«Gràcies, presidenta. Senyories, aquesta llei que tanquem avui de representació paritària i de presència equilibrada entre homes i dones és exemple d'una justícia entesa com el respecte a la igualtat, d'una justícia de valors, però, sobretot, aritmètica. La justícia distributiva d'Aristòtil, que vetllava per la correcta distribució dels càrrecs públics i dels honors. És cert, en el seu cas, no tenia en compte les dones. La dona de l'antiga Grècia no tenia reconeixement jurídic ni social i, encara menys, polític. Però hem evolucionat i hem anat conquerint espai a l'àgora al llarg de generacions de dones lluitadores que han fet sentir la seva veu, com la Maria Mercè Marçal. D'ella és la frase amb la qual m'identifico plenament: 'A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol absurd de ser tres voltes rebel'. I aquí estem, a punt de tancar la llei que ajudarà que hi hagi més dones en els llocs de poder, a les grans empreses i institucions, a la política, als col·legis professionals. Ho deia en la meva intervenció anterior: no podem canviar la base sense fer el cim. Però de res no servirà aquesta llei si l'essència del seu objectiu no s'omple de sororitat. A partir d'ara, la responsabilitat de les dones que ocupen els llocs de decisió ha de ser més gran.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.