«Abans han utilitzat el comentari de la llei d'usura. Efectivament efectivament-, i és un exercici que fem poc: saber el capital deixat i el capital retornat amb interessos. I tots convindríem que al final dels crèdits hipotecaris, especialment els d'aquests períodes, efectivament, hi ha la usura implícita amb el retorn d'aquest capital, perquè a vegades arriba a ser del 200 %. Lo habitual és del 100 %, però normalment del 200 %. I quan et diuen 'és que vostè té el sistema francès' o 'vostè té el sistema hamburguès', la major part de nosaltres no sabem de què ens estan parlant; la major part de nosaltres no hem fet dret bancari el suficient per saber quina diferència hi ha entre el francès i l'hamburguès. I te l'expliquen, te l'expliquen en un moment. I després vas al notari. I el notari no t'explica res; el notari amb prou feines pren consciència de la presència de les persones que intervenen en la contractació, però no de les clàusules a que t'estàs obligant. Per tant, des d'aquesta perspectiva trobem que és una passa necessària i trobem també que encerta quan dissenya un procés extrajudicial per posar-nos d'acord. I trobem també correcte que sigui el banc qui hagi de comunicar als seus clients l'adaptació de clàusules impossibles de complir, impossibles d'entendre o impossibles d'aplicar, que és el que es planteja en aquesta proposició.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.