Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
493 declaraciones · página 8 de 17
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tots vostès parlen molt de l'escut social, però siguem clars. L'escut social no és que un llogater no pagui el lloguer. L'escut social no és que es puguin ocupar pisos que no són teus. L'escut social no és traslladar el cost dels errors que estan cometent vostès a famílies que sempre han treballat i pagat els seus impostos. I, per descomptat, l'escut social no és que un govern presumeixi de la misèria, que és exactament el que han fet vostès aquesta setmana, traient pit que cada dia hi hagi més gent que necessita l'ingrés mínim vital per viure. Que treguin pit que cada dia hi hagi més pobresa. Un escut social de veritat és una xarxa pública forta i això depèn de vostès que estan governant. Un escut social de veritat són uns serveis socials de proximitat i que funcionin. Són ajudes ben gestionades, que és exactament el contrari del que està fent la senyora Yolanda Díaz. Un escut social de veritat és habitatge públic. No és donar per bones les ocupacions i donar per bons els impagaments. En definitiva, polítiques que evitin que la gent caigui en la pobresa. I a Catalunya aquesta xarxa sempre ha existit. És part del nostre model social. El problema és que vostès, el tripartit, l'han anat ofegant perquè no paguen el que deuen des de fa molts anys, perquè no compleixen amb els pressupostos des de fa molts anys i perquè no transfereixen els recursos que ens corresponen als ciutadans de Catalunya i a Catalunya des de fa molts anys. Vostès ofeguen als municipis, ofeguen les families, ofeguen a les pimes, ofeguen als autònoms, ofeguen amb regulacions absurdes. I quan les xarxes es tensiona i no té els recursos necessaris, la xarxa col·lapsa i si col·lapsa. Els més febles són els primers a caure. I això no és justícia social. Això és desordre, això és mal govern, això és incompetència i això és empobriment.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Muchas gracias, presidente. No les negaré que uno tiene la sensación, por no decir la certeza, que esta propuesta del Grupo Popular no la tendríamos a debate si en lugar de gobernar el PSOE gobernasen ustedes. De hecho, es habitual que, ahora que están en la oposición, se dediquen a reclamar y exigir cuestiones que cuando han estado en el Gobierno no han querido aplicar. Porque es evidente que bajo esta piel de oveja que últimamente muestran se esconde el mismo lobo de siempre y que tanto conocemos los catalanes; ustedes, que hoy han tenido la cara de citar a Montesquieu para referirse a la separación de poderes. ¡El Partido Popular hablando de la separación de poderes!; Montesquieu hoy debe haberse revuelto en su tumba. 1 de septiembre, el presidente Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de septiembre, el ministro de Economía: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos de 2026; 24 de octubre, la vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de enero, la vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. Y así podríamos ir alargando la lista de declaraciones, pero en la práctica es evidente que nada de nada, solo palabras. Ni techo de gasto ni presupuestos, nada de nada. De hecho, tal como es habitual en ustedes, muchos titulares, pero en realidad, de los ocho años de Gobierno, cinco años sin presupuestos; ocho años en el Gobierno y cinco años sin poder aprobar unos presupuestos. Ahora bien, esto, que avergonzaría incluso al más valiente de los políticos, no evita que el presidente Sánchez vaya de peregrinaje por todas partes afirmando, literalmente, que España va viento en popa y a toda vela. Viento en popa y a toda vela con cinco años sin aprobar los presupuestos, con una presión fiscal más alta que nunca, unos servicios peores que nunca, los sueldos cada vez más bajos en comparación con la Unión Europea, la economía familiar cada vez más al límite, el mercado de la vivienda destrozado por sus políticas nefastas y el sistema de pensiones cada vez más tensionado; pero, eso sí, España va viento en popa y a toda vela. Y me pregunto, ¿cuánto tiempo hace que el presidente del Gobierno no va por la calle sin un séquito de aduladores a su lado que evita que pueda hablar de la realidad con la gente? ¿Cuánto hace que los ministros no hablan de tú a tú con la gente de la calle sin nadie interpuesto? ¿Cuánto tiempo hace que este Gobierno no pisa la calle y se impregna de verdad de lo que piensa y dice la gente? Escuchar más y hablar menos, escuchar en lugar de hablar. Porque si saliesen a la calle a escuchar a la gente se darían cuenta de que hables con quien hables, y más allá de la militancia ideológica de cada uno, hay una constante que se repite: la gente vive peor ahora que tiempo atrás y cuesta cada vez más llegar a final de mes, cuesta cada vez más progresar. La gente dice que cada vez cuesta más sentirse esperanzado con el futuro, hablen con quien hablen: los autónomos, ahogados por el Gobierno y sus decisiones; los empresarios, perseguidos por sus políticas; los trabajadores, ahogados por sus impuestos; los propietarios de cualquier vivienda, criminalizados por ustedes; los profesionales de la educación, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en condiciones complicadísimas; los profesionales de la sanidad, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en un sistema saturado; los campesinos, al límite de la subsistencia; los pescadores, al límite de la supervivencia, y todos pagando cada vez más impuestos para tener unos servicios más precarios. Pero, eso sí, según ustedes, España va viento en popa y a toda vela. Pues miren, no, ni viento en popa ni a toda vela. España va a la deriva, sin rumbo y con un horizonte cada vez más negro. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I, per cert, hi ha un tren que no s'atura mai. Aquest sí que funciona perfectament. Un tren que cada dia va de Catalunya a Madrid amb 63 milions d'euros i que no torna. Aquest sí que no s'espatlla mai. Ja n'hi ha prou. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, nos presentan un real decreto muy similar al del año pasado. Se mantienen los descuentos que se aprobaron durante la pandemia y la gente lo espera, evidentemente; es una propuesta cerrada que no nos permite introducir modificaciones; se introducen unos nuevos abonos para el servicio Avant, como, por ejemplo, el Pase Vía, que es un abono que puede resultar igualmente interesante para las personas que utilizan el servicio a diario, no para las que hacen teletrabajo, están penalizadas o las que tienen bajas o tienen que hacer una recuperación. Por tanto, hay motivos por los cuales el contenido de este decreto ley no nos satisface. Pero la médula ósea de la política de transporte en Cataluña no son los abonos, es el servicio nefasto al que está sometida la ciudadanía. Cataluña vive un nuevo episodio de caos, con centenares de miles de usuarios sin movilidad, con graves retrasos diarios desde hace casi una semana, sin trenes de rodalies, sin servicios alternativos, sin información, sin asumir responsabilidades políticas y con la AP-7 cortada en sentido sur, la vía más importante de todo el Estado. Nunca Cataluña había sufrido un colapso tan grande como este y los perjudicados son los catalanes, en vidas humanas o heridos en accidentes, por lo que aprovecho para transmitir mis condolencias y solidaridad a las familias de los accidentes de Gelida y Córdoba, con pérdida de horas de trabajo, de clase y con costes económicos para los que han tenido que pagar mucho más dinero para moverse o también para las empresas.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. Bé, se'ns presenta un reial decret molt semblant al de l'any anterior. Es mantenen els descomptes que es van implantar per la pandèmia. La gent ho espera, evidentment. És una proposta tancada que no ens permet introduir modificacions i s'introdueixen uns nous abonaments, per exemple, per al servei Avant, el Passi Via, que és un abonament que pot resultar igualment interessant per a la gent que utilitzi el servei a diari, no pas per la gent que fa teletreball. Estan penalitzats. O la gent que pot tenir baixes o ha de fer una recuperació. Per tant, hi ha motius pels quals el contingut d'aquest decret no ens satisfà. Però el moll de l'os de la política del transport públic a Catalunya no són els abonaments, és el nefast servei al que està sotmès la ciutadania. Catalunya viu un nou episodi de caos. Centenars de milers d'usuaris sense mobilitat, amb greus endarreriments diàriament des de fa gairebé una setmana, sense trens de Rodalies, sense serveis alternatius, sense informació, sense assumir responsabilitats polítiques i amb l'AP-7 tallada en sentit sud, la via més important de tot l'Estat. Mai Catalunya havia patit un col·lapse tan gran com aquest. I els perjudicats són els catalans en vides humanes o en ferits en accidents, pel que aprofito per donar el condol i la solidaritat a les famílies de l'accident, tant de Gelida com de Còrdova. I també perdent hores de feina de classe, qualitat de vida, costos econòmics per la gent que ha hagut de gastar molts més diners per moure's o també per les empreses.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«La gente tiene que saber también que no todos los trenes han fallado. ¿Qué trenes funcionan? Los que gestionamos nosotros, los que gestionamos desde Cataluña, los ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya. ¿Qué trenes no funcionan? Los que gestionan ustedes, Renfe y ADIF. No hace falta inventar nada, queremos a Renfe fuera de Cataluña. La solución es clara y ya la tenemos: modelo catalán, el modelo de ferrocarril de la Generalitat de Catalunya, un 100 % de gestión catalana. Ningún invento de un 49 % Cataluña y un 51 % España, que parece lo que no es; un 100 % de competencia catalana, un 100 % de soberanía en los recursos. Cuando no dependemos de España, funcionamos. Cuando dependemos de España, colapsamos. Y si no despertamos, el riesgo de la decadencia cada día será mayor. ¿Qué se vota hoy? Un real decreto que incluye dos temas que no tienen nada que ver. Si votas sí, se aprueba todo. Si votas no, cae todo. ¿Y qué decimos nosotros? ¿Pensiones? Sí. ¿Okupaciones? No. No pueden obligarnos a votar que sí a que no puedas hacer nada si te okupan el piso y no te pagan el alquiler. ¿Ayudar a las personas vulnerables? Claro que sí, pero eso es responsabilidad de la Administración, no del pequeño propietario. ¿Dejar tiradas a las personas que sufren las okupaciones y sus impagos? Nunca. ¿Dar por buenas las okupaciones y los impagos? Nunca. La mitad de las okupaciones que hay en el Estado español las sufrimos en Cataluña, así que hagan el favor de aprobar la ley contra las okupaciones que Junts presentó y que ustedes tienen bloqueada desde hace casi dos años. Ya sé que les molesta mucho, pero, sí, nosotros trabajamos para Cataluña y no dejaremos de hacerlo para caerles bien a ustedes o para gustarles a los políticos españoles de los medios de comunicación españoles. Nosotros no lo haremos. Votaremos que sí a la revalorización de las pensiones cuando las presenten sin el chantaje de mantener y permitir las okupaciones y los impagos que sufren miles de familias de Cataluña. Acabo. Lidera más el presidente Puigdemont desde el exilio que algunos desde el Palau (risas), y es evidente que en Cataluña hace falta el liderazgo para remontarla. Tenemos la responsabilidad de remontar este país. Los ocho millones de catalanes se lo merecen. Cataluña se lo merece. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Però la gent ha de saber també que no tots els trens han fallat. Quins trens funcionen? Els que gestionem nosaltres, els que gestionem des de Catalunya, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Quins trens no funcionen? Els que gestionen vostès: Renfe i Adif. No cal inventar res. Volem a Renfe fora de Catalunya. La solució és clara i ja la tenim. Model català, model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Cent per cent gestió catalana. Cap invent de 49 % Catalunya, 51 % a Espanya i que sembli allò que no és cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Quan no depenem d'Espanya, funcionem; quan depenem d'Espanya col·lapsem. I si no ens despertem, el risc a la decadència és cada dia més gran. Què es vota avui? Un Reial decret que inclou dos temes que no tenen res a veure. Si votes sí, s'aprova tot. Si votes no, cau tot. I què diem nosaltres? Pensions sí, okupacions no. No poden obligar-nos a votar que sí, a que no puguis fer res si t'ocupen el pis i no et paguen el lloguer. Ajudar a les persones vulnerables i tant que sí. I això és responsabilitat de l'Administració, no del petit propietari. Deixar tirades a les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments, mai. Donar per bones les ocupacions i els impagaments, mai. La meitat de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol les patim a Catalunya. Així que facin el favor d'aprovar la llei contra les okupacions que Junts va presentar i que vostès tenen bloquejada des de fa gairebé dos anys. Ja sé que els molesta molt, però sí, nosaltres treballem per Catalunya i no deixarem de fer-ho per caure'ls bé a vostès, o per agradar als polítics espanyols o als mitjans espanyols. Nosaltres no ho farem. Votarem que sí a la revalorització de les pensions quan les presentin, sense el xantatge de mantenir i permetre les okupacions i els impagaments que pateixen milers de famílies de Catalunya.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Cataluña y España tienen dos maneras completamente diferentes de entender el compromiso internacional. Cataluña, como nación sin Estado, durante cuatro décadas ha estado al lado del pueblo saharaui. Cataluña y su pueblo, mediante las instituciones, los municipios, las entidades y miles y miles de familias, durante décadas han sido un ejemplo de compromiso con la causa saharaui, acogiendo a niños refugiados, impulsando proyectos de cooperación y ejerciendo presión política para mantener vivos el derecho internacional y la solidaridad activa. Hemos defendido de forma explícita y sin complejos el referéndum en todas las opciones planteadas. España, en cambio, como Estado, ha dado la espalda al pueblo saharaui, primero con el abandono, luego con la indiferencia y ahora con el alineamiento con la potencia ocupante. Una vez más, queda claro que con España no vamos bien ni para defender nuestros derechos como nación catalana ni para defender los derechos de los otros pueblos que luchan por su libertad. Por eso, quería formularle algunas preguntas que nos gustaría que no quedaran sin respuesta, y querríamos que nos lo dejara claro. ¿España se reconoce o no como potencia administradora del Sahara Occidental? Si lo he entendido bien, ¿ha dicho que ha dado apoyo explícito a la lectura marroquí de la Resolución 2797? ¿Su Gobierno considera que el referéndum ya está descartado? ¿Por qué España no ha defendido nunca que se impulsaran los derechos humanos con ese mandato? Es perentorio que se incorpore inmediatamente un mandato explícito de vigilancia y denuncia de las vulneraciones constantes y flagrantes de los derechos humanos en el territorio ocupado que garantice la protección efectiva de toda la población civil saharaui. ¿Qué tiene previsto hacer ante la represión sistémica en este territorio ocupado? ¿Ya ha valorado bien cómo afectará este giro a la relación con Argelia y a la estabilidad en la región? Señor ministro, hasta hoy había tenido bastante escondido todo este tema, y hoy le pedimos que lo aclare, que deje claro todo esto al conjunto de la ciudadanía.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«La economía española crece gracias a que está dopada por los fondos europeos pos-COVID y crece gracias al crecimiento de la población, que es fruto de la inmigración. Por lo tanto, ¿que haya un crecimiento en los indicadores macroeconómicos significa que la gente note alguna mejora en su economía familiar? No, todo lo contrario. Lo hemos contado reiteradas veces. Las familias no notan mejora alguna porque los salarios están estancados, los precios no hacen más que subir, los impuestos que ustedes ponen son más altos que nunca, sus políticas han hecho trizas el mercado de la vivienda y los servicios públicos que ustedes gestionan no funcionan. En definitiva, ustedes han construido un castillo de naipes, un escenario en el que todo es muy bonito, pero todo el mundo desde casa ve que es falso. Veamos algunos datos que hemos conocido recientemente y que vienen a corroborar esta afirmación: España es el país de la Unión Europea donde hay una mayor diferencia de renta entre los jóvenes y los mayores de 65 años, 49 puntos porcentuales de diferencia. Ustedes están, por lo tanto, condenando a los jóvenes a la miseria. Una familia de dos adultos con dos hijos ingresa a día de hoy mensualmente únicamente 130 euros más de lo que ingresaba la misma familia en el año 2007. La clase media y trabajadora tiene la misma renta hoy que hace dos décadas, pero ustedes los han convertido en quienes no reciben nada y lo tienen que pagar todo. Por lo tanto, ustedes están destruyendo la clase media y trabajadora. En solo diez meses ustedes han recaudado 45 000 millones de euros, más que en todo el año 2019. La economía crece a un 3 %, pero la recaudación de impuestos lo hace un 10 %. Por lo tanto, ustedes están asfixiando a todo el mundo con un récord de recaudación de impuestos que pagan tanto los trabajadores como los autónomos, los empresarios o los jubilados. Sea usted quien sea, todo el mundo asume y sufre este récord de recaudación tributaria.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Hoy tendremos una muestra más de la realidad paralela en la que viven el Gobierno y sus socios, hoy tendremos una muestra más de la negación por parte del Gobierno de la realidad que viven los ciudadanos en su día a día, hoy volveremos a oír que España vive el mejor momento económico de su historia y que en este hemiciclo todavía no se ha aprobado en ningún momento una subida de impuestos; por lo tanto, en definitiva, hoy tendremos de nuevo una muestra más de cómo la negación de un problema y, por tanto, la no adopción de las medidas necesarias para corregirlo van a llevar a que se acentúe este problema en el futuro. Desde aquí, desde este hemiciclo, hace muchos meses que en Junts por Catalunya evidenciamos con datos -y no con opiniones, sino con datos concretos- que la bondad macroeconómica no coincide con la situación económica del día a día de la gente. La macroeconomía crece y sus indicadores son positivos, sí, ¿y lo hace gracias al crecimiento de la productividad y en beneficio de la economía familiar? Pues no.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Ho hem explicat reiteradament. Les famílies no noten cap millora perquè els salaris estan estancats, els preus no fan més que pujar. Els impostos que vostès posen són més alts que mai. Les seves polítiques han trinxat el mercat de l'habitatge. I els serveis públics que vostès gestionen no van. Ras i curt, vostès han construït un castell de cartes, un escenari on tot és bonic, però que tothom, des de casa, veu que és fals. Mirem algunes dades que hem conegut recentment i que corroboren aquesta afirmació. Espanya és el país de la Unió Europea amb una major diferència de renda entre els joves i els majors de 65 anys, 49 punts percentuals de diferència. Vostès estan, per tant, condemnant els joves a la misèria. Una família de dos adults amb dos fills ingressa avui mensualment només 130 euros més que ingressava la mateixa família l'any 2007. La classe mitjana i treballadora té la mateixa renda avui que fa dues dècades, però vostès els han convertit en els que no reben res i ho han de pagar tot. Per tant, vostès estan destruint la classe mitjana i treballadora. En només deu mesos, vostès han recaptat 45 000 milions d'euros més que en tot l'any 2019. L'economia creix a un 3 %, però la recaptació d'impostos ho fa un 10 %. Per tant, vostès estan escanyant tothom amb un rècord de recaptació d'impostos que paguen tant els treballadors, els autònoms, els empresaris o jubilats. Siguis qui siguis. Tothom assumeix i pateix aquest rècord de recaptació d'impostos.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies, presidenta. Avui tindrem una mostra més de la realitat paral·lela en què viu el Govern i els seus socis. Avui tindrem una mostra més de la negació per part del Govern de la realitat que viuen els ciutadans en el seu dia a dia. Avui escoltarem de nou dir que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i que en aquest hemicicle no s'han aprovat en cap moment apujada d'impostos. I, per tant, en definitiva, avui tindrem una mostra més de com la negació d'un problema i per tant la no adopció de les necessàries mesures per corregir-lo portaran a accentuar aquest problema en el futur. Des d'aquí mateix, des d'aquest mateix hemicicle, ja fa molts mesos que des de Junts per Catalunya evidenciem amb dades, no pas amb opinions, sinó amb dades concretes, que la bondat macroeconòmica no coincideix amb la situació econòmica del dia a dia de la gent. La macroeconomia creix i els seus indicadors són positius? Sí. Ho fa gràcies al creixement de la productivitat i en benefici de l'economia familiar. No. L'economia espanyola creix gràcies a estar dopada pels fons europeus postcovid, i creix gràcies al creixement de la població fruit de la immigració. Per tant, que creixin els indicadors macroeconòmics vol dir que la gent nota cap millora en la seva economia familiar? No, tot el contrari.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Además, ¿sabe usted en qué situación de bloqueo se encuentra su Gobierno? Como para venir hoy aquí y hacer exactamente la misma propuesta que el año pasado le tumbamos. Porque, más allá de su realidad paralela, hay la realidad de este Parlamento, y, más allá de su realidad paralela -en la que todo es bonito, todo va bien, todo es de color rosa y cree que sigue teniendo todavía mayoría parlamentaria-, existe la realidad de la calle, la de la ciudadanía, la realidad de verdad; la realidad en la que España es el país en el que menos han crecido los ingresos de las familias; la realidad donde sus políticas han destrozado el mercado de la vivienda; la realidad con 12,5 millones de ciudadanos en riesgo de pobreza y exclusión social; la realidad donde tienen un 25 % de paro juvenil; la realidad donde solo 3 de cada 20 jóvenes pueden independizarse; la realidad de un aumento de precios del 25 % en los últimos años; la realidad en la que los salarios de hoy son iguales a los del año 2018; la realidad donde los impuestos que pagamos los ciudadanos están en un nivel récord de recaudación por parte del ministerio; la realidad de tener problemas de multirreincidencia en la calle; la realidad de tener problemas de okupaciones en las casas, y, por último, la realidad en la que usted no publica los datos de ejecución presupuestaria en Cataluña. La ley le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho; el Consejo de Transparencia le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho, y las negociaciones con Junts per Catalunya le obligaban a hacerlo, y no lo ha hecho usted. Por tanto, la pregunta es muy muy fácil: ¿por qué no las publican? ¿Qué puede haber peor que incumplir la ley, incumplir el mandato de transparencia e incumplir con quien tiene siete votos que usted necesita? ¿Qué le da más miedo que eso? Pues ya se lo digo yo: que los datos de ejecución del último presupuesto para Cataluña son tan escandalosamente bajos que no se atreven ni siquiera a publicarlos. Escandalosamente bajos, como lo fueron los del año anterior, cuando gastaron en Cataluña 130 euros por habitante mientras, en cambio, gastaron 372 euros en Madrid, 400 en Castilla y Léon o 640 en Murcia. Y, con todo eso, con todo lo que le acabo de explicar, dígame usted cómo viene ahora usted aquí y nos dice que, haciendo exactamente la misma propuesta que el año pasado, esta es una propuesta excelente. ¿De verdad que es así?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«El Govern pot seguir buscant titulars, pot seguir inventant noves restriccions i noves figures d'intervenció, però el que no pot fer és seguir esquivant la seva responsabilitat, perquè és seva. La gent no necessita més invents en habitatge. La gent no necessita més anuncis. La gent necessita un Govern que faci la feina. I, fins que això no passi, fins que no construeixin, fins que no omplin el parc públic, fins que no executin tot el que han anunciat, no ens trobaran avalant ni una, ni una sola mesura més de les seves, que només serveixen per distreure la gent que pateix, mentre la crisi de l'habitatge continua creixent i creixent i creixent. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy debatimos una nueva propuesta sobre vivienda, una más, una nueva capa reguladora que se añade a todas las que ya hemos visto en estos últimos meses y años. Y, sinceramente, cada vez más gente de fuera de este hemiciclo piensa exactamente lo mismo que pensamos en Junts per Catalunya aquí dentro: ya basta de inventos, ya basta de cambiar leyes cada dos meses mientras el problema real continúa empeorando. Cada día vemos nuevos proyectos normativos, nuevas ideas que prometen soluciones fáciles, como la de freír a impuestos a los propietarios que tienen dos casas, de la semana pasada, o la de hace quince días de reducir por ley un 40 % el precio de todos los alquileres. ¿Quiere decir que todavía no ven que sus remedios son peores que la enfermedad y que la oferta de alquiler es cada vez más escasa y más cara? Porque por culpa de las últimas políticas, aquí y en Cataluña, esta es la realidad cotidiana de miles de jóvenes y familias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Molt bona tarda a tothom. Moltes gràcies, presidenta. Avui debatem una nova proposta sobre habitatge, una més. Una nova capa reguladora que s'afegeix a totes les que ja hem vist tots aquests darrers mesos i anys. I, sincerament, cada cop més gent de fora d'aquest hemicicle pensa exactament el mateix que pensem a Junts per Catalunya aquí dins: ja n'hi ha prou d'invents, ja n'hi ha prou de canviar lleis cada dos mesos, mentre el problema real continua empitjorant. Cada dia veiem nous projectes normatius, noves idees que prometen solucions fàcils com la de fregir a impostos els propietaris que tenen dues cases de la setmana passada, o la de fa 15 dies de reduir un 40 % el preu de tots els lloguers per llei. Vol dir que encara no ho veuen que els seus remeis són pitjors que la malaltia? I que l'oferta de lloguer és cada vegada més escassa i cada vegada més cara? Perquè, per culpa de les darreres polítiques aquí i a Catalunya, aquesta és la realitat quotidiana de milers de joves i de famílies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Acabo president. Una malaltia que no té cura, que requereix de molts recursos per trobar-la, que seguirà mobilitzant la societat civil. Dissabte, Olesa de Montserrat, hi haurà un concert. Tots cantarem per l'ELA i en les properes hores també coneixereu noves iniciatives legislatives de Junts per millorar la vida de les persones amb dependència extrema, en aquest cas a Catalunya, perquè aquest partit no s'ha acabat i com sap molt bé el millor entrenador que podíem tenir, el Juan Carlos Unzué, estem al seu costat i al costat de totes les persones amb ELA i de les seves famílies. Gràcies, míster. Acabo presidente. ... una enfermedad que no tiene cura, que requiere muchos recursos para encontrarla. En Olesa de Montserrat hemos organizado un concierto el sábado, donde cantaremos por la ELA y en donde también conocerán otras propuestas legislativas de Junts para mejorar la vida de las personas con dependencia extrema, en este caso en Cataluña. Este partido no ha terminado y, como bien sabe el mejor entrenador que podíamos tener, Juan Carlos Unzué, estamos a su lado y al lado de todas las personas con ELA y sus familias. Gracias, míster.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Señor Illa, le decimos desde aquí que ninguna excusa justifica nuevos retrasos. Apliquen ya las prestaciones en Cataluña. Además, la mejor manera de practicar la equidad es que todo el mundo, desde sus competencias, haga lo posible para cumplir la ley. Aprovechen, si quieren, la experiencia de comunidades autónomas que ya tienen esta materia más avanzada, como es el caso de Cataluña para guiar a otras comunidades que tienen que partir de cero, pero no frenen más los beneficios de la ley. También les pedimos que actúen con transparencia y con honestidad. Basta ya de promesas falsas. Basta de hacer crecer el sufrimiento y la desesperación de las familias arruinadas por la ELA o que han tenido que despedir a su ser querido porque no quería seguir siendo una carga económica y ha pedido de la eutanasia. Estamos ante una grave dejadez de las funciones de un Gobierno que abandona su suerte a los ciudadanos más vulnerables. Las personas con ELA en fase avanzada -que lo tengáis muy claro- teníais derecho a recibir ayudas por atención domiciliaria desde el primer momento. Prueba de ello es que el reglamento para poder aplicar los beneficios de la ley ELA a otras enfermedades dice en su artículo 1.3 que quedan fuera del reglamento las personas con ELA porque ya los ampara su propia ley. Más claro, el agua. Les han engañado. Primero les dijeron que tenían que esperar el reglamento por las demás enfermedades; después, que no tenían los recursos porque no había presupuestos; ahora han hecho un suplemento de crédito para atender a los enfermos de ELA. ¿Por qué no lo hicieron hace un año? Podrían haber hecho lo mismo hace un año y, así, no tener a la gente desesperada día tras día ¿Por qué han estado enredando a ConELA y a las asociaciones de enfermos de ELA con un plan de choque de 10 millones que no han llegado a pagar? Incluso han mentido desde el Gobierno con la cifra que aportarán a los enfermos tanto en la web de la Moncloa -lo pueden comprobar- como en la nota circular: ustedes dicen que se aportarán casi 10 000 euros por enfermo de ELA al mes y eso es mentira. El Gobierno español aportará 4930 y tendrán que ser las comunidades autónomas las que lo tengan que aportar en la medida que puedan. O sea, dejen de manipular los dados también de esto.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Muchas gracias, presidente. Señores ministros, señorías, han pasado veinte años desde que Enric Valls, el hijo de Miquel, de Calella, vio morir a su padre de esclerosis lateral amiotrófica. Enric se sintió solo y muy perdido cuando con 18 años vivió el tsunami emocional de ver cómo su padre iba perdiendo, de forma rápida y cruel, su autonomía, hasta la dependencia total. Enric decidió crear una fundación para acompañar a otras familias que afrontaban la misma situación. Así fue como nació la Fundació Catalana d'ELA. Con Miquel Valls empezamos a hacer camino por la ley ELA, que hoy cierra el círculo con la convalidación del Grado III de dependencia extrema y con los recursos para aplicar la ley. Como ya dije en el pasado, sin vosotros no habríamos llegado hasta aquí. Gracias, Laura González y Anna Rigola, por estar hoy presentes. Gracias, como siempre, también a Esther Sellés, que siempre nos ha acompañado. Gracias también a ConELA. Fernando, bienvenido. Sin vosotros, como decía, no hubiéramos llegado hasta aquí. Este día se ha hecho esperar demasiado. Llega más de 1100 muertes tarde, 134 muertes en Cataluña. Son 1100 familias afectadas por la ELA que no han visto los beneficios de su ley por dejadez del Gobierno español. Desgraciadamente, esta cifra de 1100 familias seguirá creciendo. Nos dicen que al menos hasta el mes de enero el sistema no estará listo para poder asignar la prestación económica por cuidadores de enfermos de ELA o de otras enfermedades que también puedan acreditar el Grado III+ de dependencia extrema. Es un nuevo incumplimiento de Pedro Sánchez, quien dijo hace un mes que movilizaba de manera inmediata 500 millones de euros para reforzar la dependencia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«I també els hi demanem que actuïn amb transparència i amb honestedat. Prou de promeses falses. Prou de fer créixer el patiment i la desesperació de les famílies arruïnades per l'ELA o que han hagut d'acomiadar el seu ésser estimat perquè no volia seguir sent una càrrega econòmica i ha demanat l'eutanàsia. Estem davant d'una greu deixadesa en les funcions d'un govern que abandona a la seva sort els ciutadans més vulnerables. Les persones amb ELA en fase avançada teniu dret, que ho tingueu molt clar, teniu dret a rebre ajudes per a l'atenció domiciliària des del primer moment. Prova d'això és que el reglament per poder aplicar els beneficis de la llei ELA a altres malalties, diu en el seu article 1.3, que queden fora del reglament les persones amb vela perquè ja els empara la seva pròpia llei. Per tant, més clar, l'aigua. Els han enganyat. Primer els van dir que havien d'esperar a tenir el reglament per les altres malalties després que no tenien els recursos perquè no hi havia pressupostos. Ara han fet un suplement de crèdit per atendre els malalts d'ELA. Per què no ho van fer fa un any? Podien fer exactament això fa un any i no tenir a la gent desesperança, dia darrere dia. Per què han estat enredant ConELA i les associacions de malalts d'ELA amb un pla de xoc de 10 milions que no han arribat a pagar i, fins i tot, han mentit des del Govern espanyol amb la xifra que aportaran els malalts tant a la web de la Moncloa, ho poden comprovar, com a la nota circular que van fer córrer. Perquè vostès diuen que s'aportarà gairebé 10 000 euros per malalt d'ELA al mes. Això és mentida. El Govern espanyol aportarà 4930 i, la resta, hauran de ser les comunitats autònomes les que ho aportin en la mesura que puguin. O sigui, que deixin de manipular les dades també en això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Aquest dia s'ha fet esperar massa. Arriba més de 1100 morts tard. 134 morts a Catalunya. 1100 famílies afectades per la ELA que no han vist els beneficis de la seva llei per deixadesa del Govern espanyol. Malauradament, aquesta xifra de 1100 famílies seguirà creixent. Ens diuen que com a mínim fins al mes de gener, el sistema no estarà a punt per poder assignar la prestació econòmica per a cuidadors dels malalts d'ELA o d'altres malalties que també puguin acreditar el grau III+ de dependència extrema. Un nou incompliment de Pedro Sánchez, qui va dir fa un mes que mobilitzava de manera immediata 500 milions d'euros per reforçar la dependència. Ha passat un any des de l'aprovació de la llei, però els ministeris no han fet la feina. Ara demanen a les comunitats autònomes col·laboració per definir atenció, que és una ELA avançada. És a dir, en quina situació ha d'estar el malalt per considerar-lo grau III+ de dependència extrema i també quines fases hi ha dins d'aquest grau. Escoltin els uns i els altres, estem parlant de persones que s'estan morint, que no poden esperar a que vostès es posin d'acord.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Moltes gràcies, presidents. Senyors ministres, senyories. Bé, han passat 20 anys des que l'Enric Valls, el fill del Miquel de Calella, va veure morir el seu pare d'esclerosi lateral amiotròfica. L'Enric es va sentir sol i molt perdut quan, amb 18 anys, va viure el tsunami emocional de veure com el pare anava perdent de manera ràpida i cruel la seva autonomia fins a la dependència total. L'Enric va decidir crear una fundació per acompanyar altres famílies que afrontaven la mateixa situació. I així va ser com va néixer la Fundació Catalana contra l'ELA. Amb la Miquel Valls varen començar a fer camí per la Llei ELA que avui tanca el cercle amb la convalidació del grau III+ de dependència extrema i dels recursos per aplicar la llei. Com ja vaig dir en el passat, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies Laura González i Anna Rigola per ser presents avui. Gràcies com sempre, també a l'Esther Sallés, que sempre ens ha acompanyat. I gràcies també al Fernando, benvingut, perquè sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Dígame, señor Sánchez, ¿ha mejorado el día a día de los autónomos? No, al contrario, ustedes les quieren subir la cuota, pero estos siete votos lo impedirán. ¿Ha mejorado el acceso a la vivienda? No. De hecho, invierten solo 34 euros por ciudadano en vivienda pública, mientras otros países, como Dinamarca o Francia, invierten más de 300. ¿Trabajan para ofrecer vivienda digna? No. De hecho, ustedes van repitiendo el eslogan: una familia, una casa; pero quieren aprobar aquí una ley que dice: una familia, una habitación. Y estos siete votos lo impedirán. ¿Ha mejorado el día a día de los profesores y de los sanitarios en Cataluña? No. Ha empeorado. ¿Ha mejorado Renfe en Cataluña? No. ¿Ha mejorado la seguridad en las calles de Cataluña? No. ¿Han pagado ustedes lo que deben a los enfermos de ELA? No. Ustedes no cumplen con los catalanes y ustedes cada día están recaudando más dinero, pero cada día la gente vive peor. Y termino. Visto que quiere llevar a votación los presupuestos generales de España, ¿usted está en campaña y busca el titular vacío porque sabe que no tiene los votos o usted tiene un acuerdo con PP y VOX? En cualquier caso: incumplimientos y mentiras. Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Ahir, al Consell de Ministres, va decidir que de cada 100 euros que Europa els deixa gastar de més, a Catalunya només li correspondran 90 cèntims. 90 cèntims per Catalunya, senyor Sánchez. Quina cara fa el president Illa davant d'una proposta, que ni el ministre Montoro del PP es va atrevir a fer? Quina cara fan els seus socis davant de la proposta més centralista, més de dretes i més espanyolista dels darrers anys? De debò els diputats catalans d'aquesta cambra diuen sí a aquesta presa de pèl? Diuen sí aquest 'trágala' de Pedro Sánchez? Perquè és incomprensible que vostès repeteixin cada dia, com també ha fet avui, que leconomia va molt bé, quan la classe mitjana i treballadora de Catalunya té moltes dificultats per arribar a final de mes, patint les conseqüències dun president de Catalunya que no la defensa i dun Govern dEspanya que lescanya. Perquè digui'm, senyor Sánchez, ha millorat el dia a dia dels autònoms? No. Al contrari, vostès els volen apujar la quota, però aquests 7 vots ho impedeixen. Ha millorat l'accés a l'habitatge? No. De fet, inverteixen només 34 euros per habitant l'any en habitatge públic, mentre altres països com Dinamarca o França inverteixen més de 300. Treballen per oferir habitatge digne? No. De fet, vostès van repetint l'eslògan 'Una família, una casa', però volen aprovar aquí una llei que diu: 'Una família, una habitació'. I aquests 7 vots ho impediran. Ha millorat el dia a dia dels mestres i dels sanitaris de Catalunya? No. Ha empitjorat. Ha millorat Renfe a Catalunya? No. Ha millorat la seguretat als carrers de Catalunya? No. Han pagat vostès el que deuen als malalts d'ELA? No. Vostès no compleixen amb els catalans i vostès cada dia estan recaptant més diners, però cada dia la gent viu pitjor.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Y la lista es muy larga: pagar a los catalanes, cumplir con Cataluña. Cumplir con los acuerdos es hacer política en mayúsculas, y ustedes han hecho todo lo contrario. El problema de los catalanes nunca han sido las promesas; son y eran los incumplimientos. Usted no ha cumplido y dice que sí que lo ha hecho. Tenga ahora el valor de volver a salir aquí y decir que usted ha cumplido los acuerdos que teníamos pactados. Algunos pretenden ahora que toda la presión recaiga sobre Junts. Pretenden que normalicemos los incumplimientos con Cataluña. Lo pretenden. Lo pretenden aquellos que no tienen ni idea de quiénes somos. Pero le recuerdo que, a pesar de toda esta presión y estos insultos, solo tres de cada diez catalanes creen que usted ha cumplido. Porque yo me pregunto cuántos autónomos catalanes que nos pueden estar escuchando ahora consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que les quiere apoyar la cuota cada año; cuántos catalanes que cogen el tren cada mañana consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que no hace nada para evitar que cada día lleguen tarde a los trabajos, a las escuelas o a las universidades. Me pregunto cuántas familias catalanas consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que se esconde y no se planta cuando en Europa dicen que nuestros pescadores no pueden salir a pescar, mientras otros Gobiernos de la Unión Europea se han plantado a favor de sus pescadores. Me pregunto cuántos catalanes consideran que tenemos que callarnos y dar apoyo a un Gobierno que no hace vivienda pública, que no hace vivienda accesible. Un Gobierno secuestrado por los supuestos progresistas españoles y que aplica medidas y políticas que están haciendo que cada día sea más difícil acceder a una vivienda. De hecho, me pregunto cuántas de las 400 000 familias catalanas que son pequeños propietarios consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno, y a sus socios, que los criminalizan cada día y que proponen leyes para que paguen aún más impuestos, cuando el mismo Gobierno es incapaz de hacer vivienda pública. Me pregunto cuántos catalanes consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno que permite ocupaciones delincuenciales como forma de acceso a la vivienda. Me pregunto cuántos catalanes consideran que tenemos que callar y dar apoyo a un Gobierno español que invierta 128 euros por catalán y casi el triple por madrileño. Y esto no es exclusivo de las izquierdas españolas, sino de todos los partidos españoles. Gobierne quien gobierne en España, Cataluña siempre pierde. La política útil no es hacer de muleta al PSOE o a cualquier partido español, aunque sea por miedo, por incapacidad o por vaguería. No es opción ser la muleta de un partido español a cambio de nada, y que además no cumple los acuerdos a los que se llegan. La política que hacen ustedes es útil para ustedes porque se mantienen en el poder, pero no es útil para los catalanes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Usted ha apelado esta mañana al espíritu del acuerdo, pero de los espíritus de los acuerdos los catalanes ni viven ni comen. Nosotros apelamos a la materialización de los acuerdos, a la materialización de los cumplimientos. De los acuerdos espirituales no queremos oír nada; queremos hechos. A ustedes les interesan los titulares, a nosotros nos interesan los hechos, y su intervención de hoy no ha hecho más que darnos aun más la razón. Es un cínico y un hipócrita. Fíjese, usted y el portavoz del PSOE han hablado de la ley de familias, han hablado de la ley universal de la salud o de la ley de protección de menores en entornos digitales. ¿De qué ley de familias están hablando ustedes, señor Sánchez? ¿De la que tienen registrada desde hace casi dos años y que usted y sus socios han prorrogado 63 semanas seguidas para mantenerla en el cajón? ¿De qué ley de acceso universal a la salud nos está hablando, de la que ustedes y sus socios han prorrogado durante 52 semanas manteniéndola en el cajón? ¿De qué ley de protección del menor nos está hablando, si ustedes hace tres años votaron en contra de la propuesta de Junts para proteger a los menores en el entorno digital? La gente tiene que saber que esto es exactamente lo que ustedes hacen con las leyes: públicamente dicen que son muy importantes y urgentes, pero la realidad es que las tienen cerradas en un cajón y solo las sacan a pasear cuando quieren un titular. Es evidente, pues, que quien bloquea las leyes es usted, ¿o eso también es culpa de Junts? ¿Quiere que siga o desistirá ya de hacernos chantaje cada día?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I la llista és molt llarga. Pagar els catalans, complir amb Catalunya, complir amb els acords és fer política en majúscula. I vostès han fet tot el contrari. El problema dels catalans mai han estat les promeses, són i eren els incompliments. Vostè no ha complert i vostè menteix quan diu que sí que ho ha fet. I ara tingui el valor de sortir aquí i tornar a dir que vostè ha complert els acords que teníem tancats. Alguns pretenen ara que tota la pressió recaigui sobre les espatlles de Junts. Pretenen que normalitzem els incompliments amb Catalunya. Ho pretenen aquells que no tenen ni idea de qui som. Però li recordo que, malgrat tota aquesta pressió i insults, només tres de cada deu catalans creu que vostè ha complert. Perquè jo em pregunto: Quants autònoms catalans que ens puguin estar escoltant ara consideren que hem de callar i donar suport a un govern que els vol apujar la quota cada any? Quants catalans que agafen el tren cada dia consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa res per evitar que cada dia arribin tard a les feines, a les escoles, a les universitats o a les cites? Em pregunto quantes famílies catalanes consideren que hem de callar i donar suport a un govern que amaga el cap i no es planta quan des d'Europa diuen que els nostres pescadors no poden sortir a pescar mentre altres governs de la Unió Europea s'han plantat en favor dels seus pescadors. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que no fa habitatge públic, que no fa habitatge accessible, un govern segrestat pels suposats progressistes espanyols i que aplica mesures i polítiques que estan fent que cada dia sigui més difícil accedir a un habitatge. De fet, em pregunto quantes de les 400 000 famílies catalanes que són petits propietaris consideren que hem de callar i donar suport a un govern i als seus socis que els criminalitzen cada dia i que proposen lleis perquè paguin encara més impostos quan el mateix govern és incapaç de fer habitatge públic. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern que permet les ocupacions delinqüencials com a forma d'accés a l'habitatge. Em pregunto quants catalans consideren que hem de callar i donar suport a un govern espanyol que inverteix 128 euros per català i gairebé el triple per madrileny. I això no és exclusiu de les esquerres espanyoles, sinó de tots els partits espanyols. Governi qui governi, a Espanya, Catalunya sempre hi perd. La política útil no és fer de crossa al PSOE o a qualsevol partit espanyol, encara que sigui per por o per incapacitat o per ganduleria. No és opció fer de crossa d'un partit espanyol a canvi de res i que no compleix els acords als que s'arriben. La política que fan vostès és útil per a vostès, perquè es manté en el poder, però no és útil per als catalans.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Vostè ha apel·lat aquest matí a l'esperit de l'acord. Dels esperits dels acords, els catalans ni viuen ni mengen. Nosaltres apel·lem a la materialització dels acords, a la materialització dels compliments. Els acords espirituals no els volem. Volem fets. A vostès els interessen els titulars. A nosaltres ens interessen els fets. I la seva intervenció d'avui no ha fet altra cosa que donar-nos encara més la raó. És un cínic i un hipòcrita. Fixi's, vostè i el portaveu del PSOE han parlat de la llei de famílies, han parlat de la llei universal de la salut o de la llei de protecció dels menors en entorns digitals. De quina llei de famílies ens estan parlant vostès, senyor Sánchez? La que tenen registrada fa gairebé dos anys i que vostès i els seus socis han prorrogat 63 setmanes seguides per mantenir-la al calaix? De quina llei d'accés universal a la salut ens està parlant? De la qual vostès i els seus socis han prorrogat durant 52 setmanes mantenint-la al calaix? De quina llei de protecció del menor ens està parlant? Si vostès fa tres anys van votar en contra de la proposta de Junts per protegir els menors de l'entorn digital. La gent ha de saber que això és exactament el que vostès fan amb les lleis: Públicament diuen que són molt importants i molt urgents, però la realitat és que les tenen tancades en un calaix i només les treuen a passejar quan volen un titular. És evident, doncs, que qui bloqueja les lleis és vostè. O això també és culpa de Junts? Vol que segueixi o desistirem ja de fer-nos xantatge cada dia?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Senyories dels partits del Gobierno, aquesta no és la manera de reconèixer-los ni de respectar-los. Menys quan en la majoria de casos parlem de persones que van començar a treballar molt joves, alguns als catorze anys amb jornades més llargues, de fins a deu hores diàries i amb menys drets laborals que avui. Només amb un dia de festa a la setmana i en ocasions també amb feines esgotadores en el camp, a la indústria o a la construcció. Saben i s'ha dit que no és el primer cop que aquest tema es tracta en aquesta cambra. Ni en els diferents parlaments autonòmics. Inclús ha arribat a Europa de la mà d' Asjubi40. Arreu, la seva demanda ha trobat majories favorables per donar solució a aquesta situació. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la moción consecuencia de la interpelación de la semana pasada que la diputada Velarde hizo a la ministra Saiz. Una moción en la que se insta al Gobierno a tomar medidas para que la jubilación de los trabajadores con cuarenta años cotizados no sufra la penalización de los coeficientes reductores. Porque el sistema actual penaliza a aquellos trabajadores que, pese a haber contribuido cuatro décadas o más incluso, deciden anticipar -o tienen que anticipar por fuerza mayor- su jubilación antes de la edad ordinaria. Esta, señoría, es una situación injusta y contraria a cualquier principio de equidad contributiva. Es una situación que, en el caso de Cataluña, afecta a doscientas mil personas, a novecientas mil en todo el Estado. Hablamos de personas que, con su esfuerzo diario, han levantado y han hecho avanzar a sus familias y al país. Hombres y mujeres que han pagado impuestos, trabajadores y trabajadoras que han contribuido de sobra al sistema de la Seguridad Social y que, cuando llegan al final de su vida laboral, ven cómo se les recorta lo que merecidamente les correspondería.»