«Després d'anys de lluita per part de les víctimes, sindicats i grups parlamentaris, vam aconseguir l'aprovació de la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, una llei que va comptar amb el suport unànime d'aquesta Cambra. Però de què serveix una llei sense el seu reglament que la faci efectiva? De què serveixen les promeses si després no es compleixen? Senyores i senyors diputats, han passat molts dies des que la llei ens va donar un termini per aprovar el reglament, un termini que el govern ha ignorat, com ha ignorat les al·legacions presentades per les víctimes i sindicats; un govern que prefereix mirar cap a un altre costat mentre milers de persones encara pateixen les conseqüències de l'amiant. I no ens equivoquem, no estem parlant d'un termini flexible o orientatiu. La mateixa llei, aprovada en aquesta Cambra, establia clarament un termini de tres mesos per al seu desenvolupament reglamentari -passa el mateix que amb l'auditoria de les pensions, que es fan, però després no es compleixen-; tres mesos que van finalitzar des del febrer 2023, ja fa massa temps, i cada dia que passa sense que el govern actuï, més víctimes de l'amiant veuen vulnerats els seus drets. Persones que després de patir en primera persona la negligència de les empreses, que van anteposar els beneficis econòmics a la seva salut, ara s'enfronten a la indiferència dels poders públics, de tal manera que són doblement victimitzats: sense justícia, sense reparació i moltes vegades, tristament, sense temps.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.