«La realitat és que a Espanya, el CNI s'ha dedicat a espiar i perseguir a qui ha considerat enemics polítics, als líders independentistes catalans, entre els quals, com deia abans, alguns dels diputats d'aquestes Cambres, entorns, família, entorns periodístics i entorns legals. I aquí volia anar. Voldria posar de relleu un cas: l'assetjament per terra, mar i aire que ha patit l'advocat Gonzalo Boye. Totes les clavegueres de l'Estat, totes, l'han marcat com a enemic públic a batre. Les clavegueres blaves de la Policia, les clavegueres verdes de la Guàrdia Civil, les clavegueres marrons del CNI i també les clavegueres negres de les togues de la Fiscalia. El CNI va espiar l'advocat del president Puigdemont, el senyor Boye, no per motius de seguretat de l'Estat, sinó per motius estrictament polítics, per motius de qui era a qui estava defensant, que és el president Puigdemont. I encara més, el CNI va espiar el senyor Boye per descobrir les estratègies de defensa legal del president a l'exili, és a dir, un atemptat frontal contra un dret bàsic en tot Estat de dret: el dret a la defensa.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.