«La primera, si som un Estat plurinacional, reconeguem-ho, som un Estat plurinacional. Quin problema hi ha? Tenguem-ho també en el model de finançament. Tenguem en compte la població real. Quin sentit té no tenir la població real a l'hora de fer els nombres? Perquè la població que està calculada en el model de finançament de les Illes Balears i la població real no té res a veure. Nosaltres per excés, d'altres per manca de població. Un tercer fet, fets geogràfics que ningú qüestiona, com la insularitat o l'altra perifèria de Canàries. Això s'ha de tenir en compte i, per tant, cadascú tendrà un model que s'ajusti a la seva realitat. Un quart punt necessari que ens evitarà problemes: claredat, transparència, que aquests models de finançament s'entenguin, s'expliquin, perquè així no generen dubtes, les ombres generen dubtes. I un quint punt en què tots estem d'acord: la solidaritat. I ho diu un diputat que ve d'una de les tres comunitats que som contribuents netes al sistema de finançament autonòmic. Venc de les Illes Balears i, evidentment, que volem ser solidaris. Una cosa és la solidaritat i l'altra cosa és l'espoli. No hem d'arribar a l'espoli. I el que no podem permetre és el que està començant a passar. És que les classes populars de les Illes Balears financin les baixades d'impostos a altres territoris, i això no pot passar. Les classes populars de les Illes Balears amb el seu esforç no han de ser qui financin els capritxos de baixades de l'impost de patrimoni a altres territoris, perquè tots hem de contribuir igual i això no pot passar. Evidentment, les baixades d'impostos anunciades pels líders del Partit Popular són superiors, molt superiors, a les aportacions netes que fan les Illes Balears, i permetin-me aquest exemple, al sistema de finançament autonòmic. Quina barbaritat. I després se'ns titllarà d'insolidaris, i això no pot passar. Tot això no bastarà, perquè volem avançar. Vam dir que a aquesta legislatura no havíem de retrocedir en drets, però a nosaltres no ens basta i volem avançar. Aquests models de finançament han d'anar acompanyats de la reforma també del model de finançament dels ajuntaments, perquè els ajuntaments són qui donen els serveis bàsics a la ciutadania, perquè els ajuntaments són qui donen la primera resposta i els ajuntaments han estat els grans oblidats a l'hora de finançar-se. Sempre els hi carregàvem les cargues i mai els hi donàvem el finançament per fer-ho. I un element clau també serà la reforma fiscal, que ha d'acompanyar també aquest canvi de model de finançament, una reforma fiscal que ha de garantir més ingressos per l'estat del benestar. Una reforma fiscal que ha de ser més progressiva, qui més té, més ha de contribuir, i això ha de quedar clar. Evidentment, s'ha d'evitar el dumping fiscal. No pot haver-hi paradisos fiscals dins del territori estatal. Hem de fer una fiscalitat més verda i una fiscalitat que s'ajusti a les noves activitats econòmiques. No podem tenir una fiscalitat que es carrega damunt els treballadors i no damunt altres models econòmics, que ara mateix estan generant moltíssima més riquesa. Volem, per tant, aquest model de finançament just, nou, acompanyat d'un canvi de finançament pels ajuntaments i, a més a més, d'una reforma fiscal intensa. Catalunya ha plantejat aquest acord, i és legítim, i nosaltres l'aplaudim i l'acompanyarem i el debatrem a tots els òrgans que facin falta i participarem. La proposta que està fent Catalunya no és molt allunyada de la que va fer López Casasnovas, l'expert que representava les Illes Balears al debat de política fiscal.»

Fragmento 2 de 3 de esta intervención.