«Un últim apunt i una reflexió, i amb això vaig acabant, pel que fa a la distribució dels objectius de dèficit. Senyora ministra, per molt que expliquin que una dècima de dèficit és una gran concessió a les comunitats autònomes, la realitat és que l'Administració central s'apropia del 96 % de marge global del dèficit. I la realitat és, també, que les comunitats autònomes que assumeixen el 33 % de despesa pública només disposen d'un 4 % de marge conjunt de dèficit per al 2025. Aquesta és la realitat. I aquesta distribució dels objectius de dèficit profundament desproporcionada es revela, deixin-m'ho dir així, també, com especialment injusta, injusta amb majúscules, sobretot quan observem quines competències desenvolupa cada administració. Jo li parlaré de Catalunya, que és la que conec. A dia d'avui, la Generalitat de Catalunya és responsable d'educació, és responsable de salut, d'interior, d'habitatge, de drets socials, etcètera, etcètera, etcètera. I avui Catalunya es veu obligada a donar respostes a la ciutadania, respostes a tota la ciutadania, amb un dèficit fiscal que és asfixiant, que és insuportable, i amb un marge de despesa que, valgui la redundància, no li permet cap tipus d'actuació. D'acord, sí, hem guanyat una dècima. Tornem a posar en valor aquesta dècima. I és això millor que res? Home, doncs deixin-m'ho dir, de dècima en dècima... Però bé, és una dècima més. I jo demano: quin àmbit sectorial requereix més marge de despesa que aquells que impacten directament en la vida i el benestar de les persones? Només es mereixen una dècima més?»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.