Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
908 declaraciones · página 5 de 31
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Entrant ja a les totalitats, la totalitat de VOX és un compendi de tòpics polítics de la ultradreta, una caricatura només superada pel discurs tronat del seu portaveu avui. Per resumir, el que proposa VOX és supeditar la llibertat d'expressió al que ells en diuen 'el aseguramiento de la propia existencia y continuidad de la comunidad nacional, que se organiza en forma de Estado'. Hi ha algunas parts realment pintoresques. M'ha cridat l'atenció la frase que diu: 'Nuestra civilización se encuentra amenazada por fuerzas que persiguen su destrucción'. Una frase que podria encapçalar Soy leyenda o qualsevol altre blockbuster apocalíptic americà. O una altra frase que jo crec que és més seriosa i que val la pena analitzar: 'La tradición nacional es el eje de la conducta de los miembros de la comunidad nacional y de las relaciones entre ellos'. Una tradició nacional suposadament vinculada, segons VOX, a la cultura grecoromana i a l'herència espiritual del cristianisme i que, per tant, d'acord amb aquesta tradició que fa referència VOX, el que cal fer és doblar l'aposta i expandir la repressió penal contra la llibertat d'expressió sense límits, sempre en defensa d'aquesta comunitat nacional amenaçada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Durant el darrer període de sessions hem vist com un govern sense majoria, amb una legislatura morta, moltes vegades ha segrestat aquest parlament amb formes inimaginables: l'incompliment del deure Constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del reial decret llei, la vulneració d'un dels drets bàsics de tot diputat, com és el dret a l'esmena amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies. I ens pensàvem que ho havíem vist tot, però resulta que el Govern del PSOE i de SUMAR, fora del període de sessions ordinari, ens tenia preparada una sorpresa. I amb què ens ha sorprès en aquest mes de juliol? Doncs amb una argúcia més que augmenta i millora -si se'm permet la ironia- l'ús partidista de les institucions i la deslleialtat institucional del govern amb aquesta cambra i la seva majoria. Una argúcia que consisteix en treure del congelador en ple mes de juliol i, per tant, fora del període de sessions ordinari, una proposició de llei presa en consideració ni més ni menys que al desembre de l'any 2023, a l'inici d'aquesta legislatura. Una llei que, per tant, ha estat bloquejada dos anys i set mesos, una iniciativa que, a més, ja s'havia presentat i pres en consideració repetidament en legislatures anteriors, concretament a la dotzena i la catorzena legislatura, i que amb variacions, ha estat també impulsada una vegada i una altra per diferents grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya. Un bloqueig de dos anys i mig i això que no es tracta d'una llei menor, sinó d'una llei clau perquè proposa derogar la reforma del Partit Popular del Codi Penal de 2015 i, per tant, eliminar els delictes del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió en lloc de protegirla. I una reforma que, per tant, vindria a posar en sintonia la legislació espanyola amb la jurisprudència europea i la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans. I no només hem deixat passar dos anys i mig i no només activen el procediment fora del període de sessions, sinó que a més a més, tot i ser una proposició de llei i, per tant, una iniciativa legislativa que ha nascut en aquesta cambra, qui habilita el mes de juliol no són els 176 diputats que requereix el reglament per habilitar, d'acord amb la normativa que regeix aquesta cambra, sinó que qui habilita és el Govern de l'Estat, amb una utilització jurídicament forçada i molt discutible del reglament i demostrant que políticament manté una posició de deslleialtat amb la sobirania d'aquesta cambra. Tot plegat deixa veure molt poc entusiasme per part del PSOE per derogar una reforma del Codi Penal del Partit Popular del 2015, exactament el mateix poc entusiasme que li veiem a l'hora de derogar la llei mordassa, l'altra gran eina de repressió de la llibertat d'expressió aprovada per la majoria absoluta del PP en aquell fatídic any legislativament parlant de 2015.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«La ley dice que el tiempo máximo de espera tiene que ser de 180 días. En Cataluña tenemos un promedio de 266 días. ¿Y sabéis qué pasa? Que hemos normalizado tanto esta situación que, como os decía, ya no es noticia. Y no es que individualmente no seamos sensibles a la desgracia del otro; lo somos. El problema es que socialmente sufrimos, como en tantos otros temas que afectan a miles de personas, de aquello que los psicólogos llaman la fatiga de la compasión, porque es más fácil sentir empatía cuando hablamos del problema de Joan o de María. Por lo tanto, quizás hay que poner nombre al problema y tener presente que todos, absolutamente todos, estamos expuestos a una situación así, de dependencia, a que a tu madre o a tu padre no les paguen la prestación que tanto necesitan y a la que tienen derecho. Llevan toda la vida cotizando y ahora los ponen en lista de espera, quizás para acabar muriendo desesperados. Esto es una situación de vergüenza. En Junts no aceptamos esta normalidad. Nunca, jamás, nos quedaremos de brazos cruzados ante una situación así de injusta. Por eso -como después podremos explicar con mayor detalle?- hemos forzado al Gobierno español a modificar la relación autonómica entre Estado y comunidades autónomas en la ley de dependencia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«A banda d'increments pressupostaris, volem un canvi de model que sigui més just i de pas més transparent, perquè el reial decret llei incrementa les aportacions de l'Estat, però no sabem quin és el cost global de les prestacions i, per tant, no sabem quina factura hauran d'acabar pagant les comunitats autònomes. Per això era línia vermella que l'Estat assumís de manera literal el 50 % del cost per votar a favor la llei de dependència. Des de l'entrada en vigor de la llei de dependència, la 39/2006, hem suportat la seva política de 'Jo convido i tu pagues'. Vostès, des de Madrid, ampliant prestacions. Nosaltres, des de Catalunya, encaixantles. Aquest reial decret llei forma part d'aquesta manera de fer, perquè ni la llei de dependència ni aquest reial decret llei modifiquen l'arquitectura financera amb què l'Estat ofega econòmicament Catalunya en dependència, en sanitat, en tot, sempre aprofitantse de les comunitats autònomes. Un ofec que va arribar a màxims històrics entre el 2011, després de la crisi econòmica, i el 2020. Vostès mateixos reconeixen, en el preàmbul d'aquest reial decret llei, que l'any 2016 l'Estat va aportar 1191 milions d'euros, mentre que les comunitats autònomes van aportar 6113 milions d'euros. Saben quin percentatge correspon a aquesta diferència? Doncs bé, les comunitats autònomes van aportar el 80 %. I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d'Hisenda, ens venen amb l'enganyifa del nou model financer Estatautonomies, a fernos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d'euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Per això, com després podrem explicar amb més detall, hem forçat el Govern espanyol a rectificar la relació econòmica EstatComunitats autònomes en la llei de dependència, però ara voldria centrarme en el reial decret llei que aporta recursos extres per cobrir els graus II i III de dependència. I sí, he dit recursos extres, no extraordinaris. I m'explico. Extraordinaris ho serien si per un moment servissin per corregir i compensar el dèficit històric de la dependència que pateix Catalunya des de fa vint anys. Vint anys pagant el 70 % o el 80 % de les prestacions a què ens obliga l'Estat, mentre el Govern espanyol, a sobre, ens segueix aplicant el seu espoli fiscal de 22 000 milions d'euros cada any. Hem volgut que el Govern reconegui i compensi aquest dèficit històric de la dependència, però no ho han acceptat. No fos cas, oi? Per tant, avui no ens aporten res d'extraordinari. Són recursos extres, perquè tampoc han posat a disposició una partida extraordinària suficient perquè aquest reial decret llei aportés des de ja el 50 % del cost de les prestacions de la dependència. Això no ha passat. Només hi ha 2218 milions i dic només -només- perquè repartits per tot l'Estat no serviran per fer canvis realment significatius en les llistes d'espera ni en la millora de l'atenció a les persones dependents. I no serà perquè el Govern espanyol no tingui diners. En té molts. Mirin, des que governa Pedro Sánchez al 2018, la recaptació d'impostos de l'Estat ha augmentat en un 36 %. Ara, ara, atenció recapten 117 000 milions d'euros més que al 2018, entre l'IRPF i l'IVA, l'impost de societats i altres impostos. Per tant, que no ens vinguin a vendre com a cosa extraordinària el que no ho és. Tot ajuda, ho entenem segur. I aquest és el principal argument de les associacions, però demanem que analitzin la situació. Ens estan dient per terra, mar i aire que l'Estat espanyol és una de les economies que més creix a la Unió Europea. Però de què serveix que l'Estat cada cop tingui més diners si aquests no arriben a la ciutadania just quan més ho necessita?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Bona tarda, senyories. Per començar, volem donar la benvinguda a totes les associacions i entitats de la societat civil que ens acompanyen avui i que representen milions de persones, milions de persones que pateixen una discapacitat o que es troben en situació de dependència. Sabem que al darrere de cada associació hi ha persones que viuen el seu drama particular. Vosaltres, millor que ningú, podeu, per tant, entendre la situació que vivim a Catalunya. El nostre sistema de dependència està al límit des de fa tant de temps que ja no és notícia. És on hi ha més persones en llista d'espera, més de 80 000 persones, gairebé la tercera part de les persones en llista d'espera de tot l'Estat. Moltes esperen valoració o prestacions ja reconegudes. L'any 2025, 10 000 persones van morir justament esperant aquestes prestacions i en els primers cinc mesos del 2026 ja portàvem més de 4000 persones esperant, que van morir esperant, com dèiem, aquestes prestacions, gairebé la meitat del total de l'Estat. La llei diu que el temps màxim d'espera ha de ser de 180 dies. A Catalunya tenim una mitjana de 266 dies. I sabeu què passa? Que hem normalitzat tant aquesta situació que, com us deia, ja no és notícia. I no és que individualment no siguem sensibles a la desgràcia de l'altre, ho som. El problema és que socialment patim, com en tants altres temes que afecten milers, el que els psicòlegs en diuen la fatiga de la compassió, perquè és més fàcil sentir empatia quan parlem del problema del Joan o de la Maria. Per tant, potser cal posarli nom, al problema. Potser cal tenir present que tots, absolutament tots, hi estem exposats a una situació així, de dependència, a què la teva mare o al teu pare no li estiguin pagant la prestació que tant necessita i a la que té dret. Porta tota la vida cotitzant i ara el posen a la llista d'espera, potser per acabar morint desesperat. Això és una situació de vergonya. A Junts no acceptem aquesta normalitat. Mai, mai ens quedarem de braços plegats davant d'una situació així d'injusta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«I, per tant, sense resoldre el problema fiscal de l'IVA per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vostès, com li deia, senyor ministre, no tindran els nostres set vots i aquest reial decret no es validarà. Volen protegir fiscalment Radiotelevisió Espanyola? Cap problema. Agafin la nostra proposta que nosaltres tenim registrada en la Llei del cinema, que també dona protecció a TV3 i Catalunya Ràdio i, en aquest cas, tindran segur els nostres set vots. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, ustedes traen para su convalidación un nuevo real decreto ley, en esta ocasión relacionado con Radiotelevisión Española, que sufre exactamente los mismos vicios de los que típicamente adolece su Gobierno. Lo han escrito pensando que tienen una mayoría absoluta que en realidad no tienen. Lo han escrito pensando en Madrid y, por lo tanto, dando la espalda a Cataluña. Y lo han escrito pensando en que se aprobará seguro, cuando no será así. Será la segunda vez que le suceda hoy, señor ministro. No consigue aprobar sus iniciativas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Doncs miri, no. TV3 i Catalunya Ràdio són els mitjans de comunicació públics i nacionals de Catalunya i, juntament amb les televisions locals, necessiten la mateixa protecció que vostès pretenen donar a Radiotelevisió Espanyola. Queda això resolt en la seva proposta? No. Doncs per tant, és fàcil. Els vots de Junts per Catalunya no sumaran per l'aprovació d'aquest reial decret que deixa al descobert Catalunya Ràdio i TV3, perquè està fet d'esquena, com deia, a Catalunya, perquè no protegeix TV3 ni Catalunya Ràdio i perquè l'han portat sense majoria parlamentària. Des de Junts per Catalunya posem molt en valor el paper de TV3 i Catalunya Ràdio en garantir la presència del català en els mitjans, en impulsar la indústria audiovisual catalana i en assegurar una informació de proximitat. De fet, TV3 i Catalunya Ràdio són molt més que un mitjà de comunicació generalista. Són la veu, la mirada i la companyia de generacions de catalans que s'han fet grans al seu costat. TV3 i Catalunya Ràdio han entrat cada dia a les nostres llars per explicarnos la vida en la nostra pròpia llengua i, per això, formen part del nostre patrimoni col·lectiu com a país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però encara hi ha més preguntes. Ha publicat vostè l'execució pressupostària territorial com li obliga la llei? No, des de fa molts anys. Ha publicat vostè les balances fiscals? No. Creu que podrà aprovar uns nous pressupostos gràcies a aquesta proposta d'avui? És evident que no, perquè si fan el mateix obtindran el mateix. A aquestes alçades vostès ja no enganyen a ningú, senyor ministre. Estem davant d'una operació de màrqueting per amagar les seves febleses, una operació de màrqueting pur i dur per amagar les seves febleses, que és que no tenen majoria parlamentària, que no poden aprovar pressupostos i que estan cada dia més envoltats per la corrupció. I com li deia, vostès ja no poden enganyar a ningú. Poden fer el teatre que vulguin, eh? Poden tornar a portar la setmana que ve a aprovació quan aquesta no prosperi i, de fet, poden portar els pressupostos en contra de la voluntat d'aquest hemicicle. Ho poden fer, però això no serà res més que teatre, perquè tothom sap que no tindran pressupostos. I vostè també ho sap. Per tant, deixin d'enganyar la gent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Mirem dades. Avui vostès venen aquí amb una proposta de quedarse el Govern de l'Estat el 95 euros de cada 100 que Europa ha autoritzat en forma de dèficit, 95 euros de cada 100, que vol dir que es volen quedar 32 000 milions d'euros dels 33 600 autoritzats per Europa. I a la pràctica, què vol dir això per Catalunya i pels catalans? Doncs que pagarem el 21 % d'aquests dèficit amb els nostres impostos, és a dir, 7064 milions d'euros, però a la vegada només rebrem 325 milions d'euros com a dèficit autoritzat. És a dir, de cada 100 euros que es repartiran vostès pretenen donarne només un -un- a Catalunya. Això sí, quan hem de pagar, de cada 100 euros, els catalans n'hem de pagar 21. Per tant, el que vostès proposen avui és evident que és una estafa per Catalunya i que vostès no poden comptar amb els set vots de Junts per Catalunya per aprovarho. Des de Junts per Catalunya, hem proposat que el dèficit autoritzat per les comunitats autònomes sigui del 0,6 per cent. Això representa multiplicar per sis els recursos que vostès pretenen assignarnos. Però en lloc d'això, i malgrat saber que necessiten els nostres set vots per poder aprovar -no aquest punt d'avui- per poder aprovar els pressupostos, avui venen aquí i fan aquesta proposta. És diferent de la de l'any passat, senyor ministre, aquesta proposta? No. És diferent de la de fa dos anys i que tampoc va prosperar? No. És diferent de la de fa tres anys i que tampoc va prosperar? No. És exactament la mateixa. La seva proposta ha incorporat el que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del PSC? No, no ho ha incorporat. Han incorporat alguna de les demandes que li van fer des de Junts per Catalunya als anys anteriors, quan li votàvem en contra de la proposta? No, no l'ha incorporat. Hi ha més recursos econòmics per als catalans, de veritat? No. Hi ha més recursos per millorar rodalies de veritat? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podran reduir els impostos que paguem els ciutadans? No. Doncs llavors, senyor ministre, per què presenta el mateix que ja va fracassar en els anys anteriors?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Realment lo prioritari és dedicar 130 milions d'euros a fer aquests descomptes? Jo crec que hi ha altres prioritats més importants. I podríem continuar no només amb les rodalies. És el país d'Europa amb l'atur juvenil més alt. És el país d'Europa on els poders públics ofereixen, i de lluny, menys oferta d'habitatge públic protegit, assequible als joves amb les seves polítiques. Vostès intenten culpar als altres del que vostès han aconseguit, la majoria de Govern, després de vuit anys de governar, amb les seves polítiques d'habitatge. És que els joves avui tinguin moltes dificultats per poder llogar o comprar un habitatge. Un estat que limita la llibertat d'expressió, en contra del dret internacional, un estat repressor que et pot prohibir una estelada, una bandera catalana en un concert, en un estadi de futbol o cantar Els Segadors en un esdeveniment important. I així podríem continuar. Junts estem per la promoció del transport públic? I tant que sí! I ho hem demostrat i ho demostrem contínuament. Però estem en desacord amb la seva manca de prioritats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, molts mesos després de la pitjor crisi de Rodalies a Catalunya, el servei continua sent molt deficient. El darrer episodi significatiu, els més llaminers i els més escandalosos, són la recent caiguda del sistema de gestió del trànsit ferroviari dues vegades el mateix matí, amb impacte a tot el sistema. El ministeri ja ha fet una denúncia a l'empresa que gestiona aquest sistema. Veurem què és el que passa. O bé les afectacions a l'R2 sud durant tota la tarda d'aquest dissabte passat per un rail sense soldar després d'unes obres de manteniment, que varen detectar els maquinistes entre Vilanova i Sitges. El darrer incompliment, el darrer episodi d'incompliments i d'anuncis, d'incompliment d'anuncis de la seva propaganda mediàtica pel que fa a les inversions és la recuperació del servei ferroviari entre Mollet del Vallès i l'Hospitalet de Llobregat de l'R3, que s'havia anunciat el seu final per al maig i ara Adif diu que aquest tram no estarà acabat el maig, sinó que estarà acabat a finals d'any. És cert que Adif diu que això és el motiu és la caiguda d'un mur adjacent a l'estació de Montcada Bifurcació. Però és que el problema no és un endarreriment de sis mesos d'una fase de l'R3 per la caiguda d'un mur, d'un altre mur. El problema és que el desdoblament de l'R3 en el seu conjunt porta com a mínim vint anys d'endarreriment. I ho he dit altres vegades des d'aquesta tribuna, amb el ritme que vostès porten de redacció i d'aprovació d'estudis informatius i de projectes constructius, faran falta catorze o quinze anys més per acabar el desdoblament de l'R3. Per tant, entre trenta i quaranta anys d'endarreriment d'una obra absolutament estratègica, que està al pla de Rodalies, sí. I per això, quan diuen: 'És que complim el pla de rodalies', jo els dic: Home, això no té cap gràcia, està fent obres de fot vint anys enrere. Aquest és el problema, inversions endarrerides vint anys.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«El abandono de cercanías. Los datos de AIReF que tantas veces les he citado y que les recuerdo hoy también. Entre el año 1990 y 2018, veintiocho años, el Estado invirtió en ferrocarriles, el 93,5 % en ancho internacional y alta velocidad de pasajeros. Queda el 10 % de los usuarios, según los datos del año 2018. Y, por lo tanto, invirtió el 6,5 % del total de estas inversiones ferroviarias en cercanías, que es la movilidad obligada, que es la movilidad cotidiana. Y de esta, el 47,8 % en Madrid y el 16,8 % en Cataluña, el transporte de la inmensa mayoría de los ciudadanos. Aquella movilidad que es la más obligada, que es la más cotidiana, se ha relegado. Y, cuando se gestiona desde Madrid, da un servicio a Cataluña -y creo que a los demás sitios también- claramente desastroso, a diferencia de los operadores de proximidad, Ferrocarrils de la Generalitat, en el caso de Cataluña, pero también el metro y también el tranvía. Un servicio tan desastrosamente malo durante tanto tiempo solo es posible si el centro de responsabilidad y de gestión está a 600 kilómetros y es una de las razones de su ineficiencia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Per això, és imperdonable aquest traspàs de Rodalies que nosaltres critiquem, perquè no traspassa. Imposa Renfe com un operador, com a operador en comptes de l'operador propi de la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat, operador públic infinitament més eficient. Una imposició que l'únic que pretén és privilegiar l'operador públic del Govern espanyol en detriment del català i mantenir la presència de l'Estat a Catalunya, encara que sigui a costa del servei dels ciutadans. La penalització del Corredor mediterrani, primer oposantse al Corredor Mediterrani des del Govern de l'Estat amb totes les majúscules, un corredor europeu que va ser imposat per la Comissió Europea. Després inventant un corredor mediterrani amb un ramal que passa per Madrid, que curiós!, i prioritzant les inversions d'aquest corredor central, que té la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani. Això, una vegada més, privilegiava Madrid i el model centralitzat, perjudicant Catalunya, perjudicant el País Valencià i perjudicant la resta dels ports de la Mediterrània, també els de Múrcia, també els andalusos i, per tant, al final, la competitivitat del conjunt de l'economia de l'Estat. Un magnífic tret al peu, que encara dura ara.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«L'abandonament de les rodalies, les dades de l' AIReF, que tantes vegades els he citat i que els recordo avui també: entre l'any 1990 i el 2018, vintivuit anys, l'Estat va invertir en ferrocarrils, el 93,5 % en ample internacional i alta velocitat de passatgers, que era el 10 %, segons dades de l'any 2018, el 10 % dels usuaris i, per tant, va invertir el 6,5 per cent del total d'aquestes inversions ferroviàries en Rodalies, que és la mobilitat obligada, que és la mobilitat quotidiana, i d'aquesta, el 47,8 a Madrid i el 16,8 a Catalunya. El transport de la immensa majoria de ciutadans, aquella mobilitat que és la més obligada, que és la més quotidiana ha estat relegada i quan es gestiona des de Madrid dona un servei a Catalunya -?clarament, em sembla que els altres llocs també- un servei desastrós, a diferència dels operadors de proximitat, Ferrocarrils de la Generalitat en el cas de Catalunya, però també el metro i també el TRAM. Un servei tan desastrosament dolent durant tant de temps només és possible si el centre de responsabilitat i el centre de gestió és a 600 quilòmetres i és una de les raons de la seva ineficiència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Tenim una legislació, un text legislatiu, millor dit, el que aprovarem avui, que és un molt bon text, és veritat, però com sempre, tot és perfectible. Pensem que podem aprofitar la tramitació al Senat justament per intentar buscar el consens. Em poden considerar una persona naïf ara mateix, però crec que és molt important per a les víctimes de les pràctiques de conversió que aquest text legislatiu, quan torni aquí, pugui rebre el suport de la gran gran majoria d'aquest hemicicle. És una cosa que es va aconseguir amb la llei ELA, perquè ens vam capficar en què fos així i pensem que, pel bé de les víctimes de les pràctiques de conversió, això és el més desitjable. Per tant, mirem de seguir treballant per elles, per ells, per aconseguir el millor dels textos possibles i, sobretot, un consens que es mereixen, perquè tots, perquè tots puguem dir que ens sentim orgullosos d'aquesta llei. Muchas gracias, presidenta. Bien, antes de empezar, quiero dar mi apoyo al pueblo de Venezuela ante la situación que están viviendo, con decenas de muertos como consecuencia de los dos terremotos que han sufrido en las últimas horas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«De veritat que això ho troben normal? Bloquejar tota una llei a favor dels autònoms sense ni tan sols poderla debatre? Aquesta és l'evidència de la seva debilitat i que vostès només pensen en els autònoms per sagnarlos econòmicament i recaptar tot el que puguin. Per tant, li pregunto: per què el Govern veta la nostra llei que redueix càrregues, millora drets i protegeix els autònoms? Què tenen vostès contra els autònoms per escanyarlos d'aquesta manera? Com s'atreveixen a dir, per un costat, que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història, mentre, per l'altre, condemnen a la precarietat els autònoms? I una afegida: com s'atreveix vostè a afirmar que després de cinc hores de debat ha quedat acreditat que el Govern té majoria en aquest hemicicle? En fi, menys mal que vostè és de números. Señor vicepresidente, en Cataluña hay 600 000 trabajadores autónomos, son 600 000 personas que se levantan todos los días con prácticamente todo en contra. Arriesgan su patrimonio personal, pagan cuotas, impuestos, alquileres, suministros y nóminas antes de saber si ese mes les quedará algo para ellos. Mientras ellos trabajan, arriesgan y aguantan, ¿sabe qué hace su Gobierno? Vetar la ley de Junts para mejorar la vida de los autónomos. Vetar toda la ley, del primero al último artículo. No la mejoran, no la negocian, no la enmiendan, ni siquiera la debaten. Ustedes bloquean la ley para perjudicar a los autónomos porque dicen en el Gobierno que se forran. Ustedes bloquean nuestras medidas para que tengan menos cargas administrativas. Bloquean nuestras medidas para que los que facturan menos de 85 000 euros al año no puedan escoger trabajar sin IVA. Bloquean nuestras medidas para ampliar las deducciones por gastos vinculados a su trabajo. Bloquean nuestras medidas para ajustar la cotización a la necesidad de los autónomos. Bloquean nuestras medidas para que los autónomos, como pasa con el resto de trabajadores, puedan estar protegidos en caso de problemas de salud o de tener que cerrar su actividad.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Gràcies, presidenta. Avui els hem proposat una via, senyor Sánchez, que és legítima, que és democràtica i que aconseguiria resoldre dues coses que vostès han estat incapaços de resoldre. La primera és complir els acords als quals s'arriba. I la segona és que no passin ells, que no passi l'extrema dreta de la qual tant tots vostès s'omplen la boca. Nosaltres proposem la via Starmer, i vostè em parla del PP i d'una moció que ningú ha vist. Per què tenen por a moure's vostès? Per què estan esperant que es moguin ells? Per què? Aniria bastant bé que tots vostès, tots, elevessin una mica el nivell del debat. La via que proposem nosaltres és una via que s'ha executat aquesta mateixa setmana al Regne Unit. I la resposta definitiva a la proposta que hem fet nosaltres, i que han de donar vostès, requereix temps. Vostè, senyor Sánchez, ha de meditar. Internament també han de meditar. I la reacció normal d'algú a qui li diuen que és un dels grans culpables o responsables de la situació de bloqueig actual és resistirse, que és exactament el que ha fet vostè avui. Adonarse que apartarse és una solució, senyor Sánchez, requereix madurarho. Sense eleccions i amb l'extrema dreta aquí a la cantonada, només hi ha dues opcions: no fer res, no moure's, que és el que estan fent tots vostès, o la via Starmer. No fer res porta l'extrema dreta al poder. Vol ser vostè el responsable que l'extrema dreta ocupi el poder? Perquè, si no s'aparta, ho serà.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«I acabo de seguida ja. Com deia, també reforçar en l'última esmena aquesta descentralització de la qual jo li parlava abans. Per tant, aquestes esmenes van en la línia, com li dic, acceptant moltes de les qüestions que vostè planteja, de reforçar aquests elements que per a nosaltres són molt necessaris. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados y diputadas, efectivamente, la PAC fue un gran logro de las políticas europeas. Creo que todos compartimos, o casi todos los grupos de esta Cámara, la política agrícola y ganadera como un puntal principal de estas políticas de la Comisión. Durante muchos años ha sido la parte principal del presupuesto europeo. Y ahora es cierto que con la nueva propuesta corre el riesgo de quedar descafeinada ante un sector agrario, ganadero y pescador en constante reivindicación y movilización, que lanza un grito de alerta por las dificultades para seguir adelante con la actividad en Cataluña y en muchas partes de Europa. Por tanto, señora diputada, hay muchos aspectos de su moción que nosotros compartimos y que, sinceramente, creo que comparten la inmensa mayoría de los grupos de esta Cámara: la idea de que haya un presupuesto importante y garantizar la soberanía alimentaria en todos aquellos lugares que sea posible, el mantenimiento de la PAC y el FEMPA con un marco normativo propio y oponernos a una recentralización. Y queremos una PAC más territorializada. Estamos de acuerdo en mantener también los grupos pesqueros como el mejor modelo de gobernanza. Nos han visitado estos grupos de asociación pesqueros. En todos estos sentidos compartimos la moción, pero hay algunas consideraciones que queremos hacer y algunas enmiendas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Tercer: no maregem el sector, tercera part. El model proposat per la Comissió deixa marge al govern dels estats. Per tant, no tota la batalla es juga a Europa. L'Estat té capacitat, es tanqui el que es tanqui allà, que depèn també del vot del Govern espanyol perquè hi hagi unanimitat, però, es tanqui el què es tanqui allà, després l'Estat té marge. Ara no vinguem... I no parlo tampoc de vostè. Ara que no vingui el Govern a dir: 'Oh, és que sha tancat un acord que no és suficient'. No, perdoni, vostè tindrà marge per posar més diners. I hi ha algun punt de la moció que ens preocupa. El punt 4, per exemple, exigir que la governança de la nova PAC respecti i garanteixi el marc institucional i jurídic de l'Estat espanyol en matèria d'agricultura i desenvolupament rural. Amb tot el carinyo, amiga meva, aquí s'ha colat alguna redacció del PSOE o del Ministeri. Aquest punt no ens agrada. Penso que hem de reivindicar, com vostè també diu en altres punts de la moció, una PAC molt més descentralitzada, molt més territorialitzada, amb més capacitat de decisió. I és per això, senyora presidenta, senyora diputada, senyores i senyors diputats que hem presentat una sèrie d'esmenes que van en aquesta línia. Reforçar aquelles idees que, en algun sentit, la moció ja té incorporades. Reforçar la idea de facilitar la descentralització del pla estratègic i transferint a la Generalitat i a les comunitats autònomes amb competències capacitats de gestió, adequar la Política Agrària Comuna de la Unió Europea a la realitat del primer sector de cada territori. Simplifico molt, vaig ràpid per no acabar el temps. Aplicar de manera ràpida, àgil i eficient la normativa de la Unió Europea, sense introduir nous requisits tècnics ni noves traves burocràtiques o administratives amb la seva transposició. Aquí participem, senyora diputada, vostè i jo, i altres portaveus també, de qüestions que resulta que arriben aquí normatives europees que el Ministeri encara li dona una volta més, i el sector ens reclama que això ho defensem, com, per exemple, és el cas dels fitosanitaris. Que s'asseguri el pressupost, que és allò que jo li he dit abans. Escolti, si el Govern espanyol acaba votant una cosa que resulta que no garanteix el pressupost, doncs que el garanteixi ell, que té mecanismes i té capacitats de ferho. La qüestió és que el pressupost el salvem perquè el sector necessita.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Primera consideració: no maregem el sector, que aquest debat no es converteixi en un espectacle de distracció. I no parlo per vostè, eh. Parlo del fet que els dos grans grups d'aquesta cambra, que normalment s'acusen entre ells, a Europa governen. Els comissaris sectorials i la presidenta de la Comissió és del Partit Popular. La vicepresidenta de la Comissió és del PSOE. I el senyor Sánchez diu que va fer una gran batalla política per tenir la vicepresidenta de la Comissió. Doncs que no ens maregin, que facin la feina. Per això dic que no va per vostè. Segon: que no maregin el sector, segona part. En una visita a Brussel·les el dia 1 de juny, en la qual jo vaig participar de la Comissió Mixta del Congrés, i altres diputats també, un molt alt responsable de la Direcció General d'Agricultura ens va explicar que, amb les modificacions ja realitzades en aquests moments, que ja estem en un pressupost superior a l'anterior. És a dir, a veure, no juguem amb les alarmes. Se suposa que això està obert, que encara estan negociant. Per tant, no juguem amb les expectatives. En tot cas, que es faci la feina i que hi hagi el pressupost que toqui.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Efectivament, la PAC va ser un gran assoliment de les polítiques europees. Jo crec que tots ho compartim o gairebé tots els grups d'aquesta cambra. La política agrària i ramadera comuna com un puntal principal d'aquestes polítiques de la Comissió. Durant molts anys ha estat la part principal del pressupost europeu. I ara és cert que amb la nova proposta corre el risc de quedar descafeïnada davant d'un sector agrari i ramader i pescador en constant reivindicació i en constant mobilització, llançant un crit d'alerta per les dificultats de continuar amb l'activitat a Catalunya i a molts llocs d'Europa. Per tant, senyora diputada, hi ha molts aspectes de la seva moció que nosaltres compartim i que, sincerament, crec que són compartits per la immensa majoria de grups d'aquesta cambra. La idea que hi hagi un pressupost important i garantir la sobirania alimentària en aquells sectors en els quals sigui possible, el manteniment de la PAC i del FEMPA amb un marc normatiu propi, oposarnos a la recentralització i voler una PAC més territorialitzada, totalment d'acord; oposarnos a la retallada del Fons Europeu Marítim i assegurar el model dels Grups d'Acció Local Pesquers com el millor model de governança, i ens han vingut a veure recentment aquests grups locals pesquers demanant suport en aquest sentit. En tots aquests sentits, nosaltres compartim la moció. Però hi ha algunes consideracions que volem fer i algunes esmenes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Gràcies, president. Senyories, hi ha pocs debats que avui preocupin tant a les famílies, els docents i els professionals que treballen amb infants i adolescents com aquest. Educar els nostres fills i filles és avui molt més complex que era fa uns anys. Els nostres infants i adolescents creixen en un entorn digital que els exposa massa aviat a continguts sexuals, a models de relacions tòxics, a la violència o a una pressió estètica constant que acaba afectant el seu benestar emocional. La pornografia s'ha convertit massa sovint en la primera font d'educació sexual i això condiciona la manera com s'acaben entenent les relacions i la sexualitat, repercutint en la pròpia autoestima, en la salut emocional, en la convivència a casa i en els centres educatius, així com també condicionant les seves relacions d'adults i la societat del futur. Per això el debat no és si cal actuar. El debat és com s'ha d'actuar i qui ha de liderar aquestes polítiques i quines han de ser les prioritats. Catalunya no parteix de zero. Fa anys que la coeducació, la prevenció de les violències masclistes, la promoció de la salut i l'educació afectivosexual es treballen en els centres. Disposem de professionals d'experiència i de competències pròpies en matèria d'educació i de salut. I precisament per això ens preocupa que, un cop més, els socialistes, des d'aquí i des d'allà, tractin la Generalitat com una delegació territorial, en aquest cas, com una delegació del Ministeri d'Educació. I en aquest sentit ens sorprèn que aquells que la setmana passada van abstenirse a la nostra totalitat per una clara invasió competencial del projecte de llei de ràtios avui hagin presentat una esmena, ens diuen, per blindar el marc competencial a una simple PNL que tots sabem que no és res més que propaganda del Grup Socialista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Per tant, quan aquest projecte pretén regular amb detall aspectes organitzatius i laborals del personal docent, no està establint unes bases comunes. El que està fent és esgotar l'espai normatiu autonòmic, convertint una competència constitucionalment compartida en una competència materialment exclusiva de l'Estat. I això, des del nostre punt de vista, desnaturalitzar el mateix concepte constitucional de legislació bàsica i al mateix temps altera l'equilibri territorial que la seva Constitució, com els deia, i el nostre Estatut garanteixen o haurien de garantir. Saben que Junts l'autogovern de Catalunya no el defensem només quan convé o quan és políticament rendible. Junts el defensem sempre. I aquest projecte de llei no és res més que un nou exemple d'una manera de legislar que s'ha convertit en habitual en aquesta cambra, governin els de la bancada de la dreta o governin els de la bancada de l'esquerra. Aquest projecte de llei no fa res més que aprofundir en la tendència recentralitzadora que fa anys que denunciem. Un cop més ho fa sota conceptes com bases, igualtat o condicions bàsiques. El Govern de l'Estat, així acaba regulant de manera exhaustiva aspectes que no li corresponen, que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«I, finalment, s'aprovarà una cotització d'autònoms específica per a músics, reduïda i ajustada al context del sector; una alternativa justa i realista per als milers de professionals que, per desenvolupar la seva activitat, ara es veuen atrapats per empreses que sovint tenen una facturació fraudulenta. D'aquesta manera, aquesta solució dotarà de seguretat jurídica tant als músics com als contractants. Per tant, amb aquest acord Junts per Catalunya fem possible l'impuls i la protecció del català en el cinema, l'enfortiment del sector audiovisual amb els millors incentius fiscals i capitalització de les ajudes econòmiques, el reforç i protecció dels espectacles en viu com en el teatre o els concerts, l'aprovació d'una cotització reduïda per als músics autònoms, l'equiparació de les galeries d'art al mercat europeu eliminant la taxa d'exportació i l'ajut a múltiples activitats culturals a Catalunya, tot un seguit de mesures molt rellevants que permetran fer un salt qualitatiu en tot el sector audiovisual i de la cultura. Ara bé, això vol dir que la feina està acabada? Ni de bon tros1 Queda molta feina per fer. Queden moltes necessitats per estudiar, treballar i buscar els suports necessaris entre tots per resoldreles. Aquesta és una llei molt potent, molt transversal, molt necessària i que requerirà d'un esforç de totes les parts per arribar als consensos necessaris per fer realitat el que el sector del cinema i la cultura audiovisual necessiten. Com deia, queda molta feina per fer i cal ferla molt de pressa, perquè les eleccions, encara que alguns diguin que no, són aquí a tocar i com deia, queda molta feina per fer.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Per tant, és evident que si avui som aquí posicionantnos en contra de les esmenes a la totalitat presentades no és pas perquè hagi canviat res, ni que signifiqui que el Govern té uns suports que és evident que en realitat no té. Si avui som aquí és perquè l'acord per la llei del cinema s'ha tancat i s'ha materialitzat i porta una empremta molt potent de Junts per Catalunya. I s'ha tancat perquè hem aconseguit un abast molt potent en tres eixos. Primer, la defensa i protecció del català en el cinema i el sector audiovisual. Segon, més incentius fiscals i més recursos per aquest mateix sector i, tercer, major força i capacitat econòmica per diferents actors culturals de Catalunya. Si entrem més en detall, podem veure que el català comptarà amb una especial protecció gràcies a la reserva d'un percentatge dels recursos del Fons de Foment del Cinema i l'Audiovisual. Es garantirà una major quota de pantalla del català mitjançant un incentiu extra a l'hora de programar l'exhibició de pel·lícules en els cinemes. A més a més, atribuirà la capacitat reguladora inspectora i sancionadora a la Generalitat de Catalunya a l'hora de garantir l'exhibició de pel·lícules en català i el compliment de la normativa vigent. Per altra banda, les ajudes al cinema s'adreçaran, com a mínim, s'adreçaran a aquells que programin com a mínim un 15 % de les sessions de les pel·lícules en català i finalment, s'augmentarà el límit de les ajudes fins al 80 % del cost de producció per a aquelles produccions que siguin rodades en català.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies, president. Ministre. La llei del cinema i la cultura audiovisual ja va intentar fer camí en la passada legislatura, però va ser engolida, devorada pel final de mandat amb la precipitada convocatòria d'eleccions pel president Sánchez. Per tant, aquesta és una llei en la que múltiples actors hi han dipositat des de fa molt de temps l'esperança de veure resoltes les seves necessitats i, a la vegada, esdevenir més competitius. Per tant, una llei que pensem que s'ha de tramitar i que ha de superar la fase d'esmenes a la totalitat on estem avui en ple debat. Femhi, però també, una mirada de context, sobretot perquè pensem en el context d'aquesta llei i, sobretot, perquè ningú es confongui en el resultat de la nostra votació. Tal com vam anunciar el novembre passat, els reiterats incompliments dels acords per part del Govern de l'Estat i l'alt nivell de trilerisme que ens trobàvem en les negociacions amb ells ha deixat a la pràctica sense capacitat d'impulsar res el Govern de l'Estat. Però en aquell mateix moment vam explicar que hi hauria cinc lleis que no quedaven afectades per aquest bloqueig. D'aquestes cinc lleis, a hores d'ara, quatre ja estan publicades en el BOE i plenament efectives. I la cinquena és precisament aquesta llei, la llei del cinema i la cultura audiovisual. Per què quedaven aquelles cinc lleis exemptes i al marge del bloqueig? Doncs perquè aquelles cinc lleis tenien un acord signat o a punt de signar i, per tant, nosaltres no volíem renunciar i no renunciàvem a materialitzar la nostra part de l'acord.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Catalunya és el que és perquè també s'ha construït des de les seves entitats: fundacions, ateneus, clubs esportius, universitats, centres de recerca, creadors, empreses compromeses i ciutadania que, al llarg de generacions, han entès que el país també es fa aportant temps, recursos, talent i compromís al bé comú. Des de Junts per Catalunya pensem, per tant, que més enllà de quatre declaracions d'esdeveniments d'excepcional interès públic, el que fa falta és una eina catalana de mecenatge, tal com fa temps que hem presentat en forma de llei al Parlament de Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Podría hacer una intervención explicando que los acontecimientos declarados de excepcional interés público son recogidos a partir de propuestas que había hecho Junts per Catalunya en su día, pero más allá de decir eso, el contenido del real decreto-ley no tiene demasiado valor añadido, adicional. Quería aprovechar esta ocasión para poner en valor la acción legislativa del Grupo Parlamentario de Junts per Catalunya en el Parlament de Catalunya defendiendo durante años la necesidad de aprobar una ley de mecenazgo catalana. Básicamente porque eso sí que representa un impacto potente en el impulso de las actividades de especial interés público. Una ley, la que propone Junts, que reconoce, facilita e incentiva la implicación privada en proyectos de interés general. Una ley del todo necesaria porque hace demasiados años que el sector cultural, social, científico, deportivo y asociativo reclama una ley de estas características. Una ley, sin embargo, que a día de hoy no es una realidad, no ha sido posible aprobarla. Una ley que no es realidad porque fue parada por Esquerra Republicana con el inestimable apoyo de socialistas y Comuns. Una ley que es una necesidad de país y una ley que cada día que pasa sin su aprobación dificulta el normal desarrollo de los proyectos de interés general.»