Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 66 de 101
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de les peticions de la compareixença és -per part del Partit Popular- per parlar del caos ferroviari, diuen ells, del mes d'octubre, amb un punt de sobreactuació, si m'ho permeten, eh? Quan estan a l'oposició són molt contundents i molt exigents, però quan governen -ho estem veient ara al País Valencià o ho hem vist quan els ha tocat la responsabilitat de les infraestructures a vostès- tampoc no hi ha una gestió ni eficient ni diligent d'aquesta carpeta, de les infraestructures i de la mobilitat. Però, com que el que ho pateix és el ciutadà, doncs aprofitarem aquesta compareixença també per parlar dels problemes que té el servei ferroviari, efectivament, perquè n'hi ha, i molts. Val la pena que en parlem, sobretot, com dic, perquè és la ciutadania la que ho pateix. Faig una anàlisi de la situació. No és la primera vegada que en parlem, però cinquanta anys després de recuperar formalment la democràcia -i dic formalment perquè és evident que en molts aspectes les estructures de l'Estat ni s'han democratitzat ni s'han modernitzat en molts aspectes-, cinquanta anys després, encara estem parlant de dèficit d'infraestructures, encara parlem d'infraestructures inacabades, fetes a trossos -a Catalunya, per exemple, pràcticament totes les autovies, el corredor mediterrani, l'R3. Encara parlem d'infraestructures pendents de renovar amb traçats antiquíssims, eh?, de vegades de cent cinquanta, dos-cents anys, de quan es van començar a fer aquelles infraestructures, aquelles comunicacions, com, per exemple, l'eix Pirinenc, la nacional 260, la nacional 230. Encara estem parlant d'infraestructures que porten vint o trenta anys d'actuacions, d'endarreriments que no s'acaben mai. Encara parlem de xarxes d'infraestructures, tant viàries com ferroviàries, amb baix manteniment. Cinquanta anys després, amb tota mena de governs, tant del PP com del PSOE, la carpeta de les inversions estratègiques de l'Estat és de suspens total. I no m'estranya que vulguin promocionar tant la bicicleta, però aviat hauran de promocionar la bicicleta de muntanya, perquè sembla que n'hi ha per llarg de que es resolgui aquest dèficit d'inversió en infraestructures. Cinquanta anys, senyors del PP i senyors del PSOE.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«La DANA, òbviament, també va afectar les infraestructures, i d'una forma molt important, i aquesta és una matèria -la de la compareixença d'avui- en la que cal dir que les infraestructures és un dels mals reparables -n'hi ha que no ho són, però aquest sí que ho és. I també cal dir que a hores d'ara ja s'han recuperat o reparat en una part molt principal les afectacions d'aquestes infraestructures. En aquest terreny, cal aprendre d'aquestes situacions. A Catalunya, que som un país mediterrani, que també patim DANAs, que també patim tempestes de fa molts anys, més greus darrerament, probablement, o més sovintejades, però que fa temps que també ho patim -davant del canvi climàtic, doncs com dic, s'agreugen-, davant d'aquests fenòmens ja vam iniciar un pla de revisió i millora de la resiliència de les infraestructures davant del canvi climàtic. I això s'haurà de fer a tot arreu i s'haurà de fer a totes les infraestructures, especialment les crítiques: episodis de vent d'alta intensitat, de fortes precipitacions i altres alteren d'una forma seriosa les comunicacions i la mobilitat, i això s'ha de preveure tant com sigui possible. Això no evita, però, afectacions -evidentment, no es podrà evitar al cent per cent-, però preveu una part d'elles.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Moltes gràcies, senyor president. Senyor ministre, senyors diputats, senyores diputades, efectivament, avui compareixem per donar resposta, millor dit, a dues compareixences, l'una sobre la DANA, l'altra sobre el caos ferroviari del mes d''octubre', entre cometes, que, lògicament, s'acumulen, no? Si parlem de DANA, el primer que cal és fer un record de les víctimes, fer un record de les famílies, de Catalunya, d'Andalusia, però molt especialment de València, on hi va haver la màxima afectació. Han passat dies, però encara hi ha moltes famílies que no estan en la normalitat i que encara tenen el dol de la pèrdua d'amics i de familiars, de persones estimades, o de la seva casa o de les seves pertinences, de les seves propietats. Per tant, un record per a tots ells i per a tota la gent que ha estat treballant perquè es pugui recuperar la normalitat, treballadors públics i voluntaris de tota mena. Falta molt encara perquè es recuperi la normalitat en aquest territori. Evidentment, caldrà exigir responsabilitats, perquè, de l'actuació de tots plegats, però sobretot dels responsables directes, n'hi ha molt que parlar encara, i s'hauran de demanar responsabilitats perquè hi havia pèrdues de vides evitables, hi havia pèrdues materials evitables. I, la informació de què disposem tots plegats de l'actuació d'aquests responsables polítics més directes, dels principals responsables, està més -la informació que tenim, eh?- entre un sainet i un manual d'incompetència que d'un relat de professionalitat i d'actuació responsable, amb desaparicions d'alguns responsables polítics de primer nivell en els moments més crítics, dinars copiosos, estrelles mediàtiques, toreros, però pocs experts i pocs professionals liderant la resposta immediata a una crisi tan terrible. Per tant, caldrà assumir responsabilitats per justícia i per higiene democràtica.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«Ara estan també redactant els abonaments de transport. Creiem necessària la gratuïtat dels trams que estan en obres. Si volem fer política estructural per fomentar el transport públic, és necessari també continuar prorrogant els abonaments amb el descompte del 50 %, tal com estan fins ara, i estudiant algunes franges més d'edat de gratuïtat. Cal recuperar els serveis d'Avant eliminats durant la pandèmia -a Lleida no els tenim tots recuperats encara- i, sobretot, cal revisar a la baixa l'actual tarifa general tan mòdica de 31,50 euros en un trajecte d'Avant entre Lleida i Barcelona, perquè amb aquest preu no farà que el mitjà de transport sigui prioritari per a la classe treballadora. I, per acabar, ministre, la ciutadania mereix un transport segur, sostenible i eficient. Les excuses ara mateix ja no són acceptables. És hora d'actuar amb fermesa i responsabilitat perquè calen recursos econòmics, calen recursos humans i, sobretot -i l'hi torno a repetir-, cal executar els pressupostos. És inacceptable la manca de seguretat, la poca fiabilitat horària que ofereix ara mateix el transport públic ferroviari a Catalunya. Hi ha de posar tota la seva part per agilitzar aquest traspàs de rodalies. Crec que des de Catalunya sí que executarem uns pressupostos que des de l'Estat espanyol ens han demostrat anys rere anys que no s'executen. I sí que li reconeixeré que aquests últims anys han executat més, però mai han arribat ni tan sols a un 70 % del pressupostat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«I ara me'n vaig al meu segon punt per parlar sobre el caos ferroviari, perquè és el segon tema que ens ocupa i per nosaltres és igualment greu. Tot i això, no m'estendré massa perquè n'hem parlat en nombroses ocasions. Els episodis continus de caos ferroviaris són inacceptables i denoten problemes estructurals i de coordinació entre els actors implicats, que cada vegada van en creixement. Només cal veure que fins i tot la gran velocitat pateix diàriament retards. Els criteris actuals de puntualitat estan molt allunyats de les exigències de la ciutadania -ho hem denunciat en nombroses ocasions. El sistema ferroviari pateix un dèficit d'inversió, de manteniment i de modernització. Els recursos destinats al manteniment de les línies regionals i de rodalies són clarament insuficients. Per tant, podem afirmar que el caos ferroviari no és un fenomen nou. Cal aplicar solucions estructurals. El transport és la garantia de vertebració territorial. Un bon mitjà de transport garanteix l'equitat i l'equilibri territorial que tant parlem, i des d'aquesta tribuna exigim claredat, compromís i acció. El Govern ha de prendre mesures immediates per revertir aquesta situació i recuperar la confiança de la ciutadania. Cal posar en marxa un pla d'inversions d'urgències per reparar i modernitzar les infraestructures ferroviàries. Però, sobretot, i el més important, no és només dotar els pressupostos, sinó que després el que cal és executar-los. Hi ha la feina feta. Li recomano que revisi l'estudi de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura sobre el desenvolupament del ferrocarril a Catalunya, perquè el seu objectiu és aconseguir el milió de viatgers al dia per al 2035. Revisi també l'estudi proposat per Comissions Obreres de Lleida, un pla perfectament estructurat per fer de les rodalies el mitjà de transport prioritari de la ciutadania, aquest mitjà de transport que la classe treballadora necessita tant per poder accedir al seu lloc de treball i per poder accedir als seus estudis. És en aquest sentit que considerem que cal l'agilització i la coordinació ràpida i urgent en el traspàs de competències i que es tingui en compte la demanda real de les persones del territori. I, mentrestant, garantim una atenció adequada als passatgers afectats per incidències o per obres amb informació clara i solucions ràpides.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«I tercer punt. Per la mateixa raó de seguretat viària, rebutgem totalment que els vehicles puguin transportar 44 tones i fer 4,5 metres d'alçada en els actuals vehicles articulats. I és que el 2012 es va realitzar una prova pilot a Catalunya de deu mesos de durada, concloent que aquesta normativa no és satisfactòria ni econòmicament ni per a la seguretat viària. Per tant, no posin l'economia per sobre de la vida, perquè té greus conseqüències. I, per descomptat, també volem parlar de més condicions laborals dignes: vigilància per part de l'Estat en els polígons i àrees de serveis principals per a la seguretat i correcte descans dels conductors davant dels robatoris dels seus camions i de les seves mercaderies; controls i sancions adequades per a les grans logístiques que tributen fora de l'Estat espanyol, perquè és cert que han de tenir els mateixos drets, però també les mateixes obligacions, i actualment hi ha més de cinquanta convenis col·lectius diferents per als conductors professionals, fet que genera discriminació laboral i competència deslleial entre empreses. Massa sovint, veiem que no es compleixen els convenis, especialment en matèria de salaris i condicions laborals.»
-
Pedro Sánchez Presidente del Gobierno· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«Muchas gracias, señor presidente. Señora Noguera, el Parlamento refleja la pluralidad política y la diversidad territorial de nuestro país, y por mucho que diga la derecha y la ultraderecha, durante esta legislatura estamos avanzando en múltiples acuerdos también para Cataluña y el conjunto de la sociedad catalana. Nosotros hemos reivindicado la política útil, política útil que, por cierto, se está haciendo en la Generalitat de Catalunya gracias al impulso y al liderazgo del señor Illa. Mire, el principal problema que tiene ahora mismo Cataluña, y así lo indica el último CEO, es el acceso a la vivienda. En Cataluña se está aplicando la ley de vivienda y, como consecuencia de ello, se está reduciendo el precio del alquiler y hay un compromiso firme de construir en esta legislatura 50 000 viviendas en Cataluña. Por tanto, señoría, lo que le puedo decir es que el Gobierno de España va a defender siempre la política útil, que va a cumplir con sus acuerdos y que, evidentemente, vamos a tender la mano a todos los grupos parlamentarios para lograrlos. (Aplausos).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«¿Sabe por qué somos exigentes y lo seguiremos siendo, señor Sánchez? Entre otras cosas, porque el presidente de la Generalitat de Catalunya ha decidido no serlo, porque viene renunciado porque es de su partido, y hay algunos aquí que para defender bloques ideológicos españoles han renunciado a defender Cataluña. Estamos en política para servir a los ciudadanos catalanes, no para servirlos a ustedes. Y nos plantamos porque es nuestra responsabilidad defender a Cataluña ante un Gobierno que no lo hace. ¡Viva Cataluña libre! Gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«Sap per què som exigents i ho seguirem sent, senyor Sánchez? Entre d'altres coses, perquè el president de la Generalitat de Catalunya ha decidit no ser-ho, perquè ve renunciat perquè és del seu partit. I n'hi ha alguns d'aquí que per defensar blocs ideològics espanyols han renunciat a defensar Catalunya. Estem en política per servir els ciutadans catalans, no per servir-los a vostès. I ens plantem perquè és la nostra responsabilitat defensar Catalunya davant un Govern que no ho fa. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Lo que estamos haciendo nosotros es lo que nadie más se atreve a hacer: exigirles a ustedes que muevan el culo y que hagan el trabajo que tienen que hacer en Cataluña. Paguen lo que deben a los catalanes; traspasen las competencias acordadas; respeten las competencias que ya tenemos; demuestren que les indigna tanto como a nosotros que la cúpula judicial española se vanaglorie de no aplicar las leyes que se aprueban aquí; publiquen las balanzas fiscales -tienen los datos-; inviertan el desastre que han dejado en Renfe ustedes y el Partido Popular -en Renfe y Rodalies de Catalunya-; plántense ante Europa cuando sentencian a muerte a los pescadores y agricultores de Cataluña; dejen de apretar a las pequeñas y medianas empresas; dejen de cosernos a impuestos; ejerzan la diplomacia para aprobar la oficialidad del catalán en Europa; hagan vivienda pública y equilibren los precios; respeten a la Policía catalana; agilicen la ley contra la multirreincidencia presentada por Junts aquí y admitida a trámite. Cuando alguien entra en Cataluña la Policía que tiene que ver es la Policía catalana, la lengua que ha de aprender es el catalán y el país que ha de respetar y ha de saber que pisa es Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El que estem fent nosaltres és el que ningú més s'atreveix a fer, que és exigir-los a vostès que moguin el cul i facin la feina que han de fer a Catalunya. Paguin el que deuen als catalans; traspassin les competències acordades; respectin les competències que ja tenim; demostrin que els indigna tant com a nosaltres que la cúpula judicial espanyola es vanti de no aplicar les lleis que s'aproven aquí; publiquin les balances fiscals -tenen les dades per fer-ho-; reverteixin la desfeta que han fet vostès i el Partit Popular a Rodalies i Renfe Catalunya; plantin-se davant d'Europa quan sentencien a mort els pescadors i els pagesos de Catalunya; deixin de collar les petites i mitjanes empreses; deixin de cosir-nos a impostos; exerceixin la diplomàcia per aprovar l'oficialitat del català a Europa; facin habitatge públic i equilibrin els preus; respectin la policia catalana; agilitzin la llei contra la multireincidència presentada per Junts aquí i admesa a tràmit. Quan algú entra a Catalunya la policia que ha de veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre és el català i el país que ha de respectar i ha de saber que trepitja és Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El dia de la seva investidura, senyor Sánchez, li dèiem que era la seva responsabilitat trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres havíem acordat i fer honor a aquest escrit i a aquesta signatura. També li vam suggerir que no ha temptés la sort amb Junts. Vostès saben perfectament que nosaltres no anem de farol. No ens vam presentar a les eleccions espanyoles per donar estabilitat a cap govern espanyol, i menys a un govern espanyol que no compleix amb Catalunya, sigui del color que sigui. Estan en números vermells, senyor Sánchez, es posaran al dia? El día de su investidura, señor Sánchez, le decíamos que era responsabilidad suya encontrar la manera de rescatar el marco que ustedes y nosotros habíamos acordado y honrar este escrito y esta firma. También le sugerimos que no tentara a la suerte con Junts. Usted sabe perfectamente que nosotros no nos pegamos faroles. Junts no se presentó a las elecciones españolas para dar estabilidad a ningún Gobierno español, y menos a un Gobierno español que no cumple con Cataluña, sea del color que sea. Están en números rojos, señor Sánchez, ¿se pondrán al día ustedes?»
-
Pedro Sánchez Presidente del Gobierno· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Cree que sus prioridades coinciden con los intereses de los españoles?
«Gracias, señor presidente. No ha tenido su día hoy, señor Feijóo, le veo un poco flojo; un poco flojo. (Risas). Mire, las prioridades del Gobierno de España coinciden con las principales preocupaciones de los ciudadanos. Según todos los estudios demoscópicos, ¿cuáles son las principales preocupaciones que tienen los ciudadanos? Pues la vivienda, el empleo, la seguridad, la sanidad, la economía... ¿Saben cuántas veces me ha preguntado el señor Feijóo sobre estas cuestiones desde que lleva siendo líder de la oposición? En las veintidós preguntas parlamentarias que me ha hecho en el Senado y en el Congreso de los Diputados no me ha preguntado ni una sola vez por estas cuestiones. (Aplausos). Ni por vivienda, ni por educación, ni por sanidad, ni por dependencia, ni por economía, ni por empleo. Lo que me pregunta el señor Feijóo es -y cito textualmente- a quién escucho como presidente, si creo que gobernar consiste en vivir mejor en la Moncloa... ¿De verdad esta era la política para adultos que usted iba a traer de Galicia? (Aplausos). - DE LA DIPUTADA DOÑA MÍRIAM NOGUERAS I CAMERO, DEL GRUPO PARLAMENTARIO JUNTS PER CATALUNYA, QUE FORMULA AL SEÑOR PRESIDENTE DEL GOBIERNO: ¿QUÉ OPINA EL PRESIDENTE SOBRE LA SITUACIÓN POLÍTICA EN EL REINO DE ESPAÑA? (Número de expediente 180/000422).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, maig de 2018: 'El Congrés es planteja per primera vegada la despenalització de l'eutanàsia. El Ple del Congrés dels Diputats ha fet el primer pas per iniciar la despenalització de l'eutanàsia gràcies al recolzament expressat per la majoria dels grups a la proposició de llei del Parlament de Catalunya que demana una reforma del Codi penal en aquest sentit.' Titular de la Cadena SER sobre la proposta que va liderar Esquerra Republicana i va defensar en aquesta cambra, entre d'altres, la consellera Alba Vergés. Març de 2021: 'Espanya aprova definitivament la llei d'eutanàsia i es converteix en el quart país d'Europa a despenalitzarla.' Titular de Radiotelevisió Espanyola del dia que es va aprovar aquí la llei, tres anys després de la proposta d'Esquerra Republicana, amb una negociació on el nostre grup va ser absolutament proactiu i determinant perquè sortís endavant. Desembre de 2024. El titular d'avui encara no el tenim. Ens el podríem imaginar, perquè suposo que les votacions aniran en un sentit similar. El cas és que de nou han passat tres anys -ja sembla que tinguem un patró establert-, i el Partit Socialista ara proposa una modificació de la llei per ferla més garantista. D'acord, l'hi comprem. Però voldria anar una mica més a l'arrel de la qüestió. De l'exposició de motius del seu propi text se n'extreuen diverses conclusions, la més important: cal, sense cap mena de dubte, fer arribar la llei a tothom, fer arribar la possibilitat d'escollir sobre la pròpia vida a tothom, fer arribar el dret que tots i totes tenim a escollir quan ja no volem viure més i defensar, com ha fet sempre Esquerra Republicana, i de forma pionera, els drets que tant ha costat de conquerir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«La iniciativa intenta solucionar una situació que genera un gran dilema. Es proposa: quan la persona que es trobi en final de vida conservi la seva aptitud per prendre decisions, la voluntat manifestada durant aquest moment prevaldrà sobre qualsevol altra voluntat prèvia, és a dir, la darrera voluntat mana sobre qualsevol voluntat anterior. I si resulta que ha perdut les seves facultats mentals a l'últim moment i per això canvia d'opinió? De nou, entenem que en aquests casos ha d'existir un acompanyament d'un professional sanitari que pugui determinar fins a quin punt un deteriorament cognitiu ha de bandejar, ha de substituir una decisió presa en plenes facultats mentals i amb plena consciència de la situació. Les administracions sanitàries han de promoure estudis sobre el deteriorament cognitiu i la seva influència en la presa de decisions. Alguns centres hospitalaris de Catalunya ja ho estan fent. Com més dades, més capacitat tindrem per legislar correctament. Respecte del model d'instruccions prèvies, a Catalunya s'han anat construint eines per part del Departament de Salut, com la de decisions compartides de l'Aquas, per informar i ajudar en un moment tan transcendent com el de deixar testimoni vital, eines que han sortit de la col·laboració amb les entitats de pacients que han anat adaptant els documents a totes les casuístiques possibles, també a la de la demència, per exemple, estipulant els graus acceptables per a la persona. Proposen que les instruccions prèvies figurin en l'historial clínic, però pot ser una mesura inútil en molts casos si no hi ha interoperativitat en el sistema. Un exemple: persona afectada per l'ELA que ja ha fet document d'instruccions prèvies demanant que no se li faci una traqueotomia -és un exemple. Arriba a urgències per una insuficiència respiratòria; surt d'urgències amb una traqueotomia feta. Els metges han fet el que calia per mantenirlo en vida, però, per desconeixement d'aquestes instruccions prèvies, en contra de la voluntat del pacient. Són temes molt delicats, són temes que aixequen dilemes, i moltes polèmiques, a vegades, que per nosaltres és important que es puguin tractar des del respecte de les competències autonòmiques. A Catalunya les tenim des de fa molts anys i pensem que les estem exercint de manera correcta. Per tant, volem continuar mantenint intactes aquestes competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, refermar la capacitat de decisió del pacient, garantir la seguretat jurídica dels professionals sanitaris quan les instruccions que dona un pacient en final de vida poden xocar amb la bona praxi mèdica. Aquests són, ras i curt, els objectius de la iniciativa. El problema és que estem parlant d'una matèria en la que Catalunya té competències recollides a l'Estatut. Article 20.2: 'Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat.' Unes competències que s'han anat desenvolupant en diferents lleis. Fa vintiquatre anys, Catalunya va regular per primer cop a l'Estat espanyol la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades perquè tota persona gran amb capacitat suficient pugui comunicar les intervencions i els tractaments mèdics que accepta o rebutja si arriba a trobarse en una situació en què no pot expressar la seva voluntat. Va ser a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, una llei que ha estat modificada recentment a petició de l'Associació pel Dret a Morir Dignament per eliminar les traves burocràtiques i facilitar que el document de voluntats es pugui fer davant d'un professional sanitari, pensant especialment en la gent més gran -Decret 2/2024, de 6 de febrer.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Per altra banda, el que sí que li pertany a l'Estat i que, per tant, hauria de ser una prioritat urgent del Govern, és la regulació de les titulacions i especialitats d'infermeria. El col·lectiu infermer fa anys que reclama la creació de noves especialitats i la millora de les actuals per adaptarles a les necessitats d'avui en dia. Aquest és un tema urgent que permetria que les infermeres poguessin exercir amb totes les competències que els corresponen i amb el reconeixement acadèmic i professional que mereixen. Això no només beneficiaria les infermeres, sinó que tindria un impacte directe en la qualitat de l'atenció que reben els pacients. A Catalunya, mentrestant, seguirem treballant perquè s'impulsi l'autonomia de la professió infermera, perquè es donin respostes a les seves demandes i es millorin les seves condicions laborals. Però això només serà possible si disposem dels recursos econòmics adequats, i aquí és on l'Estat té un deute pendent amb Catalunya. Sense un finançament just i singular no es poden aplicar les millores que el sistema necessita ni garantir els estàndards de qualitat que la ciutadania mereix. Compleixin amb les seves promeses i nosaltres podrem fer front a totes aquestes demandes i moltes més.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«A Catalunya ja hem treballat dur per donar resposta a les necessitats del col·lectiu. El Departament de Salut, en col·laboració amb els col·legis i associacions professionals, va impulsar el Pla d'acció de la professió infermera 20242025, que aborda les principals reivindicacions del sector. Aquest pla té com a objectiu situar la infermeria com a protagonista del canvi del model assistencial amb mesures concretes en cinc àmbits clau: millorar la salut i el benestar dels pacients, desenvolupar la professió, ordenar i planificar els recursos professionals, potenciar la formació i la recerca i reforçar el lideratge infermer en la presa de decisions. Aquest pla és el fruit del diàleg constant amb els professionals i respon a moltes de les demandes recollides en el decàleg de reivindicacions del col·lectiu infermer; un document que posa damunt la taula les necessitats reals d'aquestes professionals: millors condicions laborals, salaris justos, reconeixement de la seva formació i l'ampliació de competències que els permetin desenvolupar plenament la seva tasca. És un full de ruta clar que situa les infermeres en el lloc que els correspon dins del sistema de salut.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Bé, bona tarda a totes i a tots. En primer lloc, i abans d'entrar al fons de la qüestió, crec que és de justícia que des d'aquest faristol posem en valor la tasca imprescindible de les infermeres i infermers del nostre país, un col·lectiu que sosté el sistema de salut amb dedicació i professionalitat, però que massa sovint ha vist com el seu esforç no ha estat reconegut com mereix. Les infermeres són la primera línia en l'atenció dels pacients, les qui garanteixen la seva seguretat i benestar; són presents en els hospitals, centres d'atenció primària i serveis sociosanitaris, assumint cada cop més responsabilitats en un context d'augment de la demanda i complexitat assistencial. Per això, ha de ser una prioritat millorar les seves condicions laborals, assegurar que treballen en entorns segurs i dignes i tenir cura de la seva salut física i mental. Des d'Esquerra Republicana compartim la preocupació per la seguretat dels pacients i la millora de les condicions del personal infermer i, per tant, compartim el fons de totes i cadascuna de les reivindicacions que fa el col·lectiu que avui es plasmen en aquesta ILP. Ara bé, tot això no es pot fer obviant que les competències en matèria de sanitat estan traspassades a les comunitats i que, per tant, és des del nostre país des d'on s'han de fer aquestes regulacions. I així com, per poder ferho i aconseguir els objectius del col·lectiu, totalment comprensibles i compartits, cal que l'Estat doti de recursos econòmics aquests departaments. Avui no ens oposarem a la tramitació, a l'admissió a tràmit d'aquesta ILP, però si aquesta proposta avança en el tràmit parlamentari, presentarem les esmenes necessàries per assegurar que no es retallin les competències de Catalunya i que es respecti el nostre model de salut.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Som conscients que el sistema va sobrepassat des de fa molts anys. A Catalunya patim una situació d'infrafinançament que posa molt complicat el dia a dia. Estem farts de reclamarli a l'Estat més recursos, en part per fidelitzar les infermeres en actiu mitjançant el reconeixement econòmic més enllà del social i del laboral. Això podria evitar que moltes hagin de marxar a l'estranger, ajudaria a recuperar les exiliades i també les que han abandonat la professió, cremades per la sobrecàrrega de treball que suporten. Estem parlant d'un dèficit de 19 000 infermeres a Catalunya, més de 120 000 a tot l'Estat, per tant, d'un problema que de ben segur no s'arregla posant en una llei que s'ha de reduir el rati d'infermeres per pacient, senzillament perquè això no es podrà complir. Per tant, necessitarem altres mesures. Malgrat ser insuficients, les infermeres són les professionals més nombroses del sistema i massa sovint no tenen el poder de decisió que meriten. És important entendre que estem parlant de graduades en infermeria, i moltes d'elles especialistes via EIR com a infermeres residents amb quatre més dos anys de formació. Fa gairebé un any vàrem demanar a la ministra de Sanitat que impulsés el reconeixement de la categoria professional de la infermeria, com a facultatius que són, en l'escala i amb la solució econòmica que tingui en compte la preparació acadèmica. Acabem de veure com de nou les accions del ministeri són de cost zero; reconeixement laboral, sí, però no econòmic. Mentre el ministeri aplica el seu cost zero, la sanitat de Catalunya afronta cada any un sobrecost de gairebé 3000 milions, el que suposa un 20 % extra del pressupost total, que és de 13 000 milions. I, mentrestant, el Govern espanyol va ampliant la cartera de serveis. Necessitem més recursos per poder millorar les condicions econòmiques dels nostres professionals sanitaris, incloses les infermeres, o per poder contractarne més i millorar la proporció personalpacient, sense oblidar que cal planificar les dotacions futures d'infermeres des de l'oferta universitària per tal d'augmentar el nombre total i garantir la reposició per jubilacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«La professió ha donat un cop al damunt de la taula per reclamar solucions en moltes ocasions; fa unes setmanes, aquí mateix, al Congrés, quan la representant de la comissió promotora d'aquesta iniciativa legislativa popular denunciava que aquesta iniciativa, nascuda fa més de cinc anys, va ser prorrogada fins a vuitantatres vegades la legislatura anterior. Avui, si es pren en consideració, es tornarà a posar en marxa el rellotge de la tramitació parlamentària, i totes i tots hem d'estar a l'alçada de qui ens cuida a la consulta, al domicili, a l'hospital o a d'altres serveis. Ara som nosaltres els que ens hem de cuidar d'ells, però, si m'ho permeten, nosaltres, a Junts, el que els diem és que ho volem fer des de Catalunya, perquè per això tenim les competències. Més infermeres és més salut, més seguretat i menys despesa. La sobrecàrrega sobre les infermeres fa que els pacients tinguin un major risc de patir errades sanitàries, com en la medicació, o complicacions evitables, com infeccions hospitalàries o les conegudes úlceres de pressió, que es tenen per estar massa sovint en una mateixa posició. També hi ha més possibilitat d'allargar l'estada a l'hospital o que hi hagi un major nombre de reingressos, i això té un gran cost sanitari i, a més, un major risc de mort. Aquestes afirmacions estan basades en els estudis desenvolupats per la infermera Linda Aiken al llarg de trentacinc anys de professió i en més de trenta països. Linda Aiken, que és, per cert, doctora honoris causa per la Universitat de Vic, on van tenir molt clar -molt clar- el valor del seu treball d'investigació i anàlisi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Gràcies, president. Senyories, aquesta iniciativa té com a objectiu garantir la seguretat dels pacients des de la millora de les condicions de treball del col·lectiu d'infermeria. Com a iniciativa legislativa popular va recollir 660 000 firmes el 2019, abans de la pandèmia de la covid19. Estem segurs que haurien estat milions si s'haguessin recollit després de la pandèmia. Totes i tots recordem perfectament aquelles sortides a finestres i a balcons per aplaudir la feina dels sanitaris, herois i heroïnes en una de les vivències més dures que ens ha tocat afrontar: en dos anys, gairebé 100 000 morts a tot l'Estat, 24 000 a Catalunya. De nou, des d'aquí, gràcies a tots els membres del col·lectiu sanitari per cuidarnos arriscant la vostra vida. Afortunadament, ha quedat enrere aquell episodi que va portar al col·lapse qualsevol model sanitari, però la sanitat postpandèmia segueix patint, i de quina manera, les tensions lògiques de quan no hi ha prou personal per fer front a tota la demanda assistencial. I això es tradueix en estrès, en pressió sobre les bates blanques i, molt especialment, sobre les infermeres i els infermers.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Ante esta extrema crisis humanitaria y de violencia, en Junts per Catalunya nos mantenemos inalterables al abogar que nunca se pueden conculcar en ningún caso ni los límites que nos marcan los tratados internacionales ni el derecho humanitario. Hemos condenado firmemente, lo seguiremos haciendo, cualquier transgresión en este ámbito, venga de donde venga. Decía que el impacto humano es dramático y cada día que pasa es muchísimo más desgarrador. Ya contamos por miles las víctimas civiles. El dolor y el sufrimiento de los familiares de todas estas víctimas y de las dos poblaciones en su conjunto se ven incrementados por el miedo a más ataques y más bombardeos, por la imposibilidad de poder escapar de la zona de guerra y, sobre todo, por las extremas dificultades que tienen que soportar para recibir la ayuda humanitaria. Esta ayuda humanitaria, que es absolutamente perentoria y que se necesita, debe seguir llegando sea como sea, señor ministro. Todos debemos reconocer que esta situación es humanamente insostenible. Es necesario un alto al fuego inmediato. Hay que detener los bombardeos indiscriminados y liberar a todos los rehenes inmediatamente. A principios de aquel mes de octubre se debería haber anunciado un acuerdo histórico entre Israel y Arabia Saudí, con la participación de Qatar y Estados Unidos; un acuerdo que hubiera podido marcar un punto de inflexión en el mapa geopolítico regional y que inquietaba profundamente a Hamás, a Hizbulá y al mismo Irán. Irán ha ganado muchísima influencia en Oriente Próximo, que está fracturado por múltiples conflictos. Se apunta que con el atentado terrorista se quiso frustrar deliberadamente aquel acuerdo; un acuerdo que buscaba la paz regional con la normalización diplomática de Israel con sus vecinos árabes, pero ignorando a los palestinos. Imagino que no es necesario recordar que ninguno de los países árabes ha cesado sus relaciones con Israel. En cualquier caso, el impacto de los ataques de Hamás el 7 de octubre y la posterior reacción de Israel ha comportado una inmensa frustración -inmensa por impotencia- en todos aquellos partidarios de la negociación para resolver el conflicto israelí-palestino. Como todo reto complejo, la geopolítica se configura con matices y evitando el o blanco o negro.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Permeti'm fer un incís. Vostè s'ha referit -i ha fet bé- a no traslladar aquí el conflicte israelopalestí perquè s'estan creant reaccions certament polaritzades, i és cert que a casa nostra han aparegut alguns brots de tensió contra comunitats jueves o persones jueves d'aquí: pintades o assenyalaments, aïllaments socials... Què està fent exactament el seu Govern per atacar aquestes actuacions i discursos clarament d'odi? Jo no he vist que emprenguessin cap acció. En definitiva, que no es pot parlar de pau de manera honesta i global en un context regional com el del Pròxim Orient si no s'aborden totes les formes de violència i injustícia que afecten els diferents pobles, minories i també els drets de la dona durament infringits. La pau no és només l'absència de guerra, sinó la presència de justícia, equitat i respecte per tots els drets humans. Moltes gràcies. Muchas gracias y bienvenido, señor ministro. Estamos en momentos muy convulsos y es cierto que a veces pensamos que algunos se sienten más cómodos diferenciando el dolor y la angustia de las personas según con qué bando se sientan más identificados. Nosotros no, Junts per Catalunya no. Somos muchos los que nos vemos incapaces de distinguir los gritos de sufrimiento de una víctima palestina de una de Israel o de una de Armenia, kurda o iraní. Hace un año del ataque terrorista de Hamás contra la población civil israelí, y un año después sigue habiendo personas secuestradas y retenidas violentamente por la organización terrorista. También hace un año que Israel se defiende de este ataque indiscriminado. El Gobierno de Netanyahu continúa en una espiral bélica contra Hamás -es cierto que contra Hizbulá ha habido este alto al fuego provisional- mientras exige la libertad de todos las personas que están secuestradas. Básicamente, la situación es dramática para la población civil, una tragedia para todos -hombres, mujeres, niños, muchos palestinos, también israelíes-, todos víctimas del terrorismo y de la beligerancia de la respuesta del actual Gobierno de Netanyahu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I davant d'aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya ens mantenim inalterables en advocar que mai es poden conculcar, en cap cas, ni els límits que ens marquen els tractats internacionals ni el dret humanitari. Hem condemnat fermament, i ho seguirem fent, qualsevol transgressió en aquest àmbit, vingui d'on vingui. Deia que l'impacte humanitari és dramàtic i, cada dia que passa, molt més colpidor. Comptem per milers ja les víctimes civils. El dolor i el patiment dels familiars de totes aquestes víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen incrementats per la por a més atacs, a més bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra i, sobretot, per les extremes dificultats que han de suportar per rebre l'ajuda humanitària, aquesta ajuda humanitària que és absolutament peremptori que continuï arribant. Ha de seguir arribant sigui com sigui, senyor ministre. Tots hem de reconèixer que aquesta situació és insostenible, humanitàriament insostenible. Cal l'alto el foc immediat, cal aturar els bombardejos indiscriminats i cal alliberar tots els ostatges immediatament. És sabut que a principis d'aquell mes d'octubre s'anava a anunciar un acord històric, un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita que comptava amb la participació dels Estats Units i de Qatar; un acord que hagués pogut marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamàs, Hezbollah i el mateix Iran. L'Iran, que ha estat guanyant molta influència en l'Orient Mitjà, que està fracturat per múltiples conflictes. S'apunta que amb l'atemptat terrorista es va voler frustrar deliberadament aquell acord, acord que cercava la pau regional amb la normalització diplomàtica d'Israel amb els seus veïns àrabs, ignorant els palestins. Imagino que no cal que recordi que cap dels països àrabs ha cessat les seves relacions amb Israel. En tot cas, l'impacte dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre i la posterior reacció israeliana han comportat una immensa frustració -immensa per impotència- a tots aquells partidaris de la negociació per resoldre el conflicte israelopalestí. I, com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos i fugint del tot blanc i del tot negre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Moltes gràcies i benvingut, senyor ministre. Ens trobem en temps ben convulsos, i és cert que a vegades sentim alguns que se senten més còmodes diferenciant el dolor i l'angoixa de les persones segons de quin bàndol es puguin sentir més propers. Nosaltres no, Junts per Catalunya no. Som molts els que ens veiem absolutament incapaços de distingir els crits de patiment d'una víctima palestina d'una d'israeliana o d'una d'armènia o kurda o d'iraniana. Ja fa un any de l'atac terrorista de Hamàs contra la població civil israeliana, i un any després encara hi ha persones segrestades i retingudes violentament per l'organització terrorista. I, alhora, també fa un any que Israel es defensa d'aquell atac indiscriminat. Encara ara, el Govern Netanyahu continua en una espiral bèl·lica contra Hamàs. És cert que contra Hezbollah hi ha aquest alto el foc provisional mentre exigeix la llibertat de tots els hostatges. Un any de guerra. I la situació que allí s'hi viu doncs és, efectivament, dramàtica, una tragèdia per a tothom: homes, dones, infants, molts palestins, també israelians, tots víctimes, tots; víctimes, a la fi, del terrorisme i de la bel·ligerància, també, de la resposta de l'actual Govern de Netanyahu.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué credibilidad tiene la UDEF después de que se haya detenido al jefe de Antiblanqueo de la Policía en...
«Senyor Marlaska, ja ningú discuteix la falta de rigor ni la intencionalitat política dels informes de la UDEF en casos com l'operació Catalunya ni tampoc la dels informes de la Guàrdia Civil en casos com Tsunami Democràtic. No tenim cap garantia que les clavegueres s'hagin acabat; al contrari, amb vostè de ministre, la fàbrica de fang, la fàbrica de porqueria continua a ple rendiment. Li recordo el cas de l'advocat Gonzalo Boye, actualment a judici perquè la UDEF va pactar la llibertat d'un presumpte assassí a canvi d'incriminar-lo. Senyor Marlaska, vostè és ministre de l'Interior des del 7 de juny de 2018. Si la confiança dels ciutadans en la policia és fonamental en tot estat de dret, hem de concloure que vostè ha fracassat. Perquè, senyor Marlaska, vostè creu que els ciutadans catalans podem tenir alguna raó per no desconfiar radicalment de la seva Policia Nacional i de la seva Guàrdia Civil? Pensa adoptar alguna mesura o pensa deixar-ho tot igual, com està fent des de fa més de sis anys?»
-
Santiago Abascal · Vox ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Ha salido a la tribuna con su espejito cuando me ha llamado traidor, ¿verdad? Pero ¿cómo se atreve Pedro Navaja, que da incluso miedo a Víctor de Aldama, que hoy estaba en la radio diciendo que temía por su vida y le señalaba a usted, a llamarme traidor a mí? ¿Cómo se atreve un presidente corrupto y tirano, que ha entregado los intereses de España a todos los enemigos del Estado y de la nación, que ha pactado con Bildu, con Junts, con Esquerra Republicana de Catalunya y que se ha convertido en lacayo de Marruecos, a llamar traidor a nadie en esta Cámara? (Aplausos). Ha debido ser que ha salido con el espejito proverbial y tan conocido y ha empezado a hablar de él mismo. Habla de bulos y mentiras permanentemente, y creo que nadie ha perpetrado tantos bulos como usted en esta Cámara. Usted es el presidente bulero. Para empezar, ha hablado aquí como si estuviésemos en el Gobierno de la Comunidad Valenciana y no lo estamos, cosa que usted sabe, pero es que, además, usted sabe que cuando teníamos la responsabilidad de Interior y de Emergencias lo que hicimos ante una alerta por DANA, precisamente en el mes de septiembre del año 2023, fue avisar a todos los ciudadanos por un sistema de mensajería directa y coordinar la respuesta de toda la comunidad. Además, habríamos hecho otra cosa que no ha hecho el presidente Mazón: señalar su responsabilidad y exigirle que interviniera inmediatamente. Y no como el presidente Mazón que, además, cometió el error -yo creo que fue el único valenciano que no se dio cuenta- de saber quién era usted, cuando le recibió y le dio las gracias por acudir tan rápidamente y, entonces, usted se permitió hacer el cálculo político y dejar de ayudar y ralentizar la ayuda y hacer que los militares tardaran en llegar y rechazar la ayuda internacional y criminalizar la de los voluntarios. (Aplausos). Eso es lo que habría pasado si VOX estuviera en el Gobierno, que habríamos señalado su responsabilidad desde el primer segundo.»
-
Pedro Sánchez Presidente del Gobierno· PSOE ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Y sobre los riesgos de la desinformación, no puedo sino estar absolutamente de acuerdo con usted. Evidentemente, hay determinados medios de comunicación que ya tienen escritos sus titulares y sus cabeceras para el día siguiente, antes incluso de haberse celebrado este debate. La señora Nogueras, de Junts per Catalunya, ha hecho una reflexión sobre el Estado autonómico, sobre su funcionamiento, sobre la experiencia que también tuvo la Generalitat catalana en anteriores o previas emergencias y catástrofes naturales derivadas de la emergencia climática. No puedo entrar en esas cuestiones. Lo que sí que diré es que no hay política recentralizadora por parte del Gobierno de España, ningún ánimo de política recentralizadora por parte del Gobierno de España. De hecho, si se fija, el principal reproche que me están haciendo el señor Feijóo y el señor Abascal es no haber elevado a nivel 3 y, por tanto, no haberse hecho cargo de alguna manera el Gobierno de España de la gestión de la catástrofe natural. Lo que hemos hecho ha sido respetar al Estado autonómico, porque consideramos que el Estado autonómico ha dado cumplida respuesta a situaciones muy muy difíciles en contextos muy complejos, como pudo ser, por ejemplo, la pandemia de la COVID-19 u otras catástrofes naturales, como la erupción del volcán de la isla de La Palma cuando el presidente de las islas Canarias era el actual ministro de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Pero algunos datos ya son públicos y estos datos públicos no admiten ningún tipo de controversia. En enero de 2020, la Generalitat de Catalunya aplicó adecuadamente los procedimientos y la operativa prevista en su plan INUNCAT. El 29 de octubre de este año, de 2024, a pesar de que los procedimientos y la operativa estaban perfectamente descritos y previstos en su plan de emergencias frente al riesgo de inundaciones, la Generalitat Valenciana no aplicó adecuadamente los procedimientos y la operativa prevista en su plan. En los días posteriores todos hemos ido escuchando una larga retahíla de presuntos argumentos y excusas para justificar la pésima gestión de la emergencia. Y los ciudadanos afectados asisten al triste espectáculo de determinados políticos culpándose los unos a los otros. Que la DANA llegaba a tierras valencianas era una realidad que todos los medios de comunicación contaron. La evolución de este fenómeno meteorológico, explicado -insisto- por todos los medios de comunicación, hizo que la práctica totalidad de alcaldes de estas poblaciones decretaran la suspensión de las clases escolares con el objetivo de garantizar la seguridad de los estudiantes, los profesores y profesoras y las familias; una suspensión que se aplicó independientemente del color político de los ayuntamientos. La alcaldesa de Alzira, de Compromís, coincidió en la necesidad de la suspensión de las clases con el alcalde socialista de Almusafes o el alcalde del Partido Popular de Sollana, que el 28 de octubre por la tarde anunciaron a sus vecinos el cierre de las escuelas como medida preventiva de seguridad. Una suspensión que también consideraron necesaria los responsables de la Universidad de Valencia, decretando la suspensión de las clases en la mañana del día 29 de octubre. Un riesgo que también quiso evitar para sus trabajadores el presidente de la Diputación de Valencia, dirigente del Partido Popular, que a las doce y media del mismo día 29 mandó a todos sus trabajadores a casa. Unos cierres que no fueron bien recibidos por el presidente Mazón, pues los criticó y los consideró excesivos.»