiança i inseguretat a la gent. I si vostès continuen amagant les dades -i és per això que fem aquesta pregunta- si continuen amagant les dades i deixant el problema enquistat, els únics que hi surten guanyant són l'extrema dreta i els populismes, que acaben monopolitzant el debat migratori amb consignes racistes els primers o negacionistes els segons. Volem dades, perquè exigim rigor. I la meva pregunta és molt clara: Per què el govern socialista amaga aquestes dades? I per què avui Espanya és un dels països més ineficaços en l'execució? Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña?
«Més places, ministre, potser sí, però que estiguin cobertes ja li asseguro jo que no. Les mesures que anuncia sap perfectament que són insuficients. Que progressa adequadament, diu. Què es pensa que això és una qualificació de primària o què? Vostès ho estan fent fatal. No omplen. Les seves mesures, les seves places no omplen les places que es jubilen, ni tan sols les places que s'agafen una baixa. Per tant, la DGT no pot, o el que és pitjor, no volen solucionar aquest problema i haurà d'explicar molt bé a la gent i sobretot a la ciutadania de Catalunya, per què no accepten aquesta mesura de suport que també els ofereix el Servei Català de Trànsit. Un Servei Català de Trànsit que ara mateix depèn d'una part del seu partit polític, que depèn del PSC. Com pot ser que no els comprin? Que no agafin aquestes mesures de suport que els donen? Perquè saben perfectament que això acabaria amb aquestes llistes d'espera. Potser és que la DGT, amb al capdavant el senyor Pere Navarro, no volen deixar una cosa que saben que és totalment insuficient, que ho estan gestionant malament, però per aquesta obsessió amb la centralitat espanyola volen continuar guardant com si no hi hagués un demà? I deixi'm que li digui: Sap qui està pagant aquesta manca de ganes de posar solucions? Doncs ho estan pagant els joves del nostre país. Miri, li diré els que estan esperant: a Lleida, gairebé 5000 persones. Girona, gairebé 9000. Tarragona, 7800 persones i Barcelona, gairebé 58 000 persones. Digui'm vostè si això és progressar adequadament, a no ser que vulgui dir que progressa adequada...»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña?
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, un cop més li preguntem per les llistes d'espera per fer l'examen de conduir. Ja hem perdut el compte de les vegades que li hem plantejat aquest problema i també de les seves promeses incomplertes. A Catalunya, els aspirants ja arriben fins a mig any la prova pràctica i tres mesos la prova teòrica. Tenim una llista de gairebé 80 000 persones esperant-se, perquè se'n faci una idea, és tot el Bernabéu ple de gent esperant-se per fer un examen de conduir i fa anys que li oferim solucions, ministre, però el seu govern continua instal·lat en el pur immobilisme. Per això la pregunta és molt clara. Com valora la gestió de la DGT a Catalunya davant d'aquest col·lapse? I què pensa fer per posar-hi fi? Gràcies. Gracias, presidenta. Señor ministro, una vez más le preguntamos por las listas de espera para hacer el examen de conducir. Ya hemos perdido la cuenta de las veces que le hemos planteado este problema y de sus promesas incumplidas. En Cataluña los aspirantes llevan hasta medio año esperando para la prueba práctica y tres meses para la teórica. Tenemos unas ochenta mil personas en lista de espera, para que se haga una idea. Todas esas personas están con la esperanza de poder hacer el examen de conducir, pero, señor ministro, su Gobierno sigue en el inmovilismo. Por eso la pregunta es muy clara: ¿cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña ante este colapso y qué piensa hacer para ponerle fin? Gracias.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de garantizar la enseñanza y presencia del...
«Mirin, hi ha qui ataca i hi ha qui defensa i nosaltres sempre defensarem la llengua catalana. Jo ho he dit vàries vegades en aquest faristol. Jo no parlo aquí català per fotre'ls vostès. No es pensin que són tan importants. Jo parlo català perquè és la llengua que m'ha ensenyat la meva mare. És la llengua amb la que he crescut. És la llengua amb la que estimo, és la llengua amb la que somio. És la llengua en la que penso i no ho faig per fotre'ls a vostès ni a les senyories del Partit Popular, que sembla que tot giri al seu voltant. És curiós, és molt curiós que vostès vinguin aquí a dir que el problema és que l'educació no es fa en castellà. Mirin, l'altre dia el senyor Figaredo quasi es carrega el faristol i el micròfon aquí per un tema de comprensió lectora, no de llengua. Perquè que jo sàpiga, vostè està escolaritzat en castellà, per tant hauria de tenir totes les competències bàsiques i no va entendre el company Vicent Vidal, que jo ho entenc, que no l'entengui, perquè vostè català no en sap, però aquí té unes pantalles, eh? I sinó té un pinganillo que no l'he vist posar se'l mai. És a dir, és que em sembla increïble que cada setmana haguem d'estar aquí venint a defensar que el català és llengua oficial, que el català ha de ser llengua vehicular. Em sembla increïble. Em sembla una pèrdua de temps per a tota la ciutadania, que és que hauria d'estar penada a la seva sacrosanta constitució! Vostès el que volen és que el català, el basc, el gallec, es converteixin en un element de folklore, com passa ara ja a la Catalunya Nord. Gràcies a Déu i aquí, des d'aquí dono les gràcies a la resistència catalanoparlant de la Catalunya Nord, que manté el català també a l'Estat francès. Vostès sembla que perquè jo vinc aquí i digui: 'Hola, bona tarda', se acaba el imperio!»