«Pel que fa a la crisi migratòria del 2023 i el que portem d'aquest 2024, més enllà del drama humanitari que certament representa, volem parlar de dades, de dades ampliades, per fer una millor fotografia de quina és la situació a Catalunya, on un 18,3 % de la població és estrangera. A l'Estat espanyol, només ho és, de mitjana, un 13,5 %. De la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, un 17,1 %; a València, un 15 % i a Andalusia, un 13 %. Durant la crisi migratòria de les Canàries de l'octubre del 2023, Catalunya va acollir 1988 emigrants, un 17,3 % del total, Andalusia un 6,2 %, Madrid un 3,9 % i Euskadi un 0,3 %. Del total transferit a la península, Catalunya en va acollir un 36,17 %, més del doble del que representa la població catalana amb relació a la de l'Estat. Si parlem dels interns en CIE, dels 1085 interns que el 2023 van entrar en algun centre CIE, 589 ho van fer en el de Barcelona. O sigui, un de cada quatre interns de tot l'Estat, a Barcelona. Dit d'altra forma, un 25 % dels interns del CIE són a Catalunya, gairebé deu punts per sobre del que correspondria pel pes de la població catalana, un altre cop amb relació al conjunt de l'Estat. Si ho fem amb relació a les nacionalitzacions, ens tornem a trobar que Catalunya és on més nacionalitzacions es produeixen. Entre 2013 i 2023, a l'Estat espanyol es nacionalitzen 1 645 261 persones. D'aquestes, 420 590, a Catalunya. O sigui, un 25,5 % de les adquisicions de nacionalitat espanyola de residents entre el 2013 i el 2023 s'han produït a Catalunya, nou punts més del que ens tocaria pel pes de la població. L'any 2023 es van nacionalitzar a l'Estat espanyol 240 208 persones, segons l'Institut Nacional d'Estadística, de les quals 60 846 a Catalunya. O sigui, es repeteix: un 25,3 % mantenint aquests nou punts de diferència que els dèiem amb el que representa la població catalana amb relació a l'Estat.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.