Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
246 declaraciones · página 6 de 9
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar el funcionamiento de las secciones de los Tribunales de...
«Però també, per exemple, a Girona. Els poso un exemple. El maig de l'any passat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el president de l'Audiència de Girona varen demanar la creació d'un nou jutjat número 7 a Girona, amb competències exclusives en casos de violència sobre les dones pel col·lapse del Jutjat Penal número 6, que actualment se'n fa càrrec. I avisaven, avisaven els presidents del TSJ i de l'Audiència Provincial que no es podien fixar judicis ràpids en el termini d'un any, s'havia d'esperar el termini d'un any. Doncs bé, ha passat un any i aquest termini per assenyalar els judicis ràpids ha passat d'un any a 18 mesos. En definitiva, la situació és inassumible i a Girona encara estan esperant aquest jutjat especialitzat número 7, amb la corresponent oficina judicial que pugui assumir els enjudiciaments del jutjat de Figueres i d'aquesta manera descongestionar-lo. Tot això, tota aquesta saturació, tot aquest bloqueig del sistema judicial a Catalunya va acompanyada sempre del problema estructural de la justícia a Catalunya, que és una taxa d'interinitat inassolible i la necessitat de solucionar el problema de l'estabilitat de funcionaris interins, lletrats de l'Administració de Justícia, jutges i fiscals substituts. Des de Junts per Catalunya, com sempre, intentem fer un esforç per portar aquí, en seu parlamentària, el sentir del país, els interessos i els problemes dels ciutadans i de les persones del sector, i, en aquest cas, dels advocats i dels professionals de la justícia. I mirin, des de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, el que ens diuen és que veuen bé suprimir la competència dels jutjats especialitzats en violència de gènere per a la instrucció dels delictes d'agressió sexual, un tipus de delicte, aquests delictes d'agressions sexuals, que solen accedir a l'àmbit específic de la violència dins de la parella o exparella, i que inclouen delictes complexos com agressions sexuals comeses per estranys o delictes sexuals contra menors. Com hem dit, aquestes noves competències porten al col·lapse uns jutjats que ara mateix ja estan saturats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Una setmana més el Partit Popular torna a posar al centre del debat parlamentari l'acord recollit a la proposició presentada pels grups socialistes i Junts per delegar les competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya a través del 150.2 de la Constitució. Un mecanisme que vaig explicar detalladament des d'aquesta tribuna la setmana passada. Un mecanisme que ja va fer servir la darrera dècada del segle passat un govern del Partit Popular per transferir competències atribuïdes a l'Estat recollides en els 149.1 de la Constitució. Avui vostès ens porten a consideració una moció conseqüència de la interpel·lació de dimecres passat al ministre Marlaska que es refermava des d'aquí mateix, en què no es pot delegar ni el control de fronteres ni el control de fluxos. I en aquest sentit, avui aprofito la intervenció de la diputada Vázquez, però també la part expositiva de la seva moció, conseqüència d'interpel·lació perquè vostès el confronten bé amb el ministre, anant recollint aquells articles de la nostra proposició amb el PSOE que deleguen, vostès diuen que cedeix, el control de fluxos migratoris. Fan el mateix en l'àmbit de la gestió de la immigració regular, i finalment, citen avui també ho han fet els articles vuitè i novè que deleguen el control de fronteres. Així, mentre el ministre Marlaska aquí s'entesta en descafeïnar la delegació, vostès no estalvien res per combatre-la. I res més evident per confirmar l'encert de la nostra negociació que el seu crit al cel, que és sinònim de que Catalunya avança, digui el que digui el reprovat ministre de l'Interior.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«L'actual legislació, tant penal com civil, ha demostrat ser ineficaç i lenta per desocupar un habitatge ocupat il·legalment. Per això, des de Junts per Catalunya fa temps que treballem per aportar solucions reals. El gener del 2023 ja vam aconseguir aprovar al Parlament una iniciativa legislativa que permet als ajuntaments catalans instar judicialment el desallotjament quan l'ocupació alteri la convivència, l'ordre públic o malmeti l'edifici. Però això no és suficient. Per donar una solució definitiva al problema, cal modificar diverses lleis des d'aquest hemicicle, que de moment és qui encara té les competències. Com hauran pogut comprovar, la modificació que proposem no té com a objectiu augmentar les penes ni les sancions, sinó assegurar que la propietat pugui recuperar urgentment la possessió del seu habitatge, que li ha estat manllevat il·lícitament. Tots vostès ja saben que aquesta proposta ha estat formulada pels il·lustres col·legis d'advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga, en col·laboració amb l'Institut I+Dret, i inclou un conjunt de modificacions bàsicament tècniques en els àmbits penal i civil. Aquesta proposta està orientada a la recuperació ràpida de l'immoble ocupat en la mateixa línia que la majoria dels països del nostre entorn democràtic, que han introduït vies legals per recuperar un immoble ocupat en un termini molt breu, entre 24 i 48 hores des que es té coneixement de l'ocupació, i que permeten que el desallotjament sigui gestionat per la pròpia policia, sempre que hi hagi denúncia del titular i aquest acrediti tenir títol habilitant. Així ho estan fent ja, per exemple, països com Holanda, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, entre d'altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d'iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s'hagi convertit en el quart soci comercial d'Espanya. Vostè, senyor ministre, s'ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques. Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s'han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà. I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l'autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d'expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l'anul·lació d'actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d'un estat imperialista i autoritari? Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Senyor Tellado, no és normal la seva incoherència perquè avui, amb la immigració, el PSOE amb nosaltres, amb Junts, fa el que va fer el PP amb el grup parlamentari català el 1997. Vostès van marcar el camí. Nosaltres el seguim i l'aprofitem i l'eixamplem perquè Catalunya ja ha demostrat la capacitat per gestionar millor àmbits on les competències eren de l'Estat. Ho estem fent amb el trànsit gràcies a vostès, i ho volem fer amb la immigració. Vostès, amb aquesta PNL, com amb tantes coses, es tornen a fer una esmena a la totalitat a les seves polítiques. Mirin: Junts per Catalunya negocia amb mentalitat d'estat, amb vocació de govern i amb els interessos del país per davant dels partidismes. Per això treballem per facilitar la nostra nació, les eines necessàries per fer les millors polítiques per a la Catalunya d'avui, però sobretot, per a la de demà. Una Catalunya que sí, senyor Català Higueras, volem lliure i independent. I és en aquesta manera de fer i de ser en la que s'emmarca la nostra voluntat de gestionar el fet migratori amb polítiques potents i amb els recursos necessaris per respondre al repte demogràfic per respondre en clau de país, en clau catalana i no espanyola.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Des de Junts defensem el desplegament immediat de la DSA i, també, de la Llei Digital de Mitjans Audiovisuals, però sense deixar de costat les comunitats autònomes, ans al contrari, delegant competències i funcions als organismes que tenen la capacitat de fer aquesta gestió com, per exemple, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Si ho fa a Bèlgica, atorgant competències en el seguiment i control dels mitjans audiovisuals a la zona flamenca o a la zona valona, per què no ho pot fer l'Estat espanyol? El que passa a Catalunya ho volem controlar a Catalunya. Ja ho portàvem com a esmena en la tramitació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual a la legislatura anterior, quan teníem la mateixa empenta, però ens faltava aritmètica. Aquesta legislatura, com tothom sap, volem destinar la força que tenim a guanyar en autogovern i en recursos per al nostre país, que és Catalunya. Per això els hem presentat una esmena en aquest sentit. I la segona proposta de modificació de la iniciativa que presentem, té a veure amb labsència de control del si a les xarxes socials, de les grans plataformes digitals i els mecanismes de denúncia dels continguts inapropiats per als nostres nens i joves. Per fer possible aquest control, de nou necessitem de manera urgent desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals. Del contrari, totes les propostes que fem, no deixaran de ser, com deia abans, un brindis al sol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Des de Junts hem demanat que, a més dels antecedents de violència contra la dona d'un potencial agressor, es tinguin en compte en els protocols de valoració del risc, ja sigui en entorns policials o judicials, si hi ha hagut maltractament sobre els animals de família, perquè un home que ha fet mal a un animal de família té més predisposició a poder fer mal a la dona o als seus fills. Una dada que sempre ens fa especial mal és saber que hi ha hagut dones assassinades malgrat haver fet denúncia prèvia. Dones que el sistema no ha sabut protegir. Hi ha mesures també per analitzar i reforçar la protecció en aquest sentit, l'estadística ens diu que els dispositius electrònics de control de les ordres d'allunyament són eines de protecció fonamentals. La mesura 200 serveix per elaborar un pla de seguiment de l'efectivitat de les ordres de protecció que ha d'analitzar, entre d'altres coses, com optimitzar els dispositius de control telemàtic. Les dades reflecteixen que les agressions sexuals entre menors, també en casos de violència grupal, han anat a l'alça. I aquí vull fer una denúncia al projecte de protecció dels menors en l'àmbit digital, responia a una emergència, ¿encara està en fase d'avantprojecte i, per tant, trigarà mesos a ser una realitat¿ amb moltes mesures que inclouen que nosaltres vàrem proposar fa tres anys i a les quals no es va donar suport. El pacte apunta algunes de les mesures que s'hauran d'incorporar en aquesta futura llei. També es tenen en compte al pacte la prevenció o la sensibilització. Un de cada cinc joves no considera que la violència de gènere sigui un problema, malgrat que han estat formats en règim de coeducació. Aquesta serà feina a fer des de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències en educació. Revertir el mal que alguns continguts de les xarxes socials han fet entre el jovent.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Gràcies, president. Ara sí, el país que volem és una Catalunya Estat amb competències plenes. Un país que respon a les necessitats dels seus ciutadans, amb tots els seus recursos i no patint un dèficit fiscal que primer et buida la caixa i després t'omple el moneder. Un país independent no hauria de reclamar la condonació d'un deute que en realitat és un espoli fiscal. Som un país que no abaixa el cap donant les gràcies pel café para todos de sempre que acabem pagant els ciutadans, com sempre. El país que volem és un país que defensa, protegeix i acompanya les dones davant les violències masclistes des dels tres poders, que decideix el seu Codi Penal i l'aplica des de la seva pròpia justícia, que fa sentir la seva veu entre les nacions del món com a estat lliure i compromès amb els convenis internacionals de drets humans com el Conveni d'Istanbul. Aquest és el país que volem i que un dia tindrem. Però som aquí, a l'Estat espanyol, i avui, més que un pacte d'Estat, fem un pacte amb l'Estat per poder millorar la protecció de les dones catalanes. Ens hem implicat a fons ¿catalanes i no catalanes, lògicament, però parlo de les dones de Catalunya¿, perquè l'objectiu és universal: combatre la xacra de la violència masclista des de tots els àmbits d'actuació i en tots els terrenys de joc, des del respecte competencial, com s'estableix en el preàmbul, com a condició sine qua non de tots els partits independentistes. Com saben, Catalunya té competències en igualtat i ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la violència masclista. Aquest pacte recull més de 460 mesures. I ho dèiem l'altre dia si aquestes mesures serveixen per salvar la vida d'una sola dona o d'algun dels seus fills, tantes vegades víctimes de la pitjor de les violències vicàries, haurà valgut la pena l'esforç. És un pacte que amplia els recursos que reben les comunitats autònomes per poder protegir les nostres dones, joves i infants. Però el pacte no són recursos suficients. Per suposat, però el pacte recull una millora que vol dir una aportació de 160 milions d'euros per a les comunitats autònomes durant els propers cinc anys i 40 milions per a les entitats locals. Pactar vol dir fer renúncies per a que el consens pugui sortir guanyant en favor de totes. Però malgrat no estar d'acord al cent per cent en tot el que diu el pacte, el fem nostre perquè ens hi juguem molt. Les moltíssimes persones que han comparegut ens han aportat dades, experiència i sentit comú, imprescindibles per reajustar les mesures, buscant l'eficiència en la prevenció, el càstig i la reparació de la violència masclista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la regularización de personas migrantes.
«Esmenes que uns aprofitaran per posar-nos d'excusa i que altres segur que aprofitaran un cop més per traslladar-nos la responsabilitat de la situació i assenyalar-nos, assenyalar Junts. I el més trist és que ho faran renunciant a les especificitats i a les singularitats del nostre país, Catalunya. I, òbviament, el que ja saben és que nosaltres, Junts, senyora Belarra, sempre hem estat allà mateix, al costat i a favor de Catalunya, enlloc més. I en aquest moment, avui per avui, i en aquest àmbit, Junts per Catalunya ho condicionem tot a la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos que han de servir per implementar una política migratòria des de Catalunya, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats del nostre país. Sí, del nostre país, en el marc normatiu europeu, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que sabem que són diferents de les de Catalunya. Mirin, a nosaltres ens trobaran sempre treballant per la independència. Mai per res que ens n'allunyi. I avui ho fem per a una delegació de competències que ens doni la capacitat de dissenyar una política pròpia basada en un model de drets i de deures, que asseguri l'accés a la catalanitat, a la cohesió social i a la viabilitat de la nostra nació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«I encara més, fixin-se bé, a nosaltres ens crida l'atenció que la justificació d'aquesta llei sigui també la d'adequar-se a diferents pronunciaments del Tribunal Constitucional que, mitjançant diverses sentències, com he dit, va advertir que la regulació imposada per la normativa de la Llei del sòl anterior no respectava la distribució de competències. Però el que s'està proposant, al nostre entendre, no és adaptar-se al règim de distribució competencial que s'havia vulnerat, que és el que hauria d'haver estat, sinó fer aquelles modificacions precises perquè ara el Tribunal Constitucional ja sí que ho tingui molt més difícil pronunciar-se en aquest sentit en una propera ocasió. És a dir, estem davant d'un perfeccionament i d'una sofisticació de la vulneració competencial. És un que surja el efecto sin que se note el cuidado. En definitiva, podríem estar d'acord, ho sap, senyora Vaquero, en propostes que avui formulen en aquesta proposició, però el que nosaltres defensem és que aquestes propostes es debatin i decideixin allà on toca, que és al Parlament de Catalunya i no aquí. La raó és ben lògica. A Catalunya tenim, la volem exercir i ho farem, competència exclusiva en aquesta matèria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Ni quan vam presentar l'esmena a la totalitat ni avui ens centrarem en l'oportunitat o no de les mesures proposades, sinó que ens vam centrar, com també farem avui, en els títols competencials. Des del nostre punt de vista, és una extralimitació usada massa sovint i que nosaltres no podem acceptar el fet de justificar que l'Estat té competència exclusiva en aquest àmbit, acudint a aquests articles 149.1.13a de la Constitució, que parla sobre que sí que té competències l'Estat quan es tracta de la regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. Escolti, diu que tenen competències d'urbanisme? O d'ordenació territorial? O d'habitatge? Per què hem d'anar a pescar aquests articles de la Constitució per fer encabir? Nosaltres no ho podem compartir, perquè no és certa l'afirmació que es fa al preàmbul per justificar aquesta competència exclusiva estatal. No és certa. Aquestes competències són, pel que respecta a Catalunya, del Parlament de Catalunya. Junts per Catalunya en aquest hemicicle ens sentim responsables de vetllar per les competències catalanes. De fet, ja saben vostès que el nostre objectiu, de fet, és exercir-les totes, però en tant no sigui així, estarem sempre vigilants per tal que no se'ns n'arrabassi cap. I, per això, no tindria cap sentit que avui nosaltres contribuíssim a validar patrons legislatius recentralitzadors i amb caràcter restrictiu cap a les autonomies. I sí, sabem que en ocasions sí, senyora Vaquero, hem d'abordar solucions amb pragmatisme, és així, però això no ha d'implicar en cap cas que renunciem al que defensem Junts per Catalunya. No podem validar reformes furtives del nostre sistema competencial, encara que es fonamentin en temes de seguretat jurídica, perquè fer-ho, de fet, implica obrir la porta a aquells que malden per l'eliminació de les autonomies i de la capacitat legislativa dels nostres parlaments. La cerca de la seguretat jurídica no pot fonamentar un model homogeneïtzador.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Però, en tot cas, sí que he d'insistir que, efectivament, algunes decisions de l'actual govern, doncs, han empitjorat més la situació de l'accés a l'habitatge, amb força improvisacions i amb rectificacions bastant contínues. I lluny de destinar més pressupostos, pressupostos potents i sostinguts, s'han dedicat a derivar les responsabilitats a tort i a dret, sobretot a la part privada. No només en la construcció d'habitatges, que també, no només en termes de desenvolupament urbanístic, que també, sinó, fins i tot, en la protecció preservació dels drets de la vulnerabilitat, que l'han traspassat a la propietat privada i a la seva costa. Totes aquestes turbulències estan resultant ben contraproduents i la ciutadania, la veritat, i ho veiem tots, cada dia està molt més preocupada i molt més frustrada amb aquest tema. En tot cas, i respecte a la seva proposta concreta, hi ha diversos punts que envaeixen clarament el nostre Estatut d'Autonomia, per tant, les nostres competències, les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, en matèria d'urbanisme, en matèria d'habitatge i també de procediment administratiu en el nostre propi dret substantiu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Aquesta és una de les reivindicacions de Junts en les negociacions per poder tenir la gestió integral de les competències en immigració. Perquè sabem molt bé com és de difícil poder donar resposta sense plena capacitat de decisió i sense prou recursos. Especialment, quan es tracta d'intentar donar un acolliment digne als MENAS, un acrònim que ens distancia del significat de les paraules que el componen, 'menors no acompanyats', sols, perduts i que a Catalunya des del 2015 portem acollits 10 538 menors. No vull deixar passar l'oportunitat que m'ofereix aquesta moció per denunciar un fet que em va impactar i portar a la reflexió. L'Illa de El Hierro, com ens van explicar, és la darrera oportunitat de supervivència que tenen els migrants que venen del Senegal, o de Mali, o de Gàmbia o d'altres països del Tercer Món. Quan els cayucos passen de llarg el far de la Restinga, estan condemnats a perdre's en l'oceà. Sentenciats a morir tots els que hi viatgen. Per això, en plena visita, vaig preguntar si es reforçaven les patrulles navals per detectar vaixells en risc de desaparèixer a l'oceà. La resposta va ser no. Segurament, aquesta és una feina que hauria de fer Frontex, protegir la frontera sud de la Unió Europea, però també protegir aquells que es juguen la vida perseguint el somni europeu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Respecte de la resta de propostes, de nou, el Govern espanyol torna a posar-se en un terreny que no li correspon, amb clara invasió competencial, com quan parlen d'estudiar la creació d'unitats de menopausa amb caràcter multidisciplinari. Fan servir la frase de 'Col·laborar amb les comunitats autònomes', però resulta que això és competència de les comunitats autònomes. O quan des del grup socialista instaven el Ministeri de Sanitat de SUMAR ¿un punt què he vist que acaben de treure, potser perquè no s'ho havien acabat de parlar i ara ja ho han fet¿¿ Però deien vostès: 'Afavorir i millorar la coordinació dels nivells assistencials d'atenció primària i especialitzada'. Tornaven a trepitjar les competències. Han afegit un punt que diu: 'Donar suport a les comunitats autònomes en la millora dels nivells assistencials'. Home, nosaltres, més enllà de que ens donin suport, que està molt bé que ens donin suport, el que necessitem són més recursos econòmics per a la sanitat catalana, què pateix, ho sap tothom, un infrafinançament estructural gravíssim, per millorar la salut de les dones en la menopausa, una etapa, recordem-ho, què no és una malaltia, és una etapa perfectament natural, sí, però en la que necessitem cuidar-nos més i millor.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«També hem aconseguit que finalment es creï el partit judicial de Sant Cugat. Però sobretot -sobretot-, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat el manteniment de la justícia de pau com a òrgans judicials efectius i plenament integrats al poder judicial, i ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté, la competència de Catalunya en justícia de pau no es toca, els jutges de pau no es toquen, les competències judicials dels 898 jutges de pau catalans no es toquen. En la tramitació d'aquesta llei, hi insisteixo, el nostre esforç ha estat per acostar la llei, massa corporativista i allunyada de la realitat, a un model de justícia proper als ciutadans i respectuós amb el territori. Senyories, hi ha un tòpic que he sentit dir aquí alguna vegada i que és fals, o que almenys s'ha demostrat fals en aquesta tramitació legislativa: és allò de que la pressió fa diamants. És mentida, perquè les presses i la pressió no fan diamants, i menys en una tramitació legislativa tan complexa com la que ens ocupa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«President, senyories, senyor ministre... Com hem dit repetidament, la proposta del Govern per millorar l'eficiència en el servei públic de justícia no és la nostra proposta. La pretensió era millorar el funcionament en aquest servei de justícia suprimint els jutjats unipersonals i agilitzar els procediments eliminant retards innecessaris. Considerem que queda enfosquida, perquè tot apunta que anem cap a una indesitjable administrativització de la justícia, cap a una justícia més formalitzada i allunyada dels justiciables, dels ciutadans i de les seves necessitats. Els col·legis d'advocats ja han advertit dels perjudicis de la digitalització, de les videoconferències i del canvi en l'organització judicial que comportarà per a la presencialitat i la inmediació dels judicis. No volem una eficiència corporativa en interès només de jutges, de [#01.39] i de funcionaris; volem una eficiència que no sigui la de la millora del servei públic de justícia només per a aquests òrgans, per a aquests components del servei de justícia, sinó que també ho sigui per als ciutadans i per a tots els professionals de la justícia. Volem una llei que sigui eficient per resoldre els conflictes de la societat. Sobra Administració i falta una justícia propera als ciutadans. Per això, des del primer moment hem dit que calia retornar la llei a la societat, a la realitat territorial i lingüística, per exemple, fent que la llei reconegui les competències autonòmiques o afavorint que els procuradors passin a ser més cooperadors de l'Administració de justícia i puguin realitzar actuacions materials, per exemple, en l'execució de sentències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Els legisladors, tots vostès, nosaltres, tots, hauríem d'impedir que l'actual Govern i els socis segueixin eludint les seves responsabilitats. Cal que tots reconeguem l'accés a l'habitatge com un nou pilar de l'estat del benestar, com ho són l'educació -ho deia abans-, la sanitat, la seguretat, i, consegüentment, pressionar per a assegurar que siguin els poders públics els que desenvolupin les polítiques públiques d'habitatge i que les sufraguin amb fons públics, que per a això es recapten impostos, per a redistribuir-los amb l'enfortiment de l'estat del benestar. I avui ens tornem a trobar amb una proposta que causarà molta frustració als que de veritat pateixen el viacrucis d'accedir a un habitatge, perquè de bona fe creuran que això millorarà les seves possibilitats d'accedir a un habitatge digne, però han de saber que no serà així, que només s'està intentant emmascarar de nou el fracàs del Govern i socis amb una proposta que, si s'aprovés íntegrament i de manera literal, empitjoraria encara més l'accés a l'habitatge. Junts per Catalunya vam negociar uns canvis en la proposta inicial i ara s'especifica que salvaguardaran les competències exclusives de Catalunya en aquest àmbit. Per això hem accedit a parlar i a debatre sobre el lloguer de temporada. El nostre vot d'avui, un cop protegides les nostres competències, farà possible el debat. Fem un sí al debat, però no pressuposin ni per un instant un sí de Junts a aquest text. Abans caldria que el text resultant fos substancialment diferent al què aquí se'ns presenta. Hauríem d'anar en la mateixa línia de la del nostre grup de Junts, en el Parlament de Catalunya, que ha registrat una proposició legislativa dirigida a eliminar el frau en aquests tipus de lloguer a través d'un registre públic, que evitarà que alguns propietaris utilitzin deshonestament aquest tipus de contractes per a escapolir-se de les prescripcions exigides pel lloguer habitual.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El que estem fent nosaltres és el que ningú més s'atreveix a fer, que és exigir-los a vostès que moguin el cul i facin la feina que han de fer a Catalunya. Paguin el que deuen als catalans; traspassin les competències acordades; respectin les competències que ja tenim; demostrin que els indigna tant com a nosaltres que la cúpula judicial espanyola es vanti de no aplicar les lleis que s'aproven aquí; publiquin les balances fiscals -tenen les dades per fer-ho-; reverteixin la desfeta que han fet vostès i el Partit Popular a Rodalies i Renfe Catalunya; plantin-se davant d'Europa quan sentencien a mort els pescadors i els pagesos de Catalunya; deixin de collar les petites i mitjanes empreses; deixin de cosir-nos a impostos; exerceixin la diplomàcia per aprovar l'oficialitat del català a Europa; facin habitatge públic i equilibrin els preus; respectin la policia catalana; agilitzin la llei contra la multireincidència presentada per Junts aquí i admesa a tràmit. Quan algú entra a Catalunya la policia que ha de veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre és el català i el país que ha de respectar i ha de saber que trepitja és Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«La iniciativa intenta solucionar una situació que genera un gran dilema. Es proposa: quan la persona que es trobi en final de vida conservi la seva aptitud per prendre decisions, la voluntat manifestada durant aquest moment prevaldrà sobre qualsevol altra voluntat prèvia, és a dir, la darrera voluntat mana sobre qualsevol voluntat anterior. I si resulta que ha perdut les seves facultats mentals a l'últim moment i per això canvia d'opinió? De nou, entenem que en aquests casos ha d'existir un acompanyament d'un professional sanitari que pugui determinar fins a quin punt un deteriorament cognitiu ha de bandejar, ha de substituir una decisió presa en plenes facultats mentals i amb plena consciència de la situació. Les administracions sanitàries han de promoure estudis sobre el deteriorament cognitiu i la seva influència en la presa de decisions. Alguns centres hospitalaris de Catalunya ja ho estan fent. Com més dades, més capacitat tindrem per legislar correctament. Respecte del model d'instruccions prèvies, a Catalunya s'han anat construint eines per part del Departament de Salut, com la de decisions compartides de l'Aquas, per informar i ajudar en un moment tan transcendent com el de deixar testimoni vital, eines que han sortit de la col·laboració amb les entitats de pacients que han anat adaptant els documents a totes les casuístiques possibles, també a la de la demència, per exemple, estipulant els graus acceptables per a la persona. Proposen que les instruccions prèvies figurin en l'historial clínic, però pot ser una mesura inútil en molts casos si no hi ha interoperativitat en el sistema. Un exemple: persona afectada per l'ELA que ja ha fet document d'instruccions prèvies demanant que no se li faci una traqueotomia -és un exemple. Arriba a urgències per una insuficiència respiratòria; surt d'urgències amb una traqueotomia feta. Els metges han fet el que calia per mantenirlo en vida, però, per desconeixement d'aquestes instruccions prèvies, en contra de la voluntat del pacient. Són temes molt delicats, són temes que aixequen dilemes, i moltes polèmiques, a vegades, que per nosaltres és important que es puguin tractar des del respecte de les competències autonòmiques. A Catalunya les tenim des de fa molts anys i pensem que les estem exercint de manera correcta. Per tant, volem continuar mantenint intactes aquestes competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, refermar la capacitat de decisió del pacient, garantir la seguretat jurídica dels professionals sanitaris quan les instruccions que dona un pacient en final de vida poden xocar amb la bona praxi mèdica. Aquests són, ras i curt, els objectius de la iniciativa. El problema és que estem parlant d'una matèria en la que Catalunya té competències recollides a l'Estatut. Article 20.2: 'Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat.' Unes competències que s'han anat desenvolupant en diferents lleis. Fa vintiquatre anys, Catalunya va regular per primer cop a l'Estat espanyol la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades perquè tota persona gran amb capacitat suficient pugui comunicar les intervencions i els tractaments mèdics que accepta o rebutja si arriba a trobarse en una situació en què no pot expressar la seva voluntat. Va ser a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, una llei que ha estat modificada recentment a petició de l'Associació pel Dret a Morir Dignament per eliminar les traves burocràtiques i facilitar que el document de voluntats es pugui fer davant d'un professional sanitari, pensant especialment en la gent més gran -Decret 2/2024, de 6 de febrer.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Dit això, volem deixar clar, com sempre -ja ho dèiem abans-, que les competències en sanitat són de les comunitats autònomes i també ho és la planificació de les dotacions de personal sanitari. Per tant, aquí tenim una situació de discrepància respecte d'aquesta ILP. Cada territori té el seu model sanitari i, per tant, la seva particular situació, i també s'ha de tenir en compte com evolucionen aquests models sanitaris. Cada cop hi ha més gent gran; aquest augment de l'expectativa de vida influirà en la planificació de l'atenció primària i comunitària i, a més, la gent vol ser, cada cop més, atesa a domicili. Això millora la qualitat de vida de les persones, però suposa un increment en la càrrega de treball del personal que fa aquesta atenció. I no només pensant en la gent gran, sinó també en les persones amb malalties d'alta complexitat i molt incapacitants, com l'ELA, que requereixen atenció especialitzada domiciliària. És important tenirho en compte, no oblidarho a l'hora de valorar l'aplicabilitat d'aquesta iniciativa, com també no oblidar que quan es trenca la nostra salut busquem refugi en elles, les infermeres. Com deia la jugadora del Barça Aitana Bonmatí celebrant el Dia Internacional de les Infermeres, són cada dia mil professionals en una de sola. Elles sí que tenen mèrit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«La professió ha donat un cop al damunt de la taula per reclamar solucions en moltes ocasions; fa unes setmanes, aquí mateix, al Congrés, quan la representant de la comissió promotora d'aquesta iniciativa legislativa popular denunciava que aquesta iniciativa, nascuda fa més de cinc anys, va ser prorrogada fins a vuitantatres vegades la legislatura anterior. Avui, si es pren en consideració, es tornarà a posar en marxa el rellotge de la tramitació parlamentària, i totes i tots hem d'estar a l'alçada de qui ens cuida a la consulta, al domicili, a l'hospital o a d'altres serveis. Ara som nosaltres els que ens hem de cuidar d'ells, però, si m'ho permeten, nosaltres, a Junts, el que els diem és que ho volem fer des de Catalunya, perquè per això tenim les competències. Més infermeres és més salut, més seguretat i menys despesa. La sobrecàrrega sobre les infermeres fa que els pacients tinguin un major risc de patir errades sanitàries, com en la medicació, o complicacions evitables, com infeccions hospitalàries o les conegudes úlceres de pressió, que es tenen per estar massa sovint en una mateixa posició. També hi ha més possibilitat d'allargar l'estada a l'hospital o que hi hagi un major nombre de reingressos, i això té un gran cost sanitari i, a més, un major risc de mort. Aquestes afirmacions estan basades en els estudis desenvolupats per la infermera Linda Aiken al llarg de trentacinc anys de professió i en més de trenta països. Linda Aiken, que és, per cert, doctora honoris causa per la Universitat de Vic, on van tenir molt clar -molt clar- el valor del seu treball d'investigació i anàlisi.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«D'altra banda, la xarxa de comunicacions viàries i diverses línies ferroviàries també van patir les conseqüències d'aquest fenomen amb carreteres i vies tallades, l'esfondrament de ponts, esllavissades i vies descalçades. El detall de les destrosses causades per aquesta situació crítica que vam viure el 20 de gener del 2020 permet establir un innegable paral·lelisme amb les greus destrosses que tots vam poder veure els dies posteriors al 29 d'octubre en les desenes de poblacions afectades per la DANA al País Valencià. Per desgràcia, aquest paral·lelisme respecte a les conseqüències d'un fenomen natural que no podem controlar es trenca d'una manera brutal quan parlem de la pèrdua de vides humanes. Quines circumstàncies, quins fets, quines decisions, quines actuacions estan a l'origen d'una diferència tan evident en el tràgic nombre de persones víctimes d'aquests dos desastres naturals que, hi insisteixo, no podem controlar? Al País Valencià, com ja heu repetit tots, per la informació que avui es publica, a les 7:31 del matí, l'Agència Estatal espanyola de Meteorologia, l'AEMET, el 29 d'octubre ja havia elevat a roig el nivell d'avís d'alerta de la zona interior nord de les comarques de la demarcació de València. A les 7:36, és a dir, només cinc minuts després, aquest nivell roig d'alerta es va elevar, estenent-lo per tot el litoral sud de València. A Catalunya, durant els dies del temporal Glòria, els organismes catalans responsables del control i avís dels riscos de pluges torrencials i de desbordament de rius, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, també van desenvolupar adequadament les seves competències i les seves responsabilitats. Per tant, on hi ha, doncs, el fet diferencial?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2024, de 5 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes de respuesta ante los...
«Per exemple, ¿ens poden explicar per què un equip complet del cos d'elit dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, medicalitzat i amb helicòpter de rescat, experts en intervenir sobre el terreny en catàstrofes com aquesta, va haver de girar cua quan ja estaven viatjant cap a les poblacions afectades per la negativa del govern del País Valencià, el govern del Partit Popular? Aquesta, com tantíssimes altres actuacions sense sentit, són absolutament inconcebibles i tant els ciutadans com els jutjats ja parlaran del que implica deixar la gent desprotegida en moments crítics i d'extrema necessitat només perquè l'ajuda venia de Catalunya. Però és evident que aquesta incapacitat d'atendre..., d'entendre l'emergència que es va viure a la curta distància al País Valencià també es va repetir a centenars de quilòmetres del desastre amb un govern de l'Estat que només pensava en el rendiment polític de la situació i en aprofitar el desastre per treure militars al carrer i recentralitzar competències. Una mostra d'això, la d'uns i la dels altres, que aquest, el seu Estat espanyol, és un estat fallit on la política tòxica dels dos grans blocs emmetzina tots els nivells i no respecta ni tan sols els moments més dolorosos i de major transcendència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Malauradament, el partit que lidera l'oposició aquí i que governa el País Valencià ens respon des de la catalanofòbia. Ho fa quan el senyor Feijóo vincula les ajudes a València amb el possible cost del finançament singular amb Catalunya, que, per cert, encara ningú no ha concretat. És una manera ben destralera de desviar l'atenció del desastre de gestió del PP des del minut u, perquè el drama de la DANA no va començar el 29 d'octubre, sinó el dia que Mazón va fer-se el milhomes publicant a les xarxes socials que s'havia carregat la unitat d'emergències del govern sortint. Però aquesta vegada posar Catalunya en el titular no fa de cortina de fum. També perquè a Catalunya hem demostrat estar a l'alçada en altres situacions de crisi. Portem molts anys construint un model sòlid amb el nostre propi servei Meteocat, nascut a principis del segle XX en plena Mancomunitat. Un servei que hem defensat quan, a cop de reial decret, el govern socialista ha limitat les seves competències fent prevaldre l'AEMET gràcies a alguns que avui sospito que no podrien explicar el seu vot. En aquesta cambra, només van votar-hi en contra Junts i la CUP.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I no és la primera vegada que alguns van de sobrats i decideixen rebutjar o no demanar ajuda de fora. Un exemple, Catalunya, el juliol del 2021, el mateix ministeri de Marlaska va denegar tres cops als Bombers de la Generalitat de Catalunya la petició d'ajuda a França, perquè hidroavions francesos participessin en les tasques d'extinció de l'incendi del Parc Nacional de Cap de Creus, a Girona. El Ministeri de l'Interior va al·legar que hi havia un defecte de forma en la petició, un defecte de forma. El parc va cremar dos dies malgrat la dedicació i el sacrifici dels nostres equips de bombers, les ADFs i tots els voluntaris. Senyora ministra, vostè tenia sota la seva competència la protecció del patrimoni natural, de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. Quan Marlaska es refugia en un defecte de forma, vostè no hi té res a dir? Aquestes són les coses que s'han de canviar, que no poden tornar a passar. Com a ministra de Transició Ecològica, vostè és la màxima responsable de l'AEMET, que avisava dels riscos, i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que informava de l'augment del cabal de rius i torrents. Sense deixar de respectar les competències autonòmiques en Protecció civil en situacions de risc com la viscuda, s'han d'emetre alertes ràpides i de proximitat, no només per SMS, sinó fent servir tots els mitjans disponibles, els públics i els privats, la ràdio i la televisió i les xarxes socials per avisar a la població, com passa, per exemple, a alguns dels estats dins d'Estats Units.»