«Dit això, i per acabar, ja saben que el temps no es pot recuperar. Una societat moderna ha de garantir que el transport públic sigui eficient i fiable, perquè perdre el temps és perdre qualitat de vida. I apuntin-s'ho bé, senyories del PSOE: estem cansades d'incidències, i més avui, després de l'incendi del vagó de la R-3 a l'alçada de Torelló. Corredisses, caos, fins i tot hi ha hagut passatgers que han decidit saltar a la via. Continuarem així fins lamentar la pèrdua de la vida d'algun ciutadà o ciutadana? Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Miren, vivimos en un mundo en el que el recurso más preciado, el que no podemos recuperar nunca es el tiempo. Todos y todas disponemos de solo veinticuatro horas al día, y dentro de esas horas tenemos que encontrar un equilibrio entre el trabajo, la vida familiar, la salud y el descanso y, desafortunadamente, en este Estado, incluso las horas en un andén de Renfe. Esto es un hecho universal, pero la manera en la que distribuimos el tiempo no lo es.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.