«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Ens arriba a debat la votació del dictamen aprovat a la Comissió de Justícia de la setmana passada, que no és diferent a la proposició original de la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i de la llei que regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Una proposició tramitada per urgència, la que no han tingut els darrers cinc anys, i que ara, amb 26 dies, hauran deixat vista per sentència. Per cert, com fan sovint en aquest estat, escrita abans del debat i que ja la podien donar per dada i beneïda el dia de la seva presentació. Perquè són unes reformes acordades per PP i PSOE, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Sí, senyor Aranda, malgrat no li agradi, partits sistèmics; el seu, també. Partits sistèmics que pacten canvis cosmètics després d'anys de retrets i gesticulació desproporcionada pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I ara ja s'han entès. Ja tenen acord, un acord, com hem tingut oportunitat de recordar en altres intervencions, forjat i anunciat a l'estranger, en el clímax de l'enfangada general, certament inversemblant després de tot el que hem sentit a dir en aquesta cambra. En fi, suma y sigue, que diuen a la Meseta. I aquí estem, aguantant la broma d'aquesta reforma per reforçar la independència i la integritat del seu sistema judicial. Com s'atreveixen a parlar d'independència i integritat del sistema judicial després de l'exhibició a cop de togues d'alguns jutges que vostès -els de la dreta i l'extrema dreta, per descomptat, però també vostès- han envalentit durant els darrers anys per aturar l'independentisme?»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.