«Finalment, agraeixo a les associacions Con ELA, a la Fundació Catalana d'ELA i a tantes famílies d'afectats, la seva lluita incansable. Sense la seva pressió, com passa sovint, aquesta llei no hauria estat possible. Per això, vull agrair també a totes les famílies que han lluitat incansablement per les persones amb ELA, resistint dia a dia i sent un exemple vivent del significat de la paraula solidaritat i l'esperit de lluita. També vull agrair als companys dels grups parlamentaris proponents que finalment hagin posat seny per consensuar un sol text legislatiu de les tres propostes i facilitar, així, aquesta tramitació. Tant de bo ho haguéssim pogut fer abans, però avui ho celebrem, perquè bé està el que bé acaba. Per tancar aquest torn d'agraïments -?que és el que ha de ser el discurs d'avui, penso-, voldria felicitar també la lletrada de la Cambra assignada a la ponència, la senyora Mercedes Cabrera, una lletrada excepcional, una fora de sèrie, que sempre fa les coses fàcils i que també té una part de responsabilitat positiva en la llei d'avui. Moltes gràcies. El mèrit de tenir avui aquesta llei també és seu, com de moltes altres persones que han estat importants.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.