«Pel que fa a les noves onades de fons europeus, molt bé, sí, d'acord, però, si us plau, espavilin, siguin àgils i pensin en el conjunt del teixit empresarial que fa moure el país, i deixin de viure enlluernats, tots plegats, per les moquetes de l'Ibex. Aquest és un mal exercici, és una mala costum. Economia productiva és la petita i la mitjana empresa del País Basc, de Catalunya, la força de València, l'arc mediterrani, tan sovint desatès. Aquí és on ens juguem les garrofes de debò, aquí és on ens la juguem. Fons europeus per modernitzar l'economia? Sí, és clar. Transició energètica? Sí, clar. Però a l'Estat li falta generositat i, segurament, també li falta intel·ligència. L'Estat ha de repartir joc. Han de repartir joc sense por a la voracitat dels ministeris per gestionar fons comunitaris, sempre acaba en un gran embús. Això vol dir ineficàcia. Donin joc, carai, facin que les nacions de l'Estat i les autonomies que en saben puguin intervenir, puguin repartir. Més urgències: mantenir, com ha explicat la ministra, l'IVA de l'oli d'oliva al 0 %. Important. Per cert, mesura aprovada a proposta de Junts, que alguns, i fins i tot la mateixa ministra, se n'han oblidat. Es va disparar el preu de l'oli. No podia ser, era obvi, sentit comú. Doncs negociació, complir i acord. Però alerta: a banda dels tangibles, hi ha els intangibles, que també necessitarien coratge i decrets valents. Per exemple, i això no depèn de vostè, senyora ministra, el digne ofici de la política no pot ser una mena de Sálvame Deluxe amb familiars, coneguts i tribunals a tota hora. La política ha de ser una altra cosa. S'ha d'acabar amb els destralers que trenquen cames, és cert. Però socialistes i populars, els uns i els altres, no es poden passar la vida competint a veure qui té el fake més llarg. És lleig i és poc pràctic.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.