«Qui pot creure un estat on els seus jutges no apliquen lleis ratificades per un congrés democràticament escollit perquè no els agraden? I ho fan a través de tot el filibusterisme judicial que puguin trobar: diguin-li recursos, diguin-li dilatacions, diguin-li consultes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, diguin-li com vulguin. Quina és la gran sort que tenim? Doncs que, a vegades, es despisten. A vegades es despisten i fan pròrrogues fora de joc. I fan pròrrogues just quan ja ha acabat el partit, i aleshores cau una instrucció tan lamentable i tan vergonyosa com la del cas Tsunami. Els recordo que ningú ha sigut capaç d'agafar García Castellón i dir-li: 'Però, escolti'm, perdoni...' Anava a dir una barbaritat. 'Però vostè què es pren per fer les resolucions judicials i per fer les investigacions?' Com es pot dir que algú com la Marta Rovira, algú com el Ruben Wagensberg, algú com el president Puigdemont poden ser titllats de terroristes? I vostès han estat impassibles, en aquesta cambra, sentint-ho. La sort és que una cosa que sí que és evident és quan un termini finalitza, i fins aquí hem arribat. Saben comptar: 29 dies són 29 dies, això és bo.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.