«Presidenta, bona tarda. Senyories, bona tarda i bon retorn a aquesta casa. Senyories del PP, què pretenen exactament amb aquesta proposició que jo qualifico d'extravagant i peculiar? Què pretenen exactament? És una hipòtesi, ja ho hem llegit. Però potser una cosa és ser transparent i l'altra ser un fantasma, no és exactament el mateix. Jo crec que sí i, estirant aquest bonic fil, podem dir que és una proposició fantasma, perquè el que vol és fer por, i està basada en la por. És curiós que un partit qualificat a vegades com el partit alfa del sistema polític espanyol tingui por. Li diré a la diputada que ha proposat això: vostè avui ha palesat un pànic terrible, un pànic impropi d'un partit tan gran i tan implantat en el territori de l'Estat; una por als partits petits, als altres partits, a tot allò que no controlen vostès i a veure que la diversitat existeix. Si em permeten senyories del PP, també del PSOE, que mai està de més recordar coses, recordem avui que comença de nou el curs, recordem el lema de la Unió Europea, recordem-lo; s'entén igual en català que en castellà: 'Unida en la diversitat'. És un lema que jo, com a república, com a independentista, com a català, subscric: 'Unida en la diversitat'. Vostès, senyories del PP, subscriuen aquest lema? La primera part sí, perquè això de la unitat a vostès els obsessiona. I la diversitat? Sembla que la diversitat no els preocupa. Preguntem-nos: Què és el contrari de la diversitat? L'homogeneïtat. Vostès ho volen tot igual, tot arranat, senyories del PP, ben igual. Tan igual ho volen que, em sembla, que el senyor Núñez Feijóo ha fet saber els presidents autonòmics del seu partit que han de marcar tots el mateix pas, vaja, un exemple de pluralisme sensacional.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.