«Quan els resultats són dolents, s'ha de virar el rumb. I els proposem que escoltin les conclusions dels diferents agents, que fem tots junts valoracions serenes, contrastades... No facin petada endavant, no tornin a precipitar-se amb les seves noves propostes reactives i tan poc madurades, que ja els advertim, de nou, un altre cop, que no només no milloraran la situació dels llogaters, sinó que la perjudicaran més. En termes de polítiques d'habitatge, tots sabem que fa massa anys que els governs, en general, no fan bé la feina. Les administracions públiques no ho han fet bé. Tenim un parc públic d'habitatge absolutament ridícul, incapaç d'assumir les necessitats d'habitatge dels nostres ciutadans. I és això el que hem de canviar, i ho hem de fer urgentment. Hi ha moltes fórmules per augmentar el parc públic d'habitatge i el d'habitatge assequible. Nosaltres ara els en proposarem algunes, però cal que els governs es posin les piles d'una vegada. Per exemple, perquè estem farts de repetir-ho i d'exigir-ho, posant a disposició dels nostres ajuntaments els immobles de la Sareb per dotar els municipis d'habitatge públic, d'habitatge assequible, els ho hem reclamat desenes de vegades i van caient amb comptagotes. A què esperen? Impulsant la col·laboració publicoprivada, no la demonitzem, no, impulsem-la; ampliant el parc d'habitatge de lloguer assequible i protegit, involucrant el sector privat perquè construeixi, com va fer fa molt de temps, habitatges públics; facilitant les línies de finançament amb préstecs a tous o bonificats, incentivem i amplifiquem les bonificacions fiscals als arrendadors d'habitatges per a joves o per a la gent gran vulnerable; avalem l'entrada per la compra d'un habitatge per als menors de trenta-cinc anys o facilitem préstecs amb interessos bonificats o dotem de seguretat jurídica els llogaters i els propietaris, però de forma equilibrada, no només tot a favor dels uns. S'ha de deixar de fer corresponsable de les polítiques assistencials, que corresponen a les administracions públiques, els propietaris; invertim en polítiques d'habitatge, que han estat oblidades per més d'una dècada. Des del Plan Vivienda del 2009, no es destina gairebé res a polítiques de foment de l'habitatge i han desaparegut programes que van ser claus en el seu moment. Sense un pressupost sòlid i sostingut mai no es resoldran els problemes d'accés a l'habitatge.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.