«President, vicepresidenta Montero, senyories. Bona tarda a tots. Avui debatem un reial decret llei que s'ha convertit en un tot a cent, amb coses que estan bé, n'hi ha que no tant. La ministra Montero ha fet un gran concert de violí. Tot va bé i tot no va bé, senyora Montero. Vostès parlen de mesures d'urgència vinculades als conflictes d'Ucraïna i del Pròxim Orient, i això és fer passar el clau per la cabota, i ho saben. Hi ha coses que no tenen res a veure ni amb Palestina ni amb Ucraïna. Parlar de mesures urgents és una solució, diguem-ne, creativa per fer el que volen, quan volen i en l'àmbit que volen. Contenir el preu del gas i de l'energia és urgent? Cert, és veritat. Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts. Nota a peu de pàgina per tots: l'Espanya política no té cap mena de sensibilitat, és un llast, en relació amb la major part del teixit empresarial. Aquest és un dels grans problemes de l'Estat. No tenen ni sensibilitat ni ganes d'aprendre'n. Més: impulsar el Pla MOVES III no té res a veure amb Hamas, amb Israel o amb Rússia, o jo no ho sé veure. El que s'hauria de fer és ampliar aquest fons i que es cobrés a l'instant. Això sí que seria un impuls. Això sí que és de sentit comú. Per cert, apuntin, la gent del Govern: és necessari i és urgent, les dues coses, no fer enfadar més la Seat i la Volkswagen i complir. Compleixin. Complir i deixar de posar en perill les seves inversions a Sagunt i també a Martorell, que quedi dit, que consti en acta.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.