«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, l'he escoltat atentament i la veritat és que se l'ha entès perfectament. Anem a l'essència de les coses. Definició de singular: únic a posseir determinades qualitats. És a dir, en àmbit del finançament, el contrari del que representa el cafè per a tothom. Li torno a llegir les declaracions seves i del president Sánchez, en què constantment deia que aquest nou finançament era extrapolable a la totalitat de les comunitats autònomes, que tothom s'hi podia acollir, que qui el volgués exercir només calia que ho demanés, etcètera, etcètera. I que quan jo li llegia que quan parlàvem de si era un concert econòmic, vostè literalment havia dit que no, que no ho era, i que qui digués que sí, estava mentint, perquè no, no ho era. Ho entén? Al final el nom sí que fa la cosa, i tant que fa la cosa, i més en política, i més en els acords. El nom fa la cosa, perquè, al contrari, el que presta és a la confusió, a l'engany, a l'incompliment, al que jo havia entès una cosa i en realitat era una altra, al que això semblava que era blanc i després ha resultat que era gris. No, no; el nom fa la cosa. I si es va construir una majoria política a Catalunya, fonamentant-se en el fet que l'acord es fonamentava en el fet que s'havia arribat a un concert econòmic, literalment dit pels signants de l'acord, ara no podem dir: Bé, que això potser ben bé no ho és, que quan s'entra a negociar s'entra i se surt diferent. No, l'anunci del concert econòmic, les paraules que jo li he dit es van formular per anunciar la signatura, i va portar a la investidura del president i, per tant, a la construcció d'una nova majoria política a Catalunya, que va ser fonamentada amb una mentida. Al final, si fos un concert econòmic, senyora vicepresidenta, no estaríem discutint el nom de la cosa, perquè hi estaríem tots d'acord i seria ben fàcil.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.