«Gràcies, president. Bon dia, diputades. Bon dia, diputats. Una prèvia: ja no vam participar en la comissió on es va debatre, tant en la ponència com en la comissió, aquesta llei. Tampoc vam participar a la votació sobre la seva presa en consideració. No participarem de la votació, avui, d'aquesta llei. I no participarem de la votació dels membres del Consell General del Poder Judicial. Senyors socialistes, tenien una oportunitat. Perquè vostès ja saben com va això de la política. Tenien l'oportunitat de, en lloc de reservar-se cinc dies de reflexió, emprendre una real modificació de l'estructura d'aquest estat, que s'ha demostrat que, pel que fa a la justícia, és absolutament fallida, i no l'han aprofitat. Reflexionin el que vulguin, cinc dies, cinc anys o cinc mesos, m'és igual, però arribin aquí amb alguna cosa que, efectivament, sigui consistent amb una volguda democratització d'aquest poder de l'Estat, que se suposa que és la judicatura. Després d'una legislatura com la que portem, d'un any, després de cinc anys de no ser capaços de posar-se d'acord, perquè se suposava que hi havia temes bàsics, fonamentals, de consideració i de la idea que es té del que és el Poder Judicial, se'n van a Brussel·les o se'n van a l'estranger, es posen d'acord, arriben aquí i tenim una proposició firmada pel PSOE i pel PP, que, amb això, s'han posat d'acord. Què és, per nosaltres? A part d'indiferent, -perquè un dia o altre muntarem el nostre propi poder judicial, així que tinguem un estat, que tard o d'hora el tindrem-, és lamentable. És lamentable, i més quan estan patint vostès, també, les envestides d'aquest poder judicial, que és qualsevol cosa llevat d'independent.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.