«Tenim, companys i companyes, una oportunitat única de ser valents. És que no pensen que la mobilitat verda és substituir el tubo de escape per un endoll? Soc conscient que cal protegir la nostra indústria, sobretot després que el president del govern canvie de postura en la política aranzelària de Xina, però al mateix temps hem de treballar amb rigor, i és que el mateix ministre d'Indústria reconeix que la indústria de l'automòbil representa l'1,1 % del PIB industrial i no el 10. Cuidar la indústria i dinamitzar l'economia, sí, però permetre que per davant o per darrere redacten la llei i les esmenes, òbviament, no. L'emergència climàtica ens obliga a anar més lluny, però hem de fer una transició verda que compte amb la justícia social, perquè, senyories, les famílies riques utilitzen el triple el cotxe que les famílies treballadores, i això no és casual. Per això, tant en aquesta llei com en els propers pressupostos generals de l'Estat, abans de prioritzar el cotxe elèctric, cal prioritzar el transport públic. Ara bé, no li podem dir a la gent 'deje el coche y pille el transporte' si el transport no funciona bé, si no hi ha intermodalitat i, per tant, a la gent el tren la deixa lluny de l'autobús o no pot pujar la bicicleta al tren. Hem de fer que el transport siga útil perquè la gent puga utilitzar-lo; descarbonitzar i democratitzar el transport, junt amb descentralitzar les infraestructures. Hem de deixar enrere l'Espanya radial. És que no té sentit que per anar de Salamanca a Cáceres o d'Alacant a Granada s'haja de passar per Madrid. Descentralitzar, al final, tot i que el centralisme espanyolista no ho entenga, és aproximar les infraestructures i els serveis públics a la gent normal, a la gent comuna. Per tant, descentralitzar és apostar pel tren, per l'autobús, per protegir el taxi, per fomentar la bicicleta i fer que la gent puga anar a casa, al lloc de treball, a l'escola d'una manera saludable.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.