«Bé, gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. On hem arribat? Evidentment els recordo que estan al Govern. Ens trobem davant d'un problema que afecta directament la butxaca de les classes treballadores: la reduflació. Cada dia aprenem alguna paraula nova, aquí. Traduït i perquè ens entenguem tots i totes: la reduflació serà pràctica, perversa, amb l'objectiu d'intentar estafar l'incaut consumidor. Intentar. Aquesta pràctica consisteix a encongir els productes, a reduir el seu contingut, mentre el preu es manté o fins i tot augmenta. Pagues el mateix per menys. Així, productes bàsics com les caixes de cereals, la llet infantil, el detergent, etcètera, productes de consum diari, han disminuït la seva mida sense que els preus s'adaptin a la realitat. O un paquet, per exemple -que fa dos dies pesava 500 grams- de macarrons, avui en porta 440 o 450, però sense abaixar el preu. No només és cosa d'espanyols i de catalans, ho fan moltes multinacionals: Cola Cao, pastes Gallo... Ho fan moltes altres companyies. Malauradament, la picaresca està molt ben estesa, no només en un sol país com alguns es pensen. És a dir, ens imposen una dieta forçosa amb porcions més petites, però amb el mateix preu. Fora conyes, aquesta situació no només és injusta i menyspreable, sinó que també incrementa en casos extrems la pobresa general de centenars de milers de persones a tot l'Estat. La reduflació s'ha sistematitzat a partir de la pujada dels preus dels productes bàsics d'una manera inacceptable. Els perjudicats, com sempre, són les classes treballadores, que veuen com el seu poder adquisitiu es redueix encara més. Lamentablement, l'OCU calcula que un 7 % dels productes de la cistella de la compra estan afectats per la reduflació. I és irònic que mentre es parla de prosperitat i de creixement econòmic i de ser una de les economies que va com un tiro i de les grans economies occidentals, i que el PIB continua creixent, les grans multinacionals dels productes bàsics i distribuïdores continuen amb grans beneficis. La realitat és que els productes es fan més petits i els salaris també. No només és la reduflació, sinó també els salaris i altres problemes. Però aquest és un altre. El problema, com deia abans, no és només la reduflació, que és una injustícia, més d'un sistema on les grans empreses i el gran capital -no parlem del botiguer, parlem de les grans empreses i el capital- s'enriqueixen a costa de la classe treballadora. La inflació- no causada pels treballadors-, l'augment del preu de l'energia, les retallades en serveis públics essencials com la sanitat, l'educació, l'habitatge, demostren clarament la necessitat d'un canvi de model econòmic que prioritzi el benestar de la població i redistribueixi la riquesa de manera més justa. Diguin-li, si volen, socialisme. Diguin-li si volen socialisme, però de veritat.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.