«Com deia abans, ens volen fer creure que les nostres vides són un residu que sobra al costat del treball, però és en aquest temps residual on realment vivim. No volem només desconnectar, volem limitar la connexió per guanyar espais per compartir amb els nostres éssers estimats on llegim, gaudim o simplement deixem al nostre pensament que voli. Per tant, reduir la jornada laboral no és un caprici, és una necessitat vital. Sabem que l'excés d'hores de treball no només afecta la nostra qualitat de vida, sinó també la nostra salut física i mental en molts casos. No volem -com molta gent està obligada a fer- anar a treballar amb ansiolítics i antidepressius perquè no podem aguantar la vida que ens toca suportar amb els salaris que tenim, amb les condicions de treball, etcètera. Crec que això ho hem de canviar. És obligació d'aquest Congrés que ho fem. La vida humana ha de tenir prioritat sobre els beneficis empresarials. Tampoc estem dient que vagin a la misèria, simplement que racionalitzin els beneficis empresarials. I no podem permetre que la pressió laboral malmeti el nostre benestar i la nostra salut. A més, la reducció de la jornada laboral és també una oportunitat, és una solució a la desocupació: menys hores a la feina implica més contractacions, és de calaix. I, evidentment, sense cap mena de dubte, caldrà analitzar com repartim els costos d'aquestes contractacions addicionals. Hi haurà casos en què caldrà un suport públic per a fer-ho possible. Penso en l'economia social, amb treballadors autònoms o altres empreses, com petites empreses que tenen alguns treballadors.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.