«Bé, molts de nosaltres no tenim la mala sort d'haver d'enviar la nostra filla o el nostre fill sota un camió o una barca perquè vagin a guanyar-se la vida. Que les migracions tenen problemes és cert. Però els problemes se solucionen, són individuals. També tenen problemes els nostres treballadors. Tothom té problemes en aquesta vida, solucionem-los. El que no es pot fer és criminalitzar tot un col·lectiu. Que venen menors acompanyats, pot ser un problema o una oportunitat. El que hem de fer és donar una atenció. Potser adaptar els plans d'estudi, potser adaptar que hi hagi casos d'ofici, potser adaptar-nos a una realitat que si no poden seguir l'educació formal hi ha moltes solucions. Sobretot el que no hem de fer és criminalitzar col·lectius sencers amb etiquetes, que és el mateix que feien els nazis amb els jueus. Quan es criminalitzen col·lectius i s'anul·la la individualitat, estem a un pas de la barbàrie. Perquè ja no hi ha persones, hi ha éssers deshumanitzats. La immigració no és un problema. Ben gestionada és una oportunitat per la societat d'acollida i un drama pels qui han de marxar. Una oportunitat de creixement econòmic, d'enriquiment cultural i, sobretot, una oportunitat de construir una societat més justa i solidària. Siguem coherents amb els nostres valors. Aquí tots diuen que defensen els drets humans. Feu-vos la pregunta següent: fins quan som coherents amb aquesta defensa dels drets humans? Feu-vos aquesta pregunta. Ho som o no ho som? I fins quin punt tenim més possibilitats?»

Fragmento 9 de 15 de esta intervención.