«I no podem oblidar els 42 de Cerdanyola, que posen de manifest la gravetat d'aquesta problemàtica a casa nostra, mentre el Govern central fa cas omís dels problemes, incompliments i, fins i tot, directives europees, com la que obliga a elaborar censos de l'amiant. Haig de tirar una mica cap a casa meva, la Generalitat de Catalunya, en mans d'Esquerra Republicana. Vull agrair a la consellera aquí present, Teresa Jordà, que ella sí que s'ha dedicat en cos i ànima a treure l'amiant de la nostra societat. També vull agrair, especialment, l'excel·lent feina i empatia d'Isaac Peraire, el director general de l'Agència catalana de Residus, que és pioner en aquest sentit a l'Estat; i m'agrada dir-ho, m'agrada dir-ho perquè quan es fa la feina ben feta, cal dir-ho, que també ha sigut un lluitador incansable per la causa de les víctimes de l'amiant, malgrat l'insuficient finançament que disposa Catalunya. Però no n'hi ha prou amb bones intencions. El Govern de l'Estat no pot continuar incomplint les seves obligacions, ignorant directives europees i lleis estatals, com la que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d'amiant abans de l'abril de 2023. On està aquest cens? On estan els recursos per fer-ho possible? On està el compromís real amb la salut dels ciutadans? Perquè sabem que aquest no és només un problema del passat, sinó que pot esdevenir una greu crisi de salut pública en el futur si no actuem amb contundència.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.