«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»

Fragmento 1 de 2 de esta intervención.