«Vamos al otro tema que nos ocupa y a otro mantra realmente vergonzoso que ha habido hoy. No lo hacemos desde la perspectiva de Interior, que podríamos, sino que lo vamos a hacer desde la perspectiva del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. En un món globalitzat, la mobilitat humana ha estat sempre una realitat. Només hem de fer memòria de les nostres pròpies històries. Senyora De Meer, també quan anaven els espanyols a Alemanya hi anaven només homes, perquè les famílies es quedaven aquí. No és una cosa excepcional. Primer, a vegades, hi van els homes i després la família. És la vida. És la vida. Bé, com que aquests no són espanyols, són molt dolents i són molt sospitosos. Però quan anàvem a Alemanya eren homes també, eh? Les migracions són un testimoni de la interacció, sobretot resultat de factors econòmics o de la guerra. Normalment, la gent no ve per caprici. Els joves que marxen de l'Estat espanyol, que són molts, no marxen molts per gust. Marxen per buscar millors condicions de vida. A vegades, també marxem només homes. Normalment el drama de les migracions acostuma a ser duríssim pels països que per raons diverses veuen com els seus joves i la població més preparada i amb més possibilitats de fugir dels seus Estats necessiten ficar-se sota d'un camió o una pastera i jugar-se la vida. Vostès parlen de màfies. Les màfies... Jo potser, si estigués en aquesta situació, també contractaria una màfia perquè em portés a algun lloc i em salvessin d'una situació de guerra o de misèria per poder portar el menjar a les nostres famílies.»

Fragmento 8 de 15 de esta intervención.