Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.042 declaraciones · página 92 de 102
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Acabo. Todo esto no acaba siendo más que un reflejo de un mal funcionamiento de la también mal llamada democracia española. Pero ustedes saben que nosotros no estamos aquí para arreglar España y nosotros sabemos que la dictadura judicial no tolera la democracia. Así pues, Junts per Catalunya votará que no a la toma en consideración de esta proposición y vamos a seguir trabajando por la independencia, por una independencia que también será garantía de democracia, una democracia inclusiva, vertebradora y basada en el respeto de las libertades individuales y colectivas. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Tornant a la modificació que ens ocupa i que, com els deia, el que vol és acabar amb una singularitat, una singularitat entesa, almenys per nosaltres, com un element enriquidor dels tribunals, perquè incorporaria perfils de juristes de renom, docents, investigadors, catedràtics amb sensibilitats per la llengua i per la cultura de la terra que representen, que de ben segur serien un contrapunt als magistrats de carrera triats directament per un Consell General del Poder Judicial polititzat. I com saben, recaducat. Un Consell del Poder Judicial que de facto ja ens aplica a Catalunya tots aquests criteris des del 2017, amb la supressió d'un dels dos magistrats de designació autonòmica que, històricament, d'ençà del 1989, tenia la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una supressió a la qual podem afegir diferents moviments en el relleu de magistrats en aquest tribunal que han anat retallant el marge de discrepància interna a Catalunya, però dels que no en tenim l'exclusivitat. També n'hi ha hagut a altres llocs, com a Navarra, on una sentència de la Sala Tercera, la contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, sobre un recanvi polèmic de magistrats en el seu Tribunal Superior de Justícia, va marcar la imposició d'una nova doctrina que té ressonància evident també a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sea como fuere y suceda lo que suceda, algunos -siempre siempre sucede así- perdemos más que los demás, y lo que puede ocurrir es que los territorios tengamos menor capacidad de gasto y, en definitiva, menos recursos para mejorar la vida de nuestros conciudadanos y conciudadanas; porque, al fin y al cabo, de eso se trata, de mejorar la vida de nuestros conciudadanos. Aprovechamos, por lo tanto, que hoy este debate vuelve a la Cámara Baja para volver a denunciar -y adelanto que no vamos a cejar en nuestro empeño- que, una vez más, el bipartidismo español -estos que hoy van tirándose los platos a la cabeza, sea quien sea el que haya tenido las llaves de la caja, sea el PSOE o el PP- ha compartido siempre un denominador común absolutamente incuestionable, que es un desequilibrio absolutamente vertical entre el Estado y la Generalitat, y Catalunya, en este caso. Desde el año 2009, que echó a andar el actual sistema de financiación, el Estado ha ido acaparando recursos del sistema y lo ha hecho en detrimento de los territorios, en detrimento de las comunidades autónomas, que, año tras año, han ido perdiendo peso en el reparto de esos recursos. Un dato, uno tan solo: los recursos del Estado han crecido en un 90 % y los recursos de las comunidades autónomas han crecido tan solo un 40 %.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Res més, vicepresidenta. Ànims. Els acords són per complir. Nosaltres en tenim un amb Catalunya i vostès el tenen amb nosaltres. Això no em cansaré de repetir-ho. Molt bon dia a totes i a tots i gràcies. Muy buenos días a todas y a todos. Gracias, presidenta, vicepresidenta. Buenos días, diputadas, diputados. Hoy debatimos y votamos por segunda vez, como se ha dicho, los objetivos de estabilidad presupuestaria y la deuda pública para las administraciones públicas de cara a 2024 y 2026. El Gobierno, por lo tanto, debe repetir la operación después de que, como ya se ha dicho, el pasado 7 de abril la mayoría absoluta del Partido Popular rechazara dichos objetivos; una posibilidad que también puede repetirse si el ejército popular en el Senado vuelve a vetar esos objetivos. En todo caso, todo apunta, sin embargo, después de escuchar a la vicepresidenta, a que se reafirma que la Moncloa tiene un plan B y que pasa por abrazar ese informe de la Abogacía del Estado que avala fijar la senda de déficit remitida a Bruselas en abril, en el marco del programa de estabilidad, un informe que, a priori, se sustenta en el artículo 135.2 de la Constitución para evitar el bloqueo de la capacidad presupuestaria del Gobierno central.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Nosaltres som molt conscients que només la consecució d'un Estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera, ho tenim clar, bàsicament per revertir-los a la ciutadania, que és pel que serveixen els recursos, però també som els que aprofitarem totes, absolutament totes les finestres d'oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país. Per això avui torno a recordar que els acords assolits en el marc, vicepresidenta, de les negociacions per a la formació de govern de l'Estat espanyol recullen aspectes clau en matèria de finançament i execució d'inversions i que requereixen també, com vostè bé sap, el desplegament, en aquest cas, corresponent a mitjans de diferents comissions de treball entre els governs per un finançament, en aquest cas singular, per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i de caràcter patrimonial. Avui, doncs, farem una altra vegada un sí als objectius d'estabilitat pressupostària, però és un sí condicionat. De fet, m'atreveixo a dir absolutament condicionat, a l'espera que el seu executiu presenti el projecte de pressupostos, uns comptes que exigim que prevegin tot allò subscrit en l'acord d'investidura. Uns comptes que siguin bons, uns comptes que siguin útils per a la ciutadania i, sobretot, per al seu benestar, perquè va d'això. I també uns comptes que portin com a mínim un 19 % de les inversions a Catalunya, a favor dels catalans i les catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I senyora Montero, tampoc entenem ni compartim, i ja li avanço també que combatrem la decisió del seu ministeri d'abandonar la publicació de les dades d'execució de la inversió estatal territorialitzada, dades que s'haurien de publicar semestralment i que no s'actualitzen i que no s'actualitzen des de l'octubre de l'any 2022, i que ara han desaparegut també del Pla Estadístic nacional. Això ho combatrem. Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però defensem que el retorn de les regles d'estabilitat es faci i es faci de manera coherent, i això vol dir que l'esforç que faci cada administració ha de ser -i no demano res anormal- proporcional a la despesa que fan els estats i que fan les seves administracions. Els republicans independentistes -i vaig acabant- treballem sempre per la defensa de Catalunya. Aquest és el nostre interès, és el nostre únic interès. Ens devem a la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes. I intentem fer-ho sempre amb coherència i amb força, bàsicament perquè creiem que hi ha dos elements que són clau per aconseguir els nostres objectius. Per això, justament ahir el Govern de Catalunya aprovava els pressupostos per a l'any 2024. Uns comptes que, malgrat el dèficit fiscal que arrosseguem, que és moltíssim, ens permetran deixar enrere les retallades i ens permetran també posar al servei del país, posar al servei de Catalunya, més de 43 000 milions d'euros. Uns recursos que reforçaran i que alhora muscularan l'estat del benestar, que muscularan la sanitat, que muscularan l'educació i la protecció social, entre d'altres. Això ho hem fet assumint aquest dèficit fiscal permanent que ens ofega.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputades i diputats, Catalunya suporta un dèficit fiscal sostingut en el temps i que ha arribat a duplicar. I també val a dir que en alguns moments, i no pocs, a triplicar els nivells que en l'experiència comparada constitueixen la norma de solidaritat entre territoris que formen part d'un mateix Estat. El més important de tot això és que aquest dèficit fiscal té un impacte negatiu i directe sobre el benestar dels i les catalanes. En definitiva, té un impacte negatiu contra els ciutadans i ciutadanes. Aquesta és la realitat. Una realitat, val a dir, també carregada de greuges, de deslleialtats institucionals per part del Govern central i centralista, a banda que centrifugació. Greuges com els incompliments reiterats en el temps, o la disposició, per exemple, addicional tercera de l'Estatut de Catalunya del període 2009 al 2013, el finançament estatal de la Llei de dependència o els deutes del Fons de Cohesió Sanitària i el Fons de Garantia Assistencial, o el personal dels nous tribunals de justícia, entre un llarg i inacabable etcètera. I deslleialtats tals, per exemple, com els canvis normatius -molt importants- de l'IRPF o la disminució dels tipus i de l'impost a l'electricitat, els també canvis normatius en l'impost sobre les transmissions patrimonials i els actes jurídics documentals, canvis normatius reiterats en la resta de tributs cedits, deslleialtat en la cartera de serveis de salut, per exemple. En definitiva, un autèntic despropòsit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sigui com sigui, i passi el que passi, sempre n'hi ha uns -sempre, sol passar així- que hi perdem més que els altres. I el que pot passar és que els territoris tinguem menys capacitat de despesa i, en definitiva, menys recursos per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes. Perquè al final va d'això, de millorar la vida dels nostres conciutadans. Avui, doncs, aprofitem que aquest debat torna a la cambra baixa per tornar a denunciar -i avanço que no deixarem de fer-ho- que una vegada més el bipartidisme espanyol, aquests que avui es tiren els plats pel cap una vegada més, hagi tingut qui hagi tingut les claus de la caixa, ja sigui el PSOE o el PP, han compartit sempre un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri absolutament vertical entre l'Estat i la Generalitat i Catalunya, en aquest cas. Des de l'any 2009, que es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment dels territoris. Ho ha fet en detriment de les comunitats autònomes, que any rere any han anat perdent pes en el repartiment d'aquests recursos. Una dada, bàsicament només una, els recursos de l'Estat han crescut un 90 % i els recursos de les comunitats autònomes han crescut només un 40 %.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la escasez de medios para hacer frente al...
«Els ben asseguro que tenim molts motius per reprovar Marlaska, des de les escoltes il·legals, les infiltracions policials, la violació de drets humans a la frontera, passant pel mateix manteniment de la llei mordassa, però no entrarem en el joc de PP i VOX. Un PP que va mantenir la impunitat del ministre Fernández Díaz i els càrrecs polítics i policials de l'assassinat de quinze persones a Tarajal no té legitimitat per demanar la reprovació d'un ministre per la mort de dos guàrdies civils. A Catalunya tots sabem que la Guardia Civil ni és benvinguda ni és estimada. L'1 d'octubre ja van tornar a demostrar novament que són forces d'ocupació al nostre país i el que volem és que se'n vagin i no tornin més. Així, senyors del PP, si creuen que els falten efectius per lluitar contra el narcotràfic, enduguin-se tota la Guardia Civil de Catalunya i que tinguin sort en la lluita contra el narcotràfic. Tot i que no sé si els servirà de gaire perquè la Guardia Civil no n'és la solució, perquè bona part del narcotràfic es produeix amb l'expressa col·laboració activa o passiva dels membres de la Guardia Civil, fins i tot comandaments. No debades, el cap de Policía Judicial de la Guardia Civil a Algecires fou detingut per col·laborar amb el famós Messi de l'haixix, considerat durant anys el més important narco del Camp de Gibraltar. En els darrers anys també han estat detinguts altres membres de la Guardia Civil per col·laborar o pertànyer a bandes de narcos, com a Sevilla o a Ocaña. De fet, el Govern espanyol, en resposta a una pregunta del diputat Jon Iñarritu l'any 2021, va informar que en els darrers deu anys havien estat detinguts gairebé 150 agents de la Guardia Civil.»
-
Miguel Tellado · PP ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la escasez de medios para hacer frente al...
«Gracias, presidenta. Debatimos una moción de reprobación del ministro Marlaska y el ministro está ausente, se acaba de ir. Yo solo espero que sea porque haya decidido ir al despacho para ir recogiendo sus cosas. (Aplausos). Hoy estamos aquí una vez más para reprobar la actuación de Fernando Grande-Marlaska al frente del Ministerio del Interior. Si esta moción prospera, será la segunda vez que será reprobado por esta Cámara, y otras tantas veces por el Senado; doblemente reprobado por los representantes de la soberanía nacional. Pocos ministros en nuestra historia pueden decir lo mismo, y por eso nos preguntamos en el Grupo Parlamentario Popular: ¿qué más necesita el ministro que ocurra para dimitir?, ¿qué más necesita el presidente del Gobierno para cesarle? Esta reprobación nace de la nefasta gestión de Marlaska al frente del Ministerio del Interior desde hace mucho tiempo, desde hace seis años exactamente. Queremos reprobarle por ofrecer a Esquerra Republicana de Catalunya una purga de la Guardia Civil en Cataluña como moneda de cambio para la investidura de Sánchez en el año 2019; queremos reprobarle por permitir que se discriminara a policías nacionales y guardias civiles durante el proceso de vacunación en la pandemia -ya no nos acordamos-; queremos reprobarle por el cese ilegal del coronel de la Guardia Civil señor Pérez de los Cobos; queremos reprobarle por acercar a los presos de ETA al dictado de Bildu y por los contactos entre sus funcionarios de prisiones y el entorno etarra para lograr beneficios penitenciarios; queremos reprobarle por intentar echar a la Guardia Civil de Tráfico de Navarra, operación que ha detenido, por ahora, el Tribunal Supremo; queremos reprobarle por su inacción absoluta en las recientes crisis migratorias y por sus mentiras sobre el asalto de la valla de Melilla, en el que murieron veintitrés personas, y queremos reprobarle especialmente por la negligencia de desmantelar la unidad de élite contra el narcotráfico en el Campo de Gibraltar. (Aplausos).»
-
Óscar Puente Santiago Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Muchas gracias. Señor Gavin, el plan de rodalies es un buen plan. Usted lo conoce bien porque ostentó responsabilidades en esta materia en la Generalitat. Nos llevó dos años auditar el estado de la red y del servicio y configurar un plan de rodalies, que tiene una dotación de 6300 millones de euros, de los cuales ya hemos invertido más de 1500. Por tanto, nosotros estamos cumpliendo. La verdad es que nosotros, en su momento, esperábamos alguna aportación por su parte al plan de rodalies, porque ustedes lo criticaron mucho, pero la realidad es que esas aportaciones aún las seguimos esperando. Estamos haciendo el trabajo que hemos acordado con la Generalitat de Catalunya, que es llevar a cabo el traspaso de ese servicio para que sea gestionado desde la proximidad. Lo que sí creo que no debemos hacer, desde ninguna responsabilidad política, es demagogia con las incidencias ferroviarias. Hay datos que son importantes, y usted hace mención a algunas incidencias de la semana pasada. Le recuerdo, por ejemplo, que la mencionada de la R3 se produjo como consecuencia de un robo de catenaria de 400 metros. Quiero llamar la atención en este punto, porque el 50 % de las incidencias por robos que se producen en la red ferroviaria española se producen en Cataluña; y esa no es responsabilidad de mi ministerio ni de Renfe, la responsabilidad de la seguridad en ese territorio está ubicada en la Generalitat de Catalunya. Por tanto, insisto, no hagamos demagogia con las incidencias en los trenes. También le digo que nosotros hemos dado un paso de compra de nuevo material rodante que llegará a lo largo del próximo año a la Generalitat de Catalunya para prestar ese servicio, y tuvimos que hacerlo por la dejación de funciones en la que incurrió la Generalitat de Catalunya para adquirir ese material. Por tanto, creo que es mucho mejor enfocar las cuestiones relacionadas con las infraestructuras con seriedad, que es, por otro lado, por lo que le conozco, su comportamiento habitual; y sigamos adelante con los planes que nos hemos propuesto, que es hacer el traspaso de rodalies y mejorar, día a día, la prestación de ese servicio para toda Cataluña. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministro, usted sabe que cada semana hay incidencias en el servicio de rodalies en Catalunya la semana pasada, averías de catenaria, de trenes de mantenimiento, de trenes. Según la Cámara de Comercio de Barcelona, en el año 2023 se perdieron un millón de horas de trabajo de los usuarios de rodalies, 120 000 jornadas laborales a tiempo completo. Según los datos de AIReF, entre el año 1990 y 2018 se invirtió en cercanías en todo el Estado 3679 millones, el 47,8 % en Madrid y el 16,8 % en Barcelona. La media de ejecución de los presupuestos del Estado en los últimos diez años es: en Madrid, 120 % de ejecución y en Cataluña el 60 %, en infraestructuras ferroviarias, el 50 %. Cuando nosotros contamos esto datos, que son los datos oficiales, señor ministro, ustedes nos contestan que cumplen con Cataluña. ¿A quién quieren engañar? ¿Qué se creen, que no sabemos leer los datos? Y de repente nos enteramos de que no publicarán las inversiones territorializadas semestralmente. Las últimas son las del primer semestre del año 2022. Se ha invertido en ese semestre el 15,7 % de los recursos previstos. ¿Escondiendo los datos qué quieren esconder: la incompetencia, que los presupuestos no son creíbles, el sesgo territorial? Ustedes deben reconocer, de una vez por todas, todos estos datos, estas cifras, ¿para qué? Para rectificar. ¿Para rectificar dónde? En los presupuestos, en los siguientes presupuestos esta tendencia debe rectificarse o no contarán con nosotros. Y ahora ustedes y el Gobierno de la Generalitat nos anuncian un traspaso como la solución de este problema, un traspaso que tendría que haber tenido lugar hace catorce años, un traspaso que no permite que la Generalitat opere con su operador más puntual y eficiente, Ferrocarrils de la Generalitat, que siga operando Renfe y que no se hable de cómo se recupera la desinversión. Señor ministro, si no hay inversión y se recupera todo este déficit, no habrá mejora del servicio y los ciudadanos de Cataluña lo sufrirán. Los ciudadanos, los que necesitan el tren a diario para moverse, no merecen que este problema no se resuelva, y no se resolverá si no se invierte más; y esto significa recuperar una parte de este déficit estructural.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Amagant les dades què volen amagar? La incompetència? Que els pressupostos no són creïbles? El biaix territorial? Vostès han de reconèixer d'una vegada totes aquestes xifres. Per què? Per rectificar, per rectificar on? En els pressupostos, en els propers pressupostos aquesta tendència s'ha de rectificar o no podran comptar amb nosaltres. I ara vostès i el Govern de la Generalitat ens anuncien un traspàs com la solució d'aquest problema. Un traspàs que s'havia d'haver fet fa 14 anys, un traspàs que no permet a la Generalitat operar amb el seu operador, que és més puntual i més eficient, que és Ferrocarrils de la Generalitat, que continua operant Renfe i que no parla de com es recupera la desinversió. Senyor ministre, si no hi ha inversió i es recupera tot aquest dèficit, no hi haurà millora de servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran. Els ciutadans no mereixen, els que necessiten el tren cada dia per moure's, que aquest problema no es resolgui i no es resoldrà si no hi ha més inversions. I això vol dir recuperar una part d'aquest dèficit estructural.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministre, vostè sap que cada setmana hi ha incidències al servei de Rodalies de Catalunya. La setmana passada avaries de catenària, avaries al tren de manteniment, avaries dels trens. La Cambra de Comerç de Barcelona ha calculat que l'any 2023 s'han perdut 1 milió d'hores de treball dels usuaris de Rodalies. 120 000 jornades laborals completes. Segons les dades d'AIReF, entre l'any 1990 i l'any 2018 es va invertir en Rodalies a tot l'Estat una quantitat, 3679 milions; d'aquests, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 % a Barcelona. La mitjana d'execució dels pressupostos de l'Estat dels darrers deu anys és a Madrid 120 % d'execució, a Catalunya, 60 %. En infraestructures ferroviàries, el 50 %. Quan nosaltres expliquem aquestes dades, que són les dades oficials, senyor ministre, vostès ens contesten que compleixen amb Catalunya. A qui volen enganyar? Què es pensa, que no sabem llegir les dades? I ara de cop ens assabentem que no publicaran les inversions territorialitzades semestralment. Les darreres són les del primer semestre de l'any 2022. S'ha invertit en aquell semestre el 15,7 % dels recursos previstos.»
-
Pedro Luis Huguet Tous · PP ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Muchas gracias, presidenta. Señorías, el Delta del Ebro es esa zona del sur de Tarragona, ese frágil ecosistema, y los que vivimos cerca de él conocemos ese frágil equilibrio que comparten la agricultura, la pesca, el turismo y esa extraordinaria diversidad del Delta del Ebro. Pero ese equilibrio, ese ecosistema, está roto. El cambio climático, los temporales han roto ese equilibrio. El Gloria -lo han comentado antes otros diputados- invadió el terreno del Delta del Ebro: tres mil hectáreas fueron inundadas por el mar. El Delta del Ebro se muere y no solo por el cambio climático, no solo por la falta de sedimentos del río Ebro, se muere por la ineptitud de todas las administraciones, del Estado y de la Generalitat de Catalunya, que no han sido capaces de trabajar para el delta. Estaban todos aquí diciendo que no han hecho nada. Efectivamente, no han hecho nada y, por eso, el delta se muere. Y, si no hacemos algo, el delta se morirá, perderemos ese espacio extraordinario que es el Delta del Ebro.»
-
Valle Mellado Sierra · PSOE ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Desde el año 2018, con la llegada de los gobiernos progresistas, en Tarragona contamos con un presidente del Gobierno y una ministra de Transición Ecológica comprometidos con el delta, que trabajan con consenso y diálogo con la Generalitat y actúan de forma preventiva, no reactiva como acostumbraban a hacer los gobiernos de Aznar y de Rajoy. Señorías, el ministerio está cumpliendo sus compromisos, por ejemplo, con la elaboración del plan de protección del delta, que se publicó en febrero de 2021 y que se va a complementar con un estudio ambiental estratégico, como pidieron los representantes del delta en la mesa de consenso. Además del plan, Estado y Generalitat continúan trabajando en diferentes frentes, iniciando el movimiento de sedimentos y reforzando la línea de la costa, actuaciones respaldadas por criterios científicos que aportan la Universitat Politècnica de Catalunya y la Universitat de Barcelona, porque, como ya les he dicho, el delta no necesita experimentos con gaseosa. Necesita rigor, conocimiento científico y recursos, como los 4 millones de euros invertidos por este Gobierno, señorías, por primera vez de manera preventiva, sin escatimar recursos. Voy acabando. Reitero que los y las socialistas mantenemos nuestro compromiso firme con el presente y el futuro del delta, porque para nosotros su conservación sí es una prioridad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Valle Mellado Sierra · PSOE ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Senyories, sabem quins són els problemes del Delta: la falta de sediments, el retrocés de la línia de la costa, l'increment del nivell del mar que provoca l'enfonsament de la plana del Delta. I, a més, aquests mesos, al Delta se li ha sumat un altre problema: la greu sequera que patim a Catalunya i que un cop més ha posat en risc l'aigua de l'Ebre. I un cop més, també, els i les socialistes mostrem el nostre compromís ferm amb el Delta, renegant de solucions que posin en perill el cabal ecològic de l'Ebre. I què va fer Junts tots els anys que ha estat al Govern de la Generalitat, per preparar Catalunya per aquests episodis greus i recurrents de sequera? Ja l'hi dic jo: res. Estaven molt ocupats amb altres temes. Ara a Catalunya no tenim aigua, i això no podem dir que és culpa de Madrid; ben al contrari, amb el suport del Govern de Pedro Sánchez, podrem ampliar dues dessaladores i portar aigua des del Port de Sagunt.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«El grup plurinacional de SUMAR continuarà al costat de la Plataforma de Defensa de l'Ebre per ser vigilants al Congrés i des del carrer. El Govern treballarem en la mateixa línia que ara, i perquè mai el que se signa quedi regat pels interessos d'uns que diuen defensar el territori i, mentrestant, el que fan és defensar l'economia de casino. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. El Grupo de Junts nos presenta una moción que reclama al Gobierno español lo que ellos no han hecho cuando gobernaban en Cataluña. No lo digo yo solo, lo decía la semana pasada la vicepresidenta tercera. ¿Saben ustedes desde cuándo la Generalitat de Catalunya tiene competencias en materia de medio ambiente? Desde los años ochenta. ¿Saben ustedes desde cuándo la Generalitat tiene competencias en el dominio público marítimo-terrestre? Desde el año 2008. Acuerdo firmado, precisamente, cuando nosotros estábamos en el Gobierno de la Generalitat. ¿Saben ustedes lo que hicieron los consellers de Junts en la Generalitat para la gestión del Ebro? Nada. Los diputados y diputadas de este hemiciclo ya han podido comprobar que a las señorías de Junts les gusta mucho el juego, especialmente el de la gallina.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Des que aquest Govern hi és, les inversions en el Delta sempre han estat una prioritat. Guanyarem la batalla del delta de l'Ebre fent baixar més sediments i més aigua. El 2023 es van iniciar les primeres proves pilot per a mobilització de sediments retinguts a l'embassament de Riba-roja. El segon trimestre del 2024 es complementarà la mobilització de sediments que realitzen les crescudes naturals. No convé oblidar que les elèctriques tenen segrestats els sediments del riu. Els embassaments els ha pagat la ciutadania, però qui fa negoci són les hidroelèctriques. Per això, la dreta i l'extrema dreta desconnecten. Qui domina els plans hidrològics i fa les normes és la gran agroindústria, no pas el pagès. L'embassament de Riba-roja, propietat d'Endesa, gràcies a l'acció del Govern d'Espanya, fa l'aportació d'aquests sediments de qualitat. Per cert, la Campanya pels Sediments va presentar una denúncia a la Fiscalia contra Endesa pel risc de catàstrofe que es deriva del mal estat de les aigües al fons del pantà, ple de sediments. En política d'aigua, Junts són absolutament transparents, sempre al costat dels grans regants i la indústria agroalimentària. Tampoc podem oblidar la inacció del Govern de la Generalitat, especialment durant la dècada perduda. En temps de sequera, la Generalitat té un discurs ambientalista, defensant el cabal ecològic al matí, i al vespre volen obrir el casino més gran d'Europa, que consumirà vuit milions de litres diaris, vuit milions de litres diaris. Un govern a Catalunya que es diu 'Generalitat republicana' i que vol substituir el toro d'Osborne per la guitarra gegant del HardRock.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Al Congrés tenim negacionistes com la bancada de VOX, que, amb frivolitat, proclamen: 'que se caliente un poquito el planeta evitará muertes por frío'. Mentrestant, el delta de l'Ebre agonitza a causa del canvi climàtic. El canvi climàtic no tan sols ha fet augmentar el nivell de la mar, sinó que ha reduït el volum de l'aigua i els sediments que arriben del riu. Aquesta coincidència ha deixat el Delta més desprotegit que mai contra uns temporals que, a causa del canvi climàtic, són més habituals. Gràcies a la pressió de la gent del sud de Catalunya, el Govern va presentar un projecte que tenia com a mesura central fer retrocedir artificialment la costa per crear una mena de topall de sorra per evitar que la mar continués guanyant terreny. Per cert, en tot moment el Ministeri ha mantingut el diàleg amb les organitzacions del territori, com a la Taula de Consens del Delta de l'Ebre. La defensa del Delta no comença a la desembocadura de l'Ebre, sinó riu amunt, i també als acords pressupostaris que es fan a Catalunya i a Espanya.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Gràcies, presidenta. El grup de Junts ens presenta una moció que reclama al Govern espanyol el que ells no han fet quan governaven Catalunya. No ho dic jo només, ho deia la setmana passada la vicepresidenta tercera. Saben vostès des de quan la Generalitat de Catalunya té competències en matèria de medi ambient? Des dels anys 80. Saben vostès des de quan la Generalitat té competències en domini públic maritimoterrestre? Des de l'any 2008. Acord signat precisament quan nosaltres hi érem, al Govern de la Generalitat. Saben vostès el que van fer els consellers de Junts a la Generalitat per la gestió de l'Ebre? Res. Com els diputats i diputades d'aquest hemicicle ja hem pogut comprovar, a les senyories de Junts els agrada molt el joc, especialment el de la gallina. Mig Delta podria quedar sota el mar en els pròxims 50 anys. 'Lo riu és vida', però el Delta, sí, s'està ofegant. L'arribada de sediments al Delta s'ha reduït un 95 % respecte als nivells de començaments del segle xx. Al llarg de la conca de l'Ebre hi ha més de 190 embassaments que retenen els sediments que el riu transporta. La degradació del Delta esdevé visible en episodis com el Gloria, durant el qual la mar va entrar més de tres quilòmetres a l'interior del Delta i en va inundar més de 3000 hectàrees.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Y voy acabando. Recuerdo como si fuera hoy esos 21 y 23 de enero de 2020, el temporal Gloria inundó casi 3000 hectáreas; hectáreas y hectáreas de arrozales que podían perderse para siempre. Pero el Gobierno y los agricultores teníamos en ese momento un objetivo: recuperar la capacidad productiva de esa zona y que ahí volviera a cultivarse el arroz. Ocho meses después, en esas hectáreas ya cosechábamos arroz. Esa es la riqueza del delta, esa es la riqueza de su gente. Ni la Generalitat de Catalunya puede solventar la problemática que hoy nos ocupa y nos preocupa sin el Estado, ni tampoco el Estado sin la Generalitat. Hay competencias para ambas partes, y por eso la creación hace poco más de un año de la comisión bilateral que en esta moción volvemos a exigir, como hemos reclamado ya a la ministra Ribera en más de una ocasión. Pedimos que se reúna como mínimo dos veces al año con presencia también del territorio. Lo dejamos claro -y ya termino, señora presidenta-, ni deslindes, ni más mentiras, ni más estudios, ni más excusas. Estamos ya hartos, el delta está harto. Ni más excusas, ni más deslindes, ni más proyectos por parte del Estado. Hoy el delta, la Administración catalana y la sociedad vamos a una, porque solo aquellos que conocen el tiempo y el desgaste que cuesta reconstruir tras cada temporal, el esfuerzo, el temor, la ansiedad y las lágrimas que implica tanto sufrimiento, pueden comprender esta lucha, una lucha que más pronto que tarde ganarán el delta, su gente y quienes amamos ese territorio. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«El Delta, doncs, no entén de colors polítics ni tampoc entén de disputes entre l'Estat i la Generalitat. El Delta és molt més que tot això, que ningú subestimi -hi torno- la força d'aquest territori. Vaig acabant. Recordo com si fos avui aquell 21 i 23 de gener de l'any 2020: el temporal Gloria inundava prop de 3000 hectàrees; hectàrees i hectàrees d'arrossars que es podien perdre per sempre. Però Govern i pagesos teníem en aquell moment un objectiu: recuperar la capacitat productiva d'aquella zona i que allà s'hi tornés a fer arròs. Vuit mesos després, en aquelles hectàrees hi collíem arròs. Aquesta és la riquesa del Delta, aquesta és la riquesa de la seva gent. Ni la Generalitat de Catalunya pot solucionar la problemàtica que avui ens ocupa i ens preocupa sense l'Estat, ni tampoc l'Estat sense la Generalitat. Hi ha competències per ambdues parts, i per això la creació fa poc més d'un any de la comissió bilateral que en aquesta moció tornem a exigir, tal com ja hem reclamat a la ministra Ribera, en més d'una ocasió, perquè es reuneixi mínim dues vegades a l'any i en presència també del territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«De fet, si el nivell del mar continua pujant, a 550 quilòmetres d'aquest hemicicle podríem tenir els primers refugiats climàtics, i això els ben asseguro que a Catalunya no ho permetrem. El caràcter del sud del Principat de Catalunya i l'esperit deltaic és absolutament imparable. Si alguna cosa he après estimant el Delta és a no subestimar mai la força de la fragilitat, perquè el Delta no és només natura; el Delta és humanitat. Ara fa sis anys naixia la Taula de Consens. Tots els ajuntaments i les dues comunitats de regants van consensuar com protegir el Delta. Hi ha tres elements absolutament clau: les guardes, els sediments i les platges amples. El consens, doncs, passa per mantenir aquest perfil, per anar endavant i no endarrere. No recularem ni un centímetre. He tingut l'honor, també, de treballar al costat de la Taula de Consens durant aquests últims cinc anys des del Govern català, i plegats hem dissenyat l'Estratègia Delta, una estratègia sòlida per protegir justament el delta de l'Ebre, un full de ruta que compta amb tothom: amb els arrossaires, amb els pescadors i pescadores, amb els agricultors, amb els caçadors, amb els regants, amb les administracions locals i també amb el Govern de la Generalitat. Són accions estratègiques, són accions planificades i calendaritzades, que ens marquen el camí i ens diuen què hem de fer, com ho hem de fer, quan ho hem de fer i amb qui ho hem de fer. És un model de cohesió amb base a la sostenibilitat, una estratègia que uneix coneixement i gestió, i ho fa per evitar, òbviament, la regressió i la subsidència amb solucions sempre basades en la mateixa natura. No es tracta d'anar en contra de la natura; al contrari, es tracta d'utilitzar aquesta natura per afavorir les necessitats del Delta. Una estratègia a curt, a mitjà i a llarg termini. En definitiva, una estratègia que avui té el consens del Delta i també del país. Gràcies, com no pot ser d'altra manera, també a la Taula de Consens i al seu Pla.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Bé, molt bon vespre a tots i a totes. El delta de l'Ebre és un espai únic a Catalunya, és la primera zona humida del país i una de les més remarcables de la Mediterrània occidental. La seva situació és estratègica i el seu alt valor biològic, geològic i paisatgístic contrasta de ple amb la humanització d'aquestes terres, que l'han convertit en un gran rebost, gràcies també als seus valors socioeconòmics, però sobretot a la seva gent, dones i homes ferms que cuiden i treballen la terra que els ha vist néixer i créixer i que fan bategar cada dia un espai natural i, alhora, un espai productiu. Però el delta de l'Ebre, a banda de ser un ecosistema únic, és també un ecosistema fràgil, sobretot per les inclemències climàtiques. Durant massa anys les disputes entre administracions i entre el mateix territori han generat desprotecció i, alhora, desinversió i, sobretot, una situació de retrocés de l'espai deltaic que ratlla, si em permeten, el delicte. De fet, en els darrers vint anys s'ha perdut més d'un quilòmetre i mig de costa, una dada que, segons l'IPCC, podria augmentar si es compleixen les previsions. Les conseqüències de tot plegat són catastròfiques, no només en l'àmbit ambiental, sinó també per als habitants del Delta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Pues aquí nos encontramos, en el mismo punto, pero en otra Cámara de representación y muchos años después, con mucha tecnología, eso sí, y mucho más conocimiento y ciencia, también fruto de la experiencia compartida y, a la vez, sin embargo, decidiendo si escuchan o no a un territorio que pide ayuda y actuación de manera inmediata; ayuda para conservar la tierra ganada al mar, que configura, además, su manera de hacer y de ser como sociedad. En definitiva, hoy les toca decidir si ejercen la responsabilidad de protección del territorio que sus votantes les han delegado. El posicionamiento de Junts per Catalunya es conocido por todos ustedes, lo expresé en esta misma tribuna no hace ni una semana, y lo vuelvo a repetir: el Delta del Ebro es una prioridad para nosotros. Por eso, de esos tres ejes a los que me refería hace un momento, salen las propuestas de acuerdo concretas de esta moción. En primer lugar, la necesidad de cumplir integralmente los compromisos ya adquiridos por la vicepresidenta en un ya lejano 10 de febrero de 2023 ante los organismos sociales del Delta del Ebro. Todos ellos, obviamente, no se han cumplido, y por eso planteamos estos otros acuerdos en esta moción. Que se busque un consenso con las entidades del territorio y no se establezcan las actuaciones desde una visión lejana. Para ello, hay que incorporar a la Comisión Mixta Estado-Generalitat una representación de la tabla de consenso del Delta del Ebro entendiendo que este es el órgano de representación que tiene el máximo consenso territorial y la visión más próxima a las necesidades de los ciudadanos de aquellas tierras. Además, el plan de protección del Delta del Ebro que se está elaborando por parte del ministerio tiene que incorporar lo que propone el plan delta ya elaborado por la mesa de consenso de las tierras del Delta del Ebro. Por otra parte, y de acuerdo con lo que se comprometió la vicepresidenta, hay que paralizar inmediatamente la tramitación de los expedientes de la delimitación del Delta del Ebro hasta que los puntos anteriores no se hayan cumplido.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Muchas gracias, señora presidenta. La semana pasada, con la interpelación a la vicepresidenta y ministra de Transición Ecológica y Reto Demográfico, pudimos hacer un repaso de la situación dramática que vive el Delta del Ebro y la urgente actuación que este necesita; una reflexión que giraba en torno a tres ejes principales. El primero, el valor incalculable que tiene el Delta del Ebro y su territorio, tanto desde el punto de vista geográfico como natural, sociológico y económico. El segundo, las amenazas que sufren asociadas al cambio climático y los fenómenos naturales extremos, o las asociadas a la falta de sedimentos que llegan al delta por culpa de los diferentes embalses que interrumpen el cauce del río. Y, finalmente, el tercer eje que explicaba, que trasladaba la importancia de escuchar un territorio donde más de 60 000 personas reivindican unas políticas diferentes y que con su perseverancia reclaman que se escuchen sus planteamientos para salvar el Delta del Ebro. Y es importante entender el porqué y la importancia de estos tres ejes que exponíamos desde Junts per Catalunya, porque la tentación de algunos de ustedes podría ser el de caer en el pimpampum político, típico de esta Cámara, de mirada corta y vuelo gallináceo. Pero, si es así, el delta seguirá hundiéndose por culpa de su inacción. Nosotros, desde Junts, seguiremos trabajando, persistiendo e insistiendo en que hay que actuar, y, evidentemente, iremos poniendo esta reivindicación en el centro de los diferentes debates y negociaciones que se vayan produciendo en los próximos tiempos hasta que se adopten las soluciones necesarias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«En definitiva, avui els toca decidir si exerceixen la responsabilitat de protecció del territori que els seus votants els han delegat. El posicionament de Junts per Catalunya és conegut per vostès, el vaig expressar en aquest mateix faristol avui no fa encara una setmana i el torno a repetir: el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres i, per això, d'aquells tres eixos als quals feia referència fa un moment, en surten propostes d'acord concretes en aquesta moció. Primer, la necessitat de complir integralment els compromisos ja adquirits per la vicepresidenta en un ja llunyà 10 de febrer del 2023 davant dels organismes socials del delta de l'Ebre. Tots ells, òbviament, no s'han complert i per això plantegem aquests altres acords en aquesta moció. Que es busqui un consens amb les entitats del territori i no s'estableixin les actuacions des d'una visió llunyana. Per fer això, cal incorporar a la comissió mixta Estat-Generalitat una representació de la Taula de Consens del Delta de l'Ebre, entenent que aquest és l'òrgan de representació que té el màxim consens territorial i la visió més pròxima a les necessitats dels ciutadans d'aquelles terres.»