«Fem una participació real, perquè fer-ho és possible i ho hem demostrat. A l'ampliació del Parc Nacional de Cabrera, en la qual varen poder participar directament, van aconseguir ampliar el parc amb 80 000 hectàrees, convertint-lo en el parc marítimo-terrestre més gran de la Mediterrània occidental; i ho varen fer participant, decidint conjuntament. Des del Govern de les Illes Balears, del qual formava part, poguérem impulsar-ho, poguérem debatre i decidir conjuntament els límits, els usos, qui els gestionaria i, per tant, ens permeté els acords. Però potser el ministeri no ha après la lliçó. Ens vàrem posar d'acord amb la creació, però no amb la gestió, i per això vam anar als tribunals. La decisió del febrer de 2009 del ministeri deixava el Govern de les Illes Balears, l'impulsor de la iniciativa, fora de la gestió. No han de repetir aquesta raó. Als tribunals, el 2020, els donaren la raó als qui defensaven que la gestió havia de ser autonòmica. A El Hierro, el gran problema és que ells també volen participar en la gestió. Per tant, posau instruments de participació, de cogestió. Entre tots, pot ser possible.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.