«En tercer lloc, entrarem esmenes per mantenir la coherència del redactat, en concret, en allò que fa referència a l'escrupolós respecte al marc competencial exclusiu autonòmic en matèria de polítiques d'infància i de serveis socials. En aquest sentit, també hem de fer una esmena per tal que, quan els menors es trobin al seu territori de destí, l'Estat ja no té competències per regular, a través de real decret, llei, etcètera, les actuacions que han de dur a terme les diferents comunitats autònomes. En quart lloc -també creiem que és de sentit comú- no és més important abordar el finançament de les polítiques d'acollida dels menors migrats sols per tal de poder garantir els seus drets? Concretament, un apartat que estableixi que els territoris que ofereixin acompanyament als joves entre 18 i 21 anys, nosaltres no volem que, a partir dels 18 anys, la gent quedi al carrer, perquè això pot passar en qüestió d'un any o en qüestió de mesos, sinó que també necessitem un finançament per poder fer, com ja estem fent a Catalunya, per això, en aquests moments, la xifra de menors tutelats ja arriba pràcticament als 7000 menors tutelats, i és un orgull poder dir que tenim 7000 menors. Llavors, el que sí que necessitem, ja que no tenim la clau de la caixa, si volem complir amb els drets humans, és tenir els diners per poder-ho fer. I això crec que és competència de l'Estat, perquè és qui té la clau de la caixa i es pot fer. La integració, doncs, estem contents de fer-ho, però volem fer-ho bé. Seria una mica el resum, no?»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.