Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
246 declaraciones · página 7 de 9
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Gràcies, president. Senyories, un cop més, des de Junts, volem acompanyar en el sentiment a totes aquelles persones que han perdut algun familiar en la tragèdia de la DANA, persones, en molts casos també, que ho han perdut tot; esperem que no l'esperança. I dit això, comencem ja la nostra intervenció davant la vicepresidenta tercera del Govern, la senyora Teresa Ribera. Senyora Ribera, compareix en aquest parlament 22 dies després de la DANA, 226 morts i 13 desapareguts després. Certament, hi ha hagut un irresponsable principal de la mala gestió, el president de la Generalitat Valenciana, que va ignorar els avisos meteorològics de l'AEMET i la informació de risc de desbordament emesa per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Com ha quedat demostrat, ara que s'ha pogut reconstruir el fil temporal dels esdeveniments, qui tenia competències no les va exercir. Qui tenia la direcció única no va activar a temps la Protecció civil per advertir els ciutadans del risc. Una negligència molt greu, molt greu de Mazón, que ha de separar-se del valor de la institució a la que representa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Cal que reiterem a cada Ple que quan l'Estat envaeix les competències exclusives estan atacant directament les iniciatives pròpies de cada territori, quan tots sabem que des del territori és on apareixen les respostes més adequades a les realitats territorials i locals? Cal que repetim que atropellen les particularitats de cada territori com si fossin meres colònies? Que menystenen la capacitat dels governs territorials i locals també, dels ajuntaments, per gestionar? Que els estan menystenint? Hi ha vida, eh?, més enllà de la política espanyola, hi ha coneixement, hi ha proximitat, hi ha compromís, hi ha capacitat, i vostès s'entesten en menystenir-ho. Al final, actuen en lògica espanyola i, quan ho fan, generen conflictes territorials sense sentit, que segurament s'haurien d'acabar resolent en els tribunals, el que vostès proposen. Quan vostès proposen crear marcs legals uniformes, que és el que vostès proposen en la seva proposició, menystenen la diversitat territorial, ignoren les solucions específiques segons les pròpies circumstàncies, les pròpies necessitats. qüestionen la idoneïtat de les decisions locals. Junts per Catalunya mai, mai, mai validarem que es debilitin les competències catalanes ni les de la Generalitat ni dels nostres municipis ni dels nostres ajuntaments. Nosaltres no tenim una agenda paral·lela. La nostra agenda política és diàfana i és clara, que és o Catalunya o Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, senyor president. Avui, SUMAR ens torna a presentar una proposta no legislativa. Ells, que formen part del Govern, presenten una proposta no legislativa. Ja de bon començament he de dir que ho veiem una mica incoherent, no? Les propostes no legislatives tots sabem que no tenen cap capacitat de transformació normativa, no tenen impacte, excepte el propagandístic, que aquest sí, segurament. Vostès, que com a Govern tenen la capacitat de poder executar canvis, bé haurien de veure que en cada PNL que presenten aquí, a l'hemicicle, estan eludint la seva responsabilitat de governar en favor d'una ocurrència només simbòlica, d'una forma de fer veure que fan alguna cosa, una mica de postureig, Però, en fi, en tot cas, i respecte a la proposta concreta d'avui en l'àmbit de l'habitatge, que és competència exclusiva -ara parlaré de Catalunya- de la Generalitat i dels municipis. I dic 'parlaré de Catalunya' perquè quan s'arriba al cos de les propostes concretes després allà ja no concreten en Andalusia; per tant, quan parlen de la ley es refereixen a tot el territori de l'Estat espanyol. Per tant, repeteixo, l'habitatge, que és competència exclusiva de la Generalitat i dels seus municipis. Junts per Catalunya no l'entenem, la seva tossuderia, en ignorar la distribució de les competències a favor de Catalunya, i encara menys quan tots ho saben. Són ben previsibles els de Junts en aquest tema. Quan a Madrid es proposen polítiques públiques que impliquen una intervenció o una regulació que envaeix les nostres competències o que pretén diluir-les o recentralitzar-les, a nosaltres no ens hi trobaran mai-mai. No entrem ni en el fons de la qüestió. No ens hi trobaran mai.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Deixant de banda aquest estira i arronsa que es porten vostès, el PSOE i el PP, volem posar el focus en un fet inqüestionable: el Govern espanyol sembla no tenir capacitat de fer complir la llei perquè no en controla l'aplicació allà on no té competències. Això és de calaix. I m'explico. En la seva iniciativa denuncien que hi ha comunitats autònomes on no es pot complir la Llei 1/2023, que garanteix l'accés públic, universal i gratuït als serveis i programes de salut sexual i salut reproductiva, serveis que inclouen l'avortament voluntari legal, com a conseqüència, per exemple, que algunes comunitats no compten amb un registre d'objectors de consciència que permeti fer compatibles tots dos drets: el d'objecció i el dret a poder avortar a la sanitat pública, tal com recull la llei. Els recordo que Junts va presentar una esmena que vostès, els senyors del PSOE, van rebutjar, en què es demanava que el registre no fos a nivell autonòmic, sinó de cada centre del sistema públic de salut. Ho demanaven els metges també per raons de confidencialitat respecte dels seus posicionaments, i estava plenament justificat perquè facilitava el servei, com ha quedat demostrat -sí, facilitava el servei. I ara estem veient que aquell 'no' ha tingut, podríem dir, unes conseqüències indesitjades.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General...
«Moltes gràcies. Ho faré des de l'escó, presidenta, perquè seré molt breu. Volem posar de manifest -ja ho sabem tots- que s'està tramitant una proposició legislativa, una modificació en termes molt similars a la que avui ens tornen a presentar. I els indiquem doncs que, en cas que prosperi, creiem que el que seria adequat és que s'acumulessin en la seva tramitació. I, en tot cas, repetiré el que ja va esmentar el meu company Cervera quan s'iniciava el tràmit de la primera de les proposicions, i és que des de Junts per Catalunya vetllarem perquè aquesta modificació, la que s'acabi concretant, no desvirtuï en cap cas el model penitenciari propi, el model penitenciari català, Que tampoc suposi o representi una recentralització o una centralització encoberta que afecti les competències de la Generalitat de Catalunya. I, finalment, que en cap cas pugui convertir-se en un llast per al Govern de la Generalitat, per al Govern de Catalunya, perquè, com tantes vegades ja ha passat, el mal finançament en la seva aplicació no estigui a l'alçada de l'augment del cost, que tots sabem que en aquest cas serà bastant considerable.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Què els fa suposar, doncs, ara que, si fins ara no han donat compliment a la llei, a partir d'avui ho faran, quan, a més a més, els canvis que es proposen en aquesta proposició són canvis mínims, irrisoris, que no impacten directament en allò que es podria canviar? Com és possible que no aprofitin aquesta oportunitat per regular els procediments de resolució alternativa de litigis que sí que serien d'utilitat per als usuaris? Doncs la resposta és ben fàcil: com és habitual, en lloc de treballar, en lloc de fer la feina, en lloc d'impulsar solucions a la problemàtica dels ciutadans, tornen a venir aquí amb una operació de maquillatge de la realitat, amb més burocràcia, això sí -i que tots, a més a més, sabem que no funcionarà-, amb més burocràcia i sense cap mena de garantia que aquesta proposta funcionarà. Així que facin els deures que hagin de fer per donar compliment a les directives europees i per garantir els drets dels usuaris i consumidors i deixin-se d'operacions de maquillatge. Deixin en pau les competències que són exclusives de Catalunya i deixin que siguem els catalans els que establim en base al nostre Estatut com protegir els consumidors i fer valer els seus drets. Perquè, com passa sempre, també en matèria de consum i segurament de manera més exagerada encara en matèria de consum, és més fàcil i més eficaç donar respostes a la necessitat de la gent des de la curta distància en lloc de des de més de cinc-cents quilòmetres. En resum, o respecte a les competències o esmena a la totalitat. Així de fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l'article 123 de l'Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Així mateix, l'article 28 de l'Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l'article 49 s'indica que els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i d'arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Per tant, un cop més ens trobem davant d'una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d'ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d'una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s'està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Però no volem aturar-nos aquí. Creiem que la justícia de proximitat ha de recuperar competències en matèria civil i fins i tot en matèria de delictes lleus; també en matèria de registre civil i en temes de família, sempre que no hi hagi implicats menors. I aquesta potencialitat, aquest poder tenir més competències que inicialment, es perdia, també l'hem mantingut. Tot el nostre esforç ha estat acostar la llei a un model de justícia més proper als ciutadans i més respectuós amb el territori. Per nosaltres la justícia no és eficient si no és arrelada a la gent, al territori i a la llengua. Finalment, i acabo, vaig acabant presidenta, mantenim una esmena que sol·licitem que sigui votada per ses senyories, on demanem que s'incorpori a la llei que ara es tramita, doncs la previsió de la justícia de proximitat a l'Ajuntament de Barcelona. Per mi, com a lletrat consistorial de l'Ajuntament de Barcelona, és un orgull defensar aquesta esmena. I, en definitiva, es tracta simplement de desenvolupar d'una vegada la previsió, aprovada per la llei estatal de 2006, aprovada per aquestes Corts, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Una previsió que preveu la implantació de la ciutat de Barcelona per la via de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és el que estem fent, d'una justícia de proximitat amb la corresponent a escala judicial. Una justícia que té com a principal atribució la resolució dels conflictes de convivència d'acord amb els sistemes de mediació i conciliació. Per tant, és una esmena totalment en la línia i en la lògica de la llei que ara mateix s'està aprovant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I en segon lloc, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau que fan efectiva la justícia de proximitat a milions de catalans. Una justícia connectada al territori i a la seva gent. Una justícia que es fa principalment en català i que és imprescindible que es mantingui especialment als municipis en risc de despoblació i amb una població envellida, on aquesta justícia de pau és precisament una eina essencial per superar la barrera digital. L'acord al que hem arribat preserva les atribucions actuals dels jutges de pau, les jurisdiccionals i les d'altres tipus i, naturalment, es preserva el suport administratiu, l'espai físic i el reconeixement en els espais físics dels jutges de pau. També es preserva la potencialitat de la justícia de pau per a recuperar competències perdudes i fins i tot guanyar-ne de noves. Per exemple, hem aconseguit també, en coherència amb la naturalesa dels jutges de pau com a jutges de proximitat que puguin participar en processos de conciliació fins a un límit de 10 000 euros.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen. Per nosaltres no era objecte de transacció l'eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l'únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se'ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial. Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Per això les nostres prioritats, insistim, són unes altres en matèria de justícia, com ho són establir un sistema de responsabilitat penal per als jutges que faci que abans de prevaricar s'ho hagin de pensar almenys dues vegades, com obligar que coneguin les llengües oficials on estan destinats, en compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, o com eliminar l'Audiència Nacional, un òrgan inacceptable en cap estat democràtic. Tornant a la llei que ens ocupa, creiem que pot portar a una indesitjable administrativització de la justícia, és a dir, a una justícia formalista i allunyada dels ciutadans i de les seves necessitats. No volem una eficiència en el Servei de Justícia... No volem una eficiència en la justícia corporativista en interès només dels jutges, dels LAJ i dels funcionaris, en lloc d'una eficiència en la justícia per als ciutadans. I per això hem intentat retornar la llei als ciutadans, a la realitat social, a la realitat territorial, a la realitat lingüística. Per això nosaltres creiem que no és menor haver aconseguit que la llei, en primer lloc, com ressaltava el diputat Mikel Legarda, no és menor que la llei reconegui les competències autonòmiques que incomprensiblement no apareixien enlloc en l'escrit original. O haver aconseguit un primer pas en la desconcentració de part de les funcions de l'activitat judicial en els procuradors, que passen a ser cooperadors de l'administració de justícia i a realitzar diverses actuacions materials per impulsar i agilitzar el procés judicial.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Entendre el que va passar és una necessitat per treure'n els aprenentatges necessaris, perquè mai més no es torni a repetir una gestió tan nefasta com aquesta. Una gestió que, lluny de minimitzar els riscos per a la població, els va accentuar i, lluny d'agilitzar la resposta, la va alentir. I és en aquest context que Junts per Catalunya, la setmana passada, va demanar la celebració d'un ple monogràfic al Parlament sobre la prevenció i la gestió de les emergències a Catalunya. Ho va fer per obrir un debat que ens permeti actualitzar i reforçar encara més les estructures de país en aquest context de canvi climàtic, però també en aquest context de col·lapse del model de l'Estat espanyol; un Estat espanyol que, com hem denunciat des de Junts de forma reiterada en els darrers anys, ha promogut l'harmonització a base de laminar competències i no precisament en pro de l'eficàcia i l'eficiència, sinó de l'intervencionisme i la tutela malentesa. Ho veiem aquests dies, com ho vàrem veure, per exemple, amb el Reial Decret llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals. Podria recordar amb els vots de qui es va aprovar, però avui no toca. Aquell reial decret, un cop més imposava la unificació i la supeditació a l'Estat espanyol d'un model, el català, que funcionava. Un model de lluita integral contra els incendis forestals estructurat a partir d'un cos de bombers integral que treballa en xarxa i capaç d'esdevenir referent mundial en el coneixement dels incendis forestals amb la creació, ara fa 25 anys, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, el GRAF, que li ha proporcionat una gran capacitat d'anàlisi i d'anticipació, així com de resposta en cada situació. Una capacitat que tristament avui és menor, perquè directrius de l'Estat espanyol menystenen serveis catalans com el meteorològic.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«Però és fonamental entendre que les plataformes digitals no són masclistes per naturalesa, sinó que ho són aquelles persones que les utilitzen per assetjar, per sexualitzar les dones i les nenes. Aquestes persones són masclistes dins i fora de l'àmbit digital. Per tant, és important no criminalitzar les xarxes en si mateixes. Les plataformes són eines i es poden utilitzar bé o malament. Per tant, cal conscienciar i educar per utilitzar-les. Respecte dels punts que es reivindica activar, hem presentat esmenes. Ens sembla bé fomentar les polítiques d'autocontrol de les plataformes tecnològiques, però també desenvolupar mecanismes de denúncies efectives i, per això, demanem que es desenvolupi de manera urgent el Reglament de Serveis Digitals. No entenem el perquè del retard en la seva aplicació ni per què el Govern no s'està coordinant amb les comunitats autònomes per desplegar tot el potencial d'aquest DSA, sabent que malauradament no ho podrà resoldre tot. Cal desenvolupar una estratègia global per prevenir aquest tipus de conductes i poder donar eines de defensa a les víctimes. Està claríssim, però deixem clar el repartiment de competències, és a dir, qui ha de tenir la capacitat inspectora i sancionadora. També volem un marc de cooperació clar amb les comunitats autònomes, perquè sense elles no serà possible establir un sistema de control efectiu. Compartim la necessitat d'impulsar els canvis legislatius per protegir els menors. De fet, la legislatura anterior vàrem presentar esmenes, que no van acceptar, per protegir els menors en l'ús problemàtic de la pornografia, per castigar penalment el deep fake o els responsables de les plataformes de continguts d'adults que no respecten la llei, o per posar controls parentals de sèrie en els mòbils, en les tablets.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Òbviament, des del punt de vista dels impulsors, aquesta és una reivindicació legítima i lògica, però a nosaltres ens pertoca també fer-hi una mirada des del punt de vista competencial català. I aquí és on cal fer l'advertiment corresponent, ja que competencialment, en matèria de serveis socials, tot allò que hi fa referència està de manera exclusiva delegat a la Generalitat de Catalunya mitjançant l'article 166 del vigent Estatut de Catalunya. Per tant, cal evitar que aquesta tramitació sigui una nova oportunitat, una nova via de recentralització de les competències de Catalunya cap al govern de l'Estat. Un Estat que, a més a més, ha acreditat reiteradament amb el pas del temps la seva incapacitat de treballar en l'àmbit de la dependència de manera equitativa i justa, fins a l'extrem d'acabar provocant que 740 000 persones s'organitzin per impulsar aquesta iniciativa. Però ja que parlem del paper de l'Estat i de Catalunya en l'àmbit de la dependència i que, a més a més, estem parlant del copagament, que és el mateix que parlar de finançament, fem una mirada sobre quina és la realitat en aquesta matèria a casa nostra, una mirada amb dades, no amb opinions ni percepcions. No, amb dades.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, Junts per Catalunya tenia molts motius per presentar una esmena a la totalitat, com acabo d'explicar, però no l'hem presentada, senyor ministre, senyors del PP, perquè en el diàleg amb el ponent socialista de la llei -i em consta que també ha succeït amb altres grups amb objeccions semblants, com s'ha explicat aquí- hem arribat a un compromís que, a través de les esmenes parcials, es corregiran algunes d'aquestes discrepàncies. Simplificant molt, es respectarà d'una forma clara les competències de la Generalitat i de les altres administracions competents, es corregirà el concepte de sistema nacional, es reduirà i simplificarà la proposta d'organismes, s'evitarà l'intervencionisme i altres qüestions, moltes altres, que, com dic, s'abordaran en el tràmit de la llei. Per a nosaltres, òbviament, l'alternativa no és votar l'esmena a la totalitat del Partit Popular. L'expedient que té el Partit Popular, des de l'òptica del centralisme de les seves propostes i de la tebiesa amb el tema de la mobilitat sostenible, està clar que a nosaltres no ens inspira cap confiança. Votarem en contra de l'esmena.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Aquest text també té una visió centralista, ja que a partir d'aquest concepte de sistema nacional crea una gran quantitat d'òrgans centrals: el foro, el consejo superior, la conferencia nacional, el espacio de datos... Molts d'ells s'han de desenvolupar a través de reglaments de funcionament, s'han de dedicar a fer informes, han de coordinar altres actors i generen duplicitats. Totalment en contra del que se'ns demana des de la societat: reduir organismes, simplificar i agilitzar l'Administració, que ja és prou lenta i prou burocràtica. Hem de tendir a simplificar. El text es carrega les competències exclusives de la Generalitat en transport i mobilitat i també, en certa mesura, l'autonomia municipal. És ple de referències al que els ajuntaments poden fer o poden no fer. Abans deia que era intervencionista, arriba a dir que coordinarà les accions de les administracions al voltant del transport en bicicleta. Per favor, si la mobilitat més propera de debò, per exemple, és la bicicleta, són els ajuntaments on han de dissenyar en funció del seu entorn urbanístic i adaptar el seu entorn a aquestes estratègies. La Generalitat ja tenim una estratègia catalana de la bicicleta i una mesa de la bicicleta. Que vostès diguin que volen fomentar, promoure o impulsar es pot entendre perfectament, però que es coordinaran des del Govern central les administracions en l'àmbit del transport de la bicicleta, no sé si fa riure o fa plorar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Nosaltres creiem que els límits en el debat de les polítiques migratòries s'han de posar en la vulneració i l'alteració dels valors democràtics de la nostra societat, de manera que integrar sigui integrar i no sigui una altra cosa. Cal garantir drets i assegurar l'accés als serveis públics, però cal fer-ho des de la igualtat efectiva, amb unes regles clares per tothom, per les persones que arriben, però també per les que són d'aquí. I, sobretot, cal que tothom compleixi amb els deures. Per això hem de superar al·lèrgies. Hem de superar al·lèrgies a les polítiques de discriminació positiva i d'incentius a la integració. De la mateixa manera que hi ha d'haver estímuls positius per la integració, cal que també hi hagi estímuls negatius per qui no s'integri. Torno a insistir, ministra, volem totes les competències, les de fronteres també. Ja sé que no són del seu negociat. Però li ho recordo perquè li faci memòria al ministre Marlaska quan parlin, i li digui que qui coneix i controla el territori de Catalunya és la policia catalana, ni la Guàrdia Civil ni la seva Policia Nacional. Perquè quan nosaltres diem que volem totes les competències, som els únics que no defugim d'assumir cap responsabilitat vinculada a la gestió de la immigració. Tampoc aquelles més espinoses que tots sabem que hi són.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ministra, de veritat vostè es creu que avancem? Vostè creu que si s'avancés amb la discreció que deia, i que és aquella que nosaltres també compartim, aquest matí el nostre portaveu adjunt hagués fet la intervenció que ha fet? Li agraeixo el to de la resposta, de la rèplica, perquè és cert, ministra, vostè no ha volgut dir res massa diferent del que he dit jo. Però sap què passa? Que el que diu coses diferents és el seu company, el ministre Marlaska. I jo li he de dir que avançar en la negociació no és complir, és negociar. I amb la matèria que ens ocupa, això ja està negociat. Perquè van tirar endavant els reals decrets al mes de gener. I li pregunto, vostè sap qui és el president de l'Estat espanyol? Ho sap. Doncs ja té la resposta. Nosaltres complim en temps i forma. Vostès podran dir que han complert quan Catalunya tingui delegades totes les competències en immigració. I si, com diuen, volen avançar, sàpiga que ens hem d'aplicar força més. Perquè per Junts la immigració és un tema de país i la volem tractar amb el rigor i la sensibilitat que es mereix, defugint dels extrems, dels populismes i de les solucions senzilles; reconeixent que el bonisme ha fracassat estrepitosament perquè ens ha portat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Ho sabem tots: els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració. I això, per experiència, sabem que acaba fragmentant la cohesió social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«I és en aquest marc, ministra, que s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori. Per això cal fer efectiva la delegació de competències acordada amb el seu Govern. De totes les competències, del control de fronteres i de la gestió de fluxos, també. Tot i que el ministre Marlaska encara no ho hagi entès o no ho vulgui entendre. Perquè miri, nosaltres sabem que el 150.2 ens dona un marge ampli d'interpretació i d'aplicació. A la pràctica, el legislador orgànic de l'article 150 ha realitzat transferències que han afectat diverses matèries de competència estatal. I quan nosaltres parlem de competències, també vull recordar que parlem de recursos. Per cert, recursos que Catalunya genera, però que es dilueixen en la mala entesa solidaritat espanyola, que és un espoli en tota regla. Ministra, vostè té clar el que volem els de Junts per Catalunya? Vostè està disposada a fer efectiva la delegació en els termes de l'acord signat amb nosaltres? O també ens farà un Marlaska? Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«El que vostè pensa de veritat, senyor ministre, ja ho vam conèixer el passat 12 de setembre, quan deia: Lo que usted piensa en realidad, señor ministro, ya lo supimos el pasado 12 de septiembre, cuando dijo que... ... las competencias de control de fronteras y de inmigración son una competencia exclusiva del Estado y del Gobierno. Ara, però, presti atenció al que li explico. A Catalunya hem acreditat que som solvents en el desplegament del nostre autogovern. A Catalunya, Junts defensem que l'impuls de l'autogovern ens acosta a la independència. I si volem la independència de Catalunya, és evident que volem exercir les nostres polítiques d'immigració i no volem que les decideixin vostès des de Madrid. Per tant, a Catalunya, els catalans volem i podem exercir totalment les competències en immigració. En aquest sentit, a començament d'any, vostès van salvar dos decrets a canvi de signar un acord precisament amb això, amb la delegació integral a Catalunya de les competències d'immigració. Així de clar i així de fàcil, senyor ministre. Per tant, quin temor té vostè? Té por que exercim les competències de manera excel·lent? Té por que evidenciem la nefasta gestió de la immigració que fa el seu ministeri? Té por que es vegi que nosaltres prioritzem el país i les demandes dels ciutadans? O potser té por que els catalans puguem ser ciutadans de primera?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, quina opinió li mereix que Catalunya tingui competències en temes d'immigració, especialment en aquelles que tenen a veure amb el control de fronteres? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opinión le merece que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración, en particular en eso que tenga que ver con el control de fronteras?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Volem que el Govern espanyol delegui a la Generalitat les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, inclòs el tram català de l'Ebre. Per això necessitem una nova llei d'aigües que serveixi també per determinar el règim jurídic de les aigües costaneres i continentals. Perquè aquí no només està en joc l'energia, sinó el bé, cada cop més escàs, de l'aigua. A la seva proposició no de llei proposen que les comunitats autònomes puguin accedir a l'ús de l'aigua prèvia autorització de l'Estat. Nosaltres anem molt més enllà. En volem la gestió integral. La titularitat. Anem també més enllà de l'esmena que ha proposat el BNG. Denuncien -i aquí sí que hi estaríem d'acord- la lentitud de les tramitacions per la reversió al domini públic de les concessions o la falta de transparència en les extensions d'algunes d'elles. Som conscients que forma part de la situació de domini d'un oligopoli que té el 90 % del mercat elèctric espanyol, tres empreses que són pràcticament intocables, entre d'altres coses, perquè quan hi ha males praxis, acostumen a fer-les al límit del que permet la llei.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«No tinc temps per anar tocant tots els punts amb els quals estem en desacord amb aquesta proposta, només alguns. Primer, Catalunya té competències plenes en habitatge i també en dret civil, en el Codi Civil. Per tant, en matèria de contractació civil i amb els drets reals, fa temps que s'està treballant a Catalunya en una modificació del Codi Civil de Catalunya i, per tant, Junts per Catalunya mai validarem cap llei espanyola que rebaixi competències a Catalunya. Però, és més, aquesta proposta entra en conflicte també amb el recent reglament europeu, que contempla els contractes de lloguers temporals generalment inferiors a dotze mesos, tot i que no exclou tampoc durades més llargues. Vostès se n'inventen sis, no sabem ben bé per què. Creuen de veritat, com proposen, que és una bona idea equiparar el lloguer d'una habitació al d'un habitatge? Junts volem combatre la precarització, no institucionalitzar-la. Vostès troben normal, com proposen, que el llogater pugui cedir i sotsarrendar el pis que ha llogat a una altra persona sense el permís del propietari? És a dir, que el llogater podrà acordar un lloguer d'un immoble que no és seu, i que ja no necessita per viure-hi, a qui ell li doni la gana i el propietari ha de mirar i callar? I que s'hi posi fulles, faltaria dir. Home, per favor, no veuen que això és un abús?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«En aquest sentit, donarem suport per motius possiblement diferents d'alguns dels que ha exposat la portaveu del PP. Però una nació que ha passat de 800 places a 4000 places per protegir els menors no acompanyats i que va haver de destinar l'any passat 100 milions d'euros -perquè no ens venen finançats per l'Estat espanyol- per acollir bé la població immigrada bé es mereix tenir resposta a aquestes preguntes. A banda que saben vostès que és un acord amb aquest Govern, perquè sabem que és imprescindible que Catalunya pugui tenir les pròpies competències en termes de migració. I no és perquè sí. No és perquè ens fa il·lusió fer això, sinó perquè creiem que és imprescindible que aquestes polítiques es facin des de la proximitat, no es poden fer a 600 quilòmetres de distància, perquè després passa el que passa. Això ho hem de fer cadascú, cada nació, tal com la seva mateixa població necessita, perquè jo no parlaré de tensionar els serveis públics, que a Catalunya estan absolutament tensionats també per la manca de finançament, sinó que el que ens preocupa a nosaltres és que aquestes males polítiques migratòries estiguin tensionant la convivència. I és això el que no ens podem permetre, que es tensioni la convivència. Per això demanem i votarem a favor que el president del Govern comparegui per donar explicacions.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El nostre model és un referent per altres països europeus que tenen el model mixt amb funcionaris i voluntaris com a model propi. Aquest model està implantat a tot Europa, menys Espanya. Un model que volem preservar, i preservar, també, de la recentralització. No serem nosaltres que ens deixem arrossegar per polítiques espanyoles que ens aprimen les competències, com va passar fa un any. Tothom ha après que, amb Junts, no es regala ni es perd res. Un model, el nostre, que permet una resposta potent davant necessitats extraordinàries, tindrà sempre el suport de Junts per Catalunya. I, per això, el que ens fa falta són recursos. Són diners. I, com que els recursos suficients els generem a Catalunya, no tinguin cap dubte que els batallarem, tots i cada un d'ells. No volem que els nostres diners es quedin a Madrid. Els volem, entre d'altres llocs, als nostres bombers, als nostres cossos d'emergència i seguretat. A Catalunya, també és molt important la tasca que fan les agrupacions de defensa forestal, els ADF, un col·lectiu amb més de 6000 propietaris forestals i vinculats a més de 600 municipis distribuïts per tot el territori català. Fan una tasca importantíssima de conscienciació que es tradueix en una eina indiscutible per preparar i fer més resilient el nostre país, a més de ser una estructura de suport al cos de bombers en la resposta als incendis forestals. Queden també reconeguts en aquesta llei.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Gràcies, vicepresident. Volia fer la intervenció dels dos punts en aquest punt, pensant que potser amb el temps teníem una mica de joc, sembla que no. El primer que volia fer era un reconeixement al diputat José Luis Aceves. Tant de bo tothom hi poses l'energia, la força i la determinació que hi has posat tu. Començo amb els agents rurals, un col·lectiu de servidors públics molt important al nostre país, a Catalunya. Aquest cos de seguretat pública té la missió de protegir el patrimoni natural i el medi ambient del nostre país. Catalunya disposa d'un model propi de seguretat pública, en el qual cada cos operatiu, policia, bombers, agents rurals, sanitaris, protecció civil, etcètera, desplega una part de les competències en seguretat pública, emergències i protecció, per garantir la seguretat de tot el nostre país. En aquests moments, es fa imprescindible potenciar i millorar la capacitat de treball dels nostres agents rurals. Des de la seva creació, el Cos d'Agents Rurals ha dut a terme tasques preventives i reactives en protecció del medi ambient i l'entorn rural i, actualment, hi ha una necessitat imperiosa de millorar la protecció del món rural. La protecció del territori comença per protegir el món rural i el tercer sector, on els agents rurals són una peça clau. També és imprescindible la feina que fan els agents rurals a Catalunya en la protecció de la fauna. Catalunya ha estat pionera en legislar en aquest sentit, i aquesta legislació requereix cossos especialitzats que puguin implementar-la i vetllar per la protecció dels animals. Aquestes són només algunes de les moltes especialitats que els agents rurals desenvolupen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Perquè estem negociant les competències en immigració, precisament, per poder oferir les garanties que ara no podem donar, perquè les decisions es prenen d'esquena a la realitat de Catalunya. Es prenen a 600 quilòmetres. Es prenen a Madrid. Acabo. Qüestionar les polítiques actuals d'immigració és una necessitat si volem que els ciutadans continuïn creient en la democràcia i en l'estat del benestar. I fer-ho sense complexos i amb tota la cura del món és... Porque estamos negociando las competencias en inmigración precisamente para poder ofrecer las garantías que ahora no podemos ofrecer, porque las decisiones se toman de espaldas a Cataluña, a 600 kilómetros, en Madrid. Termino. Cuestionar las políticas actuales de inmigración es una necesidad si queremos que los ciudadanos sigan creyendo en la democracia y el Estado del bienestar, y hacerlo sin complejos y con todo el cuidado del mundo...»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«I acabo. Tal i com li vam dir el primer dia al senyor ministre, el seu Govern està negociant amb nosaltres la delegació plena de les competències i els recursos en immigració. Com pot pensar-se que nosaltres acceptarem una llei que ens obliga a acatar les seves decisions en un àmbit en què estem negociant la delegació plena de les competències? Tanquin la delegació de les competències i podrem parlar de moltes coses. [El señor vicepresidente: Debe finalizar, por favor]. Gracias, presidente. Cataluña es tierra de acogida, lo ha sido siempre. La solidaridad de los ciudadanos de Cataluña es incuestionable, y entendemos perfectamente la situación que se está viviendo en Canarias. La respuesta del Gobierno español a esta extraordinaria solidaridad del pueblo de Cataluña no ha sido negociar, empatizar y tener la voluntad de conocer cuál es la realidad de nuestra tierra, la realidad de nuestros municipios, cuáles son las necesidades esenciales, cuáles son los recursos que nos convienen y cuáles son también las prioridades para garantizar el bienestar de todas las personas que viven y tienen que vivir en Cataluña. La respuesta del Gobierno español ha sido la de siempre: abusar de esta solidaridad del pueblo de Cataluña. Cuando hablamos de recursos y de necesidades de lo que hablamos es de aquello que es imprescindible para poder atender, cuidar, acompañar e integrar, y también mostrar los derechos y deberes que se tienen en la sociedad que te acoge. Es necesario garantizarles a todos ellos unas condiciones mínimas, y no las tienen, la gente sabe perfectamente que no las tienen, porque que no las tengan genera consecuencias que afectan al conjunto de la sociedad y, con mucha frecuencia, estas consecuencias las asumen los municipios, los ayuntamientos, que no tienen ni competencias ni recursos para hacerlo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Gràcies, president. Catalunya és terra d'acollida. Ho ha estat sempre. La solidaritat dels ciutadans de Catalunya és inqüestionable. I entenem perfectament la situació que s'està vivint a Canàries. La resposta del govern espanyol a aquesta extraordinària solidaritat del poble de Catalunya no ha estat negociar, empatitzar i tenir la voluntat de conèixer quina és la realitat de la nostra terra, la realitat als nostres municipis, quines són les necessitats essencials, quins són els recursos que fan falta i quines són les prioritats per garantir el benestar de totes les persones que viuen i han de viure a Catalunya. La resposta del govern espanyol ha estat la de sempre: abusar d'aquesta solidaritat del poble de Catalunya. Quan parlem de recursos i de necessitats, del que parlem és d'allò imprescindible per poder atendre, cuidar, acompanyar i integrar, i també ensenyar els drets i els deures que es tenen en la societat que t'acull. Cal que hi hagi garanties per tots ells. Cal que tinguin unes condicions mínimes. I no les tenen, i la gent sap perfectament que no les tenen, perquè que no les tinguin genera conseqüències que afecten el conjunt de la societat, i molt sovint aquestes conseqüències les assumeixen els municipis, els ajuntaments, que no tenen ni competències ni recursos per fer-ho.»