«Això és el que els deia de les vies: aquestes noves circulacions en aquest sentit han augmentat un 30 % els viatgers de tren respecte l'any 2023. Senyor ministre, quan fem les coses bé, la gent sí que respon. També es va acordar una fórmula on, tant a l'exposició de motius com a l'articulat, quedi ressaltat el respecte al marc competencial autonòmic de la llei. Per tant, si no hi ha respecte competencial, no hi haurà llei. Les propostes tarifàries han de respectar també els règims tarifaris autonòmics i locals existents i, en cas de suposar més necessitat de finançament, aquestes les haurà de transferir l'Estat a les autoritats de transport. No pot passar més el que ha passat en aquests anys de rebaixes als trens, en què el Gobierno convida i la Generalitat paga. Tenim més acords. No hi ha temps per enumerar-los tots; els saben, oi? Volen llei? Compleixen els acords. Hi ha més prioritats: establir objectius de descarbonització concrets i clars. Proposem incloure l'objectiu de la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle al sector del transport, almenys un 35 % de mercaderies transportades per ferrocarril l'any 2040; prioritzar el transport del tren per davant de l'avió, tant si és de persones com si és de mercaderies; desenvolupar amb agilitat i eficiència els punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Esquerra Republicana ja va aconseguir, durant la tramitació de la Llei de canvi climàtic, que s'introduïssin mesures més ambicioses en l'àmbit de la instal·lació de punts de recàrrega, un element bàsic per a la implementació del vehicle elèctric; però cal més. El president d'ANFAC va dimitir per aquesta deixadesa de l'Estat. No es venen cotxes elèctrics, en bona mesura, perquè no hi ha infraestructura de recàrrega. I en polítiques de transport també s'ha de fomentar l'electrificació de flotes de vehicles de repartiment, i per això calen ajudes; per això els PERTE han d'anar destinats al fet que aquesta gent pugui canviar el seu vehicle per un vehicle elèctric. El finançament del transport públic és desigual, injust i està obsolet. Necessitem que això s'arregli. Presentarem esmenes parcials i esperem que també ens les acceptin. D'altra banda, es parla molt del finançament que ja tenen, però només quatre àrees metropolitanes reben un finançament extra de manera totalment arbitrària i subjectiva.»

Fragmento 5 de 8 de esta intervención.