«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. És evident que se li han acumulat les compareixences. És el que passa quan no es compareix en temps, que se n'acaba perjudicant la forma. Avui, doncs, hem de tractar conjuntament dos temes que si bé és veritat que es poden molt ben relacionar, hagués anat molt millor poder-los tractar per separat. Però, què hi farem? Ja sabem que la celeritat tampoc és una virtut d'aquest Govern. Mirin, el president Puigdemont ens deia aquest darrer cap de setmana que el repte demogràfic és crític per tots els països, també per al nostre, per Catalunya, i que aquesta és una de les qüestions que hauria de ser el centre del debat polític, perquè ho condiciona tot. Afegia que per fer això és necessari superar el curt termini i ser capaços, sense deixar d'atendre allò immediat, de preparar-nos per al futur. A Junts per Catalunya sabem que per poder parlar de llengua, de cultura, d'ensenyament, de salut, d'energia, d'infraestructures, d'economia, de comerç, de serveis socials i també de migracions hem de pensar en llarg i hem de pensar en gran. Nosaltres sabem el país que volem, sabem la Catalunya que necessitem. És una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem eines i recursos, o com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, volem poder, volem ser sobirans; poder i sobirania per decidir el nostre futur; poder i sobirania per gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Perquè ho entenguin bé, volem ferrocarrils de la Generalitat a pertot, ferrocarrils de la Generalitat on decidim nosaltres i que el servei respongui a l'interès dels catalans. No volem Rodalies de Renfe on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que encara que alguns no ho vegin, no són els interessos dels catalans.»

Fragmento 1 de 10 de esta intervención.