«Vaig acabant. Davant la indulgència de l'Espanya política, més Catalunya i encara més responsabilitat i més exigència. Per cert, set és un número màgic. I no és xantatge, és política. I ara sí, gràcies als diputats i a les diputades de Junts. Gràcies, Míriam Nogueras, per la confiança i per l'amistat, que, en política, és una gran conquesta. I senyories, també, moltes gràcies. Si mai els he molestat, els demano disculpes a tots. No n'he sabut més. Però facin-me cas: respectin Catalunya. Som una nació i la volem rica, cívica i educada. Somiem una Catalunya deslliurada, puixant, vigorosa i somrient. Volem una Catalunya plena. Gràcies, senyories, moltíssimes gràcies. Presidente, vicepresidenta Montero, señorías, buenas tardes a todos. Hoy debatimos un real decreto ley que se ha convertido en un todo a cien, con cosas que están bien y otras que no tanto. La ministra Montero ha hecho un gran concierto de violín, todo va muy bien; y todo no va bien, señora Montero. Ustedes hablan de medidas de urgencia vinculadas a los conflictos de Ucrania y Próximo Oriente, y esto es emperrarse en la cuadratura del círculo; hay cosas que no tienen nada que ver ni con Palestina ni con Ucrania. Hablar de medidas urgentes es una solución creativa, podemos decir, para hacer lo que quieren, cuando quieren y en el ámbito que ustedes quieren. Contener el precio del gas y de la energía es urgente, cierto. Pactar medidas, como el Gobierno hace con Junts, pactar medidas que favorezcan la reinversión de los beneficios de la pequeña y mediana empresa en la misma empresa está muy bien, está muy bien, aunque vamos tarde y nos quedamos cortos.»

Fragmento 5 de 9 de esta intervención.