«És important destacar que aquesta llei salvarà vides gràcies al seu punt estrella, l›atenció domiciliària especialitzada 24 hores en aquelles situacions d'alta complexitat, curs irreversible, gran dependència. Quan els malalts porten respirador o se'ls ha de fer una traqueotomia, necessiten supervisió constant per evitar la mort. Ras i curt. Per tant, la Llei ELA salva vides, però també salva vida, en singular. Vida és sentir que no estàs sol i poder descartar l'eutanàsia per seguir escoltant les cançons de la teva neta o per poder repassar les notes del col·le dels teus fills. Vida és donar-se l'oportunitat de seguir viu i aprendre a comunicar-se amb la mirada, amb o sense tecnologia. Vida és saber que després d'haver-ho deixat tot per cuidar la persona que estimes, hi ha una llei que et reconeix el temps de cura com a cotitzat per no afectar la teva pensió en el futur, o t'ajuda a tornar a la vida laboral com a col·lectiu prioritari en les polítiques d'ocupació -?aquesta pilota va entrar a l'últim minut, Juan Carlos, a l›últim minut-. Vida és no perdre el poc temps que et queda amb burocràcia, agilitzant el reconeixement del grau de discapacitat o dependència. Vida és poder tenir ajudes a la mobilitat perquè, per fi, el barem de limitacions a la mobilitat té en compte la dificultat respiratòria dels malalts d'ELA per l'afectació de la musculatura de l'aparell respiratori; una mesura que també beneficiarà persones amb cardiopaties que els generen ofec. Vida és que per obtenir la incapacitat laboral permanent no s'obligui un malalt d'ELA, sentenciat des del moment de diagnòstic, a haver fet un tractament previ -?Oi, Yaiza? Ara serà així-. Vida és que hi hagi més projectes d'investigació per trobar una cura que derogui aquesta llei perquè ja no sigui necessària.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.