«Dit això, comprendran que no puc evitar denunciar el cinisme que hem hagut de patir/escoltar durant aquests dies. I em refereixo a ambdues bancades d'aquest hemicicle. Veig com tots es volen erigir en els paladins de la democràcia, en els campions, a veure qui és el més campió en la defensa dels drets humans, però sembla que aquesta defensa només s'estén a persones que viuen a més de 7000 quilòmetres d'Espanya. Quan es tracta de parlar de drets humans dels catalans o dels líders independentistes catalans, la cosa ja canvia radicalment. No, senyors; no, senyores; no, no ens vulguin prendre el pèl, no ens vegin tan ingenus, als catalans. Que ja coneixem el PP, que ja vam veure com va executar directament la repressió, i també el PSOE, que la va beneir. Això que ara critiquen tantíssim del règim de Maduro, ho van aplicar vostès a Catalunya. Ni per un moment es pensin que a Catalunya ens hem oblidat que per voler exercir els nostres drets civils i polítics, per voler exercir el més bàsic i legítim acte democràtic, que és votar, dipositar un vot a dins d'una urna, hem estat titllats i també perseguits com a colpistes, delinqüents i, fins i tot, terroristes. I ara, amb una barra descomunal, escoltem, per exemple, el ministre Albares dient que Espanya té com a línia vermella garantir la llibertat d'expressió i de manifestació dels veneçolans, especialment dels seus líders polítics. Potser primer s'haurien de preocupar de garantir aquests drets a Espanya. Com volen garantir els drets polítics dels veneçolans si no són capaços de respectar-los ni de fer-los respectar a Espanya? És que sembla una broma pesada.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.