«Moltes gràcies, president. Passa massa sovint, en aquest hemicicle, que allò que hi exposa el Govern de l'Estat no té cap semblança amb la realitat del carrer. Avui ens porten a aprovació el primer tràmit per uns nous Pressupostos Generals de l'Estat i, per tant, l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària, deute públic i el límit de la despesa per l'exercici 2025. És una proposta acompanyada d'una glossa sobre aquest paradís a la Terra que vostès diuen que és Espanya. De fet, el propi president Sánchez, la setmana passada, des d'aquest mateix faristol, afirmava que Espanya vivia el millor moment de la seva història i que, quan anava a Europa, ja no anava a escoltar, sinó que anava a fixar posició. De veritat? De veritat es creuen vostès que Espanya viu el millor moment de la seva història? De fet, si afirmen això, només pot ser perquè vostès viuen en una bombolla lluny de la realitat de la gent. Vostès no saben què passa al carrer, si son capaços d'afirmar amb aquesta alegria que Espanya viu el millor moment de la seva història. Com en les clàssiques pel·lícules de dissabte a la tarda sobre reis simpàtics, despullin-se vostès de totes les seves riqueses, camuflin la seva identitat i escampin-se d'amagat al carrer, com a ciutadans anònims, per saber què pensa de veritat la gent i cap a on va el seu país; escoltin les converses dels ciutadans a la taula del costat fent un cafè o esperant torn en una botiga per comprar; mirin als ulls dels qui van a la feina cada dia al matí amb tren, a veure què hi veuen; parin atenció al que pensen els petits i mitjans empresaris; mirin de conèixer l'opinió dels mestres o sanitaris sobre cap a on avança la nostra societat, i deixin parlar els autònoms sobre com avança de veritat l'economia. Surtin dels despatxos i deixin-se impregnar per la realitat.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.