«Perquè és cert, és europeu. És europeu. Estem de nou davant la paradoxa de Popper. Aquests intolerants als qui nosaltres, els tolerants, deixem dir les seves intoleràncies, acabaran manant i acabaran callant-nos a tots com ho van fer en el seu moment, a través de les armes, a través de les presons o a través del que sigui. Vostès són conscients de fins a quin punt el que s'ha sentit avui és perillós? És una pregunta. Vostès són conscients de fins a quin punt el que s'ha sentit aquí ofèn, humilia, fereix els descendents dels que van ser represaliats? Vostès són conscients de fins a quin punt en aquest moment la ràbia em mou? I ja no és que cada vegada que diuen 'separatistes' em mirin -que em fan un favor, perquè ho soc-, si no és que em donen cada vegada més pressa. Aquest Estat no ha fet cap transició, aquest Estat ha tingut una estafa. La Transició del 1978 no existeix. La transició del 1978 són los mismos perros con otros collares, los mismos jueces con otras togas -i ni això, perquè les togues deuen ser d'aleshores-, els mateixos policies que s'estan intentant modernitzar però que, en el fons, els càrrecs, ens ho acaben d'explicar, provenen d'allà. I davant d'això vostès ens plantegen només això?»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.