«Bona tarda. Gràcies, president, diputades, diputats. Mirin, ens vam passar els darrers quatre anys de la legislatura intentant que no es trenqués el que en dèiem l'aliança de les feministes, i vam posar damunt de la taula mil vegades el flac favor que fèiem al moviment quan veia atònit com entre les socialistes, les de SUMAR en aquell moment -o Podemos, En Comú, una d'aquestes amalgames-, les d'Esquerra, les de Bildu, i de feministes ho deixaria aquí; totes aquestes, deia, en lloc de ser capaces de treballar a través d'una xarxa d'enteniment per resoldre els problemes que afectaven les dones d'aquest Estat, ens dedicàvem a fer escenes en aquest hemicicle que semblava més aviat un plató de televisió. Sembla que Podem tornarà per la mateixa via i jo me'n guardaria prou de fer una cosa com aquesta, perquè tornaria a ser un error greu. Deia la diputada de Podemos que Irene Montero ha sigut la millor ministra d'igualtat que hi ha hagut en aquest Estat i la veritat és que, en castellà es diria no me duelen prendas a reconèixer que, efectivament, jo penso el mateix. I aprofito per dir que la Tània Verge ha estat la millor consellera de Feminisme i Igualtat -per cert, la primera- que hem tingut mai a Catalunya. Per tant, era un moment dolç per arribar a enteses amb els fets fonamentals que determinen quina és la visió que tenim, sobre què és i com s'ha de resoldre la violència masclista.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.