«Bona tarda, presidenta. Senyories, som davant un nou tomb de cargol d'una estratègia que el PP està portant fins la nàusea. fins l'exhauriment. He rellegit, he llegit i rellegit, senyories del PP, la seva proposició i la conclusió que trec és com si ETA encara existís. Vostès funcionen com si ETA encara existís. Quins grans estrategues, senyories del PP! Quan els historiadors del futur analitzin aquesta època quedaran totalment, en fi, fliparan, fliparan. He arribat a la conclusió que vostès practiquen una política que podem anomenar la política de la 'síndrome del membre fantasma'. Tradueixo: Practican ustedes la política basada en el síndrome del miembro fantasma, que és una cosa molt coneguda a la medicina. Al PP li falta alguna cosa sempre. Sempre es troba a faltar allò que es va resumir com el 'todo es ETA'. Vostès es palpen, es toquen i sempre falta el 'todo es ETA'. I aleshores invoquen això, tenen aquesta necessitat. Són presoners i presoneres vostès d'això. Per tant, podem dir que, malgrat que afortunadament ETA ja no existeix, vostès han convertit aquest membre fantasma en el centre de la política. I això diu molt de vostès com a oposició. Diu tristament que no saben fer res més. Diàriament han de fer això. A persones que han estat condemnades per terrorisme i han complert la pena, el PP els vol exigir una cosa que, com s'ha dit, és inconcebible en una democràcia homologada. El PP vol que aquestes persones facin una cosa semblant a un auto de fe de la Inquisició. Sí, sí, una mena d'auto de fe en què, si no diuen que practiquen la ortodòxia constitucional, seran exclosos del joc democràtic. És una cosa moderníssima, una cosa tremenda. Vigilin que no vinguin d'Aràbia Saudita i els imitin.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.